Microteatre a l’Ateneu amb l’espectacle d’oratòria parlamentària Cambó/Companys
El dissabte 14 de setembre a les 18 h a la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc, coincidint amb la setmana de commemoració de la Diada, acollim una sessió de microteatre molt especial amb l’espectacle d’oratòria parlamentària Cambó/Companys sobre els fets del 6 d’octubre de 1936. L’espectacle està interpretat pel reconegut actor Carles Martínez i ideat i dirigit per Frederic Roda Fàbregas, consagrat director teatral.
L’obra s’estructura en dues parts: la primera és el discurs de Francesc Cambó al Parlament de la República Espanyola a la sessió del dia 13 de desembre de 1934 i la segona el discurs de Lluís Companys al Parlament de Catalunya a la sessió del 5 de maig de 1936.
Preu: 10 € (8€ socis/sòcies de l’Ateneu). Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç
El sis d’Octubre
La causa remota del moviment insurreccional del 6 d’octubre de 1934 cal cercar-la en la involució conservadora del govern de Madrid, més reticent encara que l’anterior, d’esquerres, al traspàs de serveis al govern autònom català. La Lliga, que havia perdut les eleccions municipals del gener (la coalició d’esquerres va guanyar en 580 municipis, i l’encapçalada per la Lliga, en 442), havia decidit retirar-se del Parlament, el qual, per tant, fàcilment aprovà, per l’abril, la moderada Llei de Contractes de Conreu, llei, però, que gràcies a la Lliga fou declarada inconstitucional pel govern de Madrid.
Això causa un profund malestar i l’exacerbació del sentiment separatista de les joventuts d’Estat Català, dirigides per Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), mentre que per la seva banda les forces obreres -tret de la CNT- s’ajuntava en l’Aliança Obrera (sorgida del Bloc Obrer i Camperol). Mentre que, arreu de l’Estat, el PSOE i altres partits es desentenien del govern Lerroux, a Astúries esclatava la revolució proletària i, a Barcelona, s’imposava la vaga general. El dia 6 d’octubre, a les 8 del vespre, Companys proclamà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. El generar Domènec Batet i Mestres (1872-1937), cap militar a Catalunya, en lloc de posar-se a les ordres del govern català, va proclamar l’estat de guerra i entres o quatre indrets de la ciutat tingueren lloc combats entre l’exèrcit i unes improvisades milícies nacionalistes. A la matinada del 7, vista la manca de suport popular al moviment, Companys ordenà la rendició. En d’altres llocs de Catalunya, la revolta, controlada per l’Aliança Obrera, comportà la crema d’alguns edificis religiosos. Ultra la condemna a cadena perpètua del president i membre de la Generalitat, la repressió governamental significà la pràctica anul·lació de l’estatut, substituït per un règim d’excepció que es mantingué fins al 1936, amb el triomf del Front Popular.
