Entrades

L’Ateneu presenta la Programació Cultural de Tardor 2026

/in /by

L’Ateneu presenta la Programació Cultural de Tardor 2026: inscripcions obertes per a una nova temporada plena de cultura

Ja podeu consultar la nova Programació Cultural de Tardor 2026 de l’Ateneu Santcugatenc, una agenda que omplirà els propers mesos de música, exposicions, conferències, presentacions de llibres, activitats familiars, cinema, tertúlies i propostes vinculades al consum conscient i l’economia social. Les inscripcions i reserves per a moltes de les activitats ja estan obertes. La programació d’aquesta tardor reafirma el compromís de l’Ateneu amb una cultura propera, participativa i accessible, oferint espais de trobada per a tots els públics i una àmplia varietat de disciplines artístiques i temàtiques.

 

Un setembre carregat d’activitats

La temporada arrencarà amb dues exposicions que es podran visitar durant el mes de setembre. A l’Espai de Trobada acollirem”Missatges del món microscòpic“, d’Adrià Redondo, del 7 de setembre al 2 d’octubre, amb inauguració el dia 8 a les 18 h. Paral·lelament, la sala d’actes exhibirà “INNER ME“, de Pau Tremouilles, del 7 al 30 de setembre, una mostra d’autoretrats en aquarel·la que explora l’univers personal de l’artista.

La literatura també serà protagonista des de l’inici de curs. El 15 de setembre a les 19 h, l’Ateneu acollirà la presentació del llibre El mal entès, de Màrius Serra, una activitat gratuïta amb inscripció prèvia.

L’endemà, 16 de setembre, tindrà lloc una nova sessió del cicle L’Ateneu parla, amb la conferència Quan les màquines aprenen el nostre ofici: lliçons de la revolució tèxtil per a l’era de la Intel·ligència Artificial generativa, a càrrec de l’enginyer de programari Darío Castañé.

Durant la mateixa setmana, el cicle ComunarESS donarà el tret de sortida amb la presentació del projecte Bibliollavors el 17 de setembre, seguida del taller familiar Bombes de llavors el 19 de setembre al Mercat de 2a mà.

La música arribarà de la mà de La Cambra de l’Ateneu, que inaugurarà la temporada el 24 de setembre a les 19 h amb el concert de Birch, una proposta que combina folk, cançó d’autor i experimentació sonora. Aquest concert també forma part de la programació de ComunAress, amb una mirada artística a la crisi ecosocial i als futurs sostenibles.

Per acabar el mes, el 29 de setembre a les 19 h, es reprèn el cicle Òpera entre copes, conduït pel tenor Marc Sala, amb una sessió dedicada a Aida, de Giuseppe Verdi.

 

Música, pensament, literatura i exposicions fins al desembre

La programació continuarà durant tota la tardor amb nous concerts de La Cambra de l’Ateneu, les sessions mensuals d’Òpera entre copes, conferències del cicle L’Ateneu parla, activitats de Qgat Negre, cinefòrums, tertúlies literàries i presentacions de llibres.

Entre les propostes destacades hi trobem també l’espectacle Com nos tornem, d’Isabel de Sant Cugat, les activitats de ComunAress, les exposicions dedicades a Daniel Codorniu, l’homenatge col·lectiu a Gaudí coincidint amb el centenari de la seva mort, així com diverses mostres fotogràfiques, socials i poètiques que ocuparan els espais expositius de l’entitat durant els propers mesos.

Moltes de les activitats tenen aforament limitat i requereixen inscripció o reserva prèvia. Per això, us animem a consultar la programació completa i assegurar-vos la vostra plaça amb antelació.

Us esperem a l’Ateneu per compartir una tardor plena de cultura, reflexió, música i trobada! 🍂🎭📚🎶

Videopoemes presenta “Des de la naia”, de la Companyia Minimíssima

/in , /by

Iniciem la programació del 8è Concurs de Videopoemes amb l’espectacle des de la naia, de Gerard Díaz i la Companyia Minimíssima, guanyador del 7è Concurs de Videopoemes, celebrat l’abril de 2026.

Des de la naia és un recital de poesia d’autoria pròpia acompanyat d’instruments Après-Baschet, construïts expressament per crear les atmosferes postindustrials, postculturals i posthumanes que evoquen els textos. L’espectacle proposa una reflexió sobre la vida, els recorreguts col·lectius i la manera com habitem el món des d’una mirada gairebé externa: des de la frontera, des del marge, des de la naia.

Aquest espectacle forma part del procés de creació del poemari Des de la naia, un projecte de llibre-disc que recull aquests poemes acompanyats d’estructures sonores Après-Baschet de construcció pròpia, en què Gerard Díaz continua desenvolupant la seva recerca poètica i sonora.

 

Divendres 18 de desembre, a les 19 h a la sala d’actes. Entrada gratuïta amb inscripció prèvia al següent enllaç

LA COMPANYIA MINIMíssimA és el projecte de Gerard Díaz, que es defineix a si mateix com a artesà professional, músic vocacional i poeta accidental.

Sorgeix de la música de transmissió oral però, a poc a poc, la poesia va envaint l’espai dels concerts fins a passar a ser-ne definitivament el fil conductor. Darrerament, a més, la faceta d’artesà musical ha anat també guanyant pes i, fruit de la col·laboració entre el Màster en Música com a Art Interdisciplinària i el Màster en Art Sonor de la UB, ha pogut estudiar la col·lecció d’instruments Baschet de la Facultat de Belles Arts. Gerard Díaz ha dedicat el Treball de Fi de Màster a l’estudi i la construcció d’aquestes escultures i les ha dut a escena.

Els instruments Baschet són estructures sonores dissenyades pels germans Bernard i François Baschet durant el segle XX a partir de materials trobables en ferreteries convencionals, que buscaven noves sonoritats i noves maneres de fer música. Els seus sistemes s’han continuat utilitzant durant el segle XXI sota el nom d’Après-Baschet.

Tertúlies Literàries: Eduard Vilella ens parla d’Alda Merini

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Per cloure la temporada de tardor, el mes de desembre Eduard Vilella que ens parlarà de l’obra d’ Alda Merini, poeta, pensadora, aforista i escriptora italiana. La trobada tindrà lloc el dimarts 1 de desembre a les 19 h

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

Alda Merini (1931–2009) va ser una de les poetes italianes més destacades del segle XX.

Va començar a publicar molt jove i aviat va rebre el reconeixement d’importants escriptors italians. La seva vida va estar marcada pels llargs ingressos en hospitals psiquiàtrics, una experiència que va influir profundament en la seva obra. Després del seu retorn a la vida pública, va publicar alguns dels seus llibres més celebrats, com La Terra Santa, i va desenvolupar una intensa trajectòria literària tant en poesia com en prosa. Guardonada amb diversos premis i candidata al Premi Nobel, la seva obra dona veu als col·lectius exclosos i reflexiona sobre el sofriment, l’amor i la llibertat.

Eduard Vilella, professor de Literatura romànica medieval i contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Tertúlies Literàries: Maria Callís ens parla de Clementina Arderiu

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

El mes de novembre Maria Callís que ens parlarà de l’obra de Clementina Arderiu, autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L’esperança encara (1969), entre d’altres. La trobada tindrà lloc el dimarts 3 de novembre a les 19 h

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

Clementina Arderiu (1889–1976) va ser una destacada poeta catalana, influïda per la poesia popular, Josep Carner i Joan Maragall.

Va publicar obres com Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), És a dir (1959) i L’esperança encara (1969). La seva poesia, molt elaborada, tracta temes com la fe, l’amor, la condició femenina, la vida quotidiana i la mort. Inicialment vinculada al noucentisme, va evolucionar cap a un estil més personal. També va formar part del cercle d’intel·lectuals i artistes d’Olga Sacharoff a Catalunya.

 

Maria Callís i Cabrera (Girona, 1983) és una poetessa i professora catalana.

És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, on també exerceix com a professora associada. Especialitzada en lingüística, ha investigat el parlar alguerès tant en la seva tesina com en la seva tesi doctoral, centrada en l’anàlisi dels contactes consonàntics d’aquesta varietat del català.

 

 

Tertúlies Literàries: Noemí Montetes ens parla de José Maria Valverde

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Iniciem la temporada de tardor amb Noemí Montetes, el proper dimarts 6 d’octubre a les 19 h, que ens parlarà de l’obra de José Maria Valverde, una de les figures més rellevants de la literatura canadenca actual i una veu clau del pensament poètic feminista i experimental.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

José Maria Valverde, poeta, filòsof, crític literari, historiador de les idees i traductor espanyol.

Va passar la seva infantesa a Madrid i es va doctorar en Filosofia amb una tesi sobre el llenguatge de Wilhelm von Humboldt. Poeta, filòsof, assagista i professor universitari, va exercir la càtedra d’Estètica a la Universitat de Barcelona i va destacar per la seva tasca en la història de les idees, la crítica literària i la traducció de clàssics anglesos i alemanys. Compromès amb els valors democràtics, cristians i antifranquistes, va renunciar a la seva càtedra el 1964 en solidaritat amb professors represaliats pel règim franquista i es va exiliar als Estats Units i al Canadà, on va continuar la seva carrera acadèmica. El 1977 va tornar a Barcelona després de recuperar la seva plaça. Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi Nacional de Poesia i el Premi de la Crítica. Va morir a Barcelona el 1996 mentre investigava l’obra de Søren Kierkegaard.

Noemí Montetes-Mairal i Laburta és professora de literatura a la Universitat de Barcelona.

Especialista en Luis Rosales, centra la seva recerca en la literatura espanyola moderna i contemporània (segles XIX-XXI), amb un interès especial per la poètica de la transcendència i per les relacions entre la literatura castellana i la catalana.

 

 

Exposició “Poesia a cop d’ull”, de Ponts Culturals

/in , /by

L’Ateneu Santcugatenc presenta “Poesia a Cop d’Ull”, un diàleg entre fotografia i poesia

L’Espai de Trobada de l’Ateneu Santcugatenc acollirà durant el mes de desembre l’exposició “Poesia a Cop d’Ull”, una proposta cultural que uneix dues disciplines artístiques —la fotografia i la poesia— per explorar el diàleg entre la imatge i la paraula.

La iniciativa parteix de la idea que tant la fotografia com la poesia ofereixen maneres singulars d’interpretar la realitat. Mentre que la fotografia captura un instant viscut o imaginat a través de la mirada de l’autor, la poesia transforma aquestes imatges en emocions, reflexions i nous significats. L’objectiu és convidar el visitant a descobrir com una fotografia pot esdevenir l’espurna creativa d’un poema.

El projecte ha estat impulsat pel col·lectiu Ponts Culturals, format per José Luis Ruiz Castillo, Sílvia López Ripoll, Francesc-J. G. Rabella i Maite Jou Turallas, responsables de coordinar tota l’organització de la mostra.

El material fotogràfic procedeix dels arxius de Francesc-J. G. Rabella i Maite Jou Turallas, que han posat a disposició vint fotografies cadascun. A partir d’aquesta selecció, deu poetes han escollit una imatge de cada autor per crear dos poemes inspirats en elles. Els participants són Pedro Alcarria, Maria Antònia Massanet, Josep Antón Soldevila, Carla Fajardo, Gustavo Vega Mansilla, Amàlia Sanchís, Carles Ribó, Montse Ordóñez, Francisco Javier Solé Ribas i Susanna G. Turigas.

El resultat és una exposició formada per 20 fotografies, cadascuna acompanyada del seu poema corresponent, que posa de manifest la capacitat de dues formes d’expressió artística per dialogar i enriquir-se mútuament.

La inauguració tindrà lloc el dijous 27 de novembre a les 18.00 hores a l’Espai de Trobada de l’Ateneu Santcugatenc. L’acte inclourà un recital poètic amb la participació dels autors i autores dels poemes que formen part de l’exposició.

 

Ja se saben els guanyadors del VII Concurs de videopoemes

/in /by

El passat divendres 24 d’abril es va dur a terme l’acte d’entrega del VII Concurs de Videopoemes de l’Ateneu. L’acte va iniciar amb l’espectacle Versos il·lustrats, amb l’artista visual Irene Solé i el pianista Chelo Schnock. Tot seguit es van visualitzar els 8 videopoemes finalistes:

  • “Renclins de llibertat” de Núria Pons Monjo. A partir d’un poema de Guillem Benejam. Ens arriba des de Ciutadella de Menorca
  • “L’ètica de la Flora“, d’ Àlvar Fortuny Miró, des de Vilaplana. Adaptació lliure del poema De árbol a árbolde Mario Benedetti.
  • “Sant Jordi“, de Judy Orion, de Barcelona
  • “La pedra” de Joan Gili Fornells, poema de Saüc Roures, des de Premià de Mar.
  • “Com abans“, d’Anna Maria Rufié Casanovas des de Les Borges Blanques (Lleida).
  • “Tarongina“, de Glòria Bassols i Compte des de Vilajüiga (Girona)
  • “Soc catalana” de Juliet Kent, des de Barcelona

Va ser aleshores quan es van revelar els 4 videopoemes premiats de l’edició d’enguany:

  • Accèssit, sense premi econòmic, rebé el diploma i un val per un monogràfic a l’Ateneu, pel videopoema: “Una fulla“, d’ Elsa López i Anna Juanola, que venen de La Vall de Vianya (Girona).
  • Tercer premi, rebé el diploma i un val per valor de 100€: “Extinció”, de Teo Wrönskiano amb un poema de Laia Martí Casanovas, des de Barcelona.
  • Segon premi, rebé el diploma i un val per valor de 200€: “Joc i Foc“, d’ Ingrid Ferrer i Carles Torres, poema de Montse Homs Aumatell des de Folgueroles (Barcelona).
  • Primer premi, rebé el diploma, un val per valor de 300€ i un curs trimestral a l’Ateneu: “Fer poesia és fer soroll“, de Gabriele Sisti i Gerard Díaz, de la Companyia Minimíssima, de Sant Cugat.

En acabar hi va haver un espai de conversa i celebració compartit entre totes les persones participants del concurs, membres del jurat i artistesparticipants de l’acte.

A l’entrega de premis hi van ser presents els membres del jurat conformat per Àlvar Roda, president de l’Ateneu, Rosa Dopazo, professora de literatura i català de l’Ateneu, Miquel Santaeulalia, representant de l’Associació Gabriel Ferrater i Maria Rosa Moya, representant d’ Òmnium Cultural Sant Cugat, així com també les responsables de la decisió final M. Antònia Massanet (escriptora i poeta, llicenciada en Teoria de la Literatura i màster en Estudis de Gènere) i Amanda Bernal (Documentalista, antropòloga visual, facilitadora i gestora cultural).

Rumbesia, 15 de maig

Per cloure el cicle d’activitats relacionades amb el concurs de videopoemes el proper divendres 15 de maig Rumbesia presenta “Flama i silenci” al pati de l’Ateneu. Un espectacle que conjuga la poesia de Màrius Torres amb una adaptació de la música d’Enric Granados amb els arranjaments de Rumbesia. Un viatge poètic i musical per la fragilitat i la resistència de l’ànima humana que oferirà una vetllada a l’aire lliure on gaudir de la combinació de música i poesia a ritme de rumba.

Tots els actes tenen entrada gratuïta amb inscripció prèvia al web de l’Ateneu.

Coneix els finalistes del VII Concurs de videopoemes

/in /by

Ja tenim els videopoemes finalistes del VII Concurs de Vídeo Poemes de l’Ateneu.

El passat divendres 17 d’abril es va reunir el jurat per triar els videopoemes finalistes del VII Concurs de Videopoemes de l’Ateneu. El jurat conformat per Àlvar Roda, president de l’Ateneu, Rosa Dopazo, professora de literatura i català de l’Ateneu, Miquel Santaeulalia, representant de l’Associació Gabriel Ferrater i Maria Rosa Moya, representant d’ Òmnium Cultural Sant Cugat, va escollir els finalistes valorant la integració entre imatge, so i llenguatge verbal, amb la paraula com a eix central (els poemes poden ser escrits, recitats o cantats).

La decisió final dels videopoemes guanyadors correrà a càrrec del jurat professional, conformat per M. Antònia Massanet (escriptora i poeta, llicenciada en Teoria de la Literatura i màster en Estudis de Gènere) i Amanda Bernal (Documentalista, antropòloga visual, facilitadora i gestora cultural) i es farà pública el proper divendres 24 d’abril a les 19h a l’Acte d’entrega de premis a la sala d’actes de l’Ateneu.

Durant l’acte d’entrega de premis es projectaran els videopoemes finalistes després de gaudir de l’espectacle Versos il·lustrats, amb l’artista visual Irene Solé i el pianista Chelo Schnock. Finalment coneixerem els tres videopoemes guanyadors, que es repartiran els 600 € en premis (300 € per al primer, que podrà escollir un curs gratuït entre els més de 220 que ofereix trimestralment l’Ateneu, 200 € per al segon classificat i 100 € per al tercer).

Entrega de premis de la VII edició del concurs de videopoemes amb l'espectacle "Versos il·lustrats"

Els videopoemes finalistes de l’edició d’enguany del certamen són:

Nº 5: “Fer poesia és fer soroll“, de Gabriele Sisti
Nº 11: “Renclins de llibertat” de Núria Pons Monjo. A partir d’un poema de Guillem Benejam
Nº 14: “L’ètica de la Flora“, d’ Àlvar Fortuny Miró. Adaptació lliure del poema De árbol a árbol de Mario Benedetti
Nº 15: “Joc i Foc“, d’ Ingrid Ferrer i Carles Torres, poema de Montse Homs Aumatell
Nº 16: “Sant Jordi“, de Judy Orion
Nº 25: “La pedra” de Joan Gili Fornells, poema de Saüc Roures
Nº 26: “Com abans“, d’Anna Maria Rufié Casanovas
Nº 29: “Tarongina“, de Glòria Bassols i Compte
Nº 30. “Soc catalana” de Laura Orgaz (Juliet Kent)
Nº 44. “Una fulla“, d’ Elsa López i Anna Juanola
Nº 49. Extinció, de Laia Martí Casanovas

 

Dona el teu suport al teu videopoemes preferit al nostre canal de Youtube.

Per cloure el cicle d’activitats relacionades amb el concurs de videopoemes el proper divendres 15 de maig Rumbesia presenta “Flama i silenci” al pati de l’Ateneu. Un espectacle que conjuga la poesia de Màrius Torres amb una adaptació de la música d’Enric Granados amb els arranjaments de Rumbesia. Un viatge poètic i musical per la fragilitat i la resistència de l’ànima humana que oferirà una vetllada a l’aire lliure on gaudir de la combinació de música i poesia a ritme de rumba.

Tots els actes tenen entrada gratuïta però cal inscripció prèvia al web de l’Ateneu.

Poetes imprescindibles: Xavier Valls Guinovart ens parla d’Abbas Kiarostami

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes de juny, el dimarts dia 2 a les 19 h, el poeta Xavier Valls Guinovart proposa una nova sessió dedicada a la figura deAbbas Kiarostami, una de les veus més singulars de la creació contemporània.

En el marc del cicle Poetes imprescindibles, l’Associació Gabriel Ferrater

Reconegut internacionalment com a cineasta, Kiarostami va desenvolupar també una obra poètica d’una gran delicadesa i precisió, marcada per la brevetat, l’observació del quotidià i una profunda connexió amb la natura. La seva poesia, sovint propera a l’esperit del haiku, comparteix amb el seu cinema una mirada contemplativa i essencial.

El poeta Xavier Valls Guinovart ens guiarà en la descoberta d’aquesta faceta menys coneguda de Kiarostami, tot proposant una aproximació a la seva obra a través de la lectura i el comentari de poemes, així com del context cultural i artístic que la sustenta.

Una oportunitat per aprofundir en una veu única que travessa disciplines i fronteres, i que convida a mirar el món amb una sensibilitat renovada.

Sobre el ponent

Xavier Valls Guinovart és poeta i divulgador literari. La seva obra destaca per una escriptura atenta al detall i a la contemplació, amb una sensibilitat que dialoga sovint amb altres tradicions poètiques. Paral·lelament a la seva tasca creativa, ha desenvolupat una activitat constant en l’àmbit de la difusió cultural, participant en cicles, lectures i conferències dedicades a acostar la poesia al públic.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Poetes imprescindibles: Lluís Quintana ens parla de Joan Maragall II

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles” i descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes de maig, el dimarts dia 5 a les 19 h, el poeta Lluís Quintana ens proposa la segona sessió d’un acostament a l’obra de Joan Maragall, una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, prosista, periodista, traductor i advocat, és una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX. La història de la literatura l’ha situat com uns dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que el seu llegat humanístic ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.

Lluís Quintana Trias

Lluís Quintana Trias (Barcelona, 1953) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis centrats en autors de la literatura catalana contemporània com Foix, Pla, Calders i, especialment, Maragall, sobre el qual va publicar la monografia La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996). El seu llibre sobre l’esnobisme, La paradoxa del majordom (2000), li valgué el premi Josep Vall­verdú 1999. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria individual­ i col·lectiva a Més enllà de tot càstig. Reflexions sobre la transició democràtica (2004) i a El instante recuperado (Fragmenta, 2021). A Art i blasfèmia (2019) va estudiar el «cas Veronese» com a model de l’enfrontament entre l’artista i el poder eclesiàstic. Ha editat, juntament amb Antoni Marí, Catalans de 1918, de Foix (2018). Actualment dirigeix l’edició crítica de l’obra completa de Joan Maragall.