Entrades

Presentació del llibre “La música cubana en el cine”, d’Arsenio Rodríguez

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’historiador i escriptor cubà Arsenio Rodríguez Quintana torna a l’Ateneu per presentar un altre dels seus llibres, que sempre indaguen en les relacions culturals i econòmiques entre Cuba i la resta del món. En aquesta ocasió, el dijous 19 de gener a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu, ens acompanyarà per parlar-nos del seu llibre La música cubana en el cine americano y europeo.

 

Sobre el llibre

És impossible pensar en l’Època d’Or del cinema mexicà sense “les rumberes cubanes” que va activar el mambo del cubà Dámaso Pérez Prado en els anys quaranta. Es impossible pensar en el Hollywood dels anys cinquanta sense les seves grans actrius convertides en estrelles com Rita Hayworth, Abbe Lane, Marilyn Monroe, Esther Williams o Fred Astaire, o musicals com West Side Story. És impossible pensar en el cinema europeu sense Silvana Mangano, Sofia Loren, Brigitte Bardot o Anita Ekberg. Tots aquests impossibles tenen una sola cosa en comú, que totes aquestes dones i homes van ballar rumba, son, mambo i chachachá en les seves pel·lícules més conegudes. Ritmes cubans que es van consolidar a nivell mundial entre finals dels anys trenta i els anys seixanta del segle XX.

Aquest llibre es pregunta per què Sofia Loren balla la cançó Mambo italiano, en el film Pane, Amore e…, i diu que és un ritme brasiler sent cubà; de per què a La Dolce Vita (1960) amb Mastroniani i Anita Ekberg, el mambo i chachachá són vitals en la seva trama, i com Bruce Lee abans de ser conegut com a karateka va ser el rei del chachachá en una pel·lícula. Sense oblidar la fascinació de Marlon Brandon o Nat King Cole pels ritmes cubans viatjant a l’illa per a tocar-los o explicar-los, mentre que allà, Benny Moré o Celia Cruz regnaven amb boleros, mambos i sons pels cabarets cubans que després eren portats al cinema cubà i mexicà.

Un llibre que conté més de trenta imatges entre fotogrames i cartells i que pot llegir-se i anar verificant els seus arguments amb les cançons en Youtube i rememorar ser vintage mentre llegim, encara que també s’analitza què va passar a l’illa amb el cinema revolucionari i independent amb la música fins als nostres dies. D’això es tracta.

 

Explicació de l’autor, Arsenio Rodríguez
Aquest llibre va ser fruit d’una sèrie d’articles que vaig escriure des del començament de l’any 2000, fins al 2007, quan escrivia de manera setmanal per a la revista Trobada de la Cultura Cuba que dirigia Jesús Díaz des de Madrid. Gràcies a ell, em vaig tornar a sentir escriptor després d’arribar a Europa en 1999, perquè l’única cosa que feia com a tal era escriure per a Trobada. La resta, va ser recollir olives, fer classes de salsa durant mesos, de taxista, treballar en una ONG… oficis que m’han fet molt feliç sempre i em van ensenyar a viure a l’Europa del canvi de segle (de la pesseta a l’euro), a la qual vaig arribar sent historiador graduat de la Universitat de l’Havana i havent treballat en l’Arxiu Nacional de Cuba. No pretén ser una enciclopèdia de la música cubana al cinema, però sí que abasta les pel·lícules més importants que es van fer ressò de la nostra música en occident, és a dir, Amèrica i Europa.

Presentació del llibre Disset Esclats, de Mª Àngels Viladot

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

L’escriptora Maria Àngels Viladot torna al gènere de la narrativa breu amb el seu llibre  Disset esclats (Stonberg, 2021)un mosaic de relats inspirats per vivències de disset dones. L’autora, acompanyada del lingüista i poeta Carles Duarte,  ens el presentarà a l’Ateneu de Sant Cugat el dimarts 14 de març a les 19 h.  L’actriu Araceli Bruch llegirà fragments del llibre, que seran interpretats a capella per la Mercedes Delclòs.

Com diu l’escriptora Olga Xirinacs al pròleg: «Resulta molt atractiva i alhora ben aprofundida i mesurada la variació temàtica de les narracions. Viatges a París, a Menorca, records de Puig Antich, el Movimiento, els maquis, afusellaments, un difícil aprenentatge, la mort de la mare, desavinences, Caín i Abel, algun accident, un cognom, comunistes, hackers i, finalment, la pandèmia. Tot ha estat viscut, tot ha estat relatat. És la memòria que, des de sempre, observada i escrita, ha anat configurant la cultura, és a dir, el que som i el que anem fent i, com tot plegat, evoluciona en el temps.»

Aquesta presentació  s’inclou en les activitats programades amb motiu del 8 de març a l’ateneu Santcugatenc.

 

Sobre l’autora

Maria Àngels Viladot i Presas és doctora en psicologia social, especialitzada en comunicació intergrupal, i escriptora. Ha exercit de professora universitària, tant a la Universitat Autònoma de Barcelona com a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha col·laborat assíduament amb la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (EEUU). Ha treballat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat directora de l’Editorial Aresta (2006-2016). Del 2003 al 2016 ha estat membre del comitè Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. També ha estat membre del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès. És autora de Laberint al soterrani i altres contes (Viena, 2019), de La Fúria de Fandango i altres relats (Viena, 2020), d’un poemari, una novel·la, vint llibres d’assaig i més de dos-cents articles acadèmics i de divulgació. Ha rebut el premi Maria Aurèlia Capmany de l’Ajuntament de Barcelona (2015), primera finalista del Premi Sent Soví amb l’obra “Letras con sabor” (2010),  Premi de la Caixa de Sabadell pel treball d’investigació “Un estudi a Catalunya sobre estereotips en la gent gran” (1995) i el premi Doctor Martí i Julià, de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre llengua i bilingüisme a Catalunya (1979). Col·labora en diversos mitjans de comunicació (Diari Ara, a Huffington Post, a Público i a La Independent). La podeu visitar a www.mviladot.com i escriure a: aviladot51@gmail.com.

Presentació del llibre “Bajo la punta del iceberg”, de Magda Negre

Activitat gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

El dijous 24 de febrer a les 19 h acollirem la presentació del llibre “Bajo la punta del iceberg (Universo de Letras, 2021)”, de Magda Negre Chauveau, una reflexió sobre les dones oblidades al llarg de la història.

Molta gent coneix a les grans Marie Curie, Frida Kahlo, Ada Lovelace, Simone de Beauvoir i altres. Però aquestes dones que van deixar la seva petjada en el progrés de la humanitat, van ser úniques o són només la punta de l’iceberg? La part invisible, la part submergida, és molt més gran i està feta del mateix material: dones fortes, brillants, determinades, determinants i inspiradores que han tingut un autèntic impacte en les seves disciplines.

Són Katalin Karikó, peça clau en la vacuna de Pfizer contra la COVID-19, o Mária Telkes, inventora del generador termoelèctric que va donar lloc a la primera casa a funcionar al 100% amb energia solar. Aquest llibre és un homenatge a aquestes meravelloses dones que la història ha oblidat sota la punta de l’iceberg.

Magda Negre Chauveau
De nacionalitat franc-espanyola, llicenciada per la Universitat de Barcelona en Psicologia i en Prehistòria i Història Antiga. Dos anys de doctorat en el departament d’Evolució Humana. Autora de contes infantils, relats de viatges, relats curts de misteri i novel·les com L’equívoc. Actualment, compagina l’escriptura amb impartir classes i l’aprenentatge de noves llengües com l’hebreu.

Presentació del llibre “Com la vida mateixa”, de Rous Sarrias

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

El dijous 30 de setembre a les 19 h la sala d’actes de l’Ateneu acollirà la presentació del llibre Com la vida mateixa, de Rous Sarrias.

A Com la vida mateixa hi trobaràs un diari vivencial en què Rous Sarrias recopila entrevistes, poemes, cartes, reflexions, comiats i, fins i tot, algunes reivindicacions a partir d’experiències viscudes.

Aquesta obra és un cant a l’autenticitat i als sentiments en què el veritable protagonista és la vida mateixa, que es reflecteix a través de fragments distesos i divertits amb càrregues emocionals extremes. Tot i així, el sentit de l’humor mai no es perd, i el camí per les seves pàgines no inclou desassossecs, com una melodia amb alts i baixos.

Per damunt de qualsevol vanitat i pretensió, l’autora vol ser fidel amb ella mateixa, perquè aquest és el seu veritable estendard, la pau que cerca constantment.

 

SOBRE L’AUTORA

Rous Sarrias (Barcelona, 1950), tot i no haver pogut acabar la carrera de Periodisme, sempre ha estat vinculada a treballs relacionats amb el públic, generalment amb interessos solidaris, com per exemple la seva col·laboració com a Relacions Públiques a Aldees Infantils.

En alguna ocasió, ha escrit guions per a cineastes amateurs, alhora que ha participat en algun canal de televisió local, i també en debats de TV3 sobre l’educació infantil i altres temes compromisos socialment.

Viure és quelcom més (2000) va ser el seu primer projecte literari, per al qual va fer diverses entrevistes periodístiques. Encara que totes elles són de gran interès i qualitat humana, les més rellevants formen part de Com la vida mateixa.

Actualment, concilia les tasques literàries amb un petit negoci de còmics que porta amb el seu company i il·lustrador Víctor Cardona.

Presentació del llibre “Postmortem”, d’Isabella Folk

El dimarts 8 de juny a les 19 h la sala d’actes de l’Ateneu acollirà la presentació del llibre “Postmortem”, d’Isabella Folk.

Entrada gratuïta, necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

 

SINOPSI

Ángela és una jove traumatitzada per una infància dura, que la va portar a viure una vida horrible i precària, que la portarà a pactar amb el Diable a canvi d’aconseguir el seu somni, ser una escriptora d’èxit i escriure una obra mestra que la catapulti a l’Olimp dels grans autors. Es veurà embolicada en un món de negocis on veurà el cruel i superficial que és, on persones de negocis l’utilitzaran per a guanyar diners a la seva costa, a canvi d’èxit. Això la portarà a una espiral autodestructiva de sexe, drogues i alcohol que la farà descendir als inferns per aconseguir aquest somni, però no era això el que volia?

 

COM EXPLICAR POSTMORTEM?

És difícil explicar la història de POSTMORTEM sense fer un spoiler, ja que el llibre comença just al mig de la història per la qual cosa explicar la vida de la protagonista és rebel·lar moments del llibre. Ángela ha viscut una vida plena d’horrors en la qual la seva única oportunitat per a canviar és pactant amb el Diable. Postmortem és una novel·la urbana amb tints sobrenaturals i esotèrics. És una obra en la qual el diable és un personatge més, i no es tracta d’una metàfora. És un personatge amb presència física que intervé directament en la vida (i la mort) del personatge protagonista. Postmortem és una novel·la contemporània sobre l’èxit i del cost per a  aconseguir-lo.

 

QUI ÉS ISABELLA FOLK?

Isabella Folk (pseudònim de l’autora) és una jove nascuda a Barcelona. La seva passió per la lectura va començar als set anys, quan el seu pare la va portar per primera vegada a la biblioteca local, donant-li un exemplar de la novel·la ‘Els cinc’. Des de llavors, llegir es va convertir en la seva manera favorita per a deixar volar la seva imaginació i creativitat, la qual plasmava en petits relats escrits. Rondant els trenta anys, Isabella va sofrir una depressió contra la qual va lluitar durant anys, i escriure es va convertir en part de la seva teràpia, de manera que va aconseguir bolcar tots els sentiments negatius en l’escriptura, creant l’obra ‘Postmortem’. Avui dia, l’autora compagina els seus estudis en Dret juntament amb el seu amor per la paraula escrita, on el seu segell personal són personatges femenins envoltats d’un aire misteriós i fosc.

El nom d’Isabella Folk va néixer per l’admiració que processa cap a les dones de la seva família. Folk és el cognom de la seva rebesàvia paterna, una immigrant alemanya que va arribar a la fi de 1800 a un petit poble de Còrdova, on pertany la seva família, anomenat El Rincón. Va ser una dona forta que va saber adaptar-se a un país i una cultura diferents a les seves. Isabella és en honor a la seva besàvia, àvia i tia, totes elles paternes. Per aquestes dones va triar el seu nom. Quan va patir una depressió, pensar en les dones de la seva família li recordava que venia d’una família de dones fortes i que havia de seguir endavant.