Entrades

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem de Sonets a Orfeu, de R. M. Rilke

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al novembre, el dimarts dia 5 a les 19 h, Parlem de Sonets a Orfeu, de Rainer Maria Rilke amb Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, els seus dos traductors al català.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sonets a Orfeu

Rilke va sacrificar tota la seva vida a la creació poètica. El cim de la seva obra, així com el de la seva vida, és la publicació de les Elegies de Duino i dels Sonets a Orfeu. A les Elegies, Rilke solidifica, immortalitza i relaciona amb consistència les figures simbòliques que ja apareixien a la seva obra poètica anterior: els àngels, els morts prematurs, les amants o els animals. En canvi, als Sonets, que escriu seguint un atac d’inspiració durant el febrer de 1922, Rilke celebra, canta i alaba la realitat que fins llavors no estava preparat per salvar. El crit amb el qual comencen les Elegies acaba convertint-se en la paraula dels Sonets que vivifica la realitat.

Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke va néixer a Praga el 1875 i va morir a Valmont el 1926. Seguint el camí traçat per Hölderlin, va concebre la seva vida com un acte d’escriptura constant. Allunyat de les tendències poètiques de la seva època, Rilke va acabar sent el poeta més original de la llengua alemanya del segle XX i, tot i que la seva obra ha estat sentenciada periòdicament per alguns crítics i poetes poc lúcids, manté una força i màgia especial a què només poden aspirar els autors que transcendeixen el temps. De la seva producció poètica n’hem de destacar les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu i de la prosa, la seva vasta correspondència i Els quaderns de Malte Laurids Brigge.

Tertúlies Literàries Gabriel Ferrater: Parlem d’Elegies de Duino, de R. M. Rilke

 

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes per parlar amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Gabriel Ferrater.

Al novembre, el dimarts dia 5 a les 19 h, Parlem d’Elegies de Duino, de Rainer Maria Rilke amb Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, els seus dos traductors al català.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Elegies de Duino

Segurament els dos factors que més han contribuït a la supervivència impertorbable de les Elegies de Duino, a la seva més que garantida immortalitat, són, per una banda, la seva evocació de la condició humana, amb totes les seves llums i ombres, amb tota la seva glòria i misèria, i, per l’altra, l’exaltació de les possibilitats artístiques, expressives, comunicatives i analítiques de la capacitat creativa de la humanitat en el seu vessant poètic. No he llegit mai cap obra de la potència de les Elegies de Duino que expliqui en una desena de poemes, que sumen només vuit-cents cinquanta-nou versos, el drama i la meravella de la vida d’una manera tan concentrada, intensa, matisada, rigorosa, intel·ligent, profunda, sensible i veraç. […] Tot, absolutament tot, en aquest poema és la manifestació del talent d’un geni inigualable. D. SAM ABRAMS

Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke va néixer a Praga el 1875 i va morir a Valmont el 1926. Seguint el camí traçat per Hölderlin, va concebre la seva vida com un acte d’escriptura constant. Allunyat de les tendències poètiques de la seva època, Rilke va acabar sent el poeta més original de la llengua alemanya del segle XX i, tot i que la seva obra ha estat sentenciada periòdicament per alguns crítics i poetes poc lúcids, manté una força i màgia especial a què només poden aspirar els autors que transcendeixen el temps. De la seva producció poètica n’hem de destacar les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu i de la prosa, la seva vasta correspondència i Els quaderns de Malte Laurids Brigge.