Entrades

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Josep Mª Llompart

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al juny el dimarts dia 3 a les 19 h, Parlem sobre Josep Mª Llompart amb Jaume P. Alorda, escriptor, traductor, editor, professor i comissari de l’Any Llompart 2025

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Any Llompart 2025

Josep Maria Llompart, intel·lectual, escriptor polifacètic, traductor i activista cultural, va néixer a Palma el 23 de maig de 1925. Enguany, per tant, es compleixen cent anys del seu naixement.

Josep Maria Llompart va començar als anys quaranta la seva activitat com a escriptor. Durant els anys cinquanta s’inicia en el món de la crítica literària a les revistes Raixa i Vida Nova i el 1954 participa en les celebracions del centenari de Costa i Alcover. En la dècada dels seixanta, s’involucra en nombroses activitats literàries, culturals i cíviques. De fet, el 1961 publica Poemes de Mondragó i comença a treballar d’assessor literari a l’Editorial Moll. Durant les dècades del 1970 i 1980 és el moment de més fecunditat literària i és el moment en què també enceta la seva etapa com a traductor.

Pel que fa a la seva faceta com a articulista i professor, cal destacar que va ser col·laborador al Diario de Mallorca, amb nombrosos articles sobre autors catalans i estrangers. Entre 1976 i 1980 participa en la secció «La columna de Foc», al diari Última Hora, amb múltiples articles sobre literatura i qüestions sociolingüístiques. A més, des del 1969 fins al 1972, imparteix classes de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. El 1987 reprèn la docència, com a professor associat, a la Universitat de les Illes Balears fins al 1991 en què es jubila.

Com a activista, convé destacar que, durant els anys seixanta, intervé en moltes activitats cíviques d’oposició al règim franquista entre les quals destaquen Aules de Poesia, Novel·la i Teatre de la Casa Catalana de Mallorca. A més, el 1962 participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear, de la qual és president des del 1978 fins al 1986. Entre els anys 1980 i 1990, Josep Maria Llompart rep tota una sèrie de reconeixements públics. Serà nomenat president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A més, el 1982 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. Més endavant, és nomenat Fill Il·lustre de Palma i Fill Predilecte del Consell de Mallorca.

Mor el 28 de gener de 1993, encara en la plenitud de la seva vida literària i enmig de tot un seguit d’actes d’homenatge. Per això, el Govern de les Illes Balears ha declarat l’any 2025 com a Any Josep Maria Llompart, per tal de retre homenatge a un dels intel·lectuals més importants del segle xx, referent cívic del moviment de normalització del català, i reconèixer la seva aportació a l’enriquiment de la cultura de les Illes Balears.

 

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Marosa di Giorgio amb Rodolfo Hässler

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al maig, el dimarts dia 6 a les 19 h, Parlem sobre la poeta uruguaiana Marosa di Giorgio amb el poeta cubà Rodolfo Hässler.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

MAROSA DI GIORGIO

María Rosa di Giorgio Médici (Salto, 1932 – Montevideo, 2004) va ser una escriptora uruguaiana que va desenvolupar una prosa summament inusual i sense precedents en la història literària del seu país. En la seva obra, un cant a la naturalesa i a les seves mutacions, la mitologia és una constant. És una de les veus poètiques més singulars de Llatinoamèrica. El seu estil experimental i l’erotisme salvatge dels seus textos, en els quals arma un llenguatge propi explorant la naturalesa, els mites al voltant d’ella, els cossos i el canvi, van escandalitzar i van seduir als seus contemporanis per igual

 

RODOLFO HÄSSLER

Rodolfo Häsler neix el 1958 a Santiago de Cuba i des dels deu anys resideix a Barcelona. Té editats els llibres següents: Poemas de arena (Editorial E.R., Barcelona, 1982), Tratado de licantropía (Editorial Endymión, Madrid, 1988), Elleife (premio Aula de Poesía de Barcelona 1992, Editorial El Bardo, Barcelona, 1993), De la belleza del puro pensamiento (beca de la Oscar B. Cintas Foundation de Nueva York 1993, Editorial El Bardo, Barcelona, 1997), Poemas de la rue de Zurich (Miguel Gómez Ediciones, Málaga, 2000), Paisaje, tiempo azul (Editorial Aldus, México D.F., 2001) y la plaquette Mariposa y caballo (El Toro de Barro, Cuenca, 2002). Ha estat inclòs a Anthologie de la poésie cubaine du XXè. siècle (Les Éditions Patino, París, 1997), Nueva poesía latinoamericana (Ediciones de la U.N.A.M, México D.F., 1999), Antología de la poesía cubana (Editorial Verbum, Madrid, 2002), Poemas cubanos del siglo XX (Ediciones Hiperión, Madrid, 2002), Los poemas de la poesía (Editorial Praxis, México DF, 2003) i a Por vivir aquí. Poetas catalanes en castellano.1980 – 2003 (Bartleby Editores, Madrid, 2003). És traductor de la poesia completa de Novalis i codirector de la revista “Poesía 080” de Barcelona.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre el poeta Arthur Rimbaud

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al març, el dimarts dia 4 a les 19 h, Parlem sobre el poeta Arthur Rimbaud amb l’escriptor i traductor Ricard Ripoll.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

ARTHUR RIMBAUD

Jean Nicolas Arthur Rimbaud (1854 -1891) fou un poeta francès, conegut pels seus temes transgressors i per la seva influència en la literatura i les arts modernes, pel que es considera un precursor del surrealisme.[1] Va fer la major part de la seva producció literària durant la seva adolescència tardana i la seva primera edat adulta. Rimbaud va deixar d’escriure literatura als 20 anys després d’aplegar la seva darrera obra important, Il·luminacions, escrita entre 1873 i 1875 i publicada el 1886.

 

RICARD RIPOLL

Ricard Ripoll i Villanueva (Sueca, 1959) és un professor de literatura i de traducció literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el GRES (Grup de Recerca sobre Escriptures Subversives), adscrit al Departament de Filologia Francesa. És autor de nombrosos articles sobre literatura. Actualment dirigeix la col·lecció «Palimpsest», a l’Editorial March, on es publiquen autors francòfons en català. Com a traductor ha donat la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, i ha traduït la novel·la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Anne Sexton

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al febrer, el dimarts dia 4 a les 19 h, Parlem sobre Anne Sexton, amb Glòria Coll Domingo, que acaba de traduir al català alguns dels seus poemes

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

ANNE SEXTON

Anne Sexton (1928, 1974) va ser una poeta estatunidenca, reconeguda per la seva poesia confessional. Va obtenir el premi Pulitzer de poesia en 1967

 

GLÒRIA COLL DOMINGO

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988) és una música i poeta catalana. Entre els seus primers guardons, destaquen l’accèssit al Premi Gabriel Ferrater de Poesia de Reus el 2009 i el primer premi al 13è Concurs de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya el 2010.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre el poeta Arthur Rimbaud

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

A l’abril, el dimarts dia 1 a les 19 h, segona sessió per parlar sobre el poeta Arthur Rimbaud amb l’escriptor i traductor Ricard Ripoll.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

ARTHUR RIMBAUD

Jean Nicolas Arthur Rimbaud (1854 -1891) fou un poeta francès, conegut pels seus temes transgressors i per la seva influència en la literatura i les arts modernes, pel que es considera un precursor del surrealisme.[1] Va fer la major part de la seva producció literària durant la seva adolescència tardana i la seva primera edat adulta. Rimbaud va deixar d’escriure literatura als 20 anys després d’aplegar la seva darrera obra important, Il·luminacions, escrita entre 1873 i 1875 i publicada el 1886.

 

RICARD RIPOLL

Ricard Ripoll i Villanueva (Sueca, 1959) és un professor de literatura i de traducció literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el GRES (Grup de Recerca sobre Escriptures Subversives), adscrit al Departament de Filologia Francesa. És autor de nombrosos articles sobre literatura. Actualment dirigeix la col·lecció «Palimpsest», a l’Editorial March, on es publiquen autors francòfons en català. Com a traductor ha donat la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, i ha traduït la novel·la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem de Sonets a Orfeu, de R. M. Rilke

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al novembre, el dimarts dia 5 a les 19 h, Parlem de Sonets a Orfeu, de Rainer Maria Rilke amb Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, els seus dos traductors al català.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sonets a Orfeu

Rilke va sacrificar tota la seva vida a la creació poètica. El cim de la seva obra, així com el de la seva vida, és la publicació de les Elegies de Duino i dels Sonets a Orfeu. A les Elegies, Rilke solidifica, immortalitza i relaciona amb consistència les figures simbòliques que ja apareixien a la seva obra poètica anterior: els àngels, els morts prematurs, les amants o els animals. En canvi, als Sonets, que escriu seguint un atac d’inspiració durant el febrer de 1922, Rilke celebra, canta i alaba la realitat que fins llavors no estava preparat per salvar. El crit amb el qual comencen les Elegies acaba convertint-se en la paraula dels Sonets que vivifica la realitat.

Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke va néixer a Praga el 1875 i va morir a Valmont el 1926. Seguint el camí traçat per Hölderlin, va concebre la seva vida com un acte d’escriptura constant. Allunyat de les tendències poètiques de la seva època, Rilke va acabar sent el poeta més original de la llengua alemanya del segle XX i, tot i que la seva obra ha estat sentenciada periòdicament per alguns crítics i poetes poc lúcids, manté una força i màgia especial a què només poden aspirar els autors que transcendeixen el temps. De la seva producció poètica n’hem de destacar les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu i de la prosa, la seva vasta correspondència i Els quaderns de Malte Laurids Brigge.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem d’Elegies de Duino, de R. M. Rilke

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al novembre, el dimarts dia 5 a les 19 h, Parlem d’Elegies de Duino, de Rainer Maria Rilke amb Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, els seus dos traductors al català.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Elegies de Duino

Segurament els dos factors que més han contribuït a la supervivència impertorbable de les Elegies de Duino, a la seva més que garantida immortalitat, són, per una banda, la seva evocació de la condició humana, amb totes les seves llums i ombres, amb tota la seva glòria i misèria, i, per l’altra, l’exaltació de les possibilitats artístiques, expressives, comunicatives i analítiques de la capacitat creativa de la humanitat en el seu vessant poètic. No he llegit mai cap obra de la potència de les Elegies de Duino que expliqui en una desena de poemes, que sumen només vuit-cents cinquanta-nou versos, el drama i la meravella de la vida d’una manera tan concentrada, intensa, matisada, rigorosa, intel·ligent, profunda, sensible i veraç. […] Tot, absolutament tot, en aquest poema és la manifestació del talent d’un geni inigualable. D. SAM ABRAMS

Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke va néixer a Praga el 1875 i va morir a Valmont el 1926. Seguint el camí traçat per Hölderlin, va concebre la seva vida com un acte d’escriptura constant. Allunyat de les tendències poètiques de la seva època, Rilke va acabar sent el poeta més original de la llengua alemanya del segle XX i, tot i que la seva obra ha estat sentenciada periòdicament per alguns crítics i poetes poc lúcids, manté una força i màgia especial a què només poden aspirar els autors que transcendeixen el temps. De la seva producció poètica n’hem de destacar les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu i de la prosa, la seva vasta correspondència i Els quaderns de Malte Laurids Brigge.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Ferran Gadea ens parla de Joan Salvat Papasseit

/in , /by
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al maig, el dimarts dia 7 a les 19 h, el crític literari i historiador de la literatura Ferran Gadea ens parlarà per segona vegada del poeta Joan Salvat Papasseit, màxim representant del futurisme en la literatura en llengua catalana.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Ferran Gadea ens parla de Joan Salvat Papasseit

/in , /by
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

A l’abril, el dimarts dia 2 a les 19 h, el crític literari i historiador de la literatura Ferran Gadea ens parlarà del poeta Joan Salvat Papasseit, màxim representant del futurisme en la literatura en llengua catalana.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Pere Ballart ens parla de Vicent Andrés Estellés

/in , /by
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al març, el dimarts dia 5 a les 19 h, l’escriptor, assagista i crític literari Pere Ballart ens parlarà per segona vegada del periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle xx i dels més reconeguts en valencià, Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

Entrada gratuïta fins completar aforament.