Òpera entre copes: Adriana Lecouvreur, de F. Ciléa

Adriana Lecouvreur és una òpera que pot enquadrar-se dins d’un verisme de tall aristocràtic al costat de títols com Andrea Chènier i Fedora d’Umberto Giordano o Tosca i Manon Lescaut de Giacomo Puccini, en els quals els arguments desaforats i tremendistas que caracteritzen al moviment verista es desenvolupen en ambients elegants. El teatre dins del teatre, una altra de les característiques del verisme, es posa de manifest en aquesta òpera amb una magnífica descripció del món teatral i els seus secrets, amb números de conjunt molt en la línia de les òperes bufes napolitanes. Adriana Lecouvreur també té un toc francès per la seva gran finor melòdica, un llibret realitzat a partir d’un drama teatral d’autors francesos i perquè part de l’acció es desenvolupa en la famosa Comédie-*Française; en una aristocràtica mansió parisenca s’escenifica un ballet amb música d’estil barroc francès