Entrades

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Miquel Edo parla de Cesare Pavese

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Amb motiu de la declaració oficial de l’any 2022 com l’Any Ferrater, l’Associació Gabriel Ferrater està preparant un seguit d’actes per celebrar el centenari del naixement i el 50è aniversari de la seva mort. A l’Ateneu ens reunirem el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Ferrater.

Al juny el poeta, editor i professor universtari català Miquel Edo, que s’ha dedicat a l’estudi de la recepció i de la influència de la literatura italiana i ha col·laborat sobretot a partir de la traducció d’autors rellevants i no tan coneguts d’aquesta literatura, ens parlarà del poeta i novel·lista italià Cesare Pavese (1908-1950).

Activitat inclosa dins del Dia de l’Associacionisme Cultural. #DASC2022

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem de W.H. Auden amb Marcel Riera

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Amb motiu de la declaració oficial de l’any 2022 com l’Any Ferrater, l’Associació Gabriel Ferrater està preparant un seguit d’actes per celebrar el centenari del naixement i el 50è aniversari de la seva mort. A l’Ateneu ens reunirem el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Ferrater.

Al maig el poeta, editor i traductor català Marcel Riera ens parlarà de les traduccions de W. H. Auden que ha publicat en Edicions de 1984 i sota el títol Un altre temps. Riera parlarà tant de les traduccions com de la selecció de poemes que va fer per a aquesta antologia, i donarà altres detalls sobre la vida, obra i peripècies del poeta i escriptor de York, que va ser de gran influència en l’obra de Ferrater.

J. M. Jaumà parla de la branca de poesia anglesa de Gabriel Ferrater

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Amb motiu de la declaració oficial de l’any 2022 com l’Any Ferrater, l’Associació Gabriel Ferrater està preparant un seguit d’actes per celebrar el centenari del naixement i el 50è aniversari de la seva mort. A l’Ateneu ens reunirem el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Ferrater.

A l’abril, el professor, doctor en filologia anglesa i traductor Josep Maria Jaumà (Reus, 1938), ens parlarà de la influència de la branca anglesa en la poesia de Gabriel Ferrater.

Tertúlies literàries amb l’AGF: Francesc J. Gómez parla d’Ausiàs March

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Amb motiu de la declaració oficial de l’any 2022 com l’Any Ferrater, l’Associació Gabriel Ferrater està preparant un seguit d’actes per celebrar el centenari del naixement i el 50è aniversari de la seva mort. A l’Ateneu ens reunirem el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Ferrater.

Al març el poeta i escriptor Francesc J. Gómez (Barcelona, 1971), guanyador del premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb ‘A l’enforcall’ (Edicions 62) parlarà d’Ausiàs March, un poeta que va despertar l’interès de Gabriel Ferrater a 1956, dos anys abans de començar la seva obra en vers.

Doctor en filologia catalana, Gómez exerceix de professor associat a la UAB. El 2014 va obtenir el títol de doctor per la Universitat de Girona i el 2018 va publicar amb Josep Pujol el llibre Per haver d’amor vida, una antologia comentada que recull 30 poemes d’Ausiàs March amb adaptació ortogràfica; davantal orientatiu sobre el significat, possibles influències, entorn social i personal del poeta i aparell crític per a ajudar a una interpretació de cada poema.

Ausiàs March (1400-1459) proclama en els seus versos la paradoxa d’una exclusiva dedicació a l’amor fatalment condemnada al fracàs. L’ésser de l’amor, diu el poeta, és noble, però la pràctica és odiosa i terrible. La seva obra ens proposa, doncs, una contínua indagació sobre l’experiència extrema de l’amor, basculant entre l’ideal contemplatiu de la raó i la vivència tràgica i conflictiva de la passió. Dotat d’una lucidesa introspectiva i d’una cultura literària no gens comunes, March reinventa el llenguatge de la tradició cortesa i crea una poesia d’expressió concentrada i subtil, que l’endinsa a poc a poc en territoris gairebé inexplorats per la lírica europea del seu temps.

Tertúlies literàries amb l’AGF: Josep Mª Fulquet para de Robert Lowell

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

Amb motiu de la declaració oficial de l’any 2022 com l’Any Ferrater, l’Associació Gabriel Ferrater està preparant un seguit d’actes per celebrar el centenari del naixement i el 50è aniversari de la seva mort. A l’Ateneu ens reunirem el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Ferrater.

Al febrer el poeta, traductor i professor universitari Josep Maria Fulquet ens parlarà sobre el poeta estatunitenc Robert Lowell (1917-1977), de qui va traduir el llibre Morts per la unió.

Com és sabut, Ferrater admirava Robert Lowell. Fixem-nos en l’entrevista amb Federico Campbell, publicada el 1971 dins el seu llibre Infame turba:

Yo estoy seguro de que nunca escribiré poemas tan buenos como los de Robert Lowell, que ha publicado poemas incluso peores que los míos, porque tiene poco sentido crítico; pero ante una de sus cumbres, yo soy una hormiguita, no puedo negarlo. 

Tertúlies literàries: Gabriel Ferrater 1922-1972-2022

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix un cop al mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents.

L’última sessió de l’any servirà per presentar la programació de l’any Ferrater, que es celebra al 2022.

Sota el títol “Gabriel Ferrater 1922-1972-2022”, la poeta Marta Pérez Sierra i el cantant Joan Artigues  conduiràn l’acte amb les seves poesies i cançons.

 

Tertúlies literàries: Carme Riera parla de La Escuela de Barcelona

/in /by
Entrades esgotades per acudir presencialment. L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents. El curs passat el cicle va estar dedicat a la Escuela de Barcelona, amb especialistes d’aquest grup poètic integrat per Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, que a finals dels anys 50, avalats pel crític Josep M. Castellet, es van posicionar dins la poesia castellana contemporània com a nucli de l’anomenada “generació” dels 50. Gabriel Ferrater estigué unit a aquest grup de poetes, si bé escollí el català com a forma d’expressió poètica.

L’escriptora i assagista Carme Riera va dur a terme una rigorosa recerca de sobre les relacions humanes i literàries d’aquest grup de poetes en la seva tesi doctoral, més tard convertida en el llibre “La escuela de Barcelona”. Allà passa revista a les tertúlies que freqüenten, les publicacions en les quals col·laboren i els actes generacionals, s’analitzen els trets comuns de les seves obres i s’arriba a la conclusió que l’amistat no sols és el nexe entre les seves vides, sinó també una clau de la seva literatura.

Aquesta trobada estava prevista pel curs passat, però finalment es va haver de posposar i podrem gaudir de la ponència de Carme Riera el dimarts 19 d’octubre de 18.30 a 19.30 h a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat.

 

Ho organitza: Associació Gabriel Ferrater

Hi col·labora: Ateneu Santcugtenc i Ajuntament de Sant Cugat

 

Tertúlies literàries amb AGF: Jordi Llavina parla de Joan Margarit II

/in /by
Entrades esgotades. Inscriu-te a la llista d’espera escrivint un correu a comunicacio@ateneu.cat
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents.

El dimarts 5 d’octubre a les 19 h ens retrobarem acompanyats de l’escriptor Jordi Llavina, que ens parlarà per segona vegada del poeta Joan Margarit.

 

JORDI LLAVINA

Jordi Llavina i Murgadas  (Gelida, 1968) és un escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Es va donar a conèixer l’any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d’estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l’any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l’obra Diari d’un setembrista. Actualment col·labora al programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d’amor.

JOAN MARGARIT

Nascut a Sanaüja (Segarra, 1938-Sant Just d’Esvern 2021), Margarit era arquitecte de professió i catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. La seva extensa obra poètica original en català i castellà ha estat traduïda a diversos idiomes i acumula més de 20 premis i distincions. Destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, que va rebre fins en 3 ocasions (1983, 1985, 2006), el Premi Carles Riba de Poesía (1985), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008), el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2015) i el Premio Nacional de Poesía (Ministerio de Cultura – 2008), així com altres reconeixements internacionals a Mèxic i Xile. Recentment havia estat distingit amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (Patrimonio Nacional, Universidad de Salamanca – 2019) i el Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes (Ministerio de Cultura – 2019).

Tertúlies literàries amb AGF: Jordi Llavina parla de Joan Margarit

/in /by
Entrades exhaurides. L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc. Podeu descarregar els poemes que es comentaran a le sessió en aquest enllaç.

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents.

El dimarts 7 de setembre a les 19 h ens retrobarem després de l’estiu per començar un trimestre molt especial. I ho farem acompanyats de l’escriptor Jordi Llavina, que ens parlarà del poeta Joan Margarit.

 

JORDI LLAVINA

Jordi Llavina i Murgadas  (Gelida, 1968) és un escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Es va donar a conèixer l’any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d’estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l’any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l’obra Diari d’un setembrista. Actualment col·labora al programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d’amor.

JOAN MARGARIT

Nascut a Sanaüja (Segarra, 1938-Sant Just d’Esvern 2021), Margarit era arquitecte de professió i catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. La seva extensa obra poètica original en català i castellà ha estat traduïda a diversos idiomes i acumula més de 20 premis i distincions. Destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, que va rebre fins en 3 ocasions (1983, 1985, 2006), el Premi Carles Riba de Poesía (1985), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008), el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2015) i el Premio Nacional de Poesía (Ministerio de Cultura – 2008), així com altres reconeixements internacionals a Mèxic i Xile. Recentment havia estat distingit amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (Patrimonio Nacional, Universidad de Salamanca – 2019) i el Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes (Ministerio de Cultura – 2019).

Cercle d’Arts. Tertúlies literàries: Empar Sàez

/in /by

Entrada gratuïta. El Cercle d’Arts és un espai de trobada i debat programat per un grup de persones sòcies de l’Ateneu. En les tertúlies literàries, l’Associació Gabriel Ferrater convida a un autor a recitar i parlar de poesia. Aquest dimarts 4 de febrer, Miquel Martínez presentarà a la poeta Empar Sàez, convidada al febrer.

Empar Sáez va néixer a Pertuis, la Provença, el 1963, i viu a Terrassa. És un dels membres fundadors del grup de poesia Reversos, que organitza recitals i altres actes poètics a l’Espai Vilaweb de Barcelona, en coordina les activitats des de 2012. Ha publicat fins ara dos poemaris: Dona i ocell (Edicions de la Guerra – Editorial Denes, 2014) i Quatre arbres (Viena Edicions, 2016); pels quals ha rebut respectivament els següents premis, XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi i el XXXIX Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana.