Agenda d’activitats de l’Ateneu

Mercat de Pagès a Mira-sol

Dissabte 17 de febrer de 9 a 14 h, pots fer la teva compra de producte ecològic i de proximitat davant del Casal de Mira-sol (Mercat de Mira-sol). 

El Mercat de Mira-sol és setmanal i està dinamitzat per la Xarxa de Consum Solidari. Tots els dissabtes de gener, febrer i març hi haurà calçotada popular. Aquest és el formulari d’inscripció per reservar el dinar. 

Hi trobaràs el següents productors:

  • Mares Salvatges. Pans i dolços de Collserola.
  • Can Pedret. Carns i embotits artesanals de San Quirze de Besora, a Osona. Embotit cuit, curat i cru, xai, cabrit, pollastre, conill, porc i vedella.
  • Veciana FormatgeriaFormatge fresc, mató, iogurts, formatge semicurat i formatge curat de cabra de Segur de Veciana (Anoia).
  • La Vall de la Casella. Fruites i verdures fresques recollides en el punt òptim de maduresa, produïts i confeccionats de manera artesanal, saludable i sostenible a Alzira.
  • Can Margarida. Productors de verdura de temporada, respectant el ritme de la terra, sense cap tractament químic. Venen fruita ecològica del Maresme.
  • Mas Roca Hortalisses i llegums. Produccio i venda d’hortalisses i llegums ecològiques del Maresme!
  • Anthophila. Mel, productes apícoles de Rubió i sal del Pirineu.
  • Ortiga de Collserola: Cooperativa agroecològica a Can Monmany, Collserola. Venta ecològica de fruita i verdura ecològica de proximitat.
  • Làctics la Selvatana: Iogurts, llet fresca, mató, formatges… amb llet fresca de les vaques de la Selvatana.

Consulta el calendari dels Mercats del 2024 en aquest enllaç.

Hi col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Mercat de Pagès a Mira-sol

Dissabte 3 de febrer de 9 a 14 h, pots fer la teva compra de producte ecològic i de proximitat davant del Casal de Mira-sol (Mercat de Mira-sol). 

El Mercat de Mira-sol és setmanal i està dinamitzat per la Xarxa de Consum Solidari. Tots els dissabtes de gener, febrer i març hi haurà calçotada popular. Aquest és el formulari d’inscripció per reservar el dinar. 

Hi trobaràs el següents productors:

  • Mares Salvatges. Pans i dolços de Collserola.
  • Can Pedret. Carns i embotits artesanals de San Quirze de Besora, a Osona. Embotit cuit, curat i cru, xai, cabrit, pollastre, conill, porc i vedella.
  • Veciana FormatgeriaFormatge fresc, mató, iogurts, formatge semicurat i formatge curat de cabra de Segur de Veciana (Anoia).
  • La Vall de la Casella. Fruites i verdures fresques recollides en el punt òptim de maduresa, produïts i confeccionats de manera artesanal, saludable i sostenible a Alzira.
  • Can Margarida. Productors de verdura de temporada, respectant el ritme de la terra, sense cap tractament químic. Venen fruita ecològica del Maresme.
  • Mas Roca Hortalisses i llegums. Produccio i venda d’hortalisses i llegums ecològiques del Maresme!
  • Anthophila. Mel, productes apícoles de Rubió i sal del Pirineu.
  • Ortiga de Collserola: Cooperativa agroecològica a Can Monmany, Collserola. Venta ecològica de fruita i verdura ecològica de proximitat.
  • Làctics la Selvatana: Iogurts, llet fresca, mató, formatges… amb llet fresca de les vaques de la Selvatana.

Consulta el calendari dels Mercats del 2024 en aquest enllaç.

Hi col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Dissabte 17 de febrer, Mercat de 2a mà!

El Mercat de 2a mà que organitza l’Ateneu és un espai que busca donar una altra oportunitat a aquells objectes que ja no necessiten però que encara són útils. El proper mercat serà el dissabte 17 de febrer de 10 a 15 h a la Rambla del Celler de Sant Cugat

Pots intercanviarregalarvendre o comprar. És un mercat no professional i obert a tothom, que està en sintonia amb els criteris de sostenibilitat de l’EcoAteneu: Reduir, Reciclar, Reutilitzar i Repensar.

Aquest és un mercat entre particulars i no hi podran participar professionals ni botiguers. Es poden vendre, donar, intercanviar o comprar tots aquells objectes que no siguin nous, és a dir, articles de segona mà nets i en bon estat (mobles, llibres, roba, joguines, material informàtic, antiguitats, col·leccionisme, complements….). Queda exclosa la venda, intercanvi o donació d’articles procedents d’estocs o en mal estat, així com artesania, aliments o animals.

Per posar-hi parada cal inscriure’s prèviament. Les inscripcions per posar parada en aquest mercat s’obriran el 29 de gener per persones sòcies de l’Ateneu i el 5 de febrer per la resta de persones, des d’aquest enllaç o presencialment al taulell de secretaria (Avinguda de Gràcia, 16 de Sant Cugat). Pots consultar la normativa en aquest enllaç.

Si vols comprar, vine i passeja’t entre objectes que busquen una segona vida! 

T’hi esperem!

Sarau Folk a l’Ateneu!

Ballada oberta a tothom al pati de l’Ateneu Santcugatenc.
Porta el teu instrument i vine a tocar música folk i popular o bé vine a ballar!
En col·laboració de l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat i sota la direcció de Joan Codina Vila.
Activitat gratuïta i oberta a tothom. Dissabte 16 de març a les 12 h al pati de l’Ateneu.
Ja estan obertes les inscripcions pel curs “Balls folk: balls de plaça” que té lloc els dillus alterns de 21 a 22 h a l’Ateneu.

 

 

Ballada oberta de Linedance Country a l’Ateneu

Linedance vol dir Ball en línia, i el Country és un conegut ball que té els origens a Estats Units, que s’acompanya de la música que porta el mateix nom. El divendres 8 de març de 17 a 19 h acollirem una nova ballada de Linedance Country oberta a tothom al pati de l’Ateneu Santcugatenc
Vine a ballar, a aprendre i a passar-t’ho bé, sota la direcció de Xavier Colomer Solà, professor de Linedance a l’Ateneu Santcugatenc.
Activitat gratuïta i oberta a tothom.

 

Presentació del llibre de Cristina Gómez “Diario del año de la pandemia”

El dijous 21 de març a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre Diari de l’any de la Pandèmia per Daniel Defoe, tercera novel·la publicada per l’escriptora Cristina Gómez Esquius, resident a Sant Cugat. A través de la seu habitual i característica manera de narrar aventures històriques, l’autora escriu aquesta novel·la exclusivament com a homenatge a tot el personal sanitari (mèdics, infermeres/us, zeladors, netejadors…) que es van deixar literalment el cos i l’ànima per salvar-nos la vida durant la pandèmia; enfrontant-se a la mort cara a cara, mentre els altres estàvem còmodament tele treballant i fent rebosteria fina, sense assabentar-nos del que estaven sofrint en realitat. Com a continuació de Segrest en el temps, Cristina aprofita el moment històric de l’autor de Diari de l’any de la Pesta (i altres obres conegudes, com Robinson Crusoe), per a filar l’aventura d’aquesta novel·la, que segur no et deixarà indiferent. 

 

Sobre Diario del año de la Pandemia, por Daniel Defoe

De nou a cavall entre dos segles, Raquel, una infermera de quiròfan, es troba atrapada entre una terrorífica pandèmia que assola el segle XXI i un lloc del qual veu, horroritzada, que es tracta del Londres del segle XVIII. Encara que no està convençuda d’estar a resguard de la pandèmia del seu segle, es trobarà amb els familiars de la protagonista de Segrest en el temps, Josephine Jones, amb els quals podrà sentir-se fora de perill donades les similars circumstàncies que li va tocar viure. Coneixerà al gran escriptor Daniel Defoe, i de la seva mà, donaran vida a la tan angoixant situació en la qual ella es veu immersa. La lluita contra els últims retalls de la Inquisició espanyola i la construcció del primer hospital de dones al Londres de 1723, li faran superar a poc a poc la desgràcia viscuda en la pandèmia. I el seu llegat “Tractat sobre una pandèmia” farà que el seu nom mai sigui oblidat, igual que mai ho serà ja el nom de Daniel Defoe, escriptor de famosos llibres com Robinson Crusoe, Diari de l’any de la pesta i la seva obra escrita un any abans de la seva mort, Diari de l’any de la pandèmia, que portarà al lector a comprendre que la realitat moltes vegades supera la ficció. Ell serà qui portarà el llegat d’aquest llibre a la nostra realitat actual. Perquè com va dir Einstein, el temps és relatiu. I la mà del qual escriu un llibre, també.

 

Cristina Gómez Esquius (Barcelona 1973) és Llicenciada en Psicologia i Màster en Recursos Humans, sector en el qual ha treballat durant més de vint anys. Actualment compagina el seu treball d’Orientadora Professional – Coach amb la seva altra passió, l’escriptura. El seus dos primers llibres, no publicats, els va escriure als divuit i als vint-i-sis anys, respectivament. Els primers publicats “Segrest en el temps” i “La Bastarda, l’últim llegat dels Romanov”, van ser editats per l’Editorial Tres columnes. Aquesta és la seva tercera novel·la que publica amb una nova editorial. Les seves històries ocorren en diferents moments històrics, permetent al lector canviar d’escenari i transportar-se a altres llocs que d’una altra manera seria impossible reviure. Actualment viu entre Sant Cugat del Vallés i Sant Vicenç de Monltalt.

Projecció del documental “Londres, Eivissa, La Floresta”

Londres, Eivissa, La Floresta. Quan el Casal era una festa (2021) és un documental de 84 minuts de durada, dirigit per Juan A. Gamero, que forma part de “La Floresta, 100 anys d’històries” (4h 30min.), un documental fet per commemorar el Centenari (1919-2019) de la Floresta, barri de Sant Cugat del Vallès, i mostra la curta però intensa història de l’autogestió veïnal de l’antic Casino de la Floresta al acabar la dictadura l’any 1975. Quan els aires de llibertat el van convertir en veritable Casal de Cultura i lloc emblemàtic de l’època. Amb el testimoni dels que van gaudir i protagonitzar la seva gestió.

La projecció tindrà lloc el dijous 1 de febrer a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu i comptarem amb la presència del seu director, Juan A. Gamero. L’entrada és gratuïta fins completar aforament.

SINOPSI
Amb la fi dels 40 anys de dictadura feixista, esclaten aires de llibertat a tot el país i també a la Floresta, un barri de Sant Cugat que ha mantingut sempre al llarg dels seus 100 anys una personalitat pròpia. Arriben hippies d’Eivissa i Formentera i, sobre tot, molts “progres” barcelonins que prenen el control del Casal. És una gestió assembleària, imaginativa i amb dedicació total d’un grup de veïns i veïnes. Són uns anys, entre 1975 i 1981, d’esplendor cultural, de reivindicacions i de rebel·lia sense el control, encara, de les noves institucions democràtiques. A la Floresta neix la revista underground “El Víbora” i al Casal actuen, entre molts d’altres, la futura companyia Dagoll Dagom, Pau Riba, Sisa, Oriol Tramvia, la Plateria, el Gato Pérez o Nico, de la Velvet Underground. Son pocs anys d’esplendor, però que col·loquen la Floresta al mapa i converteixen el seu antic Casino en veritable Casal de Cultura i lloc emblemàtic de l’època.

FITXA TÈCNICA
Director/Guió JUAN A. GAMERO
Productors/Argument JUAN A. GAMERO/MONT CARVAJAL
Música original DAG PIERRE/MARC SASTRE/STEVE DE SWARDT
Fotografia/Càmera/So/Muntatge JUAN A. GAMERO
Assessor arxiu fotogràfic ARAM VERNET
Documentació MONT CARVAJAL/CLAUDIA ARRUGA/LAIA GUARNÉ /MARIA BENEYTO/M ÀNGELS QUADRES/VICKY SASTRE

Una producció de l’Associació Paradocs i de les Comissions del Centenari i de Patrimoni i Memòria del Consell de Barri de La Floresta. Forma part dels actes del Centenari de la Floresta (1919-2019). Amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat i de Sorea.

Amb el testimoni de florestans i florestanes que van viure aquella època i que ens han cedit les seves imatges d’arxiu, la gran majoria inèdites.

Òpera entre copes: Un ballo in maschera de G. Verdi

Amb Apròpera, l’associació d’òpera de Sant Cugat, continuem aprenent sobre òpera a l’Ateneu Santcugatenc amb aquest cicle de conferències que pretén conèixer aquest gènere des de més a prop mentre tastem una copa de vi del celler Albet i Noya.

El dimarts 30 de gener a les 19 h acollirem la conferència a càrrec del tenor Marc Sala sobre Un ballo in maschera de G. Verdi, l’òpera que es representa al Gran Teatre del Liceu durant el mes de febrer.

Quan Verdi va escriure Un ballo in maschera, ja gaudia d’un important èxit per la popularitat de les nombroses obres que havia escrit: Nabucco (1842), Macbeth (1847), Rigoletto (1851), Il trovatore (1853) o La traviata (1853), entre d’altres. En aquesta posició només aspirava a cercar temes musicals nous i audaços a partir d’una potent història, en aquest cas, l’assassinat del rei de Suècia, Gustau III, el 1792, en plena festa de disfresses.

Enveges i conspiracions, barrejades amb passions amoroses, política, gelosia, venjances i el perdó final conflueixen en una obra mestra de Verdi. A Nàpols, l’òpera va despertar les ires i prohibicions de la censura: no es podia assassinar un rei a l’escenari, hi havia dificultats per mostrar escenes de bruixeria, davant de la infidelitat hi havia d’haver remordiment i els conspiradors havien d’odiar el duc per raons hereditàries…, així, el compositor es va veure obligat a fer adaptacions importants i a transportar la trama de Suècia al Boston de finals del segle XVII.

Preu: 9€ (7€ per a sòcies i socis de l’Ateneu i d’Apròpera). Inclou una copa de vi del celler Albet i Noya.

Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions i presencialment a la secretaria de l’Ateneu.

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc i Apròpera

Presentació del llibre “Sentir es vivir”, de Joan Sánchez-Fortun

El divendres 19 de gener acollirem la presentació del llibre “Sentir es vivir” de l’humanista Joan Sánchez-Fortun (Barcelona, 1940), que tracta de l’humanisme i el sentiment com a valors que donen sentit a l’existència. Ho farà en companyia de Janine Künzi Poffet, parella d’Arcadi Oliveres, que va prologar un dels anteriors llibres de Sánchez-Fortun i a qui va dedicat aquest que presentem avui a l’Ateneu Santcugatenc.

Serè, autodidacta, de pèl canut, Joan Sánchez no sent l’edat que té. Perquè no envelleix cap dels quatre llibres sobre pensament i cerca interior que ha publicat, tractats humanistes per a consolar a les masses “perdudes, que sofreixen i que tenen mala gaita”, i per a superar la dependència afectiva i el sentiment de culpabilitat.

Sobre Sentir es vivir

Els temes desenvolupats en el llibre “Sentir es vivir” tenen per objecte endinsar-nos cap al nostre “desconegut” món interior des d’una perspectiva humana, impregnada de sentiment. Inductors, al seu torn, d’aquests valors tan màgics en la relació humana, com són la humanitat i la humilitat. Si desitgem aconseguir aquest desitjat “Món Millor”, aquest comença pel coneixement de les nostres mancances evolutives i pel descobriment dels nostres límits, tots ells, causants de tant de sofriment innecessari, inútil i estèril.

Els temes exposats ens poden aportar una visió, en alguns aspectes, una miqueta diferent dels reconeguts socialment. Sentir és viure; sentir és sortir de la nostra còmoda bombolla per a impedir que la indiferència per l’aliè presideixi les nostres vides; sentir és despullar-nos de mirada “opaca” per a no cobrar consciència de les necessitats alienes; sentir no és mirar indiferent i indolentment a quant ens envolta, sinó que és veure i viure la realitat del nostre entorn per a oferir la nostra ajuda; sentir és escoltar els meus batecs, sense oblidar-me dels teus, igual que els meus, mereixen un “Món Millor”.

L’expressió del sentiment i de l’humanisme ha de ser el motor en el viure i el sentir de l’Ésser humà, valors que li donen un sentit a la seva existència, perquè “sentir” és viure en una dimensió superior.

 

Ho organitza: Unipau

Entrada gratuita fins a completar aforament.

Qgat Negre: Presentació dels llibres d’Empar Fernández i Susana Hernández

El dijous 8 de febrer a les 19 h l’Ateneu acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió presenciarem la doble presentació dels llibres El miedo en el cuerpo amb la seva autora, l’escriptora Empar Fernández, i la novel·la Malas decisiones, de l’escriptora Susana Hernández.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

SOBRE EL MIEDO EN EL CUERPO

Un nen juga en un parc del centre de Barcelona donant puntades a una pilota vermella. Al moment menys pensat de la seva mare, el nen desapareix. On ha anat? S’ha perdut o se l’ha emportat algú? Per què els seus pares es mostren tan nerviosos? Ho estan perquè aquest nen, Daniel, és diferent dels altres. És autista i, per tant, manca de les eines que tal vegada altres nens tindrien, en la seva mateixa situació, per a demanar ajuda en una ciutat populosa a vegades indiferent, a vegades a l’aguait i gairebé sempre plena de perills.

Empar Fernández és novel·lista, articulista i professora d’història guardonada amb els premis Cáceres i Rejadorada. Les seves últimes novel·les són La mujer que no bajó del avión, La última llamada, Maldita Verdad, Líbranos del mal, Hotel Lutecia, Será nuestro secreto i A la sombra del infierno.

SOBRE MALAS DECISIONES

En una petita localitat pròxima a Vic (Barcelona) Lisa i Axel, el primogènit d’una família adinerada, passen per serioses dificultats econòmiques. Per sortir del mal pas, la parella planeja segrestar el seu nebot Joel. En teoria, un segrest ràpid i fàcil en el qual ningú ha de sortir danyat. Però les coses mai surten com estan planejades. Males decisions explora les relacions d’Axel, Rai, Lisa i Carla, quatre personatges units pels llaços familiars, les vides dels quals van saltar per l’aire arran del segrest de Joel. Tots els secrets, les mentides i les falses aparences sortiran a la llum.

Susana Hernández, nascuda a Barcelona, és especialista en novel·la negra i creadora del personatge de la policia Santana, una investigadora lesbiana, i també imparteix tallers literaris. Les seves últimes novel·les són: Los miércoles salvajes, La casa roja, El diablo me visita i Cerveza mexicana. Ha sigut guardonada amb els premis Ciudad de Lebrija y Auguste Dupin.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil

Col·laboren:
Llibreria Paideia / TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia