Entrades

Tallers, cultura i dansa aquest gener a l’Ateneu

/in /by

Aquesta setmana hem començat els cursos i tallers del segon trimestre. Ho hem fet amb la il·lusió d’iniciar noves propostes, com ara Records fotogràfics, Història del Feminisme, Monogràfics de correcció postural o cursos d’Hort i Jardí, i també amb les ganes de retrobar-nos amb l’alumnat que ja venia a aprendre des del setembre.

Us recordem que encara tenim places per molts grups i que hi ha molts cursos que encara no han començat. Fes una ullada a www.ateneu.cat o truca’ns per saber més de cada proposta!

Dins la programació cultural, aquest dijous l’historiador i escriptor cubà Arsenio Rodríguez Quintana torna a l’Ateneu per presentar un altre dels seus llibres, que sempre indaguen en les relacions culturals i econòmiques entre Cuba i la resta del món. En aquesta ocasió, el 19 de gener a les 19 h, ens acompanyarà per parlar-nos del seu llibre La música cubana en el cine americano y europeo  i explorar com els rtimes cubans com la rumba, el son, el mambo o el chachachá van guanyar-se un espai en el cinema internacional.

I si el que tens és ganes de moure el cos, et convidem a la segona ballada oberta i gratuïta de Linedance Country aquest dissabte 21 d’11.30 a 13.30 h al pati de l’Ateneu. Vine a ballar i a passar-t’ho bé amb María Rovira, la nostra professora d’aquest conegut ball que té els origens als Estats Units.

Podràs aprofitar per provar i gaudir la proposta gastronòmica de l’Ateneu, una furgoteca on podràs fer esmorzars, cafés, tapes, hamburgueses, vins, vermuts i cerveses. Us hi esperem!

Presentació del llibre “La música cubana en el cine”, d’Arsenio Rodríguez

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’historiador i escriptor cubà Arsenio Rodríguez Quintana torna a l’Ateneu per presentar un altre dels seus llibres, que sempre indaguen en les relacions culturals i econòmiques entre Cuba i la resta del món. En aquesta ocasió, el dijous 19 de gener a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu, ens acompanyarà per parlar-nos del seu llibre La música cubana en el cine americano y europeo.

 

Sobre el llibre

És impossible pensar en l’Època d’Or del cinema mexicà sense “les rumberes cubanes” que va activar el mambo del cubà Dámaso Pérez Prado en els anys quaranta. Es impossible pensar en el Hollywood dels anys cinquanta sense les seves grans actrius convertides en estrelles com Rita Hayworth, Abbe Lane, Marilyn Monroe, Esther Williams o Fred Astaire, o musicals com West Side Story. És impossible pensar en el cinema europeu sense Silvana Mangano, Sofia Loren, Brigitte Bardot o Anita Ekberg. Tots aquests impossibles tenen una sola cosa en comú, que totes aquestes dones i homes van ballar rumba, son, mambo i chachachá en les seves pel·lícules més conegudes. Ritmes cubans que es van consolidar a nivell mundial entre finals dels anys trenta i els anys seixanta del segle XX.

Aquest llibre es pregunta per què Sofia Loren balla la cançó Mambo italiano, en el film Pane, Amore e…, i diu que és un ritme brasiler sent cubà; de per què a La Dolce Vita (1960) amb Mastroniani i Anita Ekberg, el mambo i chachachá són vitals en la seva trama, i com Bruce Lee abans de ser conegut com a karateka va ser el rei del chachachá en una pel·lícula. Sense oblidar la fascinació de Marlon Brandon o Nat King Cole pels ritmes cubans viatjant a l’illa per a tocar-los o explicar-los, mentre que allà, Benny Moré o Celia Cruz regnaven amb boleros, mambos i sons pels cabarets cubans que després eren portats al cinema cubà i mexicà.

Un llibre que conté més de trenta imatges entre fotogrames i cartells i que pot llegir-se i anar verificant els seus arguments amb les cançons en Youtube i rememorar ser vintage mentre llegim, encara que també s’analitza què va passar a l’illa amb el cinema revolucionari i independent amb la música fins als nostres dies. D’això es tracta.

 

Explicació de l’autor, Arsenio Rodríguez
Aquest llibre va ser fruit d’una sèrie d’articles que vaig escriure des del començament de l’any 2000, fins al 2007, quan escrivia de manera setmanal per a la revista Trobada de la Cultura Cuba que dirigia Jesús Díaz des de Madrid. Gràcies a ell, em vaig tornar a sentir escriptor després d’arribar a Europa en 1999, perquè l’única cosa que feia com a tal era escriure per a Trobada. La resta, va ser recollir olives, fer classes de salsa durant mesos, de taxista, treballar en una ONG… oficis que m’han fet molt feliç sempre i em van ensenyar a viure a l’Europa del canvi de segle (de la pesseta a l’euro), a la qual vaig arribar sent historiador graduat de la Universitat de l’Havana i havent treballat en l’Arxiu Nacional de Cuba. No pretén ser una enciclopèdia de la música cubana al cinema, però sí que abasta les pel·lícules més importants que es van fer ressò de la nostra música en occident, és a dir, Amèrica i Europa.

Presentació del llibre “Orígenes de la Habanera”, d’Arsenio Rodríguez

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions
La xerrada es podrà seguir en directe des del nostre canal de Youtube.

Arsenio Rodríguez Quintana, escriptor i intel·lectual cubà-espanyol, va néixer a l’Havana en 1964, i en la seva Universitat va estudiar Història. És, a més, poeta, narrador, assagista i bloguer. Va abandonar l’illa en 1999 i avui escriu des de Sant Cugat. Ha publicat 14 llibres i ha participat en publicacions literàries, articles i assajos sobre música, fotos i arquitectura.

Creador d’un bloc que supera el milió de visites, pare d’una filla catalana, historiador i musicòleg, presentarà per tercera vegada un dels seus llibres l’Ateneu de Sant Cugat, aquesta vegada el dimarts 28 d’octubre a les 19 h.

Orígenes de la Habanera: la contradanza y el tango en Cuba (Juny, 2021) és un llibre sorgeix per a intentar omplir un buit essencial en els llibres que s’han escrit en els últims anys a Europa sobre el ritme d’havaneres. Aquest buit està relacionat amb la poca o nul·la informació sobre el ritme africà (negre i afrocubà) que és l’essència de l’havanera i la cadència del seu ritme. L’havanera en el segle XIX, va ser anomenada de moltes formes: ritme de tango, tango de negrets, ritme d’havaneres, americanes i fins i tot criolles, però sempre va ser el mateix. També trenca altres tòpics com els que plantegen que l’havanera va marxar de Cuba en el segle XIX, es va plantar a Europa i allà es va abandonar. També certifica el seu èxit en “las zarzuelas” del segle XIX i en els festivals d’havaneres a Torrevella o Calella de Palafrugell des dels anys cinquanta del segle passat.

El llibre conté el perfil més complet aparegut en un llibre de música sobre María (Gamboa) Martínez, una negra lliberta cubana, que va passejar el tango cubà amb la seva guitarra per Madrid, Londres i París en els seus millors escenaris des de 1936 fins a 1950 subvencionada per la Reina Isabel i que va enlluernar a molts, entre d’altres a Charles Baudelaire qui li va dedicar un poema recollit aquí.

El llibre també treballa els tres vessants de l’havanera que es van continuar creant a Cuba: la instrumental, la lírica (bel cant) i la popular. En el segle XX, els primers enregistraments de RCA Víctor van incloure “havaneres,” després el teatre Regina i Martí a Cuba van ser escenaris de “zarzuelas” cubanes com a Nena Rita (1927), Cecilia Valdés (1931) o Amalia Batista, d’Eliseo Grenet, Lecuona i Prat, totes plagades de tangos i havaneres, sense oblidar que María Teresa Vera, Gonzalo Roig, Marta Valdés i molts altres escriuen havaneres fins als dies d’avui.

Aquest llibre tracta de la legitimitat afrocubana en l’havanera, que sorgeix de la contradansa cubana i el tango. Amb fotos, partitures i dades objectives i potser la cronologia històrica més completa d’aquest gènere al final del llibre.

 

L’autor també parlarà d’un dels seus altres llibres, “La música entre Cuba i Catalunya: de les havaneres a Rosalia” (Març, 2020) que funciona com a llibre autònom però dóna continuitat al llibre “Cuba i Catalunya: Influències Mútues” que Rodríguez va presentar a l’Ateneu al 2020 i amb el que ha donat més d’una desena de xerrades, conferències i debats i ha confirmat el creixent interés del públic per aquest tema. Aquesta segona part vol donar a conèixer al públic català a professors, pedagogs i directors d’orquestra catalans que se’n van anar a Cuba des d’en el segle XVIII-XIX i van morir allà però que van fer una feina extraordinària perquè la música cubana fos el que és avui.

Presentació del llibre “Notas de Sant Cugat del Vallès ”, d’Arsenio Rodríguez

/in /by
Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions
La xerrada es podrà seguir en directe des del nostre canal de Youtube.

Arsenio Rodríguez Quintana, escriptor i intel·lectual cubà-espanyol, va néixer a l’Havana en 1964, i en la seva Universitat va estudiar Història. És, a més, poeta, narrador, assagista i bloguer. Va abandonar l’illa en 1999 i avui escriu des de Sant Cugat. Ha publicat 14 llibres i ha participat en publicacions literàries, articles i assajos sobre música, fotos i arquitectura.

Creador d’un bloc que supera el milió de visites, pare d’una filla catalana, historiador i musicòleg, estarà novament a l’Ateneu el dimarts 27 d’abril per parlar del seu llibre  Notas de Sant Cugat del Vallès. Prosa y quarantine. (Ediciones Muntaner, Juny 2020), un reflex del seu contacte amb Sant Cugat centrat en el Monestir i que explica altres històries de la ciutat que mostren el seu creixement a partir del monument. Una guia emocional de Sant Cugat escrita a través d’impactes arquitectònics, socials o de la fluïdesa de la natura.

A través de diferents capítols curts o microrelats que intenten imitar l’estil del seu referent Italo Calvino, Rodríguez Quintana ens va descobrint històries de la nostra ciutat, de l’ahir i de l’avui, i les relaciona, sempre que ho troba oportú, amb la seva estimada Cuba natal. “Ho fa amb una prosa poètica que t’absorbeix i t’atrapa com ho fa la sonoritat característica de l’accent cubà” com explica el periodista Josep Lluís Silva a l’article que va dedicar-li el passat agost al TOT Sant Cugat. També pots llegir l’entrevista que Jordi Pasqual li va fer a El Cugatenc.

És un llibre que interrelaciona el món santcugatenc i cubà com ho fa també a «Cuba i Catalunya. Influencias Mutuas», que l’autor va presentar el passat 1 d’octubre a l’Ateneu Santcugatenc.

L’autor també parlarà d’un dels seus altres llibres, “El arte del sabor. Tres de Cafè y dos de Azúcar. Dos Siglos de Música Cubana.” (Ed Muntaner, 2020), que explica a nivell gràfic i narratiu uns 200 anys de música cubana, amb els ritmes nascuts allí que van des de l’havanera, el tango (sí, el tango), el danzón, el mambo, el chachachá, el so, la salsa, el bolero, o latin jazz. Amb les seves figures i ritmes més emblemàtics en cada segle des de María Martínez, Juan Cocuyo, l’havanera en el segle XIX, al segle XX amb María Teresa Vera, Xavier Cugat, Antonio Machín, Benny Moré, Dámaso Pérez Prado, Bebo Valdés, Gloria Estefan, Celia Cruz, Compay Segundo, Lucrecia i Bona Vista Social Club.

El musicòlec Crisóbal Díal Ayala va escriure sobre aquest llibre: “Tot barrejat”, com va dir el poeta Nicolás Guillén en un dels seus poemes; així és Cuba amb la seva música. En altres països la música nova gairebé esborra totalment l’anterior en la memòria popular. No succeeix així amb els cubans. La nostra primera invenció musical, el punt cubà, es continua escoltant a Cuba i fins a l’altre costat del mur del dic, a Miami… I aquesta tradició se segueix en aquest llibre, que ens parlarà de quant gènere musical s’ha creat i/o popularitzat a Cuba, i sobretot dels nostres músics i cantants, que sempre han estat els ambaixadors de la nostra música pel món. Però per sobretot, l’autor fa una anàlisi exhaustiva del desenvolupament de la música cubana a Espanya. No se li escapa cap músic o cantant, especialment els situats a Catalunya, on l’autor ha viscut diversos anys. En acabar de llegir aquest llibre, quedem satisfets i orgullosos, una vegada més, de la nostra música, els seus autors i intèrprets.”