Entrades

Poetes imprescindibles: Xavier Valls Guinovart ens parla d’Abbas Kiarostami

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes de juny, el dimarts dia 2 a les 19 h, el poeta Xavier Valls Guinovart proposa una nova sessió dedicada a la figura deAbbas Kiarostami, una de les veus més singulars de la creació contemporània.

En el marc del cicle Poetes imprescindibles, l’Associació Gabriel Ferrater

Reconegut internacionalment com a cineasta, Kiarostami va desenvolupar també una obra poètica d’una gran delicadesa i precisió, marcada per la brevetat, l’observació del quotidià i una profunda connexió amb la natura. La seva poesia, sovint propera a l’esperit del haiku, comparteix amb el seu cinema una mirada contemplativa i essencial.

El poeta Xavier Valls Guinovart ens guiarà en la descoberta d’aquesta faceta menys coneguda de Kiarostami, tot proposant una aproximació a la seva obra a través de la lectura i el comentari de poemes, així com del context cultural i artístic que la sustenta.

Una oportunitat per aprofundir en una veu única que travessa disciplines i fronteres, i que convida a mirar el món amb una sensibilitat renovada.

Sobre el ponent

Xavier Valls Guinovart és poeta i divulgador literari. La seva obra destaca per una escriptura atenta al detall i a la contemplació, amb una sensibilitat que dialoga sovint amb altres tradicions poètiques. Paral·lelament a la seva tasca creativa, ha desenvolupat una activitat constant en l’àmbit de la difusió cultural, participant en cicles, lectures i conferències dedicades a acostar la poesia al públic.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Poetes imprescindibles: Lluís Quintana ens parla de Joan Maragall II

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes de maig, el dimarts dia 5 a les 19 h, el poeta Lluís Quintana ens proposa la segona sessió d’un acostament a l’obra de Joan Maragall, una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, prosista, periodista, traductor i advocat, és una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX. La història de la literatura l’ha situat com uns dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que el seu llegat humanístic ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.

Lluís Quintana Trias

Lluís Quintana Trias (Barcelona, 1953) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis centrats en autors de la literatura catalana contemporània com Foix, Pla, Calders i, especialment, Maragall, sobre el qual va publicar la monografia La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996). El seu llibre sobre l’esnobisme, La paradoxa del majordom (2000), li valgué el premi Josep Vall­verdú 1999. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria individual­ i col·lectiva a Més enllà de tot càstig. Reflexions sobre la transició democràtica (2004) i a El instante recuperado (Fragmenta, 2021). A Art i blasfèmia (2019) va estudiar el «cas Veronese» com a model de l’enfrontament entre l’artista i el poder eclesiàstic. Ha editat, juntament amb Antoni Marí, Catalans de 1918, de Foix (2018). Actualment dirigeix l’edició crítica de l’obra completa de Joan Maragall.

 

 

Poetes imprescindibles: Lluís Quintana ens parla de Joan Maragall

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes d’abril, el dimarts dia 7 a les 19 h, el poeta Lluís Quintana ens proposa un acostament a l’obra de Joan Maragall, una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, prosista, periodista, traductor i advocat, és una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX. La història de la literatura l’ha situat com uns dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que el seu llegat humanístic ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.

Lluís Quintana Trias

Lluís Quintana Trias (Barcelona, 1953) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis centrats en autors de la literatura catalana contemporània com Foix, Pla, Calders i, especialment, Maragall, sobre el qual va publicar la monografia La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996). El seu llibre sobre l’esnobisme, La paradoxa del majordom (2000), li valgué el premi Josep Vall­verdú 1999. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria individual­ i col·lectiva a Més enllà de tot càstig. Reflexions sobre la transició democràtica (2004) i a El instante recuperado (Fragmenta, 2021). A Art i blasfèmia (2019) va estudiar el «cas Veronese» com a model de l’enfrontament entre l’artista i el poder eclesiàstic. Ha editat, juntament amb Antoni Marí, Catalans de 1918, de Foix (2018). Actualment dirigeix l’edició crítica de l’obra completa de Joan Maragall.

 

 

Tertúlies Literàries: Toni Clapés ens parla de la poeta Nicole Brossard

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes de març, el dimarts dia 10 a les 19 h, el poeta Toni Clapés ens proposa un acostament a l’obra de Nicole Brossard, una de les figures més rellevants de la literatura canadenca actual i una veu clau del pensament poètic feminista i experimental.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Nicole Brossard, una veu essencial de la poesia contemporània

Nascuda a Mont-real l’any 1943, Nicole Brossard és poeta, novel·lista, assagista i teòrica literària. La seva obra, escrita originalment en francès, ha estat traduïda a nombroses llengües i ha tingut una gran influència en la literatura feminista, l’escriptura experimental i la reflexió sobre el llenguatge, la identitat i el cos.

Des dels anys seixanta, Brossard ha desenvolupat una poètica radical i innovadora, trencant amb les formes narratives convencionals i explorant el poder transformador del llenguatge. La seva escriptura interroga el discurs patriarcal, proposa noves maneres de dir el món i situa el desig, la subjectivitat i la política al centre del poema. Entre els seus nombrosos reconeixements destaca el Premi de Poesia del Govern del Canadà i el Premi Athanase-David.

Toni Clapés, poeta i lector atent

Toni Clapés (Sabadell, 1967) és poeta, traductor i activista cultural. Amb una trajectòria poètica sòlida i reconeguda, la seva obra es caracteritza per una escriptura depurada, reflexiva i atenta al silenci, al temps i a l’experiència interior. Ha publicat diversos llibres de poesia i ha estat guardonat amb premis com el Premi Carles Riba de poesia.

A més de la seva tasca creativa, Clapés és un lector profund i rigorós de poesia contemporània, i participa habitualment en recitals, cicles literaris i trobades poètiques, on combina l’anàlisi literària amb una lectura sensible i personal dels textos.

 

 

Tertúlies Literàries. Igual que un pi de mar: Blai Bonet visionari

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els “poetes imprescindibles”

Dimarts 3 de febrer a les 19 h, Parlem amb l’escriptor, poeta i editor mallorquí Pau Vadell sobre Blai Bonet en els 100 anys del seu naixement, en una xerrada que té com a títol Igual que un pi de mar: Blai Bonet visionari

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, 1926–1997) va ser un poeta i novel·lista mallorquí, una de les veus més singulars de la literatura catalana del segle XX. Format al seminari de Palma, hagué d’abandonar els estudis a causa d’una tuberculosi, una experiència que marcà profundament la seva obra, caracteritzada per la intensitat vital, la reflexió espiritual i l’experimentació lingüística.

Es donà a conèixer amb la poesia i assolí gran impacte amb la novel·la El mar (1958). Després d’uns anys de menor visibilitat, fou redescobert a finals dels anys vuitanta i rebé reconeixements com la Lletra d’Or i la Creu de Sant Jordi. El 2026 se celebra el centenari del seu naixement, que reivindica la vigència i la força del seu llegat literari.

Pau Vadell

És un poeta, editor, gestor cultural i historiador amb una trajectòria molt destacada. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia, molts d’ells premiats, entre els quals destaquen Carnatge, Sang Cremada, Traït, Esquenes vinclades, Terra llarga, Cremen desordres i Uralita.

Ha treballat també com a traductor i coautor d’obres literàries, i participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans. Va ser cofundador del col·lectiu Pèl capell i ha recitat la seva obra en festivals internacionals, amb poemes publicats a diversos països.

Ha ocupat càrrecs rellevants en entitats literàries, com el PEN Català i l’AELC, i actualment dirigeix AdiA Edicions i coordina la Casa Blai Bonet. Centre de Poesia.

 

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Kiki Dimulà amb Quim Gestí

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Dimarts 2 de desembre a les 19 h, Quim Gestí, traductor i professor de la UAB, ens parlarà de la poeta grega Kiki Dimulà

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Kiki Dimulà

Kikí Dimulà (Atenes, 1931-2020), se situa cronològicament dins de la segona generació poètica de postguerra, posterior a la dels grans noms de la lírica grega, Seferis, Elitis o Ritsos. Els primers poemes de Dimulà descriuen un món desvalgut i insegur, resultat de la dissolució existencial de la humanitat durant la Segona Guerra Mundial i, en el cas grec, la posterior guerra civil. Un món en què la poeta, per tal de sobreviure, fa ús del procés creatiu per interferir decisivament en la seva lògica. Així, la seva escriptura capgira la gramàtica de la llengua en contra del sentit de les paraules, intentant reforçar el poder emotiu del vers a través de la sorpresa i del neguit.

Joaquim Gestí Bautista

És llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la feina de traductor literari amb la de professor. Ha traduït nombrosos autors del grec modern al català, i de l’italià les principals obres de Dino Buzzatti i de Luigi Pirandello. Ha col·laborat en la col·lecció d’autors grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge, per a la qual ha versionat la Història d’Heròdot. És coautor, juntament amb Montserrat Franquesa, de la versió catalana del Diccionari de Mitologia grega i romana de Pierre Grimal (2008), obra de referència per als estudiosos i afeccionats al món clàssic. Actualment és director de la revista de traducció literària del PEN Català VISAT.

www.visat.cat

 

 

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Ezra Pound amb Sam Abrams

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Dimarts 4 de novembre a les 19 h, el poeta i traductor nord-amerià Sam Abrams ens parlarà del poeta i músic estatunidenc Ezra Pound

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Ezra Pound

Poeta i assagista nord-americà nascut en Hailey, Idaho, en 1885.
A l’edat de dotze anys va ingressar a Cheltenham, una escola militar on va estudiar grec i llatí. Després va ingressar a la Universitat de Pennsylvania per a aprendre altres llengües, i a partir de 1906 es va establir a Europa, principalment a Itàlia i Anglaterra, des d’on va promoure dos grans moviments d’avantguarda: el imaginismo i el vorticismo.
A la fi de la segona guerra mundial va ser acusat d’alta traïció i detingut pels aliats a Itàlia, i en 1946, després de ser declarat paranoic, va ser internat en un sanatori mental a Washington.
De la seva obra poètica mereixen destacar-se “Personae” en 1926, una recopilació de poemes breus, i “Cantos” en 1970, considerada com una de les epopeies en llengua anglesa més importants del segle XIX, i a la qual va dedicar quaranta-cinc anys de la seva vida.
Com a crític va contribuir a la renovació de la poesia i va secundar entre altres, a T.S. Eliot i James Joyce.
Va morir a Venècia en 1972.

Sam Abrahams

Poeta, traductor, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la Universitat Oberta de Catalunya.

Com a poeta ha publicat, entre d’altres, Calculations… (1997), Oda a un ase i altres poemes, (1999), T’estimo. Més de cent poemes d’amor i desig (2002) i La mirada estrangera (2005). També és autor de  Tenebra blanca (2001), la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès, així com Poemas de Thomas Hardy (2001), juntament amb Joan Margarit; Jo no sóc ningú.  Qui ets tu? (2002), una antologia de poemes d’Emily Dickinson, traduïts en homenatge a Marià Manent; i Vers projectiu (2006), el llegendari assaig sobre teoria poètica de Charles Olson. També ha treballat com a curador de diverses edicions: Poesia anglesa i nord-americana (1994) i El llarg dinar de Nadal (2000) de Thorton Wilder, entre d’altres.

Ha estat Secretari del Centre Català del PEN i col·labora habitualment a les pàgines d’opinió i als suplements culturals dels diaris Avui i el Mundo Catalunya.

 

 

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Josep Mª Llompart

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al juny el dimarts dia 3 a les 19 h, Parlem sobre Josep Mª Llompart amb Jaume P. Alorda, escriptor, traductor, editor, professor i comissari de l’Any Llompart 2025

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Any Llompart 2025

Josep Maria Llompart, intel·lectual, escriptor polifacètic, traductor i activista cultural, va néixer a Palma el 23 de maig de 1925. Enguany, per tant, es compleixen cent anys del seu naixement.

Josep Maria Llompart va començar als anys quaranta la seva activitat com a escriptor. Durant els anys cinquanta s’inicia en el món de la crítica literària a les revistes Raixa i Vida Nova i el 1954 participa en les celebracions del centenari de Costa i Alcover. En la dècada dels seixanta, s’involucra en nombroses activitats literàries, culturals i cíviques. De fet, el 1961 publica Poemes de Mondragó i comença a treballar d’assessor literari a l’Editorial Moll. Durant les dècades del 1970 i 1980 és el moment de més fecunditat literària i és el moment en què també enceta la seva etapa com a traductor.

Pel que fa a la seva faceta com a articulista i professor, cal destacar que va ser col·laborador al Diario de Mallorca, amb nombrosos articles sobre autors catalans i estrangers. Entre 1976 i 1980 participa en la secció «La columna de Foc», al diari Última Hora, amb múltiples articles sobre literatura i qüestions sociolingüístiques. A més, des del 1969 fins al 1972, imparteix classes de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. El 1987 reprèn la docència, com a professor associat, a la Universitat de les Illes Balears fins al 1991 en què es jubila.

Com a activista, convé destacar que, durant els anys seixanta, intervé en moltes activitats cíviques d’oposició al règim franquista entre les quals destaquen Aules de Poesia, Novel·la i Teatre de la Casa Catalana de Mallorca. A més, el 1962 participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear, de la qual és president des del 1978 fins al 1986. Entre els anys 1980 i 1990, Josep Maria Llompart rep tota una sèrie de reconeixements públics. Serà nomenat president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A més, el 1982 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. Més endavant, és nomenat Fill Il·lustre de Palma i Fill Predilecte del Consell de Mallorca.

Mor el 28 de gener de 1993, encara en la plenitud de la seva vida literària i enmig de tot un seguit d’actes d’homenatge. Per això, el Govern de les Illes Balears ha declarat l’any 2025 com a Any Josep Maria Llompart, per tal de retre homenatge a un dels intel·lectuals més importants del segle xx, referent cívic del moviment de normalització del català, i reconèixer la seva aportació a l’enriquiment de la cultura de les Illes Balears.

 

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Marosa di Giorgio amb Rodolfo Hässler

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al maig, el dimarts dia 6 a les 19 h, Parlem sobre la poeta uruguaiana Marosa di Giorgio amb el poeta cubà Rodolfo Hässler.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

MAROSA DI GIORGIO

María Rosa di Giorgio Médici (Salto, 1932 – Montevideo, 2004) va ser una escriptora uruguaiana que va desenvolupar una prosa summament inusual i sense precedents en la història literària del seu país. En la seva obra, un cant a la naturalesa i a les seves mutacions, la mitologia és una constant. És una de les veus poètiques més singulars de Llatinoamèrica. El seu estil experimental i l’erotisme salvatge dels seus textos, en els quals arma un llenguatge propi explorant la naturalesa, els mites al voltant d’ella, els cossos i el canvi, van escandalitzar i van seduir als seus contemporanis per igual

 

RODOLFO HÄSSLER

Rodolfo Häsler neix el 1958 a Santiago de Cuba i des dels deu anys resideix a Barcelona. Té editats els llibres següents: Poemas de arena (Editorial E.R., Barcelona, 1982), Tratado de licantropía (Editorial Endymión, Madrid, 1988), Elleife (premio Aula de Poesía de Barcelona 1992, Editorial El Bardo, Barcelona, 1993), De la belleza del puro pensamiento (beca de la Oscar B. Cintas Foundation de Nueva York 1993, Editorial El Bardo, Barcelona, 1997), Poemas de la rue de Zurich (Miguel Gómez Ediciones, Málaga, 2000), Paisaje, tiempo azul (Editorial Aldus, México D.F., 2001) y la plaquette Mariposa y caballo (El Toro de Barro, Cuenca, 2002). Ha estat inclòs a Anthologie de la poésie cubaine du XXè. siècle (Les Éditions Patino, París, 1997), Nueva poesía latinoamericana (Ediciones de la U.N.A.M, México D.F., 1999), Antología de la poesía cubana (Editorial Verbum, Madrid, 2002), Poemas cubanos del siglo XX (Ediciones Hiperión, Madrid, 2002), Los poemas de la poesía (Editorial Praxis, México DF, 2003) i a Por vivir aquí. Poetas catalanes en castellano.1980 – 2003 (Bartleby Editores, Madrid, 2003). És traductor de la poesia completa de Novalis i codirector de la revista “Poesía 080” de Barcelona.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre el poeta Arthur Rimbaud

/in , /by

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al març, el dimarts dia 4 a les 19 h, Parlem sobre el poeta Arthur Rimbaud amb l’escriptor i traductor Ricard Ripoll.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

ARTHUR RIMBAUD

Jean Nicolas Arthur Rimbaud (1854 -1891) fou un poeta francès, conegut pels seus temes transgressors i per la seva influència en la literatura i les arts modernes, pel que es considera un precursor del surrealisme.[1] Va fer la major part de la seva producció literària durant la seva adolescència tardana i la seva primera edat adulta. Rimbaud va deixar d’escriure literatura als 20 anys després d’aplegar la seva darrera obra important, Il·luminacions, escrita entre 1873 i 1875 i publicada el 1886.

 

RICARD RIPOLL

Ricard Ripoll i Villanueva (Sueca, 1959) és un professor de literatura i de traducció literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el GRES (Grup de Recerca sobre Escriptures Subversives), adscrit al Departament de Filologia Francesa. És autor de nombrosos articles sobre literatura. Actualment dirigeix la col·lecció «Palimpsest», a l’Editorial March, on es publiquen autors francòfons en català. Com a traductor ha donat la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, i ha traduït la novel·la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos.