Entrades

Presentació de tres llibres de Carme Cabús

Dimarts 11 de juny a les 19 h a l’Ateneu acollirem la presentació de tres llibres de Carme Cabús: poeta, escriptora, llicenciada en Ciències de la Informació i traductora, correctora i professora de català per a adults, titulada per la Generalitat de Catalunya i l’IEC. Cabús, que forma part de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana, ve a presentar a l’Ateneu dos llibres de narrativa, Històries amb homes i Dies a Polònia¸ i un de poesia, Poemes de combat. Barbàrie immobiliària. Entrada gartuïta.

 

Al seu bloc, Miralls d’aigua, ja fa més de 12 anys que penja en obert el conjunt de la seva obra, i que és profusament visitat en tot l’àmbit lingüístic català i per catalans establerts arreu del món. Arran del seu blog, Cabús ha generat un diàleg constant amb escriptors, poetes i lectors de poesia i narrativa. Al temps que han sorgit projectes artístics i literaris conjunts, alguns del seus escrits han sigut musicats, i a escoles i instituts de tota Catalunya han treballat els seus poemes, que també s’han recitat en recitals i inclòs en diversos llibres, revistes i esdeveniments. També ha fet alguns recitals i ha guanyat diversos premis. Anteriorment havia publicat ja altres llibres.

 

HISTÒRIES AMB HOMES. Llibre de narrativa que incorpora 35 contes, la majoria de temàtica amorosa, explicats per dones. Els tres darrers són de maltractament masclista al nucli de la llar.

DIES A POLÒNIA, una narració que explica la realitat de la Polònia del 1991 a partir de la visió d’una periodista occidental, quan fa gairebé dos anys de la caiguda del Mur de Berlín, i just en el moment en què Lech Wałęsa fa mig any que ocupa la presidència del país. Ofereix també una visió retrospectiva del passat recent, profundament marcat pels efectes de la 2a Guerra Mundial, alhora que narra una potent sentiment d’amor que viu la protagonista.

Aquesta realitat està marcada per la crisi, la misèria, l’immobilisme, la decepció, la boiant prostitució,  a immigració russa, que amb barracons fets de taulons i cartró ocupen el centre de Varsòvia, davant l’edifici amb els seus mercat improvisat d’articles de drapaire. I el caos ideològic en què està sumit el país, on en tamborets improvisats al carrer es venen, una al costat de l’altra, imatges pietoses del Papa i revistes pornogràfiques.

I la por i la ignorància de cap on anirà el país, de si podran realment acabar de sortir-se’n i com, perquè enlloc no es veu horitzó, sinó màfia que campa.

Entremig d’aquesta realitat crua, en que la protagonista volta per ciutats i indrets històrics, com Gdansk, al nord, o Cracòvia, al sud, o visita els camps de concentració d’Auswitz i Birkenau, a 50 km de Cracòvia.

I entremig, entrelligat, un potent sentiment d’amor, perquè no podem pas parlar d’història, que sent la protagonista, un sentiment incontrolable.

POEMES DE COMBAT. BARBÀRIE IMMOBILIÀRIA. Tracta del seu dolor i la seva desesperació davant el terrorisme que l’ha infligit la depredació immobiliària de Sant Cugat. El llibre consta d’una explicació del cas, a mode de prefaci, on hi exposa els fets dels quals té proves. En el seu gruix presenta 59 poemes, dividits en 9 apartats, tot seguint la cronologia dels fets:

  1. NO renovació de contracte (5 poemes)
  2. Resistència (3 poemes)
  3. Trobada amb el Sindicat de Llogateres (1 poema)
  4. Pròrroga COVID (3 poemes)
  5. Amenaces immobiliàries. Cap advocat que respongui (33 poemes)
  6. Compromís de renovació de contracte (4 poemes)
  7. Tomben la Llei catalana de l’habitatge (5 poemes)
  8. S’acaba la pròrroga, segueix l’ofensiva (2 poemes)
  9. Contra tot allò humà (2 poemes sobre desnonaments)

 

Presentació de “Sabó de casa” de Montse Vendrell

El dijous 23 de maig a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació de la primera novel·la de Montse Vendrell, Sabó de casa (Pagés Editors, 2023), una història basada en fets reals, però farcida de ficció, que s’ambienta inicialment a la Lleida dels anys vint i a la vida a pagès. Després, els protagonistes recorren ciutats tan allunyades com Marsella i Barcelona per retrobar-se, finalment, ben a la vora de casa. L’autora, que ha dedicat més de 10 anys a escriure aquesta novel·la, estarà acompanyada per Joan Ramon Zaballos en aquesta presentació a l’Ateneu.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sobre Sabó de casa

Per evitar que l’enviïn a la guerra del Marroc, Joan de Marongo fuig no tan sols del seu Almenar natal, sinó de tot allò que estima. A l’exili francès haurà d’aprendre a viure sense la seva família i, sobretot, sense la Marieta, el seu gran amor.

“Es treia les sabates, s’arromangava la faldilla i posava els peus a l’aigua, tallant la fina capa d’escuma que deixaven les onades que tornaven, desfetes, de la sorra. D’esquena a Barcelona fixava la vista tan lluny com podia i s’imaginava que en algun punt d’aquell horitzó hi havia el Joan amb els peus a l’aigua del mateix mar que els separava.”

Sabó de casa és la primera novel·la de Montse Vendrell. Ha trigat deu anys en escriure-la, perquè ha fet un gran procés de recerca en tots els àmbits. L’autora excel·leix en la construcció dels personatges, en l’ambientació històrica i en la profunditat de la trama. 

“En molt poques ocasions m’he trobat amb una primera novel·la tan ben escrita i tan rodona” (Joana Soto, editora). 

Explica la relació d’amor entre dos joves, als quals la Guerra del Marroc va separar. La novel·la ressegueix les seves vides , ell, a Marsella i ella, a Almenar.

Montse Vendrell (Alguaire, 1963) ha estat mestra de primària en diferents escoles de Catalunya. Ha estat mestra de primària i professora de francès en diferents escoles i instituts de Catalunya. També ha estat professora d’espanyol a París i actualment treballa a l’EOI de Lleida. És artista multidisciplinar i s’ha especialitzat en la il·lustració i l’escultura. Sabó de casa és la seva primera novel·la, va ser el més venut a Lleida el passat Sant Jordi i ja va per la tercera edició.

Presentació de “Dibuixos amagats” de Maria Àngels Viladot

El dimarts 14 de maig a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació de la novel·la Dibuixos amagats (Editorial Stonberg), que l’escriptora Maria Àngels Viladot ubica als anys setanta del segle XX, una època marcada per fets històrics rellevants i per la lluita a favor del canvi social i polític. L’autora mantindrà una conversa amb Carme Arenas i la presentació comptarà amb l’acompanyament musical al piano de l’artista Glòria Corrons.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sobre Dibuixos amagats

La història de Dibuixos amagats reflexa les reunions clandestines, manis i enfrontaments entre els «grisos» i els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, barri del Putxet, locals famosos d’aquells anys, com La Enagua, Zeleste, Bocaccio i Flash-Flash, són el teló de fons en el qual es va forjant la trama de la narració. La gran amistat entre dues noies, una catalana, i l’altra ­lla d’exiliats a Mèxic, l’assetjament que una d’elles pateix de la seva parella, les angoixes degudes a traumes viscuts que condicionen la vida, la solidaritat de grup, l’idealisme, i, sobretot, la il·lusió i la força de la joventut per superar i remuntar els contratemps i els esculls personals i socials, donen fondària a la història. Maria Àngels Viladot ens mostra actituds, emocions, sentiments, situacions, i ho fa amb un calat i una solidesa que, sens dubte, són fruit de la seva formació, amb una llarga trajectòria com a psicòleg social

 

Sobre Maria Àngels Viladot

L’escriptora Maria Àngels Viladot, graduada en Filosofi­a i Lletres (Secció Psicologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora Cum Laude en Psicologia social i comunicació intergrupal per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professora al Departament de Psicologia de la UAB i professora consultora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha col·laborat assíduament amb la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (EEUU) i amb la Universitat de Landau (Alemanya). Ha treballat a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha estat directora de l’editorial Aresta (2006-2016) i ha dirigit la col·lecció Aresta Dones/Aresta Mujeres. Del 2003 al 2016 ha estat membre del comitè Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya.

També ha estat membre del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès. Ha publicat més d’una vintena d’assajos en l’àmbit de la psicologia social i la comunicació, la sociolingüística i els estudis de gènere. Ha publicat més de 250 articles acadèmics i de divulgació. Quant acció, destaquen la novel·la Ocell de tempesta (2001), el poemari Univers paral·lel (2001) i els reculls de narrativa Laberint al soterrani i altres contes (2019), La fúria de Fandango i altres relats (2020) Disset esclats (2021) i Manojo de realidades (2023). Ha realitzat multiplicitat de conferències, comunicacions i ponències a congressos nacionals i internacionals. Ha rebut diversos premis per la seva obra i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Presentació del llibre de Iolanda Batallé “Massa deutes amb les flors”

El dimarts 9 d’abril a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre Massa deutes amb les flors (grup62, 2023), on l’escriptora, editora i directora Iolanda Batallé torna al Pirineu de la seva infantesa per descobrir que, quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sobre Massa deutes amb les flors

Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora. La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu.

«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l’acceptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens

«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes

«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d’explicar-te allò que ha vist com si t’abracés». Juliana Canet

 

Iolanda Batallé Prats és escriptora, editora i directora. Ha estudiat literatura y direcció d’empreses. Ha treballat en quatre continents. Va dirigir el segell editorial La Galera, en va fundar d’altres com :Rata_ o Bridge, va ser directora de l’Institut Ramon Llull, per a la projecció internacional de la llengua i la literatura catalanes, i ara comanda l’espai cultural i llibreria ONA-Pau Claris. Riu, abraça i medita, no sempre en aquest ordre. És autora de la col·lecció de contes «El límite exacto de nuestros cuerpos» i de dues novel·les, La memoria de las hormigas i Haré todo lo que tú quieras, amb la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2013. Explica la seva estimulant i empàtica manera de liderar equips en Atrévete a hacer las cosas a tu manera. És col·laboradora habitual del Més 324 a TV3.

 

Presentació del llibre de Cristina Gómez “Diario del año de la pandemia”

El dijous 21 de març a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre Diari de l’any de la Pandèmia per Daniel Defoe, tercera novel·la publicada per l’escriptora Cristina Gómez Esquius, resident a Sant Cugat. A través de la seu habitual i característica manera de narrar aventures històriques, l’autora escriu aquesta novel·la exclusivament com a homenatge a tot el personal sanitari (mèdics, infermeres/us, zeladors, netejadors…) que es van deixar literalment el cos i l’ànima per salvar-nos la vida durant la pandèmia; enfrontant-se a la mort cara a cara, mentre els altres estàvem còmodament tele treballant i fent rebosteria fina, sense assabentar-nos del que estaven sofrint en realitat. Com a continuació de Segrest en el temps, Cristina aprofita el moment històric de l’autor de Diari de l’any de la Pesta (i altres obres conegudes, com Robinson Crusoe), per a filar l’aventura d’aquesta novel·la, que segur no et deixarà indiferent. 

 

Sobre Diario del año de la Pandemia, por Daniel Defoe

De nou a cavall entre dos segles, Raquel, una infermera de quiròfan, es troba atrapada entre una terrorífica pandèmia que assola el segle XXI i un lloc del qual veu, horroritzada, que es tracta del Londres del segle XVIII. Encara que no està convençuda d’estar a resguard de la pandèmia del seu segle, es trobarà amb els familiars de la protagonista de Segrest en el temps, Josephine Jones, amb els quals podrà sentir-se fora de perill donades les similars circumstàncies que li va tocar viure. Coneixerà al gran escriptor Daniel Defoe, i de la seva mà, donaran vida a la tan angoixant situació en la qual ella es veu immersa. La lluita contra els últims retalls de la Inquisició espanyola i la construcció del primer hospital de dones al Londres de 1723, li faran superar a poc a poc la desgràcia viscuda en la pandèmia. I el seu llegat “Tractat sobre una pandèmia” farà que el seu nom mai sigui oblidat, igual que mai ho serà ja el nom de Daniel Defoe, escriptor de famosos llibres com Robinson Crusoe, Diari de l’any de la pesta i la seva obra escrita un any abans de la seva mort, Diari de l’any de la pandèmia, que portarà al lector a comprendre que la realitat moltes vegades supera la ficció. Ell serà qui portarà el llegat d’aquest llibre a la nostra realitat actual. Perquè com va dir Einstein, el temps és relatiu. I la mà del qual escriu un llibre, també.

 

Cristina Gómez Esquius (Barcelona 1973) és Llicenciada en Psicologia i Màster en Recursos Humans, sector en el qual ha treballat durant més de vint anys. Actualment compagina el seu treball d’Orientadora Professional – Coach amb la seva altra passió, l’escriptura. El seus dos primers llibres, no publicats, els va escriure als divuit i als vint-i-sis anys, respectivament. Els primers publicats “Segrest en el temps” i “La Bastarda, l’últim llegat dels Romanov”, van ser editats per l’Editorial Tres columnes. Aquesta és la seva tercera novel·la que publica amb una nova editorial. Les seves històries ocorren en diferents moments històrics, permetent al lector canviar d’escenari i transportar-se a altres llocs que d’una altra manera seria impossible reviure. Actualment viu entre Sant Cugat del Vallés i Sant Vicenç de Monltalt.

Presentació del llibre de microrelats de Susanna Camps

El dijous 11 de gener a les 19 h acollirem la presentació de la reedició en versió bilingüe (castellà-català) del llibre de microrelats Viatge imaginari a l’arxipèlag de les Extinta (Talentura), que va veure la llum en 2013. L’autora, Susanna Camps Perarnau, és professora dels cursos d’escriptura creativa de l’Ateneu Santcugatenc i ha seleccionat, revisat i traduït els textos de la nova edició. En la presentació estarà acompanyada per Marc López Forn i Alba Guerrero Casares.

 

POSOLOGIA I INDICACIONS

Aquest viatge no precisa del coneixement de llengües exòtiques, no requereix reserva prèvia ni vacuna contra el paludisme. Es pot emprendre en qualsevol època de l’any, perquè les Extinta no són un destí habitual, i a penes es trobaran d’altres viatgers pel camí, ànimes errants d’aquesta privilegiada minoria capaç d’eludir el turisme massiu.

Els diferents illots de l’arxipèlag provoquen emocions contradictòries en el viatger. Des de la sensació d’haver trepitjat abans alguns paisatges fins a la il·lusió d’haver descobert altres més inhòspits, privats, en la lenta companyia de la nostàlgia.

Entre les característiques geològiques del conjunt es troben les grans reserves narratives i algun dipòsit de lirisme, la brevetat, la intertextualitat, la metaficció i l’ambigüitat semàntica. Per qüestions de seguretat es recomana seguir el full de ruta traçat: llegir qualsevol missatge trobat en una ampolla, fer-se a les lletres, fer-se a la mar, i, de tornada, prendre els beneficis d’una ràpida ruta astral no exempta de sorpreses. Serà un viatge àgil però inoblidable, ja que l’eix d’aquesta aventura és, irremeiablement, l’expedició a la veritat.

 

COMPOSICIÓ

Susanna Camps Perarnau (Barcelona, 1963) és professora de narrativa, filòloga i doctora en Traducció i Estudis interculturals. Ha publicat crítica i entrevistes en diversos mitjans i estudis al voltant del Tirant lo Blanch en revistes de recerca. És autora de la novel·la El sueño robado (Montesinos), La literatura fantástica y la fantasía (Mondadori), els relats Viaje imaginario al Archipiélago de las Extinta (Talentura) i de contes publicats en antologies com Mar de pirañes (Menoscuarto), De Antología (Talentura), Contes de Nadal (Planeta) i Bones confitures (Témenos), entre d’altres.

 

Presentació del llibre “Mientras los demás viven”, de Claudia Salamonesco

Entrada gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

El dijous 22 de juny a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre Mientras los demás viven (Libros Indie, 2021) de l’artista franco-argentina Claudia Salamonesco, resident a Sant Cugat. La presentació estarà conduïda per Dalia Levinson, abogada jubilada, Presidenta del Consell de la Comunitat Israelita de Barcelona i lectora participant en clubs de lectura en diferents idiomes.

 

Sinopsi de “Mientras los demás viven”

Una traductora francesa d’uns seixanta anys d’edat instal·lada als afores de Barcelona (Virginie) decideix ocupar una dona peruana per a ajudar-la en les tasques domèstiques. Alina és una excel·lent treballadora, però tendeix a exagerar els seus problemes i mentir per a justificar absències i retards repetidament, la qual cosa evidentment provoca xocs al començament de la relació laboral. Malgrat això i malgrat totes les diferències de caràcter i situació social, una sèrie d’esdeveniments personals tant per l’una com per l’altra farà que les dues es vagin acostant i descobrint, sota les aparences que les oposen, un entramat de sentiments i vivències en comú, així que les respectives ferides del passat i les fragilitats presents. Amb el temps una amistat neix, que les impulsa a totes dues a anar més enllà dels esculls i buscar-se l’equilibri —familiar, professional, personal— que tant necessitaven. Una amistat que el llarg silenci d’Alina durant un viatge al seu país sembla comprometre i obliga a Virginie a qüestionar-se sobre sí mateixa i sobre la importància de la sororitat femenina.

Sobre Claudia Salamonesco:
Claudia Salamonesco (Buenos Aires, 1958) és escriptora, traductora, pintora i concertista de guitarra. Egressada del Col·legi Nacional Buenos Aires i del Conservatori Nacional de música López Buchardo, es va instal·lar a París en 1981 on va continuar els seus estudis musicals en la Schola Cantorum, universitaris (folklore en la EHESS i musicologia a París St Denis) i lingüístics (professorat de francès, traducció comercial). Molt activa literàriament des de primerenca edat, va obtenir premis en diversos certàmens de contes curts a l’Argentina, on també va publicar una compilació de relats “Como en totdos los tiempos” (1979) reconeguda amb un esment per la Societat Argentina d’Escriptors. Paral·lelament a l’escriptura (tant en francès com en espanyol), ha desenvolupat una àmplia obra plàstica exposada en diferents galeries, fires d’art contemporani, centres culturals i museus principalment a França, Bèlgica, Polònia, Suïssa i Espanya. Va treballar en la UNESCO de París fins a fins del 2004, any en què es va traslladar a la província de Barcelona. Des de llavors viu entre París i Sant Cugat del Vallès.

Presentació del llibre “¿Por qué no me crees?”, de Ros Maliévic

Entrada gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

El divendres 2 de juny a les 18 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre ¿Por qué no me crees?, de Ros Maliévic, alumna dels cursos d’Escriptura Crativa de l’Ateneu, que estarà acompanyada en aquesta presentació per la seva professora al centre, l’escriptora Susanna Camps.

 

Sobre ¿Por qué no me crees?

Què passaria si sabessis amb antelació el que succeirà i ningú et cregués?
Cas, com es fa anomenar per la seva família i companys d’institut, pot conèixer el que ofereix el futur o retrocedir al passat revelant els seus secrets, Cas fins i tot és capaç d’intuir la presència de la Mort. Aquesta capacitat l’estigmatitza i tan sols li ofereix frustració i rebuig.
Va néixer amb el do de la profecia, de l’Oracle, igual que ho van fer abans que ella centenars de Casandres.
Són les filles de la sacerdotessa, estirp ancestral que es remunta a la primera Casandra, la que Apol·lo va maleir al descrèdit per no sotmetre’s als seus desitjos i rebutjar-lo com a amant.
Generació rere generació, Casandra es reencarna en els seus descendents per a intentar trencar la condemna que pesa sobre ella i aconseguir la credibilitat que li neguen.
Les malediccions, encara que pugui semblar-ho, no sempre són eternes. Aconseguirà Cas la credibilitat que es mereix o continuaran ignorant-la com han fet fins ara, perpetuant el seu càstig?

«—Tu també tens el do?
—No, i és una pena.
—A mi em sembla una càrrega.
—Perquè has estat sola, sense ningú que et guiés i ajudés a desenvolupar el teu do, com ho van tenir les teves predecessores.
—Predecessores?
—Formes part d’una estirp d’endevines que es remunta a segles d’antiguitat»

 

Ros Maliévic va néixer a Barcelona l’any 1963. Es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació en el 1986. Ja llicenciada va entrar a treballar en una Escola d’Educació Especial per a alumnes amb NEE (Necessitats Educatives Especials), activitat que ha compaginat amb els seus estudis de Pedagogia Terapèutica, llicenciant-se en el 1995 i Logopèdia, diplomant-se en el 2001. Així mateix, ha cursat diferents postgraus i cursos específics de trastorns cognitius i logopèdics.
Apassionada per la lectura i la filosofia, inicia la seva marxa com a autora de relats, contes i microrelats. Decideix fer un pas més i escriu la seva primera novel·la «El Carboncillo de Méhzter»; crossover que desenvolupa una història fantàstica. La seva segona novel·la, «¿Por qué no me crees?», és la primera que publica.

ACTIVITAT POSPOSADA!! Presentació del llibre de Cristina Gómez

Aquesta activitat s’ha cancel·lat per motius personals de l’escriptora. Informarem més endavant si es torna a programar.

 

El dijous 4 de maig a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre Diari de l’any de la Pandèmia per Daniel Defoe, tercera novel·la publicada per l’escriptora Cristina Gómez Esquius, resident a Sant Cugat. A través de la seu habitual i característica manera de narrar aventures històriques, Gómez escriu aquesta novel·la exclusivament com a homenatge a tot el personal sanitari (mèdics, infermeres/us, zeladors, netejadors…) que es van deixar literalment el cos i l’ànima per salvar-nos la vida durant la pandèmia; enfrontant-se a la mort cara a cara, mentre els altres estàvem còmodament tele treballant i fent rebosteria fina, sense assabentar-nos del que estaven sofrint en realitat. Com a continuació de Segrest en el temps, Cristina aprofita el moment històric de l’autor de Diari de l’any de la Pesta (i altres obres conegudes, com Robinson Crusoe), per a filar l’aventura d’aquesta novel·la, que segur no et deixarà indiferent. 

 

Sobre Diario del año de la Pandemia, por Daniel Defoe

De nou a cavall entre dos segles, Raquel, una infermera de quiròfan, es troba atrapada entre una terrorífica pandèmia que assola el segle XXI i un lloc del qual veu, horroritzada, que es tracta del Londres del segle XVIII. Encara que no està convençuda d’estar a resguard de la pandèmia del seu segle, es trobarà amb els familiars de la protagonista de Segrest en el temps, Josephine Jones, amb els quals podrà sentir-se fora de perill donades les similars circumstàncies que li va tocar viure. Coneixerà al gran escriptor Daniel Defoe, i de la seva mà, donaran vida a la tan angoixant situació en la qual ella es veu immersa. La lluita contra els últims retalls de la Inquisició espanyola i la construcció del primer hospital de dones al Londres de 1723, li faran superar a poc a poc la desgràcia viscuda en la pandèmia. I el seu llegat “Tractat sobre una pandèmia” farà que el seu nom mai sigui oblidat, igual que mai ho serà ja el nom de Daniel Defoe, escriptor de famosos llibres com Robinson Crusoe, Diari de l’any de la pesta i la seva obra escrita un any abans de la seva mort, Diari de l’any de la pandèmia, que portarà al lector a comprendre que la realitat moltes vegades supera la ficció. Ell serà qui portarà el llegat d’aquest llibre a la nostra realitat actual. Perquè com va dir Einstein, el temps és relatiu. I la mà del qual escriu un llibre, també.

 

Cristina Gómez Esquius (Barcelona 1973) és Llicenciada en Psicologia i Màster en Recursos Humans, sector en el qual ha treballat durant més de vint anys. Actualment compagina el seu treball d’Orientadora Professional – Coach amb la seva altra passió, l’escriptura. El seus dos primers llibres, no publicats, els va escriure als divuit i als vint-i-sis anys, respectivament. Els primers publicats “Segrest en el temps” i “La Bastarda, l’últim llegat dels Romanov”, van ser editats per l’Editorial Tres columnes. Aquesta és la seva tercera novel·la que publica amb una nova editorial. Les seves històries ocorren en diferents moments històrics, permetent al lector canviar d’escenari i transportar-se a altres llocs que d’una altra manera seria impossible reviure. Actualment viu entre Sant Cugat del Vallés i Sant Vicenç de Monltalt.

Presentació del llibre “La revolta de Cramòvia i altres contes”, de David Vila

Entrada gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) compagina la feina de professor amb els recitals de contes i amb les conferències sobre llengua i literatura. Recentement va visitar l’Ateneu amb el seu projecte Llenguaferits i ara torna per presentar-nos el llibre de contes La Revolta de Cramòvia (Voliana Edicions, 2020) el dimarts 30 de maig a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu.

Entrada gratuïta.

 

Sobre La Revolta de Cramòvia

El llibre és un recull de contes de revoltes utòpiques (però imprescindibles). Contes de l’obaga. Contes de quan l’amor és un tren sense vies. Contes de revoltes tangibles. I sí, la revolta de Cramòvia, la història d’un país potser (i només potser) imaginari. Fet i fet, no us adoneu que els carrers són en flames perquè vosaltres els enceneu?

«Vila i Ros vindria a ser com un franciscà dels contes, algú que torna als orígens, a l’evangeli de la civilització humana que n’explicava a la vora del foc sense perdre peu en els temps inhumans que tantes estones ens toca viure.»

Teresa Costa-Gramunt a Núvol

 

David Vila i Ros és autor de llibres d’articles, de poesia, de narrativa i d’assaig polític i lingüístic. En el camp de la narrativa ha publicat els reculls de contes Ni ase ni bèstia (2010), Verba, non facta (Voliana Edicions, 2014) i Roba estesa (Voliana Edicions, 2017), els àlbums il·lustrats El Monstre Joan (2017) i El Monstre Joan va a l’escola (2019) i la novel·la per a nens i nenes Les sabates esblanades (2019).

Ha tingut càrrecs de responsabilitat en diverses entitats de foment del català (CAL, Fundació Reeixida, Tallers per la Llengua, Òmnium Cultural), ha col·laborat amb mitjans escrits i radiofònics d’arreu del país i actualment és coordinador de la Comissió Permanent per la Llengua a Sabadell i vicepresident de la companyia de teatre-dansa Petit Món. El podeu llegir al blog Malgrat la boira.