Exposició de Lali Bas Dalí: Les quatre estacions
Des de la tarda del dimecres 14 d’abril i fins al 2 de maig, l’espai de trobada de l’Ateneu acollirà l’exposició: Les quatre estacions, de la pintora Lali Bas Dalí, descendent de Dalí, que fa servir el color com la gran força expressiva del seu treball.
Sobre l’exposició “Les quatre estacions”
L’autora s’amaga durant la pandèmia en el seu recó preferit, el seu estudi de pintura i en contes de bloquejar-se, dona llibertat de nou a les seves mans que, amb el so de la seva creativitat, les deixa fluir lliurement. Mes a mes, van passant les estacions i ella les va transformant amb el color tan característic de les seves obres, per contrastar al desànim del mon. Ha passat un any i Lali el recull en forma d’obra d’art, per no oblidar-lo mai.
La natura ens parla…
La primavera: Es el missatge que ens dona la natura per tal de que podem gaudir d’ella amb el respecte que es mereix. Els colors que ens deixa veure d’ella mateixa, per reconciliar-nos amb la renaixença del tot. La primavera ens mostra el color de l’esperança i tot torna a començar de nou.
L’estiu: Ens torna a parlar per dir-nos que podem gaudir també del seu blau i el verd: el cel i el mar, els boscos. Son paraules de llibertat que ens permeten despendre’ns de les capes de roba que ens envolten la resta de l’any, per poder abraçar, un any més, a la natura.
Tardor: La natura ens avisa que les cosses han de tornar al seu lloc per reposar i poder tornar a reviure més endavant. Ens acaricien els núvols i el vent, que poc a poc ens va fent recollir-nos, per no passar fred.
Hivern: La natura ens diu que tan bonica com és, també pot ser traïdora. Que tinguem cura i compte de tot, que no ens en fiem de lo maco perquè tot té dues cares. Però no vol fer-nos mal, només vol que passem fred, per valorar desprès i, de nou… la primavera.
BIOGRAFIA DE LALI BAS
Lali Bas Dalí és descendent de la família Dalí. Salvador Dalí era cosí germà de la seva mare, Montserrat, nascuda dues setmanes abans que ell i filla de Rafael Dalí i Cusí, el germà del notari de Figueres. La Lali va explicar la història i les anècdotes de la seva família en un llibre Els Dalí, uns atramuntanats (Editorial Joventut) que es va publicar amb motiu del centenari del pintor i també de la seva mare, el 2004, i que ha quedat com el testimoni íntim dels Dalí.
Portar el cognom Dalí significa portar dues coses a la sang: l’art i Cadaqués. Per a la Lali, el nom Dalí representa molt més que una figura mundialment famosa. Per a ella, significa molts records i molts moments que va passar amb aquest gran pintor i amb tots els membres de la seva família a la cala del Llané o a la casa que van arreglar els seus pares a prop de l’església. Quan Salvador Dalí va tornar dels Estats Units, va conèixer a Cadaqués la filla de la seva cosina Montserrat, la Lali, i la va tractar sempre amb un afecte tendre i familiar. Era l’altra cara del personatge provocador que ha passat a las història.
Per als Dalí, pintar era la cosa més natural, malgrat totes les revolucions estètiques i humanes que va suposar l’art i la vida de Salvador Dalí. Per això, Rafael Dalí, l’avi de la Lali, va ser el primer a regalar-li una caixa de pintures a l’oli i un cavallet. La Lali es va fer pintora amb aquesta mateixa naturalitat, sense imitacions ni influències del Dalí universalment conegut. Des de petita, el seu pare, Camí Bas, li va transmetre el coneixement i l’amor per a la història de l’art. Va estudiar Belles Arts, i seguida per l’exemple de la seva mare, Montserrat Dalí, que també era una dona amb un gran sentit estètic i una gran cultura artística, es va dedicar uns anys a l’estampació d’indianes, mantenint el taller que tenien al Poble Espanyol, a Montjuic.
La Lali ha tingut sempre un gran instint per al color. El color ha estat la seva força expressiva i en cada obra seva hi trobem un esclat del blau de Cadaqués, dels vermells, dels magenta, dels verds de tota mena o dels fúcsies i taronges. La Lali utilitza una paleta de cromatismes que omplen la mirada amb una gran intensitat. Siguin flors o siguin ampolles, qualsevol objecte quotidià és un bon tema per a poder deixar anar la seva imaginació cromàtica sense reserves, amb tota llibertat. Uns colors que expressen vitalitat i temperament, com la llum de Cadaqués, com el cognom Dalí.