El divendres 13 de setembre a les 18 h inaugurem l’exposició Fraccions intermitents de l’artista Josep Roy, que es podrà visitar fins al 5 d’octubre a la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc.

Josep Roy pretén formalitzar pel mitjà de collages cromàtics referències de l’entorn quotidià entès com a element essencial de l’existència, el que es menja, es beu, s’observa… L’obra evoca el Pop-Art en tan que utilitza retalls de diaris i revistes, etiquetes, imatges extretes de diversos àmbits per incitar la reflexió crítica. Comissariat a càrrec d’Imma Pueyo.

LA CERIMÒNIA DE LA CONFUSIÓ (text de Romà Gubern)

L’obra de Josep Roy transita des de la concepció més pura del collage fins a aquest com a poderosa eina de crítica social. El seu collage ja no només incorpora la vida quotidiana a l’art, com anteriorment, sinó que utilitza l’art per escodrinyar-la. L’artista critica el bombardeig de les imatges, l’assetjament de la publicitat o l’excés d’informació, igual que el consumisme. Tot es confabula en la Cerimònia de la Confusió, creada per Arrabal, on els estímuls constants esgoten l’espectador.

En aquesta línia, la seva concepció del collage passa per incardinar-lo en un eix espai/temporal. Per això inclou elements-referència: fotografies d’escenes de temps passats, fins i tot de personatges anteriors com ara Picasso, i els relaciona amb imatges del temps present, esdeveniments o personatges contemporanis rellevants. Aquesta temporalitat manifesta juga deliberadament, en un eix, amb l’ espacialitat que genera la unió d’ aquests mateixos elements en la peça.

Així, parlarem d’una “estètica conceptual”, sustentant l’obra de Roy, que neix de la intenció: en la selecció dels elements, en la formalització compositiva o en la seva vinculació relacional en cada peça. Això genera un estil propi, basat en allò cridaner de les imatges, que es combina amb l’excèntric d’alguns continguts, i les referències a la cultura pop com a paradigma de l’immediat i el relatiu. Intervenen en aquest estil també els marcs de les peces, moltes vegades antics i elaborats, a vegades objets trouvés, que doten els collages d’un caràcter d’objecte en si mateixos.

Formalment, les imatges es relacionen en una sèrie d’ espais que es resolen per la juxtaposició d’ unes tintes planes, que van fent encaixar la composició fins a aconseguir un equilibri general. El color és protagonista. Les peces mostren una vocació irrenunciable de condició pictòrica. Variat i intens, sàviament distribuït, el color busca crear una familiaritat estètica que faci identificable l’ obra entre la pluralitat d’ estímuls.

I, què veiem? Les obres. Trobarem aquí coses com el desmembrament d’una família els components de la qual es miren somrients, separats en una nova posició que afirma la seva individualitat; la crida a nous estils de bellesa femenina; la defensa de la naturalitat i l’espontaneïtat; la crítica a l’armamentisme sota l’expressió indiferent dels líders; la broma sobre els atzars de la vida; la crítica a l’absurd del comerç consumista; l’ambivalència del llenguatge i el seu caràcter de signe; la mirada sobre la natura que s’esgota i descompon; els objectes quotidians del passat. Una frescor i una autenticitat que impregnen tots els collages.

Productes de la seva reflexió visual sobre la vida que ens envolta, els collages de Josep Roy pretenen conduir-nos a un microunivers, on la mirada ens trasllada, més enllà d’un recorregut convencional, fins a la vivència d’un moment.

ROMÀ GUBERN

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)