Entrades

Tertúlies Literàries: Eduard Vilella ens parla d’Alda Merini

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Per cloure la temporada de tardor, el mes de desembre Eduard Vilella que ens parlarà de l’obra d’ Alda Merini, poeta, pensadora, aforista i escriptora italiana. La trobada tindrà lloc el dimarts 1 de desembre a les 19 h

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

Alda Merini (1931–2009) va ser una de les poetes italianes més destacades del segle XX.

Va començar a publicar molt jove i aviat va rebre el reconeixement d’importants escriptors italians. La seva vida va estar marcada pels llargs ingressos en hospitals psiquiàtrics, una experiència que va influir profundament en la seva obra. Després del seu retorn a la vida pública, va publicar alguns dels seus llibres més celebrats, com La Terra Santa, i va desenvolupar una intensa trajectòria literària tant en poesia com en prosa. Guardonada amb diversos premis i candidata al Premi Nobel, la seva obra dona veu als col·lectius exclosos i reflexiona sobre el sofriment, l’amor i la llibertat.

Eduard Vilella, professor de Literatura romànica medieval i contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Tertúlies Literàries: Maria Callís ens parla de Clementina Arderiu

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

El mes de novembre Maria Callís que ens parlarà de l’obra de Clementina Arderiu, autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L’esperança encara (1969), entre d’altres. La trobada tindrà lloc el dimarts 3 de novembre a les 19 h

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

Clementina Arderiu (1889–1976) va ser una destacada poeta catalana, influïda per la poesia popular, Josep Carner i Joan Maragall.

Va publicar obres com Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), És a dir (1959) i L’esperança encara (1969). La seva poesia, molt elaborada, tracta temes com la fe, l’amor, la condició femenina, la vida quotidiana i la mort. Inicialment vinculada al noucentisme, va evolucionar cap a un estil més personal. També va formar part del cercle d’intel·lectuals i artistes d’Olga Sacharoff a Catalunya.

 

Maria Callís i Cabrera (Girona, 1983) és una poetessa i professora catalana.

És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, on també exerceix com a professora associada. Especialitzada en lingüística, ha investigat el parlar alguerès tant en la seva tesina com en la seva tesi doctoral, centrada en l’anàlisi dels contactes consonàntics d’aquesta varietat del català.

 

 

Tertúlies Literàries: Noemí Montetes ens parla de José Maria Valverde

/in , /by

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Iniciem la temporada de tardor amb Noemí Montetes, el proper dimarts 6 d’octubre a les 19 h, que ens parlarà de l’obra de José Maria Valverde, una de les figures més rellevants de la literatura canadenca actual i una veu clau del pensament poètic feminista i experimental.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

José Maria Valverde, poeta, filòsof, crític literari, historiador de les idees i traductor espanyol.

Va passar la seva infantesa a Madrid i es va doctorar en Filosofia amb una tesi sobre el llenguatge de Wilhelm von Humboldt. Poeta, filòsof, assagista i professor universitari, va exercir la càtedra d’Estètica a la Universitat de Barcelona i va destacar per la seva tasca en la història de les idees, la crítica literària i la traducció de clàssics anglesos i alemanys. Compromès amb els valors democràtics, cristians i antifranquistes, va renunciar a la seva càtedra el 1964 en solidaritat amb professors represaliats pel règim franquista i es va exiliar als Estats Units i al Canadà, on va continuar la seva carrera acadèmica. El 1977 va tornar a Barcelona després de recuperar la seva plaça. Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi Nacional de Poesia i el Premi de la Crítica. Va morir a Barcelona el 1996 mentre investigava l’obra de Søren Kierkegaard.

Noemí Montetes-Mairal i Laburta és professora de literatura a la Universitat de Barcelona.

Especialista en Luis Rosales, centra la seva recerca en la literatura espanyola moderna i contemporània (segles XIX-XXI), amb un interès especial per la poètica de la transcendència i per les relacions entre la literatura castellana i la catalana.

 

 

Celebrem el Dia de la Poesia amb Raquel Santanera i Glòria Coll Domingo

/in /by

El divendres 20 de març a les 19 h a l’Ateneu Santcugatenc commemorem el Dia Mundial de la Poesia que se celebra el 19 de març i ho fem amb aquest acte organitzat conjuntament amb l’Associació Gabriel Ferrater i Versàtil: un recital de les poetes Raquel Santanera i Glòria Coll Domingo, acompanyat del violoncel d’aquesta última. L’acte també s’emmarca en les activitats del VII Concurs de Videopoemes que organitza l’Ateneu Santcugatenc.

L’entrada és gratuïta però serà necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

A hores d’ara, és difícil trobar un poble on la Raquel Santanera no hagi anat a escampar els seus versos. La potència i el nervi de la seva declamació la situen com una de les veus més emocionants de l’escena. Per la seva banda, la Glòria Coll Domingo ens portarà per aquest recital no només la seva poesia punyent i precisa, sinó la seva música: el violoncel amb tècniques de loop amb les quals ha estat experimentant últimament. Dues de les veus més interessants del panorama actual es trobaran amb la riquesa de sonoritats que pot oferir el violoncel.

 

Raquel Santanera (Manlleu, 1991) és poeta, llibretera i gestora cultural. És comissària del Festival de Poesia Domini Màgic de Santa Coloma de Farners i una de les tres programadores de l’Horiginal, històric espai de recitals i noves actituds literàries de Barcelona. Ha publicat els poemaris Teologia poètica d’un sol ús (Premi Martí Dot, 2015), De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (Premi de Poesia de Pollença, 2017) i Reina de rates: crònica d’una època (Premi Miquel Martí i Pol, 2020). També és autora del text “[[(>) 4{8.732È-PROTOCOL INTERPLANETARI]”, inclòs al volum Els coets venien com llagostes, dedicat a les noves narracions marcianes. Combina l’escriptura amb la participació en recitals de poesia amb un fort component performatiu, i ha desenvolupat projectes d’espectacles poètics en col·laboració amb músics, artistes i altres creadors. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, l’alemany, l’eslovè, l’italià, el castellà i l’anglès, i han estat inclosos en diverses antologies.

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988) ha forjat en paral·lel les seves passions, la de la música i la poesia. Si bé durant anys les va portar per separat i gairebé en secret l’una de l’altra, d’un temps ençà, animada per alguns amics i col·legues, ha anat coent a foc lent alguns projectes que les combinen. Com a poeta, es va donar a conèixer amb el Premi Amadeu Oller per a joves poetes el 2013 amb el llibre Oda als objectes. Després van seguir Territori inhabitable i Retorn. El seu últim llibre de poemes, A través, va ser premiat amb els Jocs Florals de Barcelona el 2022. Com a violoncel·lista, ha estudiat als conservatoris de Barcelona, Utrecht i Amsterdam, i s’ha format tant en violoncel clàssic i contemporani com en música antiga. Gaudeix sobretot el treball de música de cambra i ha impulsat diverses agrupacions en què s’experimenta amb àmbits artístics diversos, com el projecte «Canto no la rosada», basat en la recuperació d’obres cabdals i força oblidades de la poesia i la música clàssica catalana.

 

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc, Associació Gabriel Ferrateri Versàtil

 

L’Ateneu convoca el III Concurs de Vídeo Poemes per Sant Jordi

/in , /by

Per tercer any consecutiu, l’Ateneu Santcugatenc organitza un concurs de vídeo poemes per celebrar la Diada de Sant Jordi. La participació consisteix a realitzar un vídeo on es reciti un poema en català, propi o d’altres autors. El jurat, conformat per membres de l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater i Òmnium Cultural, valorarà l’elecció del poema, l’originalitat, les imatges, la música i com es combinen totes les parts que conformen la peça audiovisual. Aquest 2022, coincidint amb la celebració de l’Any Ferrater, convoquem un premi especial pels vídeo poemes basats en poemes de Gabriel Ferrater. La participació estarà oberta fins al 7 de maig.

Entre els tres finalistes designats pel jurat, que rebran un diploma i un lot de llibres, el públic votarà a les diferents xarxes de l’Ateneu el vídeo poema guanyador, que aconseguirà un curs trimestral dels que s’ofereixen cada trimestre a l’Ateneu Santcugatenc.

Les bases completes del concurs, el formulari d’inscripció i els vídeo poemes guanyadors de les edicions anteriors els trobareu a  la pàgina www.ateneu.cat/concurs-video-poemes/. El concurs està obert a totes les edats, tot i que els i les menors que hi participin hauran de presentar una autorització dels tutors legals.

¿Com sorgeix el concurs?

L’any 2020 vam viure un Sant Jordi molt particular, i la situació de confinament ens va fer buscar una forma de poder celebrar aquest dia des de casa. En aquest context va sorgir el I Concurs de vídeo poemes de l’Ateneu, al qual van participar un total de 19 persones de diferents indrets del territori català. D’entre ells, un jurat conformat pel president de l’Ateneu i representants de l’Associació Gabriel Ferrater i Versdonadona2, van triar el tres vídeo poemes finalistes. El més votat pel públic va ser el de la concursant Anna Molina a partir del poema Tot és un immens buit, de la poeta catalana Montserrat Abelló.

L’originalitat i varietat de les propostes i la bona acollida del concurs, tant a nivell de vídeo poemes com de votacions, ens van animar a recuperar la iniciativa el 2021. En aquesta segona edició vam comptar novament amb l’AGF i es va incorporar Òmnium Cultural al jurat, que va haver de triar els finalistes d’entre un total de 17 propostes, valorant especialment la qualitat de les participacions rebudes, que van traspasar les fronteres nacionals. El vídeo poema El mar ja no brama de Noemí Morral, va resultar el guanyador de la segona edició.

Estem desitjant conèixer els vídeo poemes participants en aquesta tercera edició. Envia el teu vídeo poema abans del 7 de maig!

Taula d’intercanvi de llibres per Sant Jordi

Del 20 al 30 d’abril de 2022 a l’Ateneu disposarem d’una taula d’intercanvi físic de llibres. Porta el teu llibre, deixa’l amb una recomanació escrita i emporta-te’n un altre, amb la recomanació d’una altra persona. Et podràs emportar també el punt de llibre que hem fet per Sant Jordi a partir d’una il·lustració d’Elizabeth Quito.

Tertúlies literàries amb AGF: Jordi Llavina parla de Joan Margarit II

/in /by
Entrades esgotades. Inscriu-te a la llista d’espera escrivint un correu a comunicacio@ateneu.cat
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents.

El dimarts 5 d’octubre a les 19 h ens retrobarem acompanyats de l’escriptor Jordi Llavina, que ens parlarà per segona vegada del poeta Joan Margarit.

 

JORDI LLAVINA

Jordi Llavina i Murgadas  (Gelida, 1968) és un escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Es va donar a conèixer l’any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d’estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l’any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l’obra Diari d’un setembrista. Actualment col·labora al programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d’amor.

JOAN MARGARIT

Nascut a Sanaüja (Segarra, 1938-Sant Just d’Esvern 2021), Margarit era arquitecte de professió i catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. La seva extensa obra poètica original en català i castellà ha estat traduïda a diversos idiomes i acumula més de 20 premis i distincions. Destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, que va rebre fins en 3 ocasions (1983, 1985, 2006), el Premi Carles Riba de Poesía (1985), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008), el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2015) i el Premio Nacional de Poesía (Ministerio de Cultura – 2008), així com altres reconeixements internacionals a Mèxic i Xile. Recentment havia estat distingit amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (Patrimonio Nacional, Universidad de Salamanca – 2019) i el Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes (Ministerio de Cultura – 2019).

Tertúlies literàries amb AGF: Jordi Llavina parla de Joan Margarit

/in /by
Entrades exhaurides. L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc. Podeu descarregar els poemes que es comentaran a le sessió en aquest enllaç.

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents.

El dimarts 7 de setembre a les 19 h ens retrobarem després de l’estiu per començar un trimestre molt especial. I ho farem acompanyats de l’escriptor Jordi Llavina, que ens parlarà del poeta Joan Margarit.

 

JORDI LLAVINA

Jordi Llavina i Murgadas  (Gelida, 1968) és un escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. Es va donar a conèixer l’any 2001 en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d’estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura. A la seva maduresa, és quan comença a crear obres de distints gèneres, com el poètic o el narratiu. En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l’any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l’obra Diari d’un setembrista. Actualment col·labora al programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d’amor.

JOAN MARGARIT

Nascut a Sanaüja (Segarra, 1938-Sant Just d’Esvern 2021), Margarit era arquitecte de professió i catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. La seva extensa obra poètica original en català i castellà ha estat traduïda a diversos idiomes i acumula més de 20 premis i distincions. Destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, que va rebre fins en 3 ocasions (1983, 1985, 2006), el Premi Carles Riba de Poesía (1985), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008), el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2015) i el Premio Nacional de Poesía (Ministerio de Cultura – 2008), així com altres reconeixements internacionals a Mèxic i Xile. Recentment havia estat distingit amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (Patrimonio Nacional, Universidad de Salamanca – 2019) i el Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes (Ministerio de Cultura – 2019).

Entrega de premis del II Concurs de Vídeo Poemes de Sant Jordi

/in /by

El dijous 3 de juny la sala d’actes de l’Ateneu de Sant Cugat es va transformar en una sala de projeccions per veure els vídeo poemes seleccionats al II Concurs de Vídeo Poemes de Sant Jordi que organitza l’Ateneu, en col·laboració amb l’Associació Gabriel Ferrater i Òmnium Cultural Sant Cugat.

Vam tenir la gran sort de comptar amb la presència de totes les persones finalistes -o en algún cas algun representant-, que van recollir el seu premi de la mà del president de l’Ateneu, Àlvar Roda, i del representant de l’Associació Gabriel Ferrater, Miquel Santaeulàlia, tots dos membres del jurat.

Frances Aguirre va rebre una de les mencions especials pel seu vídeo poema “Què hi faig aquí” en companyia de part de la seva família. Rosamaria Bruguera també va recollir el seu diploma per la menció especial per la versió del poema “El meu amor sense casa” de María Mercè Marçal, que va realitzar amb Mayu Hirate i Carles Torres, residents a París.

I finalment de les tres finalistes vam comptar amb la presència de la santcugatenca Vera López, que va recollir el seu diploma, un llot de llibres i una ampolla de cava per l’adaptació del poema “Ja mai més no podré dormir“, de Salvador Espriu, que va realitzar amb ajuda dels seus veins.

L’altra finalista, la xilena Gladys Mendia de Gajardo, no va poder acudir, però en el seu lloc es va desplaçar desde Mataró a recollir el premi el pare de Jessica Pujol Duran, autora i veu del poema “Ninó“, i resident a Londres.

“El mar ja no brama“, de la vigatana Noemí Morral, va resultar el vídeo més votat pel públic d’entre els tres vídeos triats pel jurat, i va acudir acompanyada de Montse Morral, que posa música al vídeo i d’altres amics a recollir el premi, un curs gratuït a l’Ateneu.

El concurs en la seva segona edició va comptar amb un total de 17 participacions d’arreu de tot el territori català, i esperem que continui creixent en participacions, qualitat i abast de cara a les properes edicions.

Tertúlies Literàries: Edgardo Dobry parla de Jaime Gil de Biedma

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents. Al 2021 el cicle està dedicat a la Escuela de Barcelona, amb especialistes d’aquest grup poètic integrat per Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, que a finals dels anys 50, avalats pel crític Josep M. Castellet, es van posicionar dins la poesia castellana contemporània com a nucli de l’anomenada “generació” dels 50. Gabriel Ferrater estigué unit a aquest grup de poetes, si bé escollí el català com a forma d’expressió poètica.

L’1 de juny a les 19 h, el poeta, assagista i traductor argentí Edgardo Dobry paralà de Jaime Gil de Biedma, considerat un dels poetes més importants de la segona meitat del segle XX i de la Generació del 50.

 

JAIME GIL DE BIEDMA (Barcelona, 1929-1999)

Destacat representant de la Generació del 50 i unit per raons d’afinitat intel·lectual i d’amistat amb alguns dels seus membres (especialment Carlos Barral i  Gabriel Ferrater), la seva poesia s’inspira, amb arriscada sinceritat, en l’experiència civil i en la seva història personal. L’expressió franca i lliure de convencions amb què aborda els temes (entre ells, i fonamental, l’eròtic), la ironia o l’escepticisme intel·ligents que fan gala els seus versos, la marxa narrativa i el toc de savi prosaisme són virtuts que justifiquen el paper summament destacat que ocupa en la poesia moderna, malgrat la brevetat de la seva producció.

 

EDGARDO DOBRY (Argentina, 1962)

És un poeta, assagista i traductor argentí; és professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

És membre del consell de direcció de la revista argentina Diari de Poesia. Ha publicat articles i assajos en diverses revistes d’Espanya, l’Argentina i Mèxic. Ha traduït, entre altres, a Giorgio Agamben, Roberto Calasso, Sandro Penna i William Carlos Williams. Treballa també com a editor i practica l’assaig i la crítica literària, principalment en el diari El País. Codirigeix, al costat de Nora Catelli, la col·lecció Intervencions Parany.

PROPERES SESSIONS

  • Dijous 1 de juliol, Carlota Casas parla de Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma

 

Tertúlies Literàries: Carlota Casas parla de José Agustín Goytisolo

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia per acudir presencialment a www.ateneu.cat/inscripcions
L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

El cicle de Tertúlies Literàries, coordinat per l’Associació Gabriel Ferrater, ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu de Sant Cugat per parlar de literatura amb diferents ponents. Al 2021 el cicle està dedicat a la Escuela de Barcelona, amb especialistes d’aquest grup poètic integrat per Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, que a finals dels anys 50, avalats pel crític Josep M. Castellet, es van posicionar dins la poesia castellana contemporània com a nucli de l’anomenada “generació” dels 50. Gabriel Ferrater estigué unit a aquest grup de poetes, si bé escollí el català com a forma d’expressió poètica.

El 4 de maig a les 19 h, la filòloga i periodista Carlota Casas parla de José Agustín Goytisolo, un dels poetes de “La escuela de Barcelona”

JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO (Barcelona, 1928-1999)

Va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, finalitzant-los a la Universitat de Madrid i on va relacionar-se amb poetes com José Ángel Valente, José Manuel Caballero Bonald o Alfonso Costafreda. Amb aquests dos, i juntament amb Ángel González i Jaime Gil de Biedma, formà l’anomenada Generació del 50, que tingué un compromís moral i polític en favor de la democràcia i que promouen una preocupació pel llenguatge.

Durant la dècada del 1960 sofrí una profunda crisi literària de la qual aconseguí sortir-se’n aviat però al final de la seva vida patí nombroses depressions.

El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

 

CARLOTA CASAS BARÓ (Barcelona, 1976)

Doctora en Filologia Catalana, és guionista i periodista, ha treballat de redactora i documentalista en diferents projectes audiovisuals a TV3 i BTV. Guionista i tertuliana del programa “De memòria” de Catalunya Ràdio, ha treballat també en la premsa escrita i el sector editorial. És autora del llibre Gabriel Ferrater i Jaume Gil de Biedma, poetes de consciència (2015, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, S.A.)

 

PROPERES SESSIONS

  • Dimarts 8 de juny, Edgardo Dobry parla de Jaime Gil de Biedma
  • Dimarts 6 de julio, Carlota Casas parla de Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma