Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

La xerrada es podrà seguir en directe des del nostre canal de Youtube.

Arsenio Rodríguez Quintana, escriptor i intel·lectual cubà-espanyol, va néixer a l’Havana en 1964, i en la seva Universitat va estudiar Història. És, a més, poeta, narrador, assagista i bloguer. Va abandonar l’illa en 1999 i avui escriu des de Sant Cugat. Ha publicat 14 llibres i ha participat en publicacions literàries, articles i assajos sobre música, fotos i arquitectura.

Creador d’un bloc que supera el milió de visites, pare d’una filla catalana, historiador i musicòleg, presentarà per tercera vegada un dels seus llibres l’Ateneu de Sant Cugat, aquesta vegada el dimarts 28 d’octubre a les 19 h.

Orígenes de la Habanera: la contradanza y el tango en Cuba (Juny, 2021) és un llibre sorgeix per a intentar omplir un buit essencial en els llibres que s’han escrit en els últims anys a Europa sobre el ritme d’havaneres. Aquest buit està relacionat amb la poca o nul·la informació sobre el ritme africà (negre i afrocubà) que és l’essència de l’havanera i la cadència del seu ritme. L’havanera en el segle XIX, va ser anomenada de moltes formes: ritme de tango, tango de negrets, ritme d’havaneres, americanes i fins i tot criolles, però sempre va ser el mateix. També trenca altres tòpics com els que plantegen que l’havanera va marxar de Cuba en el segle XIX, es va plantar a Europa i allà es va abandonar. També certifica el seu èxit en “las zarzuelas” del segle XIX i en els festivals d’havaneres a Torrevella o Calella de Palafrugell des dels anys cinquanta del segle passat.

El llibre conté el perfil més complet aparegut en un llibre de música sobre María (Gamboa) Martínez, una negra lliberta cubana, que va passejar el tango cubà amb la seva guitarra per Madrid, Londres i París en els seus millors escenaris des de 1936 fins a 1950 subvencionada per la Reina Isabel i que va enlluernar a molts, entre d’altres a Charles Baudelaire qui li va dedicar un poema recollit aquí.

El llibre també treballa els tres vessants de l’havanera que es van continuar creant a Cuba: la instrumental, la lírica (bel cant) i la popular. En el segle XX, els primers enregistraments de RCA Víctor van incloure “havaneres,” després el teatre Regina i Martí a Cuba van ser escenaris de “zarzuelas” cubanes com a Nena Rita (1927), Cecilia Valdés (1931) o Amalia Batista, d’Eliseo Grenet, Lecuona i Prat, totes plagades de tangos i havaneres, sense oblidar que María Teresa Vera, Gonzalo Roig, Marta Valdés i molts altres escriuen havaneres fins als dies d’avui.

Aquest llibre tracta de la legitimitat afrocubana en l’havanera, que sorgeix de la contradansa cubana i el tango. Amb fotos, partitures i dades objectives i potser la cronologia històrica més completa d’aquest gènere al final del llibre.

L’autor també parlarà d’un dels seus altres llibres, “La música entre Cuba i Catalunya: de les havaneres a Rosalia” (Març, 2020) que funciona com a llibre autònom però dóna continuitat al llibre “Cuba i Catalunya: Influències Mútues” que Rodríguez va presentar a l’Ateneu al 2020 i amb el que ha donat més d’una desena de xerrades, conferències i debats i ha confirmat el creixent interés del públic per aquest tema. Aquesta segona part vol donar a conèixer al públic català a professors, pedagogs i directors d’orquestra catalans que se’n van anar a Cuba des d’en el segle XVIII-XIX i van morir allà però que van fer una feina extraordinària perquè la música cubana fos el que és avui.