Entrades

ComunarESS: Teatre íntim “Malas hierbas” de La Simbiòtica

L’Ateneu Santcugatenc, en col·laboració amb la cooperativa de consum El Cabàs, inicia un nou projecte comunitari dins del programa ComunarESS, impulsat pel Departament d’Economia i Treball de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa aposta per les economies comunitàries, la participació activa i la promoció de formes de vida més conscients, solidàries i arrelades al territori.

 

Un conte silvestre sobre les ‘males herbes’ que creixen en els entorns més hostils

Diuen que les males herbes són espècies de plantes que es caracteritzen per la seva facilitat de creixement i expansió en entorn hostils i per la seva capacitat d’alterar un ecosistema o territori. De fet, tots els éssers vius preferim créixer en hàbitats que ens siguin favorables, tot i això, són les males herbes les que aconsegueixen adaptar-se als llocs més agrestos i inhòspits. Però… per què es consideren males herbes?

Un ‘yerbatero’ colombià ens obre el seu carretó de plantes i ens farà participar d’una història d’aquí i d’allà. De plantes que troben escletxes per on brotar i canviar l’ecosistema que les envolta.

Una història que pot ser de plantes o pot ser de persones, que creixen i s’expandeixen en un territori que no és el seu, que les pot considerar amenaçadores o perilloses, o que les pot acollir i formar juntes un jardí divers i preciós. Malas Hierbas és una obra que aprofundeix en la memòria i la identitat de les migrants i en el seu viatge per a fer-se un lloc en territoris que els poden ser hostils

 

Divendres 20 de novembre a les 18h a la sala d’actes de l’Ateneu. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia al següent enllaç.

 

Simbiosi: 1. f. Biol. Associació d’individus animals o vegetals de diferents espècies, anomenats simbionts, en la qual tots en surten beneficiats.

La Simbiòtica és una companyia de teatre d’objectes que aposta per l’art i la cultura com a eines de transformació ecosocial, confiant en la capacitat de les aliances per generar processos de simbiosi.

En la cruïlla de llenguatges, territoris i memòries, La Simbiòtica crea propostes escèniques i pedagògiques en què els objectes i els materials senzills es transformen per explicar històries que interpel·len i sembren preguntes, tot creant espais on allò poètic i allò quotidià es troben, travessats per una mirada crítica sobre les temàtiques actuals.

Cicle Salut Mental: Teatre espontani Amb la companyia La Foguera

Divendres 9 d’octubre, a les 18 h a la sala d’actes.

Teatre espontani amb la companyia La Foguera: una proposta que permet crear espais on les comunitats i persones poden contar les seves pròpies histories, histories viscudes en primera persona relacionades entorn a la salut mental.

La Foguera és una companyia de teatre especialitzada principalment en teatre espontani, una proposta que crea espais on les comunitats i les persones poden contar les seues pròpies històries, viscudes en primera persona. Mitjançant el teatre, on es confabulen el cos, la veu, la música i la dansa, la companyia dona valor a la diversitat de relats i experiències de vida, tot potenciant l’escolta, la cura, el suport mutu i la transformació de les emocions.

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

A tocar d’escena: Com nos tornem, amb Isabel de Sant Cugat

La Isabel de Sant Cugat porta “COM NOS TORNEM” a Sant Cugat deu anys després de la seva estrena

Escrit per Jordi Lara i interpretat per Gisela Figueras, el muntatge combina humor i poesia a través del singular personatge de la Isabel, una perruquera rapsoda que ofereix la seva particular mirada sobre els cabells i la vida recitant versos “de memòria”. L’espectacle reivindica una poesia popular, divertida i propera al públic.

La Isabel es va donar a conèixer gràcies a les seves col·laboracions durant vuit anys a La Nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio, a més de participar en diversos espais de Cugat.cat. Per la seva banda, Gisela Figueras és una actriu molt vinculada a la vida cultural de Sant Cugat, amb una llarga trajectòria en la comèdia i en iniciatives teatrals i comunitàries.

Després d’una dècada en gira, “COM NOS TORNEM” arriba a Sant Cugat consolidat com un espectacle que continua fent riure públics de totes les edats i que manté viu el segell cultural de Sant Cugat.

Divendres 13 de nobembre, 18 h a la Sala d’Actes.

Preu: 8€ (sòcia/soci: 5€) amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Gisela Figueras Actriu i comedianta catalana formada a El Timbal i a La Cubana. Diversos cursos d’especialització amb Alain Chipot, Santi Ibàñez, Fermí Fernández o Nina, entre d’altres. Ha participat en més d’una quarantena de muntatges teatrals, alguns sota direcció d’Abel Folk, Carles Canut o Dolors Vilarasau. Creadora de la companyia BubulinaTeatre amb qui el 2014 estrena interpreta el monòleg humorístic Com nos tornem vist a més de 50 poblacions catalanes i encara en gira. Interpreta i co-dirigeix alguns muntatges, com el cabaret Ave Machín, l’espectacle Converses de meuques i darrerament el monòleg El llibre de Marguerite dedicat a la mística medieval Marguerite Porete i amb dramatúrgia de Jordi Lara. Ha treballat en televisió, ràdio i cinema, destacant el programa d’entreteniment i humor Objectiu Pastorets (TV3), La Riera (TV3) i a la sèrie Mira lo que has hecho, de Berto Romero (Movistar). En ràdio ha fet humor per als programes APM de Catalunya Ràdio, Molta comèdia o Sant Cugat a Fons de Cugat.cat. Cada setmana se la pot escoltar amb l’entranyable i divertida Isabel de Sant Cugat al programa La Nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio.

A tocar d’escena: Història del Paral·lel. Molt més que cuplets!

El Paral·lel: la porta d’entrada de la cultura de masses a Catalunya

Aquesta xerrada proposa un viatge per la història d’El Paral·lel, un dels espais més emblemàtics de Barcelona i un autèntic motor de transformació cultural entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.

A través del seu desenvolupament urbanístic, la seva intensa vida política i la seva extraordinària activitat artística, descobrirem com El Paral·lel es va convertir en el gran escenari de la cultura popular i de l’oci modern. Teatres, cafès, music-halls i espectacles de varietats van donar forma a un fenomen que va marcar l’arribada de la cultura de masses a Catalunya.

La xerrada també explorarà el paper que hi va tenir la llengua catalana, la convivència entre diferents expressions culturals i els grans artistes, empresaris i creadors que van convertir El Paral·lel en un referent internacional de l’espectacle. Una oportunitat per entendre com aquest carrer va reflectir els profunds canvis socials, culturals i polítics que van acompanyar el pas d’una societat del segle XIX a una de plenament contemporània.

 

Divendres 16 d’octubre, 18.30 h a la Sala d’Actes. Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Xavier Albertí és director teatral, dramaturg, actor, compositor i gestor cultural, i una de les figures més destacades de les arts escèniques catalanes contemporànies. Ha estat director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2013-2021), del Festival Grec de Barcelona (1996-1999) i de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull (2004-2006).

Al llarg de la seva trajectòria ha dirigit nombroses produccions de teatre i òpera a Catalunya i a l’estranger, i ha estrenat obres d’autors com Josep Maria Benet i Jornet, Harold Pinter, Pier Paolo Pasolini, Josep Maria de Sagarra, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró. La seva tasca artística i de recerca l’ha consolidat com una veu de referència en el panorama teatral català.

A tocar d’escena: Crònica d’una invenció, amb Joan Font, de Comediants

L’Ateneu Santcugatenc presenta una nova sessió del cicle A tocar d’escena, dedicat al teatre de proximitat i a propostes escèniques que busquen la complicitat directa amb el públic.

En aquesta ocasió,  el divendres 8 de maig a les 19 h a la sala d’actes s’hi podrà veure Crònica d’una invenció, un recorregut teatralitzat per la trajectòria artística i personal de Joan Font, figura clau de l’escena catalana contemporània i fundador de la companyia Comediants.

Amb motiu dels 50 anys de Comediants, l’espectacle revisita els orígens, les influències i els moments més significatius d’una aventura artística col·lectiva que ha deixat una empremta profunda en el teatre visual, festiu i popular. A través d’una posada en escena propera i evocadora, la proposta convida a redescobrir l’univers creatiu de Joan Font i el seu compromís amb una manera d’entendre l’escena oberta, imaginativa i arrelada al territori.

A tocar d’escena aposta per formats íntims que apropen el fet teatral al públic i posen en valor la paraula, la presència i la memòria escènica.

Preu: 10 € (8 € per a socis i sòcies de l’Ateneu). Inscripcions en aquest enllaç.

Faves Tendres – Teatre Breu de Fila Zero, presenta: MUT 2

El divendres 27 de febrer a les 19 h acollim una nova edició de Faves Tendres – Teatre Breu de Fila Zero, que presenta: MUT (Mínima Unitat de Teatre) 2.

Amb textos de José Sanchís Sinisterra.

Muntatge dirigit per Pep García Cors. Amb el suport de La Unió Santcugatenca.

Preu: 8 € (6€ socis/sòcies de l’Ateneu). Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

*La imatge de portada correspon a l’actuació a l’Ateneu de l’anterior muntatge de la companyia, MUT 1.

 

Se sap que, a finals del segle passat, mentre l’autor impartia un taller de teatre en una universitat de Medellín, es va produir una paralització intempestiva de la vida universitària que va obligar l’autor a continuar la seva feina en diferents locals i cases. Se sap que, en un d’aquests locals, l’autor va tenir l’oportunitat de conèixer un beuratge anomenat “principio de incertidumbre”, típic de la tribu coconuco, originària de la riba sud del Pacífic colombià, i es diu que la seva simple ingestió li va evocar sensacions de la infantesa viscuda en alguns carrers de València. No se sap si el nom del beuratge és una traducció literal del coconuco al castellà, però, atesa la naturalesa discretament fallera de l’autor, existeixen algunes sospites: no serà que, en tractar-se d’un entrant, l’autor el va anomenar principio? No serà que, atès el rigor científic de tota la seva obra, l’autor es va veure obligat a estudiar la incertesa postulada per Heisenberg? Se sap que l’autor bateja tots els seus personatges amb aquest beuratge i a vostès, si s’hi atreveixen, també. Bon profit.

Entre altres moltes coses, José Sanchis Sinisterra és Premi Nacional de Teatre i fundador de la primera i enigmàtica Sala Beckett de Barcelona. Entre l’atzar i el rigor, fa una feina contundentment experimental en dos camps simultanis i indestriables: la teoria, que brolla dels seus tallers i la pràctica que fructifica en els seus textos teatrals i obres representades. No hi ha teoria que no s’obri a una pràctica de la mateixa manera que tota pràctica genera una teoria.

Autoria: José Sanchis Sinisterra
Direcció: Pep Garcia Cors
Textos i elenc per ordre d’intervenció:

  • Almacén de voces: Veus d’elenc MUT2
  • Vidas privadas: Ferran de Juan, Julia Spreier, Marta Penalva, Oriol Cusó, Pep Vila, Pepa Pérez i Rosa Ponsi
  • Comercio informal: Carles Llombart i Marta Penalva
  • Cacería: Ferran de Juan i Julia Spreier
  • Energía negativa: Carles Llombart i Ricard Puig
  • Perseverancia 1: Oriol Cusó i Rosa Ponsi
  • Cruce: Carles Llombart i Marta Penalva
  • Conexión: Julia Spreier, Oriol Cusó i Pepa Pérez
  • Perseverancia 2: Oriol Cusó i Rosa Ponsi
  • Davos: Pep Vila
  • Línea de sombra: Oriol Cusó i Pepa Pérez
  • La espera: Rosa Ponsi

Equip tècnic:
Escenografia: Jordi Solà i Santi Salido
Vestuari i maquillatge: Marga Martín
Fotografia i disseny gràfic: Jordi Solà
Iŀluminació: Santi Salido
Música i so: Jordi Solà
Regidora: Mercè Serradell
Ajudants de direcció: Marga Martín i Marta Penalva
Producció: Fila Zero

A tocar d’escena: “Entrañas”, amb El Patio Teatro

El diumenge 14 de desembre a les 17.30 h a la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc acollim una nova sessió de “A tocar d’escena”, cicle de teatre de proximitat de l’Ateneu inclosa en el cicle de sensibilització i lluita contra l’estigma en salut mental que organitza el Club Social Espai de Lleure, amb “Entrañas”, de la multipremiada companyia de La Rioja El Patio Teatro, que treu el cap a l’interior del cos humà per a tractar d’explicar, a través del teatre d’objectes i la narració, què és això que portem dins. Una obra que explora l’interior del cos humà per arribar a les emocions. Amb col·loqui posterior amb artistes i públic dinamitzat pel Club Social Espai de Lleure.

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç

En una tímida classe d’anatomia, les preguntes s’acumulen per desentranyar alguns misteris del cos humà. On van els nostres cossos quan desapareixen?  Què som? De què estem fets? Què és un cos? El resultat, un joc, una breu lliçó d’anatomia d’El Patio Teatro.

Premis: 
– Mostra d’Igualada 2024, premi al millor espectacle de sala
– Feten 2024, premi a la millor idea original
– Fira de Titelles de Lleida 2023, premi Drac d’Or a la millor escenografia

Espectacle en castellà.

Recomanat a partir de 9 anys

A tocar d’escena: “Més o menys”, amb Mònica van Campen

El divendres 28 de novembre a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc acollim una nova sessió de “A tocar d’escena”, cicle de teatre de proximitat de l’Ateneu amb Més o menys, un monòleg d’Aldo Nicolaj a càrrec de l’actriu santcugatenca Mònica van Campen, amb direcció de Luca Nicolaj. És la història d’una dona sense memòria que s’endinsa a la recerca d’ella mateixa i ens passeja pels racons de la seva ment, no tant a la recerca del seu passat sinó buscant la clau per continuar vivint.

Preu: 10 € (8€ socis/sòcies de l’Ateneu). Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç

Sinopsi

El personatge que protagonitza el monòleg no té nom: l’ha oblidat. I, juntament amb el nom, ho ha oblidat tot —el passat, la infància, els amors, la feina… L’únic que sap és que té 50 anys, “més o menys”. La seva vida comença a l’àrea de descans d’una autopista, on la troben asseguda en una cadira plegable. De cop i volta, va a parar d’aquesta autopista a una clínica neurològica. Però ni els metges ni el temps aconsegueixen ajudar-la a “remuntar el riu dels records”. A la seva memòria només hi habiten colors: el blau del cel, el verd dels arbres…

En adonar-se que la seva vida no té passat, s’obre davant seu un precipici que li provoca vertigen. Sense poder rememorar la seva història, sense els plaers ni les penes que han anat marcant les estacions de la seva vida, s’adona que no és ningú. Impossible quedar-se tranquil·la davant d’un abisme així: cal trobar alguna cosa a què aferrar-se. Un record, si us plau, un record, encara que sigui petit, insignificant… encara que sigui inventat?

Perquè la ment humana és així: si no recorda, pot inventar. Però la bastida d’una identitat construïda sobre records inventats s’esfondra com un castell de cartes. El vertigen és encara més gran, tan insuportable com la solitud que l’envolta. Llevat que segueixi el camí que concedeix la fantasia, inesgotable i sempre sorprenent. Convèncer-se que és ella, “aquella nena vestida de blanc… d’ulls somiadors… que confiava en el món…”

Mònica van Campen:

Mònica Van Campen (Terrassa, 1974) és una actriu amb una trajectòria àmplia i versàtil en televisió, cinema, teatre, publicitat i doblatge. Va iniciar-se en el món de les arts escèniques als 16 anys, fent teatre amateur a Sant Cugat del Vallès, i aviat va compaginar la interpretació amb feines de model i de veu en nombroses campanyes publicitàries.

Ha participat en un gran nombre de sèries de televisió, tant en l’àmbit català com estatal. En cinema, ha intervingut en films com Princesas (Fernando León de Aranoa), Inconscientes, El hijo del acordeonista, La ofrenda, Atolladero, Alas rotas, Cota roja, Asunto interno, entre d’altres, treballant sota la direcció de noms destacats com Óscar Aibar, Joaquim Oristrell, Ventura Durall, Brian Yuzna, Jordi Frades, Fernando Bernués o Carles Balaguer.

Als escenaris, ha participat en muntatges com Tot esperant Godot, Polvòdrom, Una música de cavalls negres, Sacrificis, Born to be, Maestro, Brossa enrabiat, Qui espera o Més o menys, dirigits per creadors com Pep Tosar, Iban Valero, Marc Torrecillas, Lluís-Anton Baulenas o Aldo Nicolaj.

 

Català per a tothom: Microteatre “Dit i fabra!”

El dissabte 17 de maig a les 18 h acollirem, dins el projecte Català per a tothom, la proposta Dit i fabra! que vol propiciar el debat i la reflexió entorn la nostra llengua, el català, la qual viu moments crítics de grans reptes. Impulsada per la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Plataforma per la Llengua, que consta de dues activitats complementàries de 45 minuts cadascuna:

  • L’obra de teatre “POMPEU FABRA, JUGADA MESTRA!”

Una teatralització sobre la figura intel·lectualhumana i política del geni ordenador de la llenguaPompeu Fabra. Amb Òscar Intente i Maria Pla. Una càpsula teatral i didàctica per explicar tot un moment històric viscut a Catalunya.

Què en sabem de Pompeu Fabra? Pioner, tenaç, esportista, dialogant, compromès… El català més important aparegut en l’últim segle segons Josep Pla. La seva obra, també tan enorme, és cosa nostra, de present; És la nostra llengua, escrita, parlada, endreçada, estructurada, moderna. Sempre tan feble, però sempre resistint. Convé utilitzar-la, estimar-la, fer-la servir cada dia, saber-ne les regles. Aquest és un espectacle per explicar de manera diàfana la reconstrucció científica d’una llengua. Una gran proesa. Una jugada mestra!

Text: Òscar Intente i Maria Pla
Interpretació: Òscar Intente
Direcció: Maria Pla
Producció: Inútils Mots -teatre de la paraula-

  • La xerrada-debat “MANTENIM VIVA LA LLENGUA? EL LLEGAT DE FABRA”

Una xerrada-debat sobre el català avui. La nostra llengua viu moments crítics de grans reptes, cal reflexionar, posar a debat i situar el paper que poden tenir els ateneu en l’actual context. Una activitat dinamitzada per Plataforma per la Llengua amb la participació de Marta Rovira Martínez, doctora en sociologia, com a experta i dinamitzada per Eduard Carrillo.

 

Preu: 10 € (8€ socis/sòcies de l’Ateneu). Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç

 

 

 

Microteatre a l’Ateneu: Aula Brecht

El dissabte 15 de març a les 18 h arriba al ‘Ateneu Aula Brecht, un espectacle de petit format que reuneix una quinzena de textos i poemes del dramaturg alemany Bertolt Brecht. L’acció transcorre en una aula. Projectant l’enèrgic esperit de rebel·lió de Brecht, l’actor Oscar Intente s’ajuda en el diàleg amb el públic de pinzellades poètiques i d’humor. Una pissarra serveix per subratllar o analitzar els conceptes i dibuixar metàfores que amplifiquen el contingut dels textos. “Si els taurons fossin persones serien aleshores més amables amb els peixos petits ?”

Text: Bertolt Brecht
Interpretació: Òscar Intente
Traducció: Feliu Formosa
Direcció: Carles Grau

Preu: 12 € (10€ socis/sòcies de l’Ateneu). Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç

Bertolt Brecht
Bertolt Brecht és considerat un dels dramaturgs i directors de teatre més innovadors i influents del segle XX, així com un destacat poeta. Nascut l’any 1898 a Augsburg, Alemanya, en una família benestant, ja de jove va mostrar-se rebel i crític amb el militarisme, les desigualtats socials i els costums tradicionals. Amb una marcada ideologia d’esquerres, que impregna tota la seva obra, Brecht mai es va afiliar a cap partit polític, però els seus textos conviden els espectadors a mantenir una actitud crítica, comprendre les realitats ocultes i prendre decisions per construir un món més just i habitable.

Quan Hitler va arribar al poder el 1933, Brecht es va veure obligat a exiliar-se. Primer va residir en països nòrdics i, més tard, durant sis anys, als Estats Units, on va col·laborar amb actors i la indústria de Hollywood.

La seva obra critica la injustícia social, l’obediència cega als poderosos, el militarisme, les atrocitats de la guerra i la propaganda nazi. Amb una visió laica i materialista de la vida, Brecht defensava un vitalisme intens, promovent el gaudi del moment. Creia que el teatre havia de divertir —l’humor és present en moltes de les seves obres—, alhora que abordava amb lucidesa els problemes comuns de la humanitat.

L’any 1947, als Estats Units, va ser citat pel Comitè d’Activitats Antiamericanes a causa de la seva ideologia progressista. L’endemà de la seva declaració, va decidir tornar a Europa, establint-se a l’Alemanya de l’Est, on va fundar la llegendària companyia Berliner Ensemble. Brecht va morir l’any 1956 a causa d’un atac de cor.

Carles Grau