Entrades

A tocar d’escena: Com nos tornem, amb Isabel de Sant Cugat

La Isabel de Sant Cugat porta “COM NOS TORNEM” a Sant Cugat deu anys després de la seva estrena

Escrit per Jordi Lara i interpretat per Gisela Figueras, el muntatge combina humor i poesia a través del singular personatge de la Isabel, una perruquera rapsoda que ofereix la seva particular mirada sobre els cabells i la vida recitant versos “de memòria”. L’espectacle reivindica una poesia popular, divertida i propera al públic.

La Isabel es va donar a conèixer gràcies a les seves col·laboracions durant vuit anys a La Nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio, a més de participar en diversos espais de Cugat.cat. Per la seva banda, Gisela Figueras és una actriu molt vinculada a la vida cultural de Sant Cugat, amb una llarga trajectòria en la comèdia i en iniciatives teatrals i comunitàries.

Després d’una dècada en gira, “COM NOS TORNEM” arriba a Sant Cugat consolidat com un espectacle que continua fent riure públics de totes les edats i que manté viu el segell cultural de Sant Cugat.

Divendres 13 de nobembre, 18 h a la Sala d’Actes.

Preu: 8€ (sòcia/soci: 5€) amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Gisela Figueras Actriu i comedianta catalana formada a El Timbal i a La Cubana. Diversos cursos d’especialització amb Alain Chipot, Santi Ibàñez, Fermí Fernández o Nina, entre d’altres. Ha participat en més d’una quarantena de muntatges teatrals, alguns sota direcció d’Abel Folk, Carles Canut o Dolors Vilarasau. Creadora de la companyia BubulinaTeatre amb qui el 2014 estrena interpreta el monòleg humorístic Com nos tornem vist a més de 50 poblacions catalanes i encara en gira. Interpreta i co-dirigeix alguns muntatges, com el cabaret Ave Machín, l’espectacle Converses de meuques i darrerament el monòleg El llibre de Marguerite dedicat a la mística medieval Marguerite Porete i amb dramatúrgia de Jordi Lara. Ha treballat en televisió, ràdio i cinema, destacant el programa d’entreteniment i humor Objectiu Pastorets (TV3), La Riera (TV3) i a la sèrie Mira lo que has hecho, de Berto Romero (Movistar). En ràdio ha fet humor per als programes APM de Catalunya Ràdio, Molta comèdia o Sant Cugat a Fons de Cugat.cat. Cada setmana se la pot escoltar amb l’entranyable i divertida Isabel de Sant Cugat al programa La Nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio.

A tocar d’escena: Història del Paral·lel. Molt més que cuplets!

El Paral·lel: la porta d’entrada de la cultura de masses a Catalunya

Aquesta xerrada proposa un viatge per la història d’El Paral·lel, un dels espais més emblemàtics de Barcelona i un autèntic motor de transformació cultural entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.

A través del seu desenvolupament urbanístic, la seva intensa vida política i la seva extraordinària activitat artística, descobrirem com El Paral·lel es va convertir en el gran escenari de la cultura popular i de l’oci modern. Teatres, cafès, music-halls i espectacles de varietats van donar forma a un fenomen que va marcar l’arribada de la cultura de masses a Catalunya.

La xerrada també explorarà el paper que hi va tenir la llengua catalana, la convivència entre diferents expressions culturals i els grans artistes, empresaris i creadors que van convertir El Paral·lel en un referent internacional de l’espectacle. Una oportunitat per entendre com aquest carrer va reflectir els profunds canvis socials, culturals i polítics que van acompanyar el pas d’una societat del segle XIX a una de plenament contemporània.

 

Divendres 16 d’octubre, 18.30 h a la Sala d’Actes. Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Xavier Albertí és director teatral, dramaturg, actor, compositor i gestor cultural, i una de les figures més destacades de les arts escèniques catalanes contemporànies. Ha estat director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2013-2021), del Festival Grec de Barcelona (1996-1999) i de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull (2004-2006).

Al llarg de la seva trajectòria ha dirigit nombroses produccions de teatre i òpera a Catalunya i a l’estranger, i ha estrenat obres d’autors com Josep Maria Benet i Jornet, Harold Pinter, Pier Paolo Pasolini, Josep Maria de Sagarra, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró. La seva tasca artística i de recerca l’ha consolidat com una veu de referència en el panorama teatral català.

A tocar d’escena: Crònica d’una invenció, amb Joan Font, de Comediants

L’Ateneu Santcugatenc presenta una nova sessió del cicle A tocar d’escena, dedicat al teatre de proximitat i a propostes escèniques que busquen la complicitat directa amb el públic.

En aquesta ocasió,  el divendres 8 de maig a les 19 h a la sala d’actes s’hi podrà veure Crònica d’una invenció, un recorregut teatralitzat per la trajectòria artística i personal de Joan Font, figura clau de l’escena catalana contemporània i fundador de la companyia Comediants.

Amb motiu dels 50 anys de Comediants, l’espectacle revisita els orígens, les influències i els moments més significatius d’una aventura artística col·lectiva que ha deixat una empremta profunda en el teatre visual, festiu i popular. A través d’una posada en escena propera i evocadora, la proposta convida a redescobrir l’univers creatiu de Joan Font i el seu compromís amb una manera d’entendre l’escena oberta, imaginativa i arrelada al territori.

A tocar d’escena aposta per formats íntims que apropen el fet teatral al públic i posen en valor la paraula, la presència i la memòria escènica.

Preu: 10 € (8 € per a socis i sòcies de l’Ateneu). Inscripcions en aquest enllaç.

Joan Capri, el rei del monòleg i un dels mites de la cultura popular, amb Jaume Aulet

El divendres 3 d’octubre, 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollim aquesta conferència a càrrec de Jaume Aulet, professor de literatura catalana a la UAB. Especialista en literatura catalana del segle XX, ha ampliat els seus coneixements i interessos en personatges de relleu de la cultura catalana popular i per això oferirà aquesta xerrada sota el títol Joan Capri, el rei del monòleg i un dels mites de la cultura popular. Una aproximació a la figura de l’actor fent un repàs a la seva vida, però sobretot mirant de descobrir per què els seus monòlegs van ser (i són, encara) tan populars.

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

Joan Capri és una de les grans figures de la cultura popular catalana. Pràcticament tothom (si té una certa edat, si més no) recorda els seus famosos monòlegs (sobretot els dels anys 60) o les seves aparicions a la televisió (ja una mica més endavant). La conferència vol ser una aproximació a la figura de l’actor fent un repàs a la seva vida, però sobretot mirant de descobrir per què els seus monòlegs van ser (i són, encara) tan populars: quins recursos fa servir, a quin públic s’adreça… Al mateix temps, també vol ser un record molt viu i directe d’aquells monòlegs, per la qual cosa la conferència anirà revestida d’un toc dramatúrgic, gràcies a la col·laboració com a “directora d’escena” de Pepi Sabrià, del grup de Teatre d’Amics de les Arts de Terrassa.

Jaume Aulet Amela

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha dedicat (i s’hi continua dedicant, de fet) a l’estudi de la literatura catalana contemporània i especialment de la poesia. S’ha especialitzat, sobretot, en la poesia noucentista i en la literatura de l’exili, amb atenció especial a la figura de Josep Carner. Ha publicat diversos llibres sobre el tema (per exemple Josep Carner i els orígens del Noucentisme, 1992) i nombrosos articles en revistes especialitzades. Pel que fa a l’exili, s’ha dedicat sobretot a l’obra d’Agustí Bartra, Anna Murià i Pere Calders. D’altra banda, sempre ha tingut interès pel coneixement i difusió de la literatura terrassenca, tema al qual també ha dedicat alguns dels seus treballs, a part de l’activitat com a membre del Grup Literari d’Amics de les Arts de la ciutat. També ha tingut una notable inquietud pel que fa als temes relacionats amb l’ensenyament de la literatura catalana. És per això que forma part del Col·lectiu Pere Quart, especialment preocupat per aquestes qüestions. Així mateix, és membre del Consell Editorial de la Fundació Torre del Palau de Terrassa.