Entrades

Poetes imprescindibles: Xavier Valls Guinovart ens parla d’Abbas Kiarostami

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes de juny, el dimarts dia 2 a les 19 h, el poeta Xavier Valls Guinovart proposa una nova sessió dedicada a la figura deAbbas Kiarostami, una de les veus més singulars de la creació contemporània.

En el marc del cicle Poetes imprescindibles, l’Associació Gabriel Ferrater

Reconegut internacionalment com a cineasta, Kiarostami va desenvolupar també una obra poètica d’una gran delicadesa i precisió, marcada per la brevetat, l’observació del quotidià i una profunda connexió amb la natura. La seva poesia, sovint propera a l’esperit del haiku, comparteix amb el seu cinema una mirada contemplativa i essencial.

El poeta Xavier Valls Guinovart ens guiarà en la descoberta d’aquesta faceta menys coneguda de Kiarostami, tot proposant una aproximació a la seva obra a través de la lectura i el comentari de poemes, així com del context cultural i artístic que la sustenta.

Una oportunitat per aprofundir en una veu única que travessa disciplines i fronteres, i que convida a mirar el món amb una sensibilitat renovada.

Sobre el ponent

Xavier Valls Guinovart és poeta i divulgador literari. La seva obra destaca per una escriptura atenta al detall i a la contemplació, amb una sensibilitat que dialoga sovint amb altres tradicions poètiques. Paral·lelament a la seva tasca creativa, ha desenvolupat una activitat constant en l’àmbit de la difusió cultural, participant en cicles, lectures i conferències dedicades a acostar la poesia al públic.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Poetes imprescindibles: Lluís Quintana ens parla de Joan Maragall II

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes de maig, el dimarts dia 5 a les 19 h, el poeta Lluís Quintana ens proposa la segona sessió d’un acostament a l’obra de Joan Maragall, una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, prosista, periodista, traductor i advocat, és una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX. La història de la literatura l’ha situat com uns dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que el seu llegat humanístic ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.

Lluís Quintana Trias

Lluís Quintana Trias (Barcelona, 1953) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis centrats en autors de la literatura catalana contemporània com Foix, Pla, Calders i, especialment, Maragall, sobre el qual va publicar la monografia La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996). El seu llibre sobre l’esnobisme, La paradoxa del majordom (2000), li valgué el premi Josep Vall­verdú 1999. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria individual­ i col·lectiva a Més enllà de tot càstig. Reflexions sobre la transició democràtica (2004) i a El instante recuperado (Fragmenta, 2021). A Art i blasfèmia (2019) va estudiar el «cas Veronese» com a model de l’enfrontament entre l’artista i el poder eclesiàstic. Ha editat, juntament amb Antoni Marí, Catalans de 1918, de Foix (2018). Actualment dirigeix l’edició crítica de l’obra completa de Joan Maragall.

 

 

Poetes imprescindibles: Lluís Quintana ens parla de Joan Maragall

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes d’abril, el dimarts dia 7 a les 19 h, el poeta Lluís Quintana ens proposa un acostament a l’obra de Joan Maragall, una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, prosista, periodista, traductor i advocat, és una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX. La història de la literatura l’ha situat com uns dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que el seu llegat humanístic ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.

Lluís Quintana Trias

Lluís Quintana Trias (Barcelona, 1953) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis centrats en autors de la literatura catalana contemporània com Foix, Pla, Calders i, especialment, Maragall, sobre el qual va publicar la monografia La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996). El seu llibre sobre l’esnobisme, La paradoxa del majordom (2000), li valgué el premi Josep Vall­verdú 1999. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria individual­ i col·lectiva a Més enllà de tot càstig. Reflexions sobre la transició democràtica (2004) i a El instante recuperado (Fragmenta, 2021). A Art i blasfèmia (2019) va estudiar el «cas Veronese» com a model de l’enfrontament entre l’artista i el poder eclesiàstic. Ha editat, juntament amb Antoni Marí, Catalans de 1918, de Foix (2018). Actualment dirigeix l’edició crítica de l’obra completa de Joan Maragall.

 

 

El VII Concurs de Videopoemes de l’Ateneu posa la poesia en català en moviment

/in /by

L’Ateneu Santcugatenc organitza per setè any consecutiu un concurs de videopoemes en català per celebrar la diada de Sant Jordi, en col·laboració amb l’Associació Gabriel Ferrater i Òmnium Cultural Sant Cugat. Fins al 12 d’abril es podran enviar al concurs peces audiovisuals on hi hagi un poema en llengua catalana, propi o d’altri, combinat amb imatges en moviment.

Després d’una edició anterior amb una alta participació d’arreu del territori i una millora notable en la qualitat de les obres, enguany es mantenen els 600 € en premis, repartits en 300 € per al videopoema guanyador, 200 € per al segon classificat i 100 € per al tercer.

Un primer jurat seleccionarà deu finalistes valorant la integració entre imatge, so i llenguatge verbal, amb la paraula com a eix central (els poemes poden ser escrits, recitats o cantats). A partir d’aquí, el públic podrà votar el seu favorit a través del canal de YouTube i les xarxes socials de l’Ateneu. Aquesta votació es tindrà en compte —tot i que no serà determinant— en la decisió final del jurat professional, format per M. Antònia Massanet (escriptora i poeta, llicenciada en Teoria de la Literatura i màster en Estudis de Gènere) i Amanda Bernal (documentalista, antropòloga visual, facilitadora i gestora cultural).

 

Inscripcions obertes fins al 12 d’abril

Les bases completes, el formulari d’inscripció i els videopoemes guanyadors d’edicions anteriors es poden consultar a www.ateneu.cat/concurs-video-poemes/. El concurs és obert a totes les edats (els menors hauran d’aportar autorització) i s’hi pot participar des de qualsevol lloc, sempre que el poema sigui en català, fet que converteix aquest certamen en l’únic concurs de videopoesia en aquesta llengua.

Els deu finalistes seran convocats a l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el divendres 24 d’abril a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc. Durant l’acte es projectaran els videopoemes seleccionats i es donaran a conèixer els guanyadors. El primer premiat, a més del guardó econòmic, podrà escollir un curs gratuït entre els més de 220 que ofereix trimestralment l’Ateneu. La vetllada es completarà amb l’espectacle Versos il·lustrats, amb la il·lustradora i rapsoda Irene Solé i el pianista Joaquin Hour.

 

Curs gratuït de creació de vídeo poemes

En el marc del concurs, l’Ateneu ofereix també un curs gratuït de creació de videopoemes impartit per l’artista visual Irene Solé Canet. El taller, de dues hores i mitja, tindrà lloc el dissabte 14 de març de 10.30 a 13 h, i proporcionarà eines tècniques i artístiques per desenvolupar peces pròpies. Cal inscripció prèvia. Necessària inscripció prèvia aquí.

 

Activitats complementàries que uneixen poesia i altres disciplines

En el marc del Concurs de Videopoemes, l’Ateneu Santcugatenc ha programat diverses activitats complementàries que exploren la poesia des del diàleg amb altres llenguatges artístics. Totes les propostes són gratuïtes amb inscripció prèvia i inclouen el recital poètic-musical de Raquel Santanera i Glòria Coll Domingo amb violoncel, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que organitzem el 20 de març amb la col·laboració de l’Associació Gabriel Ferrater i Versàtil; el concert de Tànit Navarro i Diego Balan dins el cicle La Cambra de l’Ateneu el dijous 26 de març, que auna cançó d’autor, tradició i improvisació; i l’acte de cloenda del concurs, Flama i silenci, que el divendres 15 de maig omplirà el pati de l’Ateneu amb una proposta de Rumbesia que fusiona a ritme de rumba la poesia de Màrius Torres amb la música d’Enric Granados.

 

Des de l’organització animen tothom a explorar la creativitat i a jugar amb imatges i paraules per descobrir nous llenguatges expressius. Les obres es poden presentar fins al 12 d’abril a través del formulari disponible a www.ateneu.cat/concurs-video-poemes/.

Tertúlies Literàries: Toni Clapés ens parla de la poeta Nicole Brossard

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes de març, el dimarts dia 10 a les 19 h, el poeta Toni Clapés ens proposa un acostament a l’obra de Nicole Brossard, una de les figures més rellevants de la literatura canadenca actual i una veu clau del pensament poètic feminista i experimental.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Nicole Brossard, una veu essencial de la poesia contemporània

Nascuda a Mont-real l’any 1943, Nicole Brossard és poeta, novel·lista, assagista i teòrica literària. La seva obra, escrita originalment en francès, ha estat traduïda a nombroses llengües i ha tingut una gran influència en la literatura feminista, l’escriptura experimental i la reflexió sobre el llenguatge, la identitat i el cos.

Des dels anys seixanta, Brossard ha desenvolupat una poètica radical i innovadora, trencant amb les formes narratives convencionals i explorant el poder transformador del llenguatge. La seva escriptura interroga el discurs patriarcal, proposa noves maneres de dir el món i situa el desig, la subjectivitat i la política al centre del poema. Entre els seus nombrosos reconeixements destaca el Premi de Poesia del Govern del Canadà i el Premi Athanase-David.

Toni Clapés, poeta i lector atent

Toni Clapés (Sabadell, 1967) és poeta, traductor i activista cultural. Amb una trajectòria poètica sòlida i reconeguda, la seva obra es caracteritza per una escriptura depurada, reflexiva i atenta al silenci, al temps i a l’experiència interior. Ha publicat diversos llibres de poesia i ha estat guardonat amb premis com el Premi Carles Riba de poesia.

A més de la seva tasca creativa, Clapés és un lector profund i rigorós de poesia contemporània, i participa habitualment en recitals, cicles literaris i trobades poètiques, on combina l’anàlisi literària amb una lectura sensible i personal dels textos.

 

 

Tertúlies Literàries. Igual que un pi de mar: Blai Bonet visionari

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els “poetes imprescindibles”

Dimarts 3 de febrer a les 19 h, Parlem amb l’escriptor, poeta i editor mallorquí Pau Vadell sobre Blai Bonet en els 100 anys del seu naixement, en una xerrada que té com a títol Igual que un pi de mar: Blai Bonet visionari

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, 1926–1997) va ser un poeta i novel·lista mallorquí, una de les veus més singulars de la literatura catalana del segle XX. Format al seminari de Palma, hagué d’abandonar els estudis a causa d’una tuberculosi, una experiència que marcà profundament la seva obra, caracteritzada per la intensitat vital, la reflexió espiritual i l’experimentació lingüística.

Es donà a conèixer amb la poesia i assolí gran impacte amb la novel·la El mar (1958). Després d’uns anys de menor visibilitat, fou redescobert a finals dels anys vuitanta i rebé reconeixements com la Lletra d’Or i la Creu de Sant Jordi. El 2026 se celebra el centenari del seu naixement, que reivindica la vigència i la força del seu llegat literari.

Pau Vadell

És un poeta, editor, gestor cultural i historiador amb una trajectòria molt destacada. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia, molts d’ells premiats, entre els quals destaquen Carnatge, Sang Cremada, Traït, Esquenes vinclades, Terra llarga, Cremen desordres i Uralita.

Ha treballat també com a traductor i coautor d’obres literàries, i participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans. Va ser cofundador del col·lectiu Pèl capell i ha recitat la seva obra en festivals internacionals, amb poemes publicats a diversos països.

Ha ocupat càrrecs rellevants en entitats literàries, com el PEN Català i l’AELC, i actualment dirigeix AdiA Edicions i coordina la Casa Blai Bonet. Centre de Poesia.

 

Presentació de diversos llibres de poesia de Carme Cabús

/in , /by

El dijous 5 de febrer a les 19 h acollim la presentació de diversos llibres de poesia de Carme Cabús de la colecció Poesia Mirallsdaigua: Convoco bellesa, que recull 68 poemes sobre la bellesa, Lava encesa,amb 60 poemes de vida ferida i Remota olor, amb 63 poemes sobre la passió.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Poeta, escriptora, llicenciada en Ciències de la Informació i traductora, correctora i professora de català per a adults, titulada per la Generalitat de Catalunya i l’IEC. Cabús, que forma part de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana, ve a presentar a l’Ateneu dos llibres de narrativa, Històries amb homes i Dies a Polònia¸ i un de poesia, Poemes de combat. Barbàrie immobiliària. Entrada gartuïta.

Al seu bloc, Miralls d’aigua, ja fa més de 14 anys que penja en obert el conjunt de la seva obra, i que és profusament visitat en tot l’àmbit lingüístic català i per catalans establerts arreu del món. Arran del seu blog, Cabús ha generat un diàleg constant amb escriptors, poetes i lectors de poesia i narrativa. Al temps que han sorgit projectes artístics i literaris conjunts, alguns del seus escrits han sigut musicats, i a escoles i instituts de tota Catalunya han treballat els seus poemes, que també s’han recitat en recitals i inclòs en diversos llibres, revistes i esdeveniments. També ha fet alguns recitals i ha guanyat diversos premis. Anteriorment havia publicat ja altres llibres.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Kiki Dimulà amb Quim Gestí

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Dimarts 2 de desembre a les 19 h, Quim Gestí, traductor i professor de la UAB, ens parlarà de la poeta grega Kiki Dimulà

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Kiki Dimulà

Kikí Dimulà (Atenes, 1931-2020), se situa cronològicament dins de la segona generació poètica de postguerra, posterior a la dels grans noms de la lírica grega, Seferis, Elitis o Ritsos. Els primers poemes de Dimulà descriuen un món desvalgut i insegur, resultat de la dissolució existencial de la humanitat durant la Segona Guerra Mundial i, en el cas grec, la posterior guerra civil. Un món en què la poeta, per tal de sobreviure, fa ús del procés creatiu per interferir decisivament en la seva lògica. Així, la seva escriptura capgira la gramàtica de la llengua en contra del sentit de les paraules, intentant reforçar el poder emotiu del vers a través de la sorpresa i del neguit.

Joaquim Gestí Bautista

És llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la feina de traductor literari amb la de professor. Ha traduït nombrosos autors del grec modern al català, i de l’italià les principals obres de Dino Buzzatti i de Luigi Pirandello. Ha col·laborat en la col·lecció d’autors grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge, per a la qual ha versionat la Història d’Heròdot. És coautor, juntament amb Montserrat Franquesa, de la versió catalana del Diccionari de Mitologia grega i romana de Pierre Grimal (2008), obra de referència per als estudiosos i afeccionats al món clàssic. Actualment és director de la revista de traducció literària del PEN Català VISAT.

www.visat.cat

 

 

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Ezra Pound amb Sam Abrams

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Dimarts 4 de novembre a les 19 h, el poeta i traductor nord-amerià Sam Abrams ens parlarà del poeta i músic estatunidenc Ezra Pound

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Ezra Pound

Poeta i assagista nord-americà nascut en Hailey, Idaho, en 1885.
A l’edat de dotze anys va ingressar a Cheltenham, una escola militar on va estudiar grec i llatí. Després va ingressar a la Universitat de Pennsylvania per a aprendre altres llengües, i a partir de 1906 es va establir a Europa, principalment a Itàlia i Anglaterra, des d’on va promoure dos grans moviments d’avantguarda: el imaginismo i el vorticismo.
A la fi de la segona guerra mundial va ser acusat d’alta traïció i detingut pels aliats a Itàlia, i en 1946, després de ser declarat paranoic, va ser internat en un sanatori mental a Washington.
De la seva obra poètica mereixen destacar-se “Personae” en 1926, una recopilació de poemes breus, i “Cantos” en 1970, considerada com una de les epopeies en llengua anglesa més importants del segle XIX, i a la qual va dedicar quaranta-cinc anys de la seva vida.
Com a crític va contribuir a la renovació de la poesia i va secundar entre altres, a T.S. Eliot i James Joyce.
Va morir a Venècia en 1972.

Sam Abrahams

Poeta, traductor, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la Universitat Oberta de Catalunya.

Com a poeta ha publicat, entre d’altres, Calculations… (1997), Oda a un ase i altres poemes, (1999), T’estimo. Més de cent poemes d’amor i desig (2002) i La mirada estrangera (2005). També és autor de  Tenebra blanca (2001), la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès, així com Poemas de Thomas Hardy (2001), juntament amb Joan Margarit; Jo no sóc ningú.  Qui ets tu? (2002), una antologia de poemes d’Emily Dickinson, traduïts en homenatge a Marià Manent; i Vers projectiu (2006), el llegendari assaig sobre teoria poètica de Charles Olson. També ha treballat com a curador de diverses edicions: Poesia anglesa i nord-americana (1994) i El llarg dinar de Nadal (2000) de Thorton Wilder, entre d’altres.

Ha estat Secretari del Centre Català del PEN i col·labora habitualment a les pàgines d’opinió i als suplements culturals dels diaris Avui i el Mundo Catalunya.

 

 

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem sobre Josep Mª Llompart

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al juny el dimarts dia 3 a les 19 h, Parlem sobre Josep Mª Llompart amb Jaume P. Alorda, escriptor, traductor, editor, professor i comissari de l’Any Llompart 2025

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Any Llompart 2025

Josep Maria Llompart, intel·lectual, escriptor polifacètic, traductor i activista cultural, va néixer a Palma el 23 de maig de 1925. Enguany, per tant, es compleixen cent anys del seu naixement.

Josep Maria Llompart va començar als anys quaranta la seva activitat com a escriptor. Durant els anys cinquanta s’inicia en el món de la crítica literària a les revistes Raixa i Vida Nova i el 1954 participa en les celebracions del centenari de Costa i Alcover. En la dècada dels seixanta, s’involucra en nombroses activitats literàries, culturals i cíviques. De fet, el 1961 publica Poemes de Mondragó i comença a treballar d’assessor literari a l’Editorial Moll. Durant les dècades del 1970 i 1980 és el moment de més fecunditat literària i és el moment en què també enceta la seva etapa com a traductor.

Pel que fa a la seva faceta com a articulista i professor, cal destacar que va ser col·laborador al Diario de Mallorca, amb nombrosos articles sobre autors catalans i estrangers. Entre 1976 i 1980 participa en la secció «La columna de Foc», al diari Última Hora, amb múltiples articles sobre literatura i qüestions sociolingüístiques. A més, des del 1969 fins al 1972, imparteix classes de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. El 1987 reprèn la docència, com a professor associat, a la Universitat de les Illes Balears fins al 1991 en què es jubila.

Com a activista, convé destacar que, durant els anys seixanta, intervé en moltes activitats cíviques d’oposició al règim franquista entre les quals destaquen Aules de Poesia, Novel·la i Teatre de la Casa Catalana de Mallorca. A més, el 1962 participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear, de la qual és president des del 1978 fins al 1986. Entre els anys 1980 i 1990, Josep Maria Llompart rep tota una sèrie de reconeixements públics. Serà nomenat president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A més, el 1982 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. Més endavant, és nomenat Fill Il·lustre de Palma i Fill Predilecte del Consell de Mallorca.

Mor el 28 de gener de 1993, encara en la plenitud de la seva vida literària i enmig de tot un seguit d’actes d’homenatge. Per això, el Govern de les Illes Balears ha declarat l’any 2025 com a Any Josep Maria Llompart, per tal de retre homenatge a un dels intel·lectuals més importants del segle xx, referent cívic del moviment de normalització del català, i reconèixer la seva aportació a l’enriquiment de la cultura de les Illes Balears.