Tertúlies literàries: Carlota Casas parla de Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.
El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents. Al 2021 el cicle està dedicat a la Escuela de Barcelona, amb especialistes d’aquest grup poètic integrat per Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, que a finals dels anys 50, avalats pel crític Josep M. Castellet, es van posicionar dins la poesia castellana contemporània com a nucli de l’anomenada “generació” dels 50. Gabriel Ferrater estigué unit a aquest grup de poetes, si bé escollí el català com a forma d’expressió poètica.
Al juliol tanquem el cicle i canviem el dimarts pel dijous, de manera que el dijous dia 1 a les 19 h la filòloga i periodista Carlota Casas, autora del llibre “Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència“, parlarà de la relació entre els dos autors.
L’any 1964 apareix en una revista barcelonina de moda masculina l’article “Sombra del paraíso, según Gabriel Ferrater y Jaime Gil de Biedma”, una definició compartida de paradís en resposta a una hipotètica enquesta proposada pel poeta i crític anglès W. H. Auden. Tots dos poetes són ja aleshores autors publicats i reconeguts en les respectives llengües literàries i, des de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, formen part a més d’un mateix complot per a retornar les literatures catalana i espanyola al lloc d’honor que els correspon dins del panorama de la lírica europea. Això no obstant, mai fins ara no s’havia publicat cap llibre dedicat a l’estudi comparatiu de l’obra de Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. Els poetes de la consciència acara per primera vegada els textos crítics i poètics de l’un i de l’altre i posa de manifest una mateixa concepció de la poesia que, paradoxalment, aposta de manera radical per la vida malgrat evidenciar l’artifici literari que és tot bon poema.
JAIME GIL DE BIEDMA (Barcelona, 1929-1999)
Destacat representant de la Generació del 50 i unit per raons d’afinitat intel·lectual i d’amistat amb alguns dels seus membres (especialment Carlos Barral i Gabriel Ferrater), la seva poesia s’inspira, amb arriscada sinceritat, en l’experiència civil i en la seva història personal. L’expressió franca i lliure de convencions amb què aborda els temes (entre ells, i fonamental, l’eròtic), la ironia o l’escepticisme intel·ligents que fan gala els seus versos, la marxa narrativa i el toc de savi prosaisme són virtuts que justifiquen el paper summament destacat que ocupa en la poesia moderna, malgrat la brevetat de la seva producció.
GABRIEL FERRATER I SOLER (Reus, 1922 – Sant Cugat, 1972)
Poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968).
CARLOTA CASAS BARÓ (Barcelona, 1976)
Doctora en Filologia Catalana, és guionista i periodista, ha treballat de redactora i documentalista en diferents projectes audiovisuals a TV3 i BTV. Guionista i tertuliana del programa “De memòria” de Catalunya Ràdio, ha treballat també en la premsa escrita i el sector editorial. És autora del llibre Gabriel Ferrater i Jaume Gil de Biedma, poetes de consciència (2015, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, S.A.)