Entrades

Català per a tothom: Les llengües de Miquel Martí i Pol

Dins el projecte Català per a Tothom, des del 2008 a l’Ateneu es desenvolupa el Programa d’Activitats Culturals que vol apropar la població nouvinguda (i tot aquell que hi vulgui participar) a activitats o iniciatives de la realitat social catalana amb la finalitat de donar a conèixer la nostra cultura, tradicions, llengua i història i promoure l’ús social de la llengua catalana. Les activitats es plantegen de manera oberta a tot el municipi per promoure l’ús quotidià del català com a eina per a la integració real de les persones a partir d’iniciatives lúdiques i culturals.

En aquest context durant el segon trimestre del curs 2022/23 hem organitzat dues activitats amb Llenguaferits, dos bojos pel català i per la diversitat lingüística que recorren el país compartint la seva passió mitjançant vídeos, llibres, recitals, conferències, tallers, espais radiofònics i tota mena de col·laboracions per explicar de manera amena i entretinguda curiositats del català i d’altres llengües d’arreu del món amb l’objectiu de despertar la sensibilitat lingüística i, així, fomentar el respecte per totes les llengües i, en particular, pel català.

Les llengües de Miquel Martí i Pol

Dijous 2 de febrer de 19 a 20 h

Miquel Martí i Pol és un dels poetes contemporanis més llegits en llengua catalana. L’autor de Roda de Ter també va conrear, però, altres gèneres literaris i, en una faceta menys coneguda, va ser traductor d’un bon grapat de llibres. Alhora, compta amb una gran projecció internacional, atès que la seva obra ha estat traduïda a una quinzena de llengües d’arreu del món.

Amb aquest recital, a dues veus, repassem la seva faceta com a traductor i com a autor traduït, i ho fem recitant alguns dels seus poemes en català i en diverses de les llengües a què ha estat traduït, tot plegat d’una manera interactiva amb el públic, amb els quals volem respondre una pregunta: era Miquel Martí i Pol un llenguaferit?

A càrrec de Lenguaferits

Activitat gratuïta però necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

Pròxima sessió: Dissabte 25 de febrer, El català suma.

La Cambra de l’Ateneu: Alícia Rey

Entrada gratuïta amb aforament limitat. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

El cicle La Cambra de l’Ateneu porta un dijous al mes a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat concerts de petit format i gran qualitat que pretenen acostar a la ciutat propostes musicals d’estils diversos en el seu estat més pur: amb poca o cap amplificació i amb el públic molt proper.

El dijous 9 de març actuarà la cantant i compositora catalana Alícia Rey, que ha format part del grup de música Sense Sal, on durant 11 anys han actuat per tot Catalunya i editat 4 discs. Ara presenta el seu nou projecte artístic, ‘Alicia Rey’, de cançons íntimes que busquen congelar moments quan les fotografies no són suficients.  

Alícia Rey presenta al maig de 2022 el seu primer disc com a compositora, intèrpret i coproductora, ‘Liminal’, dins un moment de canvi personal i musical després que Sense Sal anunciï la seva retirada dels escenaris. ‘Liminal’ ve de la paraula llatina ‘limen’, que significa ‘límit’. Estar a un espai liminal significa estar al precipici d’un gran canvi, on el pots tocar amb les puntes dels dits, on no pot existir la por i alhora t’aterra que res no sigui com abans.   

Alicia Rey (guitarra i veu), Ana Moya (violí), Ana Garcia (veus), Elisabeth Jorba (veus) i Analia Ivaseta (veus)

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc

AVÍS IMPORTANT!

Tot i tractar-se d’un concert gratuït, l’aforament és limitat i serà necessària inscripció prèvia. Les entrades es podran reservar per la web o de forma presencial des d’una setmana abans (2 de març), a excepció de les persones sòcies de l’entitat que tindran dos dies de preferència i ho podran fer des del 28 de febrer.

 

Els poetes de Ferrater: Eduard Vilella ens parla de Crhétien de Troyes

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

A l’Ateneu ens reunim el primer dimarts de mes per parlar sobre Els Poetes de Ferrater en aquest cicle organitzat per l’Associació Gabriel Ferrater. Conversem amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Ferrater. El dimarts 7 de març a les 19 h parlarem sobre Crhétien de Troyes (1135-1190, dates probables), un dels primers autors importants de la literatura francesa. Ho farem amb Eduard Vilella, professor de Literatura romànica medieval i contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Els poetes de Ferrater: Josep M. Oroval ens parla de W. Shakespeare

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

A l’Ateneu ens reunim el primer dimarts de mes per parlar sobre Els Poetes de Ferrater en aquest cicle organitzat per l’Associació Gabriel Ferrater. Conversem amb reconeguts ponents sobre els poetes que van influenciar l’obra de Ferrater. El dimarts 7 de febrer a les 19 h parlarem sobre Shakespeare amb Josep Mª Oroval.

Josep Ma. Oroval, Professor jubilat d’ESADE, empresari i consultor, és fundador i President de l’Associació Shakespeare de Catalunya. Ha seguit cursos presencials i on-line sobre Shakespeare, impartits per diferents universitats i centres de formació com ara les universitats d’Oxford, Harvard, Warwick, Birmingham i el Shakespeare Birthplace Trust,  i ha impartit multitud de conferències sobre Shakespeare i les seves obres. Col·labora habitualment amb teatres i companyies teatrals quan programen representacions de les obres de Shakespeare, sigui per a presentar les obres sigui per a moderar els col·loquis post-funció. En aquest sentit ha col·laborat amb el Teatre Nacional de Catalunya, l’Auditori de Sant Cugat, l’Espai Brossa, el Teatre Akadèmia, així com amb el Liceu, presentant la part literària d’òperes compostes a partir de les obres de Shakespeare.

L’Ateneu parla amb La Transformadora: “Temps de cures”, amb Lídia Martínez

Entrada gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

El dimarts 13 de desembre de 19 a 20.30 h acollirem a la sala d’actes una nova activitat del cicle L’Ateneu Parla per aprofundir en el tema de les cures. “Temps de cures” és una xerrada organitzada per la Comunalitat Urbana de Sant Cugat, La Transformadora de Collserola, que serà impartida per Lídia Martínez, membre de La Gresca i de la Comunalitat Urbana de Ripollet.

Amb aquesta acctivitat es pretén aprofundir sobre el concepte de cura, entesa com el conjunt de tasques que produeixen béns i serveis que serveixen per regenerar quotidianament i generacionalment el benestar físic i emocional de les persones, i que es produeixen normalment en circuits d’intimitat i en el marc de les llars.

Es proposaran dinàmiques de grup que busquen generar un espai de reflexió i de participació ciutadana que permeti detectar necessitats, reptes i palanques de canvis entorn de l’àmbit de les cures, tenint en compte els valors de la justícia social, la dignitat, l’equitat i la diversitat.

Introduirem la Xarxa pel Dret a la Cura Digna que s’està formant també a Sant Cugat.

Sobre la Transformadora

La Transformadora de Collserola és un viver d’iniciatives de transformació eco-social, que impulsa actuacions que tenen com a objectiu la informació, formació i sensibilització dels valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) i dels béns comuns urbans, així com la creació, acompanyament i reforç de diferents xarxes de suport mutu i d’activitats productives i de creació de valor que enforteixin l’ESS a Sant Cugat.

Ho organitza: La Transformadora

Hi col·labora: Ateneu Santcugatenc

Presentació del llibre “La música cubana en el cine”, d’Arsenio Rodríguez

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’historiador i escriptor cubà Arsenio Rodríguez Quintana torna a l’Ateneu per presentar un altre dels seus llibres, que sempre indaguen en les relacions culturals i econòmiques entre Cuba i la resta del món. En aquesta ocasió, el dijous 19 de gener a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu, ens acompanyarà per parlar-nos del seu llibre La música cubana en el cine americano y europeo.

 

Sobre el llibre

És impossible pensar en l’Època d’Or del cinema mexicà sense “les rumberes cubanes” que va activar el mambo del cubà Dámaso Pérez Prado en els anys quaranta. Es impossible pensar en el Hollywood dels anys cinquanta sense les seves grans actrius convertides en estrelles com Rita Hayworth, Abbe Lane, Marilyn Monroe, Esther Williams o Fred Astaire, o musicals com West Side Story. És impossible pensar en el cinema europeu sense Silvana Mangano, Sofia Loren, Brigitte Bardot o Anita Ekberg. Tots aquests impossibles tenen una sola cosa en comú, que totes aquestes dones i homes van ballar rumba, son, mambo i chachachá en les seves pel·lícules més conegudes. Ritmes cubans que es van consolidar a nivell mundial entre finals dels anys trenta i els anys seixanta del segle XX.

Aquest llibre es pregunta per què Sofia Loren balla la cançó Mambo italiano, en el film Pane, Amore e…, i diu que és un ritme brasiler sent cubà; de per què a La Dolce Vita (1960) amb Mastroniani i Anita Ekberg, el mambo i chachachá són vitals en la seva trama, i com Bruce Lee abans de ser conegut com a karateka va ser el rei del chachachá en una pel·lícula. Sense oblidar la fascinació de Marlon Brandon o Nat King Cole pels ritmes cubans viatjant a l’illa per a tocar-los o explicar-los, mentre que allà, Benny Moré o Celia Cruz regnaven amb boleros, mambos i sons pels cabarets cubans que després eren portats al cinema cubà i mexicà.

Un llibre que conté més de trenta imatges entre fotogrames i cartells i que pot llegir-se i anar verificant els seus arguments amb les cançons en Youtube i rememorar ser vintage mentre llegim, encara que també s’analitza què va passar a l’illa amb el cinema revolucionari i independent amb la música fins als nostres dies. D’això es tracta.

 

Explicació de l’autor, Arsenio Rodríguez
Aquest llibre va ser fruit d’una sèrie d’articles que vaig escriure des del començament de l’any 2000, fins al 2007, quan escrivia de manera setmanal per a la revista Trobada de la Cultura Cuba que dirigia Jesús Díaz des de Madrid. Gràcies a ell, em vaig tornar a sentir escriptor després d’arribar a Europa en 1999, perquè l’única cosa que feia com a tal era escriure per a Trobada. La resta, va ser recollir olives, fer classes de salsa durant mesos, de taxista, treballar en una ONG… oficis que m’han fet molt feliç sempre i em van ensenyar a viure a l’Europa del canvi de segle (de la pesseta a l’euro), a la qual vaig arribar sent historiador graduat de la Universitat de l’Havana i havent treballat en l’Arxiu Nacional de Cuba. No pretén ser una enciclopèdia de la música cubana al cinema, però sí que abasta les pel·lícules més importants que es van fer ressò de la nostra música en occident, és a dir, Amèrica i Europa.

Presentació del llibre Disset Esclats, de Mª Àngels Viladot

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

L’escriptora Maria Àngels Viladot torna al gènere de la narrativa breu amb el seu llibre  Disset esclats (Stonberg, 2021)un mosaic de relats inspirats per vivències de disset dones. L’autora, acompanyada del lingüista i poeta Carles Duarte,  ens el presentarà a l’Ateneu de Sant Cugat el dimarts 14 de març a les 19 h.  L’actriu Araceli Bruch llegirà fragments del llibre, que seran interpretats a capella per la Mercedes Delclòs.

Com diu l’escriptora Olga Xirinacs al pròleg: «Resulta molt atractiva i alhora ben aprofundida i mesurada la variació temàtica de les narracions. Viatges a París, a Menorca, records de Puig Antich, el Movimiento, els maquis, afusellaments, un difícil aprenentatge, la mort de la mare, desavinences, Caín i Abel, algun accident, un cognom, comunistes, hackers i, finalment, la pandèmia. Tot ha estat viscut, tot ha estat relatat. És la memòria que, des de sempre, observada i escrita, ha anat configurant la cultura, és a dir, el que som i el que anem fent i, com tot plegat, evoluciona en el temps.»

Aquesta presentació  s’inclou en les activitats programades amb motiu del 8 de març a l’ateneu Santcugatenc.

 

Sobre l’autora

Maria Àngels Viladot i Presas és doctora en psicologia social, especialitzada en comunicació intergrupal, i escriptora. Ha exercit de professora universitària, tant a la Universitat Autònoma de Barcelona com a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha col·laborat assíduament amb la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (EEUU). Ha treballat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat directora de l’Editorial Aresta (2006-2016). Del 2003 al 2016 ha estat membre del comitè Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. També ha estat membre del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès. És autora de Laberint al soterrani i altres contes (Viena, 2019), de La Fúria de Fandango i altres relats (Viena, 2020), d’un poemari, una novel·la, vint llibres d’assaig i més de dos-cents articles acadèmics i de divulgació. Ha rebut el premi Maria Aurèlia Capmany de l’Ajuntament de Barcelona (2015), primera finalista del Premi Sent Soví amb l’obra “Letras con sabor” (2010),  Premi de la Caixa de Sabadell pel treball d’investigació “Un estudi a Catalunya sobre estereotips en la gent gran” (1995) i el premi Doctor Martí i Julià, de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre llengua i bilingüisme a Catalunya (1979). Col·labora en diversos mitjans de comunicació (Diari Ara, a Huffington Post, a Público i a La Independent). La podeu visitar a www.mviladot.com i escriure a: aviladot51@gmail.com.

“Dibuixos per a tots”, l’exposició de José David Méndez López

El dijous 9 de març s’inaugurarà l’exposició “Dibuixos per a tots” a l’espai de trobada de l’Ateneu Santcugatenc. Ceres i llapis aquarel·lables, retoladors amb aquarel·la i llapis de color amb aquarel·la són les tècniques que José David Méndez López ha fet servir per crear les imatges que podrem veure fins al dia 8 d’abril a l’espai de trobada de l’Ateneu.
Méndez pinta des de fa uns sis anys i s’ha format a diferents cursos a la Casa de la Cultura i l’Ajuntament i amb pintors privats, entre d’altres. Ara tenim ocasió de veure a l’Ateneu algunes de les seves creacions, amb les que l’autor posa la mirada en diferents realitats i petits detalls que ens envolten.

Presentació del llibre “Pájaros de papel”, de Magdalena Albero

Entrada gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

Pájaros de papel (Editorial Maluma, 2022) és la quarta novel·la de l’escriptora Magdalena Albero Andrés, que ha obtingut el premi “Mujer al viento” 2022. El divendres 9 de desembre a les 19 h presentarà el llibre a la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat, acompanyada per la filòloga i periodista Antinea Ravarotto, professora d’italià a l’Ateneu.

Durant la presentació també ens parlarà dels altres llibres que té publicats, en què treballa la novel·la històrica i contemporània amb títols com Los caminos del mar (Premio Internacional de Novela Histórica Ciudad de Úbeda. Roca editorial 2014), La corte de las estrellas (Editorial Stonberg, 2018) i Más allá de los olivos (Finalista XXXV Premio Jaén de Novela.  Editorial Stonberg, 2020). També ha publicat un llibre de relats inspirats en les històries de dones anònimes d’Europa i Estats Units, Pequeñas historias de ellas (Editorial Maluma, 2017).

Historiadora i periodista de formació i professora titular a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Magdalena Albero Andrés és doctora en Comunicació i Educació per la Indiana University (USA).  També ha fet docència i recerca a diverses universitats del Canadà i dels Estats Units.

 

SINOPSI Pájaros de papel:

Estiu de 2014. Un matí, l’anciana Tomoko es posa un vestit vermell i surt de casa seva per a dirigir-se a Ginza Six, el centre comercial més luxós de Tòquio.

Héctor, un jove llicenciat en precarietat laboral, viatja a Tòquio convidat per Akiko, l’estudiant d’espanyol a Salamanca de qui està enamorat. Una vegada allí, viu uns dies d’incomprensió i sorpresa. La seva trobada amb l’àvia i la germana de Akiko, i el problema familiar en el qual es veu implicat, el portaran a conèixer les contradiccions del Japó modern. Héctor també arribarà a entreveure els temors i desitjos de les tres dones amb les quals es troba.

Una mirada complexa sobre el Japó actual que va més enllà de l’admiració per la delicadesa de les seves tradicions o la crítica al funcionament de la seva societat. Una història d’amor i desamor, de lleialtat i esperança. Un relat de descobriment i acceptació d’un mateix i d’una cultura diferent de la pròpia.

Recorregut musical pels pessebres en finestra

Cada Nadal l’Ateneu organitza unes rutes musicals pels pessebres en finestra del centre. Les dates d’aquest 2022 són el dimarts 27, amb l’acompanyament musical de l‘Escola Fusió, i el dimecres i dijous 28 i 29 amb l’acompanyament musical de l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat.​ 

És una activitat gratuïta que forma part del Concurs de Pessebres que organitza l’Ateneu i les rutes surten a les sis de la tarda des de la plaça Barcelona.