Entrades

Presentació del poemari “El principio en un final”, de Cécile De Visscher

/in , /by

El dijous 19 de març a les  19 h acollim la presentació del poemari “El principio en un final”, de la sòcia de l’Ateneu Cécile De Visscher, un llibre que parla de vida, d’amor i de dol. En la presentació, ens acompanyarà la Carme Serret, terapeuta especialitzada en temes de dol.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

El dol per una persona estimada és un camí llarg, fet de vaivens entre el dolor i l’esperança, les preguntes i les decisions. Posar paraules a l’inacceptable ajuda a guiar l’ànima en pena i a transformar el dolor en amor.

“La Cécile de Visscher escriu a en Carlos buscant, com feia en vida, la seva complicitat, la seva tendresa, la seva força. Buscant-se a si mateixa mentre el busca a ell, perquè d’això es tracta: de resituar-se en el mapa de l’existència un cop s’ha perdut el nord nítid i veritable que representava la persona estimada. Construint un nord propi i nous motius per continuar visitant-se en plenitud, amb alegria.”

“En aquest llibre hi ha passió i esperança. En aquest llibre hi ha calendaris, cementiris, globus, portes, pomeres, bastons, barquetes, cirerers, mobles, viatges. En aquest llibre, la Cécile ens explica un Carlos tan fàcil d’estimar que fins i tot algú que no el va conèixer, com és el meu cas, sent molt que ja no hi sigui per compartir una ampolla de vi, un passeig o una conversa sobre el que fos. Trobar a faltar algú amb qui no es va tenir l’oportunitat de tractar: un miracle que pocs llibres aconsegueixen.”

Biografia
La Cécile de Visscher (1951) va néixer a Bèlgica. Després d’una llicenciatura en Ciències de l’Educació (UCL), es trasllada a Barcelona, on cursa una llicenciatura en Psicologia (UAB).

L’any 1981, participa en la creació de la Fundació Nexe, entitat pionera en l’atenció a bebès i infants amb pluridiscapacitat i a les seves famílies, on va seguir activa fins ara. També participa en diverses publicacions sobre el tema.

L’any 2008, publica Mimi i la Girafa blava, un conte dirigit als més petits per parlar de la discapacitat. Aquest conte encara s’utilitza a les escoles de Sant Cugat per debatre sobre la diferència.

 

 

POSPOSAT – Presentació del llibre “El fill del duler”, d’Isidre Marías

/in , /by
Malauradament no serà possible realitzar la presentació del llibre d’Isidre Marias prevista pel dimarts 24 de febrer a l’Ateneu. La presentació s’haurà de posposar per un retard en l’entrega de l’editorial. 
Us informarem de la nova data més endavant si trobem la forma de fer-la aquí a l’Ateneu

 

Sinopsi:

El llibre narra la vida d’un home que, en la seva vellesa, evoca les experiències que l’han marcat profundament. Nascut en una terra pobra i castigada per la sequera, el protagonista creix en un entorn de privacions, travessa una guerra fratricida i viu sota una dictadura que imposa repressió, misèria i silenci.

En un moment clau de la seva vida, s’estableix en un poble de muntanya, on pren consciència de com el món canvia i de com els valors tradicionals, la feina i la cultura popular es transformen o desapareixen. Aquesta experiència li permet desenvolupar una mirada crítica, però també esperançadora, sobre la condició humana.

La novel·la tracta temes com la migració, l’arrelament, la identitat i la importància del llenguatge com a eina de coneixement i convivència. També reflexiona sobre el paper de l’educació i sobre la relació íntima entre l’ésser humà i la terra.

Amb una galeria de personatges humils però plens de saviesa, El fill del duler ofereix un testimoni valuós sobre un segle de transformacions socials i humanes, i reivindica la capacitat de resistir i de mantenir viva l’esperança.

 

Isidre Marías:

Nascut a Isona (Pallars Jussà) el 1955, Isidre Marías Benito és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Després de treballar en diversos oficis, va dedicar la seva vida professional a la docència en Filosofia a Secundària. És autor i coautor de nombrosos llibres i materials educatius sobre ètica, valors i pensament crític, alguns dels quals han estat guardonats. L’any 2019 va estrenar l’obra de teatre La Florestiada. Cent anys no són res.

 

Presentació de diversos llibres de poesia de Carme Cabús

/in , /by

El dijous 5 de febrer a les 19 h acollim la presentació de diversos llibres de poesia de Carme Cabús de la colecció Poesia Mirallsdaigua: Convoco bellesa, que recull 68 poemes sobre la bellesa, Lava encesa,amb 60 poemes de vida ferida i Remota olor, amb 63 poemes sobre la passió.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Poeta, escriptora, llicenciada en Ciències de la Informació i traductora, correctora i professora de català per a adults, titulada per la Generalitat de Catalunya i l’IEC. Cabús, que forma part de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana, ve a presentar a l’Ateneu dos llibres de narrativa, Històries amb homes i Dies a Polònia¸ i un de poesia, Poemes de combat. Barbàrie immobiliària. Entrada gartuïta.

Al seu bloc, Miralls d’aigua, ja fa més de 14 anys que penja en obert el conjunt de la seva obra, i que és profusament visitat en tot l’àmbit lingüístic català i per catalans establerts arreu del món. Arran del seu blog, Cabús ha generat un diàleg constant amb escriptors, poetes i lectors de poesia i narrativa. Al temps que han sorgit projectes artístics i literaris conjunts, alguns del seus escrits han sigut musicats, i a escoles i instituts de tota Catalunya han treballat els seus poemes, que també s’han recitat en recitals i inclòs en diversos llibres, revistes i esdeveniments. També ha fet alguns recitals i ha guanyat diversos premis. Anteriorment havia publicat ja altres llibres.

Presentació del llibre “Confesiones en la barra”, de Javier Zuloaga

/in , /by

El dimarts 10 de febrer a les 19 h acollim la presentació del llibre Confesiones en la barra (Caligrama, 2025) de l’escriptor i periodista Javier Zuloaga, alumne dels cursos d’escriptura de l’Ateneu, que torna al panorama literari amb una novel·la publicada que submergeix al lector en una Barcelona apassionant, reflexiva i contradictòria, on les històries íntimes i els secrets més foscos s’entrellacen a través dels ulls d’un bàrman. Susanna Camps, professora d’escriptura de l’Ateneu, serà l’encarregada d’acompanyar-lo en la presentació.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Sinopsi

Antxon Mentxaca, periodista donostiarra devorat per la digitalització, acaba a Barcelona en l’ofici de bàrman d’un club privat en Tres Torres. Allí, des del seu costat de la barra, comença a descobrir com és aquesta vida. Ves i sent històries i perfils singulars. I en aquest camí es creuen amors, atraccions i assumptes perillosos. Carlota, Mireia, Laia… una dona del carrer del Raval, una fatxenda d’un pis de Muntaner i una oficial dels Mossos d’Esquadra. Les tres ho portaran a presenciar, en primera línia, l’arrencada d’un final d’enorme escàndol.

Javier Zuloaga (Bilbao, 1952) ha repartit la seva vida entre el periodisme, la comunicació empresarial i la novel·la. Ha dirigit tres diaris regionals a Burgos, Sant Sebastià i Palma de Mallorca. Va treballar vuit anys a l’agència Efe, a la secció de Nacional i com a corresponsal a Lisboa, Buenos Aires i Rabat. Després de dos anys a La Vanguardia com a responsable a les Balears, es va incorporar a la Caixa i a la seva Fundació. Ha publicat cinc novel·les: El hombre que pudo ser libre (El Aleph, 2005); La isla de los Rebeldes (El Aleph, 2009); Librería Libertad (El Aleph, 2011); El caso Ruglons (El Aleph, 2013) i Los palos que da la vida (Caligrama, 2020).

Després de Confesiones en la barra, Zuloaga ja treballa en la seva setena novel·la, La torre de los azulejos, ambientada a Bilbao, la seva ciutat natal. “És un retorn als meus orígens, un lloc on he passat molt temps de la meva vida”, avança l’autor en aquesta entrevista al TOT Sant Cugat.

Presentació del llibre “Què li hem fet a aquest planeta?”, de Joan Isaac

/in , /by

El dijous 29 de gener a les 19 h acollim la presentació del llibre Què li hem fet a aquest planeta? (La Banya edicions, 2025), un poemari on l’autor, Joan Isaac, s’interroga sobre la condició humana, la seva agressió al planeta i les seves conseqüències, deixant una escletxa d’esperança per a la humanitat.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Amb el poemari «Què li hem fet a aquest planeta?», el cantautor i compositor Joan Isaac ens convida a un viatge poètic que neix del confinament i es transforma en una reflexió profunda sobre la fragilitat de la nostra societat, la pèrdua de llibertats i la condició humana davant d’un futur incert.

El recull poètic, creat el 2020 i en plena vigència, té una escriptura plena de lirisme i alhora crítica. El Joan converteix la por, la solitud i la incertesa en matèria literària, oferint una obra que retrata un moment històric i que transcendeix com a testimoni de tots els temps i de cap d’ells. Des de la finestra de casa seva, observa un planeta en pausa, on la quotidianitat s’ha trastocat i els gestos més simples han adquirit una nova significació. A través dels seus versos, denuncia els mecanismes de poder, la instrumentalització del dolor i la indiferència dels qui mouen els fils de l’economia global.

El poemari es també un homenatge a aquells que van patir i resistir: les infermeres que van lluitar en silenci, els avis que es van acomiadar sense una última abraçada, els infants que van perdre la seva innocència en ciutats buides…

 

Joan Isaac  és el nom artístic de Joan Vilaplana i Comín. Compositor i intèrpret en llengua catalana, poeta i músic, Isaac és una de les grans veus de la cançó. 
Defensor de la cançó d’autor, exerceix l’ofici de cantautor, imprimint-li a les seves composicions una extraordinària bellesa i sensibilitat. En elles es parla de l’amor, del desamor, de la vida, reflectint i denunciant, alhora, la incomunicació i la solitud de les persones en una societat cada vegada més deshumanitzada.

Presentació de tres llibres de Carme Cabús

/in , /by

Dimarts 11 de juny a les 19 h a l’Ateneu acollirem la presentació de tres llibres de Carme Cabús: poeta, escriptora, llicenciada en Ciències de la Informació i traductora, correctora i professora de català per a adults, titulada per la Generalitat de Catalunya i l’IEC. Cabús, que forma part de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana, ve a presentar a l’Ateneu dos llibres de narrativa, Històries amb homes i Dies a Polònia¸ i un de poesia, Poemes de combat. Barbàrie immobiliària. Entrada gartuïta.

 

Al seu bloc, Miralls d’aigua, ja fa més de 12 anys que penja en obert el conjunt de la seva obra, i que és profusament visitat en tot l’àmbit lingüístic català i per catalans establerts arreu del món. Arran del seu blog, Cabús ha generat un diàleg constant amb escriptors, poetes i lectors de poesia i narrativa. Al temps que han sorgit projectes artístics i literaris conjunts, alguns del seus escrits han sigut musicats, i a escoles i instituts de tota Catalunya han treballat els seus poemes, que també s’han recitat en recitals i inclòs en diversos llibres, revistes i esdeveniments. També ha fet alguns recitals i ha guanyat diversos premis. Anteriorment havia publicat ja altres llibres.

 

HISTÒRIES AMB HOMES. Llibre de narrativa que incorpora 35 contes, la majoria de temàtica amorosa, explicats per dones. Els tres darrers són de maltractament masclista al nucli de la llar.

DIES A POLÒNIA, una narració que explica la realitat de la Polònia del 1991 a partir de la visió d’una periodista occidental, quan fa gairebé dos anys de la caiguda del Mur de Berlín, i just en el moment en què Lech Wałęsa fa mig any que ocupa la presidència del país. Ofereix també una visió retrospectiva del passat recent, profundament marcat pels efectes de la 2a Guerra Mundial, alhora que narra una potent sentiment d’amor que viu la protagonista.

Aquesta realitat està marcada per la crisi, la misèria, l’immobilisme, la decepció, la boiant prostitució,  a immigració russa, que amb barracons fets de taulons i cartró ocupen el centre de Varsòvia, davant l’edifici amb els seus mercat improvisat d’articles de drapaire. I el caos ideològic en què està sumit el país, on en tamborets improvisats al carrer es venen, una al costat de l’altra, imatges pietoses del Papa i revistes pornogràfiques.

I la por i la ignorància de cap on anirà el país, de si podran realment acabar de sortir-se’n i com, perquè enlloc no es veu horitzó, sinó màfia que campa.

Entremig d’aquesta realitat crua, en que la protagonista volta per ciutats i indrets històrics, com Gdansk, al nord, o Cracòvia, al sud, o visita els camps de concentració d’Auswitz i Birkenau, a 50 km de Cracòvia.

I entremig, entrelligat, un potent sentiment d’amor, perquè no podem pas parlar d’història, que sent la protagonista, un sentiment incontrolable.

POEMES DE COMBAT. BARBÀRIE IMMOBILIÀRIA. Tracta del seu dolor i la seva desesperació davant el terrorisme que l’ha infligit la depredació immobiliària de Sant Cugat. El llibre consta d’una explicació del cas, a mode de prefaci, on hi exposa els fets dels quals té proves. En el seu gruix presenta 59 poemes, dividits en 9 apartats, tot seguint la cronologia dels fets:

  1. NO renovació de contracte (5 poemes)
  2. Resistència (3 poemes)
  3. Trobada amb el Sindicat de Llogateres (1 poema)
  4. Pròrroga COVID (3 poemes)
  5. Amenaces immobiliàries. Cap advocat que respongui (33 poemes)
  6. Compromís de renovació de contracte (4 poemes)
  7. Tomben la Llei catalana de l’habitatge (5 poemes)
  8. S’acaba la pròrroga, segueix l’ofensiva (2 poemes)
  9. Contra tot allò humà (2 poemes sobre desnonaments)

 

Presentació de “Sabó de casa” de Montse Vendrell

/in , /by

El dijous 23 de maig a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació de la primera novel·la de Montse Vendrell, Sabó de casa (Pagés Editors, 2023), una història basada en fets reals, però farcida de ficció, que s’ambienta inicialment a la Lleida dels anys vint i a la vida a pagès. Després, els protagonistes recorren ciutats tan allunyades com Marsella i Barcelona per retrobar-se, finalment, ben a la vora de casa. L’autora, que ha dedicat més de 10 anys a escriure aquesta novel·la, estarà acompanyada per Joan Ramon Zaballos en aquesta presentació a l’Ateneu.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sobre Sabó de casa

Per evitar que l’enviïn a la guerra del Marroc, Joan de Marongo fuig no tan sols del seu Almenar natal, sinó de tot allò que estima. A l’exili francès haurà d’aprendre a viure sense la seva família i, sobretot, sense la Marieta, el seu gran amor.

“Es treia les sabates, s’arromangava la faldilla i posava els peus a l’aigua, tallant la fina capa d’escuma que deixaven les onades que tornaven, desfetes, de la sorra. D’esquena a Barcelona fixava la vista tan lluny com podia i s’imaginava que en algun punt d’aquell horitzó hi havia el Joan amb els peus a l’aigua del mateix mar que els separava.”

Sabó de casa és la primera novel·la de Montse Vendrell. Ha trigat deu anys en escriure-la, perquè ha fet un gran procés de recerca en tots els àmbits. L’autora excel·leix en la construcció dels personatges, en l’ambientació històrica i en la profunditat de la trama. 

“En molt poques ocasions m’he trobat amb una primera novel·la tan ben escrita i tan rodona” (Joana Soto, editora). 

Explica la relació d’amor entre dos joves, als quals la Guerra del Marroc va separar. La novel·la ressegueix les seves vides , ell, a Marsella i ella, a Almenar.

Montse Vendrell (Alguaire, 1963) ha estat mestra de primària en diferents escoles de Catalunya. Ha estat mestra de primària i professora de francès en diferents escoles i instituts de Catalunya. També ha estat professora d’espanyol a París i actualment treballa a l’EOI de Lleida. És artista multidisciplinar i s’ha especialitzat en la il·lustració i l’escultura. Sabó de casa és la seva primera novel·la, va ser el més venut a Lleida el passat Sant Jordi i ja va per la tercera edició.

Presentació de “Dibuixos amagats” de Maria Àngels Viladot

/in , /by

El dimarts 14 de maig a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació de la novel·la Dibuixos amagats (Editorial Stonberg), que l’escriptora Maria Àngels Viladot ubica als anys setanta del segle XX, una època marcada per fets històrics rellevants i per la lluita a favor del canvi social i polític. L’autora mantindrà una conversa amb Carme Arenas i la presentació comptarà amb l’acompanyament musical al piano de l’artista Glòria Corrons.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sobre Dibuixos amagats

La història de Dibuixos amagats reflexa les reunions clandestines, manis i enfrontaments entre els «grisos» i els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, barri del Putxet, locals famosos d’aquells anys, com La Enagua, Zeleste, Bocaccio i Flash-Flash, són el teló de fons en el qual es va forjant la trama de la narració. La gran amistat entre dues noies, una catalana, i l’altra ­lla d’exiliats a Mèxic, l’assetjament que una d’elles pateix de la seva parella, les angoixes degudes a traumes viscuts que condicionen la vida, la solidaritat de grup, l’idealisme, i, sobretot, la il·lusió i la força de la joventut per superar i remuntar els contratemps i els esculls personals i socials, donen fondària a la història. Maria Àngels Viladot ens mostra actituds, emocions, sentiments, situacions, i ho fa amb un calat i una solidesa que, sens dubte, són fruit de la seva formació, amb una llarga trajectòria com a psicòleg social

 

Sobre Maria Àngels Viladot

L’escriptora Maria Àngels Viladot, graduada en Filosofi­a i Lletres (Secció Psicologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora Cum Laude en Psicologia social i comunicació intergrupal per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professora al Departament de Psicologia de la UAB i professora consultora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha col·laborat assíduament amb la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (EEUU) i amb la Universitat de Landau (Alemanya). Ha treballat a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha estat directora de l’editorial Aresta (2006-2016) i ha dirigit la col·lecció Aresta Dones/Aresta Mujeres. Del 2003 al 2016 ha estat membre del comitè Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya.

També ha estat membre del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès. Ha publicat més d’una vintena d’assajos en l’àmbit de la psicologia social i la comunicació, la sociolingüística i els estudis de gènere. Ha publicat més de 250 articles acadèmics i de divulgació. Quant acció, destaquen la novel·la Ocell de tempesta (2001), el poemari Univers paral·lel (2001) i els reculls de narrativa Laberint al soterrani i altres contes (2019), La fúria de Fandango i altres relats (2020) Disset esclats (2021) i Manojo de realidades (2023). Ha realitzat multiplicitat de conferències, comunicacions i ponències a congressos nacionals i internacionals. Ha rebut diversos premis per la seva obra i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Presentació del llibre de Iolanda Batallé “Massa deutes amb les flors”

/in , /by

El dimarts 9 d’abril a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre Massa deutes amb les flors (grup62, 2023), on l’escriptora, editora i directora Iolanda Batallé torna al Pirineu de la seva infantesa per descobrir que, quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.

Entrada gratuïta fins completar aforament.

 

Sobre Massa deutes amb les flors

Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora. La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu.

«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l’acceptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens

«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes

«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d’explicar-te allò que ha vist com si t’abracés». Juliana Canet

 

Iolanda Batallé Prats és escriptora, editora i directora. Ha estudiat literatura y direcció d’empreses. Ha treballat en quatre continents. Va dirigir el segell editorial La Galera, en va fundar d’altres com :Rata_ o Bridge, va ser directora de l’Institut Ramon Llull, per a la projecció internacional de la llengua i la literatura catalanes, i ara comanda l’espai cultural i llibreria ONA-Pau Claris. Riu, abraça i medita, no sempre en aquest ordre. És autora de la col·lecció de contes «El límite exacto de nuestros cuerpos» i de dues novel·les, La memoria de las hormigas i Haré todo lo que tú quieras, amb la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2013. Explica la seva estimulant i empàtica manera de liderar equips en Atrévete a hacer las cosas a tu manera. És col·laboradora habitual del Més 324 a TV3.

 

Presentació del llibre de Cristina Gómez “Diario del año de la pandemia”

/in , /by

El dijous 21 de març a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació del llibre Diari de l’any de la Pandèmia per Daniel Defoe, tercera novel·la publicada per l’escriptora Cristina Gómez Esquius, resident a Sant Cugat. A través de la seu habitual i característica manera de narrar aventures històriques, l’autora escriu aquesta novel·la exclusivament com a homenatge a tot el personal sanitari (mèdics, infermeres/us, zeladors, netejadors…) que es van deixar literalment el cos i l’ànima per salvar-nos la vida durant la pandèmia; enfrontant-se a la mort cara a cara, mentre els altres estàvem còmodament tele treballant i fent rebosteria fina, sense assabentar-nos del que estaven sofrint en realitat. Com a continuació de Segrest en el temps, Cristina aprofita el moment històric de l’autor de Diari de l’any de la Pesta (i altres obres conegudes, com Robinson Crusoe), per a filar l’aventura d’aquesta novel·la, que segur no et deixarà indiferent. 

 

Sobre Diario del año de la Pandemia, por Daniel Defoe

De nou a cavall entre dos segles, Raquel, una infermera de quiròfan, es troba atrapada entre una terrorífica pandèmia que assola el segle XXI i un lloc del qual veu, horroritzada, que es tracta del Londres del segle XVIII. Encara que no està convençuda d’estar a resguard de la pandèmia del seu segle, es trobarà amb els familiars de la protagonista de Segrest en el temps, Josephine Jones, amb els quals podrà sentir-se fora de perill donades les similars circumstàncies que li va tocar viure. Coneixerà al gran escriptor Daniel Defoe, i de la seva mà, donaran vida a la tan angoixant situació en la qual ella es veu immersa. La lluita contra els últims retalls de la Inquisició espanyola i la construcció del primer hospital de dones al Londres de 1723, li faran superar a poc a poc la desgràcia viscuda en la pandèmia. I el seu llegat “Tractat sobre una pandèmia” farà que el seu nom mai sigui oblidat, igual que mai ho serà ja el nom de Daniel Defoe, escriptor de famosos llibres com Robinson Crusoe, Diari de l’any de la pesta i la seva obra escrita un any abans de la seva mort, Diari de l’any de la pandèmia, que portarà al lector a comprendre que la realitat moltes vegades supera la ficció. Ell serà qui portarà el llegat d’aquest llibre a la nostra realitat actual. Perquè com va dir Einstein, el temps és relatiu. I la mà del qual escriu un llibre, també.

 

Cristina Gómez Esquius (Barcelona 1973) és Llicenciada en Psicologia i Màster en Recursos Humans, sector en el qual ha treballat durant més de vint anys. Actualment compagina el seu treball d’Orientadora Professional – Coach amb la seva altra passió, l’escriptura. El seus dos primers llibres, no publicats, els va escriure als divuit i als vint-i-sis anys, respectivament. Els primers publicats “Segrest en el temps” i “La Bastarda, l’últim llegat dels Romanov”, van ser editats per l’Editorial Tres columnes. Aquesta és la seva tercera novel·la que publica amb una nova editorial. Les seves històries ocorren en diferents moments històrics, permetent al lector canviar d’escenari i transportar-se a altres llocs que d’una altra manera seria impossible reviure. Actualment viu entre Sant Cugat del Vallés i Sant Vicenç de Monltalt.