Entrades

L’Ateneu Parla amb Intermón Oxfam “Banca ètica: l’alternativa”

Xerrada gratuïta amb aforament limitat. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment en www.ateneu.cat/inscripcions

Podràs seguir- ho també en directe des del nostre canal de Youtube.

 

Oxfam Intermón Sant Cugat celebra el dia Mundial del Comerç Just a Sant Cugat amb diverses activitats recollides sota el títol La banca ètica i l’economia social i solidària. 

Dins d’aquesta commemoració a l’Ateneu acollim dues xerrades els dijous 6 i 13 de maig a la sala d’actes. La segona d’elles tindrà lloc el dia 13 a les 19 h i diferents ponents tractaran el tema Banca ètica: l’alternativa.

·       Què és la Banca ètica: principis i objectius. (Narcís Sánchez. FETS i XESS Sant Cugat)

·       Desmuntant els prejudicis sobre la Banca Ètica. (Nina González. Coordinadora FETS)

·       Una experiència local: El Fons Social Sant Cugat-Valldoreix. (Ramon Escamilla. FS SCV_V)

·        La Banca Ètica, una banca no armamentista. (Eduardo Aragón. Centre Delàs d’Estudis per la Pau)

 

Organitza: Oxfam Intermón

Hi col·labora: Ateneu Santcugatenc

L’Ateneu Parla amb Intermón Oxfam “Comerç Just: per un nou model econòmic”

Xerrada gratuïta amb aforament limitat. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment en www.ateneu.cat/inscripcions

Podràs seguir- ho també en directe des del nostre canal de Youtube.

 

Oxfam Intermón Sant Cugat celebra el dia Mundial del Comerç Just a Sant Cugat amb diverses activitats recollides sota el títol La banca ètica i l’economia social i solidària. 

Dins d’aquesta conmemoració a l’Ateneu acollim dues xerrades els dijous 6 i 13 de maig a la sala d’actes. La primera d’elles tindrà lloc el dia 6 a les 19 h i diferents ponents tractaran el tema Comerç Just: per un nou model econòmic:

·       Què és el Comerç Just i quins són els seus objectius. (Leo García. Oxfam Intermón)

·       Testimoni de productors. Comerç just i projecte de gènere. (Mercedes Alemán. Cooperativa Aldea Global de Nicaragua)

·       L’experiència d’una ONG en la creació d’una cooperativa  de dones a Madagascar. (Mireia Trias. Yamuna)

·       La contractació pública com a impulsora de Comerç Just. (Pilar Gibert. Cap de contractació Ajuntament de Sant Cugat)

 

Organitza: Oxfam Intermón

Hi col·labora: Ateneu Santcugatenc

Tertúlies literàries amb l’AGF: Josep M Castellet, personatge en grup

Ja podeu veure el vídeo de la xerrada que vam acollir a la sala d’actes de l’Ateneu el dimarts 6 d’abril, organitzada conjuntament amb l’Associació Gabriel Ferrater sota el títol “Josep M. Castellet, personatge en grup”, a càrrec de la filòloga i autora de la seva biografia, Teresa Muñoz.
Un apropament molt interessant a la figura del crític i escriptor, lligat a la “Escuela de Barcelona”.
El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu per parlar de literatura amb diferents ponents. Al 2021 el cicle està dedicat a la Escuela de Barcelona, amb especialistes d’aquest grup poètic integrat per Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, que a finals dels anys 50, avalats pel crític Josep M. Castellet, es van posicionar dins la poesia castellana contemporània com a nucli de l’anomenada “generació” dels 50. Gabriel Ferrater estigué unit a aquest grup de poetes, si bé escollí el català com a forma d’expressió poètica.

Exposició de Lali Bas Dalí: Les quatre estacions

Des de la tarda del dimecres 14 d’abril i fins al 2 de maig, l’espai de trobada de l’Ateneu acollirà l’exposició: Les quatre estacions, de la pintora Lali Bas Dalí, descendent de Dalí, que fa servir el color com la gran força expressiva del seu treball.

Sobre l’exposició “Les quatre estacions”

L’autora s’amaga durant la pandèmia en el seu recó preferit, el seu estudi de pintura i en contes de bloquejar-se, dona llibertat de nou a les seves mans que, amb el so de la seva creativitat, les deixa fluir lliurement. Mes a mes, van passant les estacions i ella les va transformant amb el color tan característic de les seves obres, per contrastar al desànim del mon. Ha passat un any i Lali el recull en forma d’obra d’art, per no oblidar-lo mai.

La natura ens parla…

La primavera: Es el missatge que ens dona la natura per tal de que podem gaudir d’ella amb el respecte que es mereix. Els colors que ens deixa veure d’ella mateixa, per reconciliar-nos amb la renaixença del tot. La primavera ens mostra el color de l’esperança i tot torna a començar de nou.

L’estiu: Ens torna a parlar per dir-nos que podem gaudir també del seu blau i el verd: el cel i el mar, els boscos. Son paraules de llibertat que ens permeten despendre’ns de les capes de roba que ens envolten la resta de l’any, per poder abraçar, un any més, a la natura.

Tardor: La natura ens avisa que les cosses han de tornar al seu lloc per reposar i poder tornar a reviure més endavant. Ens acaricien els núvols i el vent, que poc a poc ens va fent recollir-nos, per no passar fred.

Hivern: La natura ens diu que tan bonica com és, també pot ser traïdora. Que tinguem cura i compte de tot, que no ens en fiem de lo maco perquè tot té dues cares. Però no vol fer-nos mal, només vol que passem fred, per valorar desprès i, de nou… la primavera.

 

BIOGRAFIA DE LALI BAS

Lali Bas Dalí és descendent de la família Dalí. Salvador Dalí era cosí germà de la seva mare, Montserrat, nascuda dues setmanes abans que ell i filla de Rafael Dalí i Cusí, el germà del notari de Figueres. La Lali va explicar la història i les anècdotes de la seva família en un llibre Els Dalí, uns atramuntanats (Editorial Joventut) que es va publicar amb motiu del centenari del pintor i també de la seva mare, el 2004, i que ha quedat com el testimoni íntim dels Dalí.

Portar el cognom Dalí significa portar dues coses a la sang: l’art i Cadaqués. Per a la Lali, el nom Dalí representa molt més que una figura mundialment famosa. Per a ella, significa molts records i molts moments que va passar amb aquest gran pintor i amb tots els membres de la seva família a la cala del Llané o a la casa que van arreglar els seus pares a prop de l’església. Quan Salvador Dalí va tornar dels Estats Units, va conèixer a Cadaqués la filla de la seva cosina Montserrat, la Lali, i la va tractar sempre amb un afecte tendre i familiar. Era l’altra cara del personatge provocador que ha passat a las història.

Per als Dalí, pintar era la cosa més natural, malgrat totes les revolucions estètiques i humanes que va suposar l’art i la vida de Salvador Dalí. Per això, Rafael Dalí, l’avi de la Lali, va ser el primer a regalar-li una caixa de pintures a l’oli i un cavallet. La Lali es va fer pintora amb aquesta mateixa naturalitat, sense imitacions ni influències del Dalí universalment conegut. Des de petita, el seu pare, Camí Bas, li va transmetre el coneixement i l’amor per a la història de l’art. Va estudiar Belles Arts, i seguida per l’exemple de la seva mare, Montserrat Dalí, que també era una dona amb un gran sentit estètic i una gran cultura artística, es va dedicar uns anys a l’estampació d’indianes, mantenint el taller que tenien al Poble Espanyol, a Montjuic.

La Lali ha tingut sempre un gran instint per al color. El color ha estat la seva força expressiva i en cada obra seva hi trobem un esclat del blau de Cadaqués, dels vermells, dels magenta, dels verds de tota mena o dels fúcsies i taronges. La Lali utilitza una paleta de cromatismes que omplen la mirada amb una gran intensitat. Siguin flors o siguin ampolles, qualsevol objecte quotidià és un bon tema per a poder deixar anar la seva imaginació cromàtica sense reserves, amb tota llibertat. Uns colors que expressen vitalitat i temperament, com la llum de Cadaqués, com el cognom Dalí.

Exposició de Alicia Smith a l’Espai de Trobada

Alicia Smith és una artista que es caracteritza per l’espontaneïtat del seu traç i la seva original manera de captar el moviment i la llum en els seus dibuixos de flors, paisatges i retrats plens de fantasia.

Té una important experiència com a dissenyadora tèxtil a Espanya i els Estats Units i també va rebre classes d’art del pintor neozelandès Keith Patterson en “The American School of Barcelona”.

L’objectiu d’aquesta exposició és alegrar als que l’observin, especialment ara que arriba la Primavera, mostrant una petita selecció de les seves millors flors que estan dedicades als seus 7 fills.

Presentació del llibre: “Ubuntu: la república del bé comú”, de Raül Romeva

Activitat gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.
Segueix la xerrada en directe a FreeRomeva o l’Instagram de @FreeRomeva

El divendres 19 de març a les 19 h acollirem a l’Ateneu la presentació del llibre “Ubuntu: la república del bé comú”.  Diana Riba, eurodiputada i companya de Raül Romeva, i Meritxell Serret, diputada al Parlament de Catalunya, conversaran sobre el llibre, escrit per Raül Romeva.

SINOPSI:

“Això és ubuntu. Em reconec en la mesura que et reconec a tu. La teva felicitat és la nostra. No té a veure amb tu o amb mi, té a veure amb nosaltres. Només si ens veiem com a part integrant d’un ecosistema més ampli i complex podrem existir, ser.

Una mirada ubuntu ens aboca a començar per petits canvis al nostre entorn que formin part d’una autèntica revolució global. Construir la nostra vida al voltat del principi ubuntu ens ajuda a reconèixer i incentivar el nostre potencial com a éssers humans, però també com a col·lectivitat definida, cap a una cooperació efectiva i el bé comú.

En aquestes pàgines no hi trobareu passat sinó futur. No parlen d’allò que s’ha fet sinó de per què ho hem fet, i sobretot per què continuem endavant amb l’aposta republicana malgrat les inclemències judicials, mediàtiques i polítiques.”

Presentació del llibre: “El futur del català depèn de tu” de Carme Junyent

Entrades exhaurides. Inscriu-te a la llista d’espera escrivint un correu a comunicacio@ateneu.cat
Segueix la xerrada en directe al canal de Youtube de l’Ateneu Santcugatenc

 

El dijous 25 de març, Òmnium Cultural i L’Ateneu han programat la presentació del llibre de la lingüista, professora de la UB i directora del Grup d’estudi de Llengües Amenaçades, Carme Junyent, El futur del català depèn de tu a la sala d’actes de l’Ateneu a les 19.30 h. Conduirà l’acte Francesc Salvador, catedràtic de Psicologia Experimental de la UB i membre de la Junta d’Òmnium.

A l’obra s’explica que la mort d’una llengua no és un fenomen sobtat. És un procés que pot arribar a durar segles, fins que s’arriba a un punt de no-retorn. Ara mateix hi ha llengües que són parlades per última vegada.  Junyent explica que el català perilla, i, sobretot, què podem fer per canviar-ne el rumb, ja que cada vegada més els canals de televisió i les plataformes digitals arraconen el català en favor del castellà. El català serà una d’aquestes llengües que a la llarga o, millor dit, a la curta ja no parlarà ningú, mai més? Creu que perquè el català pervisqui necessita l’actitud compromesa dels seus parlants, i la dels qui no el parlen, però hi conviuen. I es fa preguntes:

  • Per què els catalanoparlants hem de cedir sempre?
  • Per què és nociu canviar al castellà cada vegada?
  • Què poden fer, els qui no tenen el català com a primera llengua, per ajudar la llengua del lloc on viuen?

Text: Kima Moret

 

Ho organitzen: Òmnium Cultural i Ateneu Santcugatenc

Hi col·laboren: Tot SantCugat i Alexandria Llibres

Repàs a l’agenda mensual de l’Ateneu

Tornarem a trobar-nos presencialment el dijous 25 a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu per la presentació del llibre d’Eli Sanz Cridaré al buit, un recull de poemes spoken word pensats per ser recitats, cantats, cridats davant d’un penya-segat o xiuxiuejats a cau d’orella. La poeta vindrà acompanyada de l’Enric Escorsa a la guitarra que abraçarà de notes la força de les seves paraules. ¿T’agradaria venir? L’aforament és limitat i serà necessària inscripció prèvia en www.ateneu.cat/inscripcions, però si prefereixes quedar-te a casa la presentació també es podrà seguir en directe des del nostre canal de Youtube.

A més, volem recordar-vos que fins al 15 de març podeu visitar l’exposició Pintura ràpida dels 70, que mostra obres pictòriques realitzades en diferents convocatòries del Concurs de Pintura Ràpida organitzat per Amics de Sant Cugat durant la dècada de 1970 i que conformen el fons d’art de la Fundació Sant Cugat. Una exposició que tracta de fer memòria, de donar a conèixer les visions urbanes i els paisatges captats pels pintors pel seu valor documental i d’oferir un repàs artístic  i històric de la dinàmica cultural  de la ciutat.

A l’Espai de Trobada fins al 10 de març tindreu ocasió de viatjar pel Colors de les Illes Canàries”, una exposició de Gloria Corrons on intenta reflectir la seva particular visió dels carrers, boscos i platges de les illes.

I per acabar aquest repàs a l’agenda mensual, us recordem que el dissabte 27 tenim una nova edició del Mercat de Pagès que ha estrenat nova ubicació a la Rambla del Celler. Un nou espai que permetrà temporalment adaptar-nos a les exigències de les darreres normatives i ajudar a la prevenció del contagi de la Covid-19 mentre fas una compra segura, ecològica, de proximitat i saludable!

Exposició “Pintura ràpida dels anys 70” – Fons d’art de la Fundació Sant Cugat

El divendres 12 inaugurem una exposició que ens fa especial il·lusió, fruit de la col·laboració amb la Fundació Sant Cugat. L’exposició Pintura ràpida dels anys 70, que estarà instal·lada a la sala d’actes fins al 15 de març, mostra obres pictòriques realitzades en diferents convocatòries del Concurs de Pintura Ràpida organitzat per Amics de Sant Cugat, durant la dècada de 1970, que conformen el fons d’art de la Fundació.

 

SOBRE L’EXPOSICIÓ

El I Concurs de Pintura Ràpida de Sant Cugat va ser ideat i organitzat el 1967 per Ramón Pros i Josep Canals. En els anys 70, la iniciativa es gestiona des de  l’Espai d’Art de l’entitat Amics de Sant Cugat. El concurs s’organitzava dins el programa d’actes de la Festa Major,  participant-t’hi artistes d’arreu de Catalunya. Les tres obres premiades, quedaven com a patrimoni d’Amics de Sant Cugat. Quan es va dissoldre aquesta entitat, la Fundació Sant Cugat es va fer càrrec del fons de pintura a fi de guardar i preservar les obres.

L’exposició rescata i tracta de posar en valor obres pictòriques realitzades en diferents convocatòries del Concurs de Pintura Ràpida organitzat per Amics de Sant Cugat, durant la dècada de 1970. Es tracta de fer memòria, de donar a conèixer les visions urbanes i els paisatges captats pels pintors pel seu valor documental i d’oferir un repàs artístic  i històric de la dinàmica cultural  de la ciutat.

La pintura ràpida es una modalitat que es realitza bàsicament en exteriors, a l’aire lliure i està sotmesa a uns terminis molt curts d’execució de l’obra, normalment unes poques hores en un sol dia. Per aquest motiu, el pintor ha de tenir molta habilitat tècnica i ser ràpid en l’execució. El materials pictòrics utilitzats són l’oli i normalment l’acrílic que permet fer rectificacions i té un secat més ràpid. En general les obres són esquemàtiques, eviten la complexitat , els detalls  i mostren el tema simplificat. Tot i això en les imatges pictòriques exposades  es reconeixen carrers, espais, edificis  i llocs de la ciutat. Les bases del concurs imposaven que les obres anessin sense signar. La pèrdua dels arxius d’Amics de Sant Cugat fa que avui no coneguem els autors.

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions. Consultar abans amb secretaria):

DILLUNS: D’11.15 a 14
DIMARTS: De 9.30 a 13.30 i de 16 a 18.30
DIMECRES: De 12 a 13.30 i de 16 a 19.30 h
DIJOUS: De 16 a 18
DIVENDRES:  De 16 a 21 h

DISSABTES: De 10 a 13 h

Organitza: Fundació Sant Cugat

Col·labora: Ateneu Santcugatenc

L’Ateneu al costat de La Unió

Davant les notícies aparegudes aquests dies sobre la situació de La Unió, entitat centenària de Sant Cugat, volem estar al costat dels seus socis i sòcies, i amb les companyes i companys de la junta directiva, en les decisions que prenguin per arribar a acords amb les administracions corresponents i vetllar per a la seva continuïtat com a entitat.

El valor patrimonial d’una entitat no està només en els seus immobles, està també en la seva història i en el recorregut que han fet les persones que hi han estat associades, les seccions que la integren, tant socials com culturals, i les diferents juntes directives. La Unió durant aquests 120 anys ha esdevingut una referència a la ciutat, i per tant se li deu un respecte i una consideració més enllà  d’una gestió immobiliaria.

La figura del consorci va ser un bon acord i una bona iniciativa entre La Unió i l’Ajuntament, i per això  creiem que s’ha de mantenir, corregint els defectes que s’hagin pogut cometre i donant valor a les virtuts que tenia quan es va negociar, de forma que es permeti recuperar els acords del passat.

Ens felicitem que l’Ajuntament hagi destinat recursos financers i que hagi fet un esforç econòmic considerable per la modernització de les seves instal·lacions, i estem segurs que la gestió de les mateixes estarà dirigida a continuar donant servei, tant a les persones associades a La Unió, com a tota la ciutadania de Sant Cugat.

La Unió amb les seves seccions ha estat capaç de fer-ho durant molts anys de la seva història, i segur que continuarà fent-ho en els propers!

Visca La Unió i visca Sant Cugat!

La Junta de l’Ateneu