Entrades

La Cambra de l’Ateneu: Escarteen Sisters

Entrada gratuïta des d’una setmana abans amb aforament limitat. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

El cicle La Cambra de l’Ateneu porta un dijous al mes a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat concerts de petit format i gran qualitat que pretenen acostar a la ciutat propostes musicals d’estils diversos en el seu estat més pur: amb poca o cap amplificació i amb el públic molt proper.

El dijous 21 de novembre a les 19 h acollirem l’actuació d’Escarteen Sisteers, que es defineixem com un quartet en format DUET: dues veus, una viola i un violoncel. Els instruments de corda ressonen estretament amb la veu humana: delicats i virtuosos alhora. Canten en català, castellà, anglès i holandès, de vegades en el seu propi llenguatge inventat, triant cançons tradicionals d’ací i d’allà i barrejant-les amb la seva música original. El seu repertori xiuxiueja notes de clàssic contemporani, ritmes de jazz, arrels de tradició i contes cabareters brechtians. La música emergeix com la seva cantimplora, per contar històries, per compartir la intimitat que les ha bressolat d’ençà que eren petites.

Després de viatjar molt per Europa presentant el seu primer disc “Escarteen Sisters”, i d’anar a viure a Holanda durant la pandèmia, després d’allunyar-se l’una de l’altra, les germanes Escartin es retroben i produeixen un segon disc, una mica diferent del seu treball anterior, refrescat amb noves influències i nous talents.

Caure Sostingut sorgeix d’una retrobada després d’haver-se caigut moltes vegades. Però aquest caure te’l pots mirar de formes molt diferents, des de baix, des de dalt… per això és un Caure Sostingut .

 

Música d’un món imaginari

Laia Escartin (veu, viola i mandolina)

Flavia Escartin (veu i violoncel)

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc

AVÍS IMPORTANT!

Tot i tractar-se d’un concert gratuït, l’aforament és limitat i serà necessària inscripció prèvia. Les entrades es podran reservar des del 14 de novembre per la web o de forma presencial i dos dies abans per les persones sòcies de l’Ateneu (12 de novembre).

La Cambra de l’Ateneu: Daniella Barbarito

Entrada gratuïta des d’una setmana abans amb aforament limitat. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

El cicle La Cambra de l’Ateneu porta un dijous al mes a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat concerts de petit format i gran qualitat que pretenen acostar a la ciutat propostes musicals d’estils diversos en el seu estat més pur: amb poca o cap amplificació i amb el públic molt proper.

El dijous 17 d’octubre a les 19 h acollirem l’actuació de la veneçolana Daniella Barbarito. Artista multidisciplinar i autodidacta, insinua una mirada curiosa cap al seu propi folklore, afectat per la migració i les absurditats de la modernitat, enfrontant allò tradicional i allò estrany en un espai lúdic, sovint infantil i sempre una mica melancòlic i delirant. El quatre, amb la seva particular afinació, emmarca el so d’aquesta proposta junt amb una veu anacrònica, d’escola coral clàssica que sembla la flama vibrant d’una espelma. Els arranjaments psicodèlics i les tensions rítmiques responen a la riquesa característica de la música del Carib.

 

Indie-Folk llatinoamericà

Daniella Barbarito (veu, cuatro i piano)

Marta González: (veu i teclat)

José Ignacio Benítez (guitarra i baix)

Rafael Giner (percusión)

 

 

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc

AVÍS IMPORTANT!

Tot i tractar-se d’un concert gratuït, l’aforament és limitat i serà necessària inscripció prèvia. Les entrades es podran reservar des del 10 d’octubre per la web o de forma presencial i dos dies abans per les persones sòcies de l’Ateneu (8 d’octubre).

La Cambra de l’Ateneu: Hugo Arán

Entrada gratuïta des d’una setmana abans amb aforament limitat. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

El cicle La Cambra de l’Ateneu porta un dijous al mes a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat concerts de petit format i gran qualitat que pretenen acostar a la ciutat propostes musicals d’estils diversos en el seu estat més pur: amb poca o cap amplificació i amb el públic molt proper.

El dijous 26 de setembre a les 19 h acollirem l’actuació de l’autor, músic, lletrista i productor barceloní Hugo Arán. En la seva primera etapa se sent atret per la música brasilera, la qual es deixarà notar més tard en moltes de les seves composicions. Ar és el seu quart llarga durada, que després de més de deu anys de trajectòria de l’artista, surt aquest 2024 com un disc de col·laboracions pel qual transiten la tradició de les percussions i els ritmes del Brasil. Lletres en espanyol i portuguès i músics de tots dos costats de l’Atlàntic conformen un mosaic sobre l’afinitat musical iberoamericana.

Cançó d’autor/world music amb sonoritats brasileres

Hugo Aran (guitarra i veu)

 

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc

AVÍS IMPORTANT!

Tot i tractar-se d’un concert gratuït, l’aforament és limitat i serà necessària inscripció prèvia. Les entrades es podran reservar des del 19 de setembre per la web o de forma presencial i dos dies abans per les persones sòcies de l’Ateneu (17 de setembre).

La Cambra de l’Ateneu: Una corda més. Recançonem el cançoner popular

Entrada gratuïta des d’una setmana abans amb aforament limitat. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

El cicle La Cambra de l’Ateneu porta un dijous al mes a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat concerts de petit format i gran qualitat que pretenen acostar a la ciutat propostes musicals d’estils diversos en el seu estat més pur: amb poca o cap amplificació i amb el públic molt proper.

El dijous 19 de desembre a les 19 h acollirem l’actuació Una corda més, duet conformat per la violinista Núria Balcells i el guitarrista Rocco Papia. Aquest duet format per un violí de 5 cordes i una guitarra de 7 cordes presenta un repertori d’arrel popular amb un segell propi i atrevit sota el títol Recançonem el cançoner popular. El seu recorregut per músiques del món els ha aportat un registre molt ampli a nivell d’estils i sonoritat.

RECANÇONEM, és un recull de temes d’un gran pes històric que van ser recopilats fa més de 100 anys en el Cançoner Popular Català (OCPC), va ser un dels projectes més ambiciosos de l’època Modernista amb l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori català. El repertori escollit, data de l’imperi Bizantí passant per la Corona d’Aragó, temes que viatgen d’orient a Occident, parlen de reis, donzelles, bandolers , amors, venjances que es van explicant i contextualitzant durant el concert.

Cançó popular i músiques del món

Núria Balcells (violí de 5 cordes)
Rocco Papia (guitarra de 7 cordes)

 

 

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc

AVÍS IMPORTANT!

Tot i tractar-se d’un concert gratuït, l’aforament és limitat i serà necessària inscripció prèvia. Les entrades es podran reservar des del 12 de desembre per la web o de forma presencial i dos dies abans per les persones sòcies de l’Ateneu (10 de desembre).

Presentació de “Sota la figuera”, d’Enric Larreula i els Llenguaferits

El dijous 24 d’octubre es presesentarà a l’Ateneu Santcugatenc el llibre Sota la figuera. Conversa a tres veus sobre el poc que sabem i el moltíssim que no sabem (Voliana Edicions, 2024), fruit d’hores de conversa de tres amics sota la figuera de Can Formiga. Aquestes tres persones són l’escriptor Enric Larreula i els Llenguaferits David Vila i Ros i Jessica Neuquelman que durant hores han compartit els dubtes de la vida, d’aquesta i fins i tot de l’altra, i retalls de l’experiència que cadascú porta a l’esquena. No han parlat de tot el que els ocupa ni preocupa, només d’allò que anava sorgint, del poc que saben i del moltíssim que ni tan sols intueixen. I, de tant en tant, un conte, un poema, una reflexió… Tres cors parlant-se, compartint. Per a nosaltres, eterns aprenents, ha estat una experiència indescriptible. A tots vosaltres, benvinguts sota la figuera. Que casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.

Heus aquí un home de barba blanca i ulls d’infant que s’ha llegit el país amb els peus i amb el cor, ha dibuixat i escrit per anar més enllà d’on el poden portar les cames i s’ha imaginat mil aventures i les ha explicat a qui les hi ha volgut llegir. Heus aquí, també, un boig de les paraules immers amb passió desfermada en un món oníric on conflueixen l’absurd, l’amor i la revolta. I heus aquí, ai las!, una nova catalana vinguda del nord de França que fa camí amb les lletres, les llengües i les persones.

Entrada gratuïta sense inscripció.

 

Presentació de “El bandolero de los caramelos de miel”, de Dionisio Giménez

El dijous 19 de setembre, el reconegut periodista granadí resident a La Floresta, Dionisio Jiménez Plaza, presentarà a l’Ateneu Santcugatenc el seu últim llibre, El bandolero de los caramelos de miel (Aliar Ediciones, 2023) una novel·la de caràcter històric que tracta de llançar llum a un altre dels crims franquistes silenciats per la dictadura. Un relat que sorgeix d’un exhaustiu treball de recerca amb el qual l’autor pretén denunciar el crim contra quatre jornalers de Bogarre (Granada) en el qual són presents el pare de l’autor, i també la persona que el va batejar, el seu padrí, José Soto Díaz.

En la presentació estarà acompanyat pel periodista Jordi Pascual, de El Cugatenc!

Entrada gratuïta sense inscripció.

 

SINOPSI

El dia 25 d’abril de 1952, quatre jornalers de Bogarre (un llogaret dels Montes de Granada), van ser afusellats en aplicació de la llei de fugides (la que simulava la llibertat o la fugida del pres amb la intenció d’abatre’l extrajudicialment). Aquesta vegada ho van fer contra uns aprenents de bandolers que van pretendre imitar als maquis, ja en retirada. El grup el constituïen cinc, però un d’ells es va salvar, Francisco Jiménez Jabalera, més conegut com a Alegre: el meu pare. La desproporció d’aquestes morts i la condemna gairebé simbòlica d’Alegre, constitueixen l’eix central d’aquesta història, i per tant el treball de recerca documental que l’acompanya. Buidar aquesta pregunta va suposar una tasca minuciosa que parteix dels primers anys de la meva infància, fins a la conclusió d’una recerca que acaba amb l’afusellament dels Quatre de Bogarre. I aquesta recerca va ser possible després de revisar arxius de l’època, parlar amb els testimonis que els van conèixer i sobretot després d’acarar el Sumari 198/52. En aquesta biografia novelada estableixo els últims anys i els últims moments abans que caiguessin executats en un barranc dels Montes, després de l’últim ardit legal d’un capità de la Guàrdia Civil, implacable en la captura de tots ells.

 

SOBRE DIONISIO JIMÉNEZ PLAZA

Dionisio Jiménez Plaza, nascut en Bogarre (Granada) en 1947, ha exercit el periodisme en premsa, ràdio i televisió. Va ser corresponsal de premsa a Portugal, París i Roma; així com enviat especial a Jordània, Palestina, Nicaragua i l’Iraq. Va ser delegat a Catalunya del periòdic El Independiente, guionista de cinema i televisió, i director del programa Dama de Nit, d’Onda Rambla-Catalunya.

És autor dels llibres de relats: Palestina, la canción triste (La Tempestad, 2013), El discurso de la corona y otros cuentos del 1 de octubre (La Tempestad, 2018), Noches de vino tinto (Milenio, 2018), Historias de la dama de noche (VOSA, 2000). Així mateix, ha publicat el llibre de reportatges Fuera de programa i les novel·les Bagdad Babylon-Hotel (El Andén, 2008), Al otro lado del río (El Viejo Topo, 2013) i El bandolero de los caramelos de miel (Aliar Ediciones, 2023).

 

SINOPSI ESTESA

El dia 25 d’abril de 1952, quatre jornalers de Bogarre (un llogaret de Los Montes Orientales de Granada), van ser executats en un barranc, entre Moreda i Gobernador, en aplicació de la llei de fugides (la que simulava la llibertat o la fugida del pres amb la intenció d’abatre’l extrajudicialment). Van ser, que se sàpiga, les últimes execucions públiques comeses amb la complicitat d’unes autoritats que perpetraven aquests crims silenciosos per a així simplificar el procés judicial dels reus. L’excusa era sempre la mateixa: ‘ens vam veure en l’obligació de disparar quan els presos van intentar fugir’. Aquesta vegada ho van fer contra uns aprenents de bandolers que, ingènuament, van pretendre imitar als maquis, ja en retirada. El grup el constituïen cinc, però a un d’ells se li va commutar la pena per un any i mig de presó. Era el meu pare; Francisco Jiménez Jabalera, més conegut com a Alegre. La desproporció d’aquestes morts (sense causa), i la condemna gairebé simbòlica del meu progenitor, constitueixen l’eix central d’aquesta història, i per tant el treball de recerca documental que l’acompanya.

Buidar aquesta pregunta va suposar una tasca minuciosa que parteix dels primers anys de la meva infància en aquest llogaret (l’escena del crim), on vaig néixer, fins a la conclusió d’una recerca que acaba amb l’afusellament dels Quatre de Bogarre, i narrar-la setanta anys després, quan ja tot era cendra i oblit. Per què ara? Bé… no es tracta de remoure el passat, com li vaig dir (amb altres paraules) a un funcionari de l’Audiència Provincial de Granada, en Plaza Nueva (que em va interpel·lar amb aquesta pregunta retòrica en resposta a un tràmit judicial que sol·licitava), sinó la de situar la dignitat d’aquestes persones en el passat que els correspon, i en el lloc de futur que la vida els tenia reservada. I això no és, encara que a algú li pugui semblar, una demanda emocional, sinó un dret universal que les persones contreuen pel mer fet de viure entre nosaltres. Els Quatre de Bogarre descansen en una tomba anònima en el modest cementiri de Moreda, des de fa setanta anys. Com la immensa majoria als quals els van robar la vida en circumstàncies semblants, abandonarien aquest món sense haver deixat una petjada molt més duradora que el solc d’una arada. Se’ls va enterrar sota un pam de terra en el «corralillo dels penjats» com va ordenar el capellà, sense més inscripció en el túmul que els senyals del sol i de la pluja. I res més, ni les seves obres bones o dolentes, ni els seus actes de valor o covardia, ni les seves esperances o temors, ni els trets en els seus rostres, ni les petjades de la fam o de llàgrimes, perquè aquesta gent de pantalons forts i espardenyes van carregar sota la terra el pes d’unes vides condemnades a l’oblit molt abans de la seva mort. Un crim més dels molts que van cometre aquella gent de verb estèril i de llarg alè.

En els meus anys de reporter vaig cobrir diverses exhumacions a Navarra, en els anys 80; d’elles vaig treure una conclusió que molts anys després vaig incloure en els meus treballs narratius més amplis, incloent-hi el llibre que avui presento; aquesta lliçó no és una altra que la de recuperar el relat de les víctimes: saber d’elles, com eren, a qui van estimar i qui els van plorar, quins van ser els motius de la mort, la ideologia, el pensament, els fets i circumstàncies que els van portar davant d’un escamot d’execució, ( i no sols on jeuen, o el de conduir les restes a la dignificació d’un nínxol).

En el cas del bandoler dels caramels de mel, això va ser possible després d’anys de treball, de conjuminar dades, testimoniatges i circumstàncies, i després de revisar arxius de l’època, parlar amb els testimonis que els van conèixer, i sobretot després d’acarar el Sumari 198/52 dipositat en l’Arxiu del Jutjat Togat Militar d’Almeria, Jutjat que, incomprensiblement, guarda el fons documental dels anys més durs de la guerra civil i dels quals van seguir durant la Dictadura a Granada.

En aquesta biografia novel·lada estableixo els últims anys i els últims moments abans que caiguessin executats aquests jornalers en un barranc, després de l’últim ardit d’un capità de la Guàrdia Civil de la caserna de Las Palmas de Granada, Rafael Caballero Ocaña, implacable en la captura i mort dels guerrillers de la Serra.
Als detractors d’aquest exercici de reposició, els que no volen veure les petjades que van deixar les botes en aquells anys d’oprobi, la tramitació administrativa d’aquests cossos se’ls antulla un assumpte fútil. Però no així la història individual d’aquestes persones: el que els va portar a la seva final.

Crec fermament que, quan es parla de la vida i de la mort dels altres, el treball del periodista, ha de ser el de clavar el bolígraf fins que la tinta es converteixi en arbre, i recollir els fruits d’aquest esforç per a compartir-los amb els altres com fan els bons veïns. Cal saber quin pas per obvi que sembli, qui van prémer el gallet i per què. I sobretot de quin color eren els somnis dels quals van caure assassinats sense més paraules de les que es van quedar en la terra. És l’únic espai que podem compartir amb ells, l’última flor que els devem.

Presentació del llibre “Esperit de Trementina”, de Lluís Llord

El dimarts 8 d’octubre l’escriptor, professor d’institut i guia turístic Lluís Llord ens presentarà a l’Ateneu Santcugatenc la seva primera novel·la “Esperit de Trementina” que ens explica la història de tres generacions de trementinaires del Pirineu. Un homenatge sincer i emotiu a unes dones sàvies, valentes i solitàries, que van dedicar la vida sempre als altres i una obra també sobre la relació amb la natura, i sobre la naixença, la sanació, l’amor, la mort i el dol, que presentarà acompanyat de Gemma Vallduriola, biòloga, professora de  l’Institut Frederica Montseny, de Badia del Vallès. Amiga, amant de la natura, de la geografia, apassionada de tècniques de curació… com a educadora, creu en la importància de l’aprenentatge significatiu a través de l’experiència…

Entrada gratuïta sense inscripció.

 

SINOPSI

Al llarg dels segles hi ha hagut remeieres, herbolàries i sanadores. Al Pirineu, aquestes dones eren les trementinaires. Un anhel de llibertat les duia a viure al marge, com viuen al marge les herbes que collien, i el desplaçament els era obligat: de l’Urgell a la Fenolleda, passant pel Quebec, Esperit de trementina és la història de tres generacions de trementinaires que viuen una vida dura, lliure i rica. La història petita i la gran història s’entrellacen en les vides de la Cecília, la Janina i la Bet.

Amb aquesta novel·la, que ens permet resseguir els seus camins, Lluís Llord ha volgut fer un homenatge sincer i emotiu a unes dones sàvies, valentes i solitàries, que van dedicar la vida sempre als altres.

Si us apassiona descobrir, si feu del caminar una manera de ser, de veure i aprendre, si creieu que la tendresa, la reparació, l’escolta —la feminitat—, poden ser transfomadores, si voleu continuar creant a partir dels personatges, llegir aquest llibre us ajudarà a trobar en vosaltres mateixos allò que tant de temps cercàveu fora.

 

SOBRE LLUÍS LLORD

Ha treballat també com a corrector i traductor. Ha estat col·laborador en la secció d’opinió del bisetmanari El 9 nou i  embre de la junta del Patronat d’Estudis Osonencs. Participa habitualment en les activitats de l’associació Rutabike, de rutes amb BTT. És coautor de Primària. Diccionari Barcanova de la llengua i del reportatge Cases d’algú, dins el cicle Revoltes, impulsat per Òmnium Cultural.

Tant la geografia, la muntanya i l’esport com la història i l’art són per a ell autèntiques passions. Si el perdeu, el trobareu a la natura, badant. Osonenc d’adopció, actualment viu al Lluçanès.

Amant d’escriure relats curts, Esperit de trementina és la seva primera novel·la.

Concert d’havaneres amb Els Nois de l’Eixida

El dissabte 6 de juliol a les 19 h al pati de l’Ateneu gaudirem d’una cantada d’havaneres i cançó de taverna amb el grup santcugatenc Els Nois de l’Eixida.

Entrada gratuïta

Mercat de Pagès a Mira-sol

Dissabte 21 de setembre, de 9 a 14 h, pots fer la teva compra de producte ecològic i de proximitat davant del Casal de Mira-sol (Mercat de Mira-sol). 

El Mercat de Mira-sol és setmanal i està dinamitzat per la Xarxa de Consum SolidariHi trobaràs el següents productors:

  • Mares Salvatges. Pans i dolços de Collserola.
  • Can Pedret. Carns i embotits artesanals de San Quirze de Besora, a Osona. Embotit cuit, curat i cru, xai, cabrit, pollastre, conill, porc i vedella.
  • Veciana FormatgeriaFormatge fresc, mató, iogurts, formatge semicurat i formatge curat de cabra de Segur de Veciana (Anoia).
  • La Vall de la Casella. Fruites i verdures fresques recollides en el punt òptim de maduresa, produïts i confeccionats de manera artesanal, saludable i sostenible a Alzira.
  • Can Margarida. Productors de verdura de temporada, respectant el ritme de la terra, sense cap tractament químic. Venen fruita ecològica del Maresme.
  • Mas Roca Hortalisses i llegums. Produccio i venda d’hortalisses i llegums ecològiques del Maresme!
  • Ortiga de Collserola: Cooperativa agroecològica a Can Monmany, Collserola. Venta ecològica de fruita i verdura ecològica de proximitat.
  • Làctics la Selvatana: Iogurts, llet fresca, mató, formatges… amb llet fresca de les vaques de la Selvatana.
  • Altaire Cosmètica. Sabons artesanals amb ingredients 100% naturals.

Consulta el calendari dels Mercats del 2024 en aquest enllaç.

Hi col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Mercat de Pagès a Mira-sol

Dissabte 7 de setembre, de 9 a 14 h, pots fer la teva compra de producte ecològic i de proximitat davant del Casal de Mira-sol (Mercat de Mira-sol). 

El Mercat de Mira-sol és setmanal i està dinamitzat per la Xarxa de Consum SolidariHi trobaràs el següents productors:

  • Mares Salvatges. Pans i dolços de Collserola.
  • Can Pedret. Carns i embotits artesanals de San Quirze de Besora, a Osona. Embotit cuit, curat i cru, xai, cabrit, pollastre, conill, porc i vedella.
  • Veciana FormatgeriaFormatge fresc, mató, iogurts, formatge semicurat i formatge curat de cabra de Segur de Veciana (Anoia).
  • La Vall de la Casella. Fruites i verdures fresques recollides en el punt òptim de maduresa, produïts i confeccionats de manera artesanal, saludable i sostenible a Alzira.
  • Can Margarida. Productors de verdura de temporada, respectant el ritme de la terra, sense cap tractament químic. Venen fruita ecològica del Maresme.
  • Mas Roca Hortalisses i llegums. Produccio i venda d’hortalisses i llegums ecològiques del Maresme!
  • Anthophila. Mel, productes apícoles de Rubió i sal del Pirineu.
  • Ortiga de Collserola: Cooperativa agroecològica a Can Monmany, Collserola. Venta ecològica de fruita i verdura ecològica de proximitat.
  • Làctics la Selvatana: Iogurts, llet fresca, mató, formatges… amb llet fresca de les vaques de la Selvatana.

Consulta el calendari dels Mercats del 2024 en aquest enllaç.

Hi col·labora: Ajuntament de Sant Cugat