Entrades

Exposició “La bèstia a la sala d’estar”, de l’alumnat de Foto Participativa

Del 9 de gener al 2 de febrer. La bèstia a la sala d’estar. Exposició de Adriana Cambra, Magda Costa,  Greta Gil, Magda González, Javier Huerta, José Joaquin Manzano, Pedro Murcia i Anna Sevilla, alumnat del curs de Fotografia Participativa del Club Social Espai de Lleure, facilitat per les fotògrafes Amanda Bernal i Neus Solà i coordinat per Marcel Cuesta i Marta Tomàs.

Inauguració el divendres 9 de gener a les 18 h

L’exposició, organitzada per l’Ateneu Santcugatenc compta amb el patrocini de Impressionart i el suport d’HP, així com la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat i el departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya

El Club Social Espai de Lleure

El Club Social Espai de Lleure és un espai de trobada, relació i lleure per a persones diagnosticades amb trastorn mental sever o problemàtiques de salut mental de llarga durada. El projecte es desenvolupa en els espais i amb els recursos de l’Ateneu, en constant coordinació amb els integrants de la Taula de Salut Mental i amb suport de l’Ajuntament de Sant Cugat.

El juliol del 2023 el projecte va passar a formar part de la cartera de serveis de la Generalitat de Catalunya com a Club Social. Dins el projecte es fan activitats de contacte social i d’intercanvi amb la comunitat, sortides culturals els caps de setmana, activitats autogestionades pels mateixos usuaris i activitats guiades per talleristes de diferents i variades disciplines. Aquesta activitat es complementa i s’integra a la resta de recursos de la xarxa, esdevenint un mecanisme de suport social i d’integració dins de l’entorn comunitari.

El Club inclou accions obertes de sensibilització i lluita contra l’estigma en el marc de la programació cultural de l’Ateneu.

El Taller de Fotografia Participativa

El Taller de Fotografia Participativa de l’Ateneu Santcugatenc és un espai d’escolta, creació i acompanyament que utilitza la fotografia com a eina d’expressió, relació i mediació artística. Des d’una pràctica que combina la creació d’imatges amb l’acció comunitària, el taller posa la imatge al servei de les persones i dels seus processos, prioritzant el camí compartit per sobre del resultat final.

Al llarg de les sessions, es treballen les capacitats simbòliques, expressives i interpersonals a través de la creació individual i col·lectiva. El taller fomenta l’autonomia, la confiança i l’escolta mútua, integrant formes de comunicació que no sempre passen per la paraula, sinó també pel cos, el gest, la mirada i l’experiència compartida.

Cada sessió parteix d’una proposta oberta, des d’on la facilitadora acompanya els participants en el seu procés creatiu mitjançant eines de mediació artística. La fotografia dialoga amb altres llenguatges com l’escriptura, el moviment, el contacte amb la natura, la relaxació i el treball corporal, generant un espai flexible i de llibertat on cada persona pot trobar la seva pròpia manera d’expressar-se.

Les persones participants decideixen sobre quines idees volen treballar i com materialitzar-les, promovent espais d’intercanvi, col·laboració i cocreació. En aquest procés, la facilitadora propicia les condicions necessàries perquè aquests espais puguin tenir lloc, acompanyant els participants al llarg del camí. En aquest procés,  es faciliten eines d’expressió artística que donen suport als processos d’autorepresentació i de construcció de narratives visuals pròpies, tant individuals com col·lectives.

El grup de fotografia participativa està actiu des del 2019. Tot i mantenir un nucli estable, el projecte es renova cada any i resta obert a la incorporació de noves persones. Les sessions es realitzen periòdicament i s’adapten al ritme i a les necessitats del grup. El grup de Fotografia Participativa és conduït per la facilitadora visual i mediadora artística Amanda Bernal, que acompanya els processos creatius i col·lectius del taller. Aquest any i amb el projecte de La bèstia a la sala d’estar, part d’aquest procés també ha estat acompanyat per la fotògrafa i facilitadora Neus Solà.

La bèstia a la sala d’estar

En aquesta edició del Taller de Fotografia Participativa hem explorat una pregunta que ens ha acompanyat al llarg de tot el procés: com conviu allò salvatge amb allò que, a la força, intentem domesticar dins nostre? La bèstia a la sala d’estar és aquesta presència íntima i indòmita —desig, por, força, fragilitat— que viu amb nosaltres encara que sovint intentem apaivagar-la; una pulsió interna que ens connecta amb allò més essencial de la condició humana. En contextos de salut mental, on el món tendeix a regular el que desborda, hem considerat especialment interessant aproximar-nos a la convivència d’aquestes dues dimensions dins nostre i els modes en els que entren en relació. Per aquest motiu, al Taller de Fotografia Participativa hem volgut crear un espai de llibertat absoluta, on tot hi cap i on el salvatge pot respirar, moure’s i existir sense ser jutjat.

La bèstia a la sala d’estar va néixer al gener del 2025 i s’ha desenvolupat fins al gener del 2026, amb la seva primera mostra a l’Ateneu Santcugatenc. Als darrers cursos i exposicions del Taller de Fotografia Participativa hem treballat amb amb la hibridació de tècniques com ara la fotografia, l’escriptura i el moviment, mostrant fotografies en diferents formats, inclús projeccions i un fanzine amb poemes dels participants al taller.

Al llarg d’aquest taller l’alumnat ha anat adquirint un bagatge fotogràfic i de capacitats plàstiques i simbòliques. Per aquest motiu, en aquest nou projecte hem anat més enllà: hem deixat fluir allò més indòmit a través del reportatge fotogràfic en espais peculiars, submergint-nos en allò desconegut i la incertesa del territori. Hem intervingut les fotografies per desbordar-ne els límits; destrossant-les, cosint-les, retallant-les, tacant-les amb anilines, convertint-les en collage. Paral·lelament, l’escriptura automàtica ha permès que la paraula sortís sense filtres com un rastre honest del que el cos volia expressar.

Si la primera exposició del grup de Fotografia Participativa al 2021 va abordar l’exploració de les emocions i la identificació dels límits entre el “tu” i el “jo”, en aquest projecte hem seguit indagant en com podem construir-nos i deconstruir-nos en imatges. Usant de nou el collage, en aquesta ocasió s’hi podran trobar creacions que multipliquen els diferents “jo” que habiten en cadascú.

La fotografia ens permet desafiar les estructures d’identificació, sentit i relació: d’aquí va néixer al darrer projecte El manifest fotogràfic pel desafiament a la gravetat. La fotografia també ens possibilita descobrir i reconèixer emocions i processos interns —individuals i grupals— que no podem posar en paraules. Per això, aquest any, hem creat un alfabet emocional propi, íntim i intransferible. Inspirats pel llenguatge de signes, les mans ens han permès expressar emocions complexes i traduir amb el cos allò que brolla dins nostre. Aquest gest de des-significar i re-significar és també un gest de llibertat: suspendre el control del sentit perquè la imatge pugui acollir allò que vol ser dit.

Amb la sessió de fotografia d’estudi, els participants han experimentat tant “l’observar” com “el ser observats”, dirigint la càmera, ocupant l’espai i la mirada, jugant amb la llum i amb la seva pròpia presència. D’aquesta manera, el procés ha esdevingut un territori compartit de confiança, experimentació i cura, on cadascú ha pogut donar forma a la seva bèstia interior: reconèixer-la, escoltar-la i dialogar-hi.

Les obres que presentem són el resultat d’aquest diàleg continu entre el salvatge i el domèstic, entre la vulnerabilitat i la força. Aquí, la domesticació no és control, sinó relació: un pacte fràgil amb tot allò que ens constitueix.

Amb aquesta exposició, obrim un espai perquè la mirada del públic també pugui trobar la seva pròpia bèstia —el seu salvatge domesticat— i descobrir que allò que desborda o incomoda és, sovint, la part més viva i més honesta de nosaltres mateixos.

 

 

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Dilluns: de 13.15 a 17h
  • Dimarts: de 14 a 18 h
  • Dimecres: de 13 a 16.30 h i de 19.45 a 21 h
  • Dijous: de 12.45 a 17.30 h
  • Divendres: de 12 a 21 h (excepte el 30/01, fins les 17 h)
  • Dissabte: de 10 a 13 h (excepte el 24/01)

“Passos de vianants, un viatge a la diversitat”, exposició d’Alfredo Ruiz

Del 19 de gener al 14 de febrer, l’espai de trobada de l’Ateneu rep l’exposició Passos de vianants, un viatge a la diversitat, una exposició de dissenys de passos de vianants alternatius de l’artista Alfredo Ruiz, soci de l’Ateneu.

Inauguració el dimarts 20 de gener a les 19 h

L’exposició proposa una reflexió visual sobre els passos de vianants, un element urbà present a totes les ciutats del món. A partir del model tradicional —les franges blanques i negres inspirades en la pell de la zebra—, l’autor presenta 40 dissenys alternatius que introdueixen variacions en el dibuix i en la gamma cromàtica, amb l’objectiu d’incrementar la visibilitat i reivindicar la diversitat.

Aquest itinerari artístic parteix del model clàssic en blanc i negre i avança cap a versions amb més color i expressivitat, fins a arribar a una veritable explosió cromàtica. El recorregut simbolitza el pas d’una visió uniforme i rígida del món cap a un reconeixement ampli i inevitable de la pluralitat humana.

Els colors esdevenen metàfora de la diversitat i dialoguen amb l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que proclama la igualtat sense distinció de raça, color, sexe, religió, opinió o origen. L’exposició, més que una mostra estètica, és una invitació a pensar, debatre i valorar la diferència en un moment en què la uniformitat continua exercint pressió sobre la vida quotidiana.

L’obra s’emmarca en el camp de l’art urbà, que té com a propòsit embellir les ciutats i dotar-les de vitalitat, transformant espais grisos en llocs més humans i expressius.

SOBRE L’AUTOR 

Nascut a Sant Sebastià el 1953, està establert a Sant Cugat del Vallès des de 1980. Professor universitari de formació, després d’un parèntesi de 45 anys dedicats a la ciència ha recuperat les seves inquietuds artístiques de joventut i s’ha endinsat de nou en el món de l’art.

Entre 2015 i 2023 ha participat en diversos tallers de dibuix, pintura, escultura en fang i ceràmica. Des del 2024 disposa del seu propi taller a Sant Cugat (Jambo Art Studio, Passatge Sant Antoni 2).

Ha estat organitzador i participant de la Subhasta d’Obres d’Art a benefici de l’ONG Nuestros Pequeños Hermanos (NPH), celebrada l’1 de juliol de 2023 a la Sala Ronda Barcelona.

La seva primera exposició individual, “Passos de zebra, un viatge a la diversitat”, es va celebrar del 27 de març al 7 d’abril de 2024 al Centre Cultural Héctor Tizón de San Salvador de Jujuy (Argentina).

 

HORARI DE VISITES (provisional, susceptible de canvis, consultar abans a secretaria)

  • Dilluns de 13 a 21 h (excepte el 19/01, ocupada de 16 a 17 h)
  • Dimarts de 13 a 21 h
  • Dimecres de 13 a 21 h (excepte tercer dimecres de mes, fins les 19 h).
  • Dijous de 13 a 21 h (excepte tercer dijous de mes, fins les 19 h)
  • Divendres de 13 a 21 h (excepte el tercer divendres de mes, ocupada de 18 a 19.30 h)
  • Dissabtes de 10 a 13 h

 

Visita guiada a l’exposició i passi de films de Quim Viñolas

Del 24 d’octubre al 17 de novembre la sala d’actes de l’Ateneu accull l’exposició Quim Viñolas, artista còsmicEn el context d’aquesta mostra, el divendres 7 de novembre a les 18h gaudirem d’una visita guiada per l’exposició de la mà de la seva comisària, Imma Pueyo.

A les 19h podreu veure un passi de films de Quim Viñolas, presentat pel cineasta Octavi Martí.

Entrada gratuïta sense reserva.

 

EL VIÑOLAS CINEASTA

Joaquim Viñolas era un gran cinèfil i de molt jove, als divuit o vint anys,  ja escrivia crítiques de cinema.

A Sant Cugat, va dirigir en nombroses ocasions els cinefòrums que es feien a la Parròquia i al Centre Borja.

A mitjans dels seixanta, va fer el salt a la creació cinematogràfica, realitzant  8 curtmetratges  i un exercici experimental que s’allunyaven del “ cinema amateur” de l’època , dins del que s’anomenà “cinema independent”.  Era un cine amb més inquietuds socials i/o connexions amb pràctiques artístiques avanguardistes (Martí Rom), tot i que el crític Gabriel Querol va qualificar Viñolas de “vanguardista solitario”.

En la majoria de films va comptar amb dos amics i col.laboradors essencials:  Santiago Vila-Puig (càmera) i Octavi  Galceran (muntatge).

Les seves pel.lícules van obtenir premis importants en certàmens nacionals (per exemple, la Medalla d’Honor i el Premi Kodak al III Festival de Cine Amateur de La Coruña, el 1965, per “Zona Verde”)  i internacionals (com el “Grifone d’Argento”del Festival di Rapallo i el  1er. Premi a Coimbra, el 1968, per “El último”)

Els films, en color i rodats en  8mm o 16mm, són de difícil qualificació: documentals molt “sui generis”, poemes visuals, ficcions distòpiques…i mantenen un gran interès avui en dia per la seva originalitat  i l’emoció que trasmeten.

 

FILMOGRAFIA DE QUIM VIÑOLAS

14 Sant Cugat (1963-64), Abstracció 1 (1964), Zona Verde (1964), El último (1966), Poema en cincs (1966), La nosa (1968), Sense títol (1969), L’embalat  (1969) i Testimoni? (1969).

 

OCTAVI MARTÍ

Nascut a Barcelona l’any 1953, Octavi Martí Coll té estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat realitzador de cinema i televisió (especialment en programes cinematogràfics), i programador de l’espai televisiu Cineclassics , especialitzat en cinema espanyol. En l’àmbit del cinema ha dirigit Sis batlles de Barcelona i La reforma dels museus (1979), Objetivo:Sexo (1980), i ha codirigit Veronica L. Una dona al meu jardí amb Antonio Padrós (1990). Pel que fa la premsa, ha treballat com a crític de cinema al diari El País (1982-1990) i al diari Tele/eXpres (1972-1977). Ha estat corresponsal a França del diari El Observador (1990-1991) i del diari El País (1991-2008). També ha col·laborat en publicacions com Nuevo FotogramasLe MondeEl Viejo Topo o Le Journal du Dimanche. Va ser director de la Filmoteca de Catalunya i ha escrit diversos llibres i participat a la publicació d’enciclopèdies i llibres col·lectius, entre els que destaca la novel·la-assaig “Els dissabtes mercat”, una biografia imaginària de la cuinera de “Mirall trencat” que va escriure amb l’escriptora Montserrat Casals.

 

Exposició “El goig d’expressar-se” de Lourdes Móstoles, M. Dolors Rafa i M. José Foix

Obra de Dolors Rafà

Obra de Dolors Rafà

Del 9 de setembre al 7 d’octubre la sala d’actes de l’Ateneu acollirà l’exposició col·lectiva El goig d’expressar-se. Tres mirades, tres trajectòries, tres maneres de fer. A través de tècniques i temàtiques diverses, les artistes i sòcies de l’Ateneu Lourdes MóstolesM. Dolors Rafa i M. José Foix comparteixen una exposició que posa en comú una sensibilitat envers la natura i els instants més senzills de la vida quotidiana.
Amb estils personals molt definits, totes tres coincideixen en el plaer de crear i en l’actitud oberta i curiosa cap al món que les envolta. El goig d’expressar-se és un homenatge a l’espontaneïtat, la bellesa i l’experiència artística com a font de descoberta i benestar.

La inauguració tindrà lloc el dimarts 9 de setembre a les 18 h amb l’acompanyament musical del pianista Eduard Sans.

BIOGRAFIES DE LES ARTISTES

Obra de Lourdes Móstoles

Lourdes Móstoles
Apassionada de les arts plàstiques des de petita, Lourdes Móstoles es va formar a l’Escola Llotja de Barcelona, on va obtenir el títol de dissenyadora gràfica. Va desenvolupar la seva trajectòria en l’àmbit audiovisual, realitzant vídeos per a exposicions i esdeveniments culturals, i mai ha deixat de dibuixar ni de pintar. En els darrers anys, s’ha especialitzat en aquarel·la, tècnica amb la qual explora la llum i la delicadesa dels elements naturals.

M. Dolors Rafa
Mestra de professió, M. Dolors Rafa va començar a pintar als 50 anys, trobant en la pràctica artística una font de felicitat i aprenentatge constant. Ha experimentat amb diverses tècniques pictòriques i s’ha format a l’Escola d’Art de Sant Cugat amb Paco Minuesa. Ha participat en exposicions col·lectives i individuals a diferents espais de Sant Cugat, Barcelona i Ripoll, i la seva obra reflecteix una mirada tendra i contemplativa del món.

Obra de Mª José Foix

Obra de Mª José Foix

M. José Foix
Amb formació en Belles Arts a l’Escola Massana i estudis a l’Escola d’Art de Sant Cugat, M. José Foix ha combinat la seva trajectòria artística amb la passió per la gastronomia, la natura i el coneixement holístic. Ha explorat disciplines com l’escultura, la ceràmica i el dibuix, i ha exposat la seva obra en diversos espais del Vallès. L’expressió creativa és per a ella una manera de connectar amb l’entorn i amb un univers interior ric i intuïtiu. L’any 2011 va publicar el llibre Las cuatro estaciones en la cocina, amb receptes i consells culinaris il·lustrats amb els seus propis dibuixos.

 

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Dimecres 10 de setembre: de 9.30 a 20.30
  • 11, 12, 13 i 14 de setembre tancat
  • Dilluns 15 de setembre: de 9.30 a 18.30 h
  • Dimarts 16 de setembre:  de 10.30 a 18 h
  • Dimecres 17 de setembre: de 9.30 a 18.30 h
  • Dijous 18 de setembre: de 9.30 a 18.30 h
  • Divendres 19 de setembre: de 9.30 a 20.30 h
  • Dissabte 20 de setembre: de 10 a 13 h
  • Dilluns 22 de setembre: de 9.30 a 11 i de 17 a 20.30 h
  • Dimarts 23 de setembre: de 10.30 a 17.30 h
  • Dimecres 24 de setembre: de 9.30 a 20.30
  • Dijous 25 de setembre: de 9.30 a 17 h
  • Divendres 26 de setembre: de 9.30 a 20.30
  • Dissabte 27 de setembre: de 10 a 13 h
  • Dilluns 29 de setembre: de 13.15 a 16 h
  • Dimarts 30 de setembre: de 14 a 18 h
  • Dimecres 1 d’octubre: de 13 a 16.30 h
  • Dijous 2 d’octubre: de 12.45 a 18 h
  • Divendres 3 d’octubre: de 12 a 17.30 h
  • Dissabte 4 d’octubre: de 10 a 13 h
  • Dilluns 6 d’octubre: de 13.15 a 16 h

Exposició “Les torres del cel”, de FIRART

Del 21 de novembre al 7 de gener la sala d’actes de l’Ateneu acollirà l’exposició col·lectiva Les torres del cel, de FIRART, l’Associació d’Art de Sant Cugat del VallèsInauguració el divendres 21 de novembre a les 18 h

L’exposició està inspirada en l’obra de Coia Valls, que narra la història dels 12 monjos que van a fundar l’Abadia de Monserrat. L’autora utilitza aquest fet històric  com a base per a construir una narració entre realitat i ficció. La trama està ambientada en el segle XI, quant l’Abat Oliva de Ripoll decideix enviar a un grup de monjos Benedictins a una de les aïllades ermites existents al massís per establir les bases del futur Monestir de MONSERRAT, guiats per la fe i la perseverança. Aquest acte no només va marcar una fita espiritual, sinó que també va significar l’inici d’un important centre cultural, religiós i artístic que perdura fins avui.

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Dilluns: de 13.15 a 17h
  • Dimarts: de 14 a 18 h
  • Dimecres: de 13 a 16.30 h
  • Dijous: de 12.45 a 17.30 h
  • Divendres: de 12 a 21 h (excepte el 28/11, fins les 17 h)
  • Dissabte: de 10 a 13 h

Exposició “Quim Viñolas, artista còsmic”

Del 24 d’octubre al 14 de novembre la sala d’actes de l’Ateneu acollirà l’exposició Quim Viñolas, artista còsmic, comissariada per Imma Pueyo. Quim Viñolas fou un artista polifacètic, pintor, escultor, poeta, cineasta. Les pintures son el resultat de la seva energia creativa, de la recerca de les formes abstractes que es perceben inquietants i enigmàtiques. Un cosmos personal que emocionarà l’espectador. Inauguració el divendres 24 d’octubre a les 19 h

El divendres 7 de novembre a les 18h gaudirem d’una visita guiada per l’exposició amb la comissària, Imma Pueyo. A les 19h podreu veure un passi de films de Quim Viñolas, presentat pel cineasta Octavi Martí.

Aquí podeu descarregar el díptic amb tota la informació ampliada sobre l’exposició.

Quim Viñolas, artista còsmic

Un conjunt de pintures de Quin Viñolas s’exhibeixen a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat aquesta tardor de 2025. Les obres van des de la dècada dels noranta del segle XX, fins al 2007 i han estat prèviament seleccionades entre l’astronòmica obra que aquest personatge fascinant va realitzar al llarg de la seva vida. Quim Viñolas va ser un artista polièdric, va dibuixar, pintar, va compondre escultures amb objectes trobats, va fer fotografia, va guanyar premis de cinema i va escriure poesia.

L’exposició recull i vol treure a la llum part de la seva trajectòria inconformista i persistent en les propostes còsmiques, és a dir al voltant del món espacial i eteri, tanmateix el món interior personal i de les idees que esclaten en estructures matèriques de format monocolor i textures rugoses distribuïdes sobre la superfície de la tela, la fusta o el cartró

En el transcurs del temps l’obra experimenta algunes transformacions que van des de les psicodèliques variacions al voltant dels grisos i negres on proliferen signes d’astres i estels ovoides fins a les darreres obres d’abstracció gestual que integra el cosmos personal, tancat i misteriós de l’artista. Quim Viñolas va ser considerat massa avantguardista en la ciutat de la seva època, massa transgressor i experimental. La revisió actual de la seva obra ens permet observar el seu cosmos de formes ambigües que ens obliguen a mirar i no deixen indiferent ningú.

IMMA PUEYO. Historiadora i crítica d’Art

 

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Dilluns: de 13.15 a 17h
  • Dimarts: de 14 a 18 h (excepte el dia 18/10, fins les 16.30 h)
  • Dimecres: de 13 a 16.30 h
  • Dijous: de 12.45 a 18 h
  • Divendres: de 12 a 21 h (excepte el 14/11, fins les 18.30 h)
  • Dissabte: de 10 a 13 h (dia 1 de novembre tancat)

 

“Finestres del mar”, exposició de Cristina Felipe Martí

Del 10 de desembre al 14 de gener, l’espai de trobada de l’Ateneu rep l’exposició Finestres del mar, realitzada amb la tècnica epoxi de l’artista i sòcia de l’Ateneu Cristina Felipe Martí. 

Inauguració el dijous 11 de desembre de 18 a 20 h

Una col·lecció de quadres únics realitzats amb resina epoxi d’alta qualitat i gran resistència. Cada peça s’inspira en vistes aèries del mar: platges solitàries, penya-segats abruptes i aigües cristal·lines que prenen vida des d’una perspectiva vertical i envoltant.

Cristina treballa cada obra de manera completament artesanal, aplicant capes de resina, pigments i textures per recrear la profunditat, el moviment i la llum de l’oceà amb un realisme sorprenent.

 

HORARI DE VISITES (provisional, susceptible de canvis, consultar abans a secretaria)

  • Dijous 11: De 13 a 21 h
  • Divendres 12: De 13 a 21 h
  • Dissabte 13: De 12.30 a 13.30 h
  • Dilluns 15: De 13 a 16 i de 17 a 21 h
  • Dimarts 16: De 13 a 21 h
  • Dimecres 17: De 13 a 19 h
  • Dijous 18: De 13 a 19 h
  • Divendres 19: De 13 a 18 i de 19.30 a 21 h
  • Dissabte 20: De 10 a 13.30 h
  • Dilluns 22: De 13.30 a 21 h
  • Dimarts 23: De 13 a 21 h
  • Dimecres 24: De 10 a 13.30 h
  • Dilluns 29: De 10 a 13.30 i de 17 a 20 h
  • Dimarts 30: De 10 a 13.30 i de 17 a 20 h
  • Dimecres 7 de gener: De 13.30 a 21 h
  • Dijous 8 de gener: De 13.30 a 21 h
  • Divendres 9 de gener: De 12 a 21 h
  • Dissabte 10 de gener: De 10 a 12 h
  • Dilluns 12: De 17 a 21 h
  • Dimarts 13: De 13 a 21 h
  • Dimecres 13: de 13 a 21 h

 

 

“Costumisme mil·lenial”, exposició de Marina Garci

Del 5 de novembre al 5 de desembre, l’espai de trobada de l’Ateneu acull l’exposició fotogràfica Costumisme mil·lenial. Diari d’una vida precària… o no, amb fotografies de Marina Garci (@mgarci95), sòcia de l’Ateneu. La inauguració tindrà lloc el divendres 7 a les 19 h

Gener de 2025. L’IPC puja, els joves tenim complicacions per comprar un habitatge i no diguem per formar una família.

Heus aquí la vida que estaríem vivint: precària i amb una quantitat innumerable de crisis existencials. I sí, no mentiré a ningú: hi ha força problemes tècnics en les nostres vides.

Però, com diria un gran referent… no vull més drames a la meva vida.

I és que la vida és cíclica. Sempre hi haurà problemes, d’un tipus o d’un altre. Però, com diria qualsevol terapeuta mil·lenial… “Si no et pots fer càrrec del teu, deixa-ho anar”.

Així que sí, pertanyo a una generació amb precarietat. Però, segons com es miri… tinc gairebé tot el que vull, encara que no tingui tot allò que m’han ensenyat que hauria de tenir.

I potser aquesta és la qüestió. Com diria el refranyer: dos problemes tinc… enfadar-me i desenfadar-me. I la veritat, no em surt gens a compte, que el retinol va car.

Així que, benvinguts al diari d’una vida precària… o no.

I després d’aquestes imatges, quina és la vostra conclusió?

La meva la tinc molt clara: romantitzo la meva vida tot el que puc per no haver de fer comptes de la magnitud de la situació. Perquè, encara que potser això sigui pecar d’excés de positivitat o desestimar alguns conflictes, prefereixo viure tranquil·la i assumir allò que em pertoca, que de moment no és poc.

Em consola pensar que tot allò que aparentment és menys important ho puc tenir, i això em fa feliç —encara que potser no hauria de ser un consol.

I potser això també serveix com a crítica a tots aquells que apel·len constantment al que hauríem de fer davant tot el que passa a la societat i a la nostra generació.

Potser jo prefereixo quedar en un segon pla, buscar-me la vida i fer el que puc amb el que tinc, perquè lluitar i queixar-me m’esgota el doble. I això també és lícit.

Dit això, permetem-nos contemplar, si així ho necessitem. Igual que no tothom està preparat per emprendre, tampoc tothom està preparat per enfrontar una lluita de manera ordinària.

Marina Garci té 30 anys. Es considera una amant de l’art pur, així com del disseny més elemental. Li agrada barrejar el folklore amb les noves estètiques emergents, mitjançant referents clars de cada sector.

Durant molts anys s’ha dedicat a la fotografia com a eina de comunicació per representar col·lectius, llocs o entitats. Posteriorment, va decidir retirar-se per fer de la fotografia una pràctica més íntima. Després d’uns anys d’investigació, ha tornat a la càmera amb la incorporació de noves tècniques i la recerca de nous espais on desenvolupar-se com a professional, com ara la música, la restauració o l’àmbit de l’habitatge.

Paral·lelament a la seva feina com a fotògrafa, ha elaborat fotollibres i projectes editorials amb l’objectiu, algun dia, d’imprimir els seus propis llibres i revistes, així com d’arribar a fer futures exposicions.

HORARI DE VISITES (provisional, susceptible de canvis, consultar abans a secretaria)

  • Dilluns de 12.30 a 21 h (excepte el 17 de novembre i 1 de desembre, ocupada de 16 a 17 h i el segon i tercer de mes, ocupat a partir de les 19.45 h)
  • Dimarts d’11.30 a 21 h
  • Dimecres de 9.30 a 11.30 i de 12.30 a 21 h (excepte tercer dimecres de mes, fins les 19 h)
  • Dijous de 12.45 a 21 h (excepte tercer dijous de mes, fins les 19 h)
  • Divendres d’11.30 a 21 h. (excepte el tercer divendres de mes, ocupada de 18 a 19.30 h)
  • Dissabtes 8 i 29 de novembre de 10 a 13 h, dissabte 15 i 22 de novembre d’11.30 a 13 h)

Unim l’art per erradicar la pòlio, exposició benèfica organitzada pel Rotary Club

Del 10 al 17 d’octubre la sala d’actes de l’Ateneu acollirà la mostra col·lectiva Unim l’art per erradicar la pòlio. Una exposició benèfica organitzada pel Rotary Club Sant Cugat i el Rotary Club Cerdanyola en què s’uneixen més de 40 artistes per a la causa global. Tota la recaptació anirà íntegrament a la Fundació Rotària per a l’erradicació de la pòlio.

Acte de cloenda de l’exposició amb els artistes el 17 d’octubre a les 19 h

Aquí podeu consultar el catàleg de l’exposició:

Rotary és una organització de servei integrada per líders empresarials, professionals i comunitaris que es reuneixen per dur a terme projectes amb un impacte positiu a nivell local i internacional. Promouen la pau, donen suport a l’educació, contribueixen a l’eradicació de malalties i vetllen per la protecció del medi ambient.
Es tracta d’una comunitat de persones compromeses amb la millora del món.

Aquesta exposició posa un èmfasi especial en les campanyes mundials per eradicar la poliomielitis, una malaltia que, gràcies a aquestes iniciatives, s’ha reduït significativament arreu del món. Tot i això, encara hi ha infants afectats en determinades regions, fet que evidencia la importància de continuar amb les campanyes de vacunació per evitar nous casos.

L’objectiu principal és recaptar fons per a la lluita contra la pòlio mitjançant la venda d’obres d’art donades per artistes compromesos amb la causa.

 

Organitzadors i comisariat: Rotary Club Sant Cugat i Rotary Club Cerdanyola

Col·laboradors: Ateneu Santcugatenc, Ajuntament de Sant Cugat, Tot Sant Cugat, Més Marcs, HP, Lluís Ribas, Marcènia Baqué i Josep Amorós

 

 

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Divendres 10: de 12 a 14
  • Dissabtes 11: de 10 a 13 h
  • Dilluns 13: de 9 a 10 i de 13.15 a 17 h
  • Dimarts 14: de 14 a 18.30 h
  • Dimecres 15: de 13 a 16.30 i de 19.45 a 21 h
  • Dijous 16: de 12.45 a 18.30 h
  • Divendres 17: de 12 a 21 h

“La descoberta”, exposició de Maria Peris Art

De l’1 al 31 d’octubre, l’espai de trobada de l’Ateneu rep les obres abstractes de l’artista Maria Peris sota el títol La descoberta. La inauguració tindrà lloc el dimecres 1 d’octubre a les 18 h

Advocada de professió, Maria Peris desenvolupa la seva activitat professional com a jurista en una Fundació de Suport a persones amb discapacitat des de fa quatre anys, moment en què va decidir donar un gir a la seva trajectòria cap a una vessant més social.

Enamorada de la pintura i de les arts en general, en el seu temps lliure es dedica a pintar peces abstractes a les quals ara li agradaria donar visibilitat més enllà de les xarxes socials, tot buscant un tracte més directe i proper amb les persones que s’hi puguin interessar.

La seva obra es pot consultar a Instagram: @maria_peris_art

 

HORARI DE VISITES (provisional, susceptible de canvis, consultar abans a secretaria)

  • Dilluns d’11.30 a 21 h (excepte el dia 27, ocupat també d’11.30 a 13 i el 13 i 20 d’octubre, ocupat a partir de les 19.45 h)
  • Dimarts d’11.30 a 21 h
  • Dimecres de 9.30 a 11 i de 12.30 a 21 h (excepte tercer dimecres de mes, fins les 19 h)
  • Dijous de 13.30 a 21 h (excepte tercer dijous de mes, fins les 19 h)
  • Divendres d’11.30 a 21 h. (excepte el tercer divendres de mes, ocupada de 18 a 19.30 h)
  • Dissabtes 4 i 18 d’octubre de 10 a 13 h, dissabte 11 d’11.30 a 13 h i el dissabte 25 lliure de 10 a 11.30 i de 12.30 a 13 h