“Costumisme mil·lenial”, exposició de Marina Garci

Del 5 de novembre al 5 de desembre, l’espai de trobada de l’Ateneu acull l’exposició fotogràfica Costumisme mil·lenial. Diari d’una vida precària… o no, amb fotografies de Marina Garci (@mgarci95), sòcia de l’Ateneu. La inauguració tindrà lloc el divendres 7 a les 19 h

Gener de 2025. L’IPC puja, els joves tenim complicacions per comprar un habitatge i no diguem per formar una família.

Heus aquí la vida que estaríem vivint: precària i amb una quantitat innumerable de crisis existencials. I sí, no mentiré a ningú: hi ha força problemes tècnics en les nostres vides.

Però, com diria un gran referent… no vull més drames a la meva vida.

I és que la vida és cíclica. Sempre hi haurà problemes, d’un tipus o d’un altre. Però, com diria qualsevol terapeuta mil·lenial… “Si no et pots fer càrrec del teu, deixa-ho anar”.

Així que sí, pertanyo a una generació amb precarietat. Però, segons com es miri… tinc gairebé tot el que vull, encara que no tingui tot allò que m’han ensenyat que hauria de tenir.

I potser aquesta és la qüestió. Com diria el refranyer: dos problemes tinc… enfadar-me i desenfadar-me. I la veritat, no em surt gens a compte, que el retinol va car.

Així que, benvinguts al diari d’una vida precària… o no.

I després d’aquestes imatges, quina és la vostra conclusió?

La meva la tinc molt clara: romantitzo la meva vida tot el que puc per no haver de fer comptes de la magnitud de la situació. Perquè, encara que potser això sigui pecar d’excés de positivitat o desestimar alguns conflictes, prefereixo viure tranquil·la i assumir allò que em pertoca, que de moment no és poc.

Em consola pensar que tot allò que aparentment és menys important ho puc tenir, i això em fa feliç —encara que potser no hauria de ser un consol.

I potser això també serveix com a crítica a tots aquells que apel·len constantment al que hauríem de fer davant tot el que passa a la societat i a la nostra generació.

Potser jo prefereixo quedar en un segon pla, buscar-me la vida i fer el que puc amb el que tinc, perquè lluitar i queixar-me m’esgota el doble. I això també és lícit.

Dit això, permetem-nos contemplar, si així ho necessitem. Igual que no tothom està preparat per emprendre, tampoc tothom està preparat per enfrontar una lluita de manera ordinària.

Marina Garci té 30 anys. Es considera una amant de l’art pur, així com del disseny més elemental. Li agrada barrejar el folklore amb les noves estètiques emergents, mitjançant referents clars de cada sector.

Durant molts anys s’ha dedicat a la fotografia com a eina de comunicació per representar col·lectius, llocs o entitats. Posteriorment, va decidir retirar-se per fer de la fotografia una pràctica més íntima. Després d’uns anys d’investigació, ha tornat a la càmera amb la incorporació de noves tècniques i la recerca de nous espais on desenvolupar-se com a professional, com ara la música, la restauració o l’àmbit de l’habitatge.

Paral·lelament a la seva feina com a fotògrafa, ha elaborat fotollibres i projectes editorials amb l’objectiu, algun dia, d’imprimir els seus propis llibres i revistes, així com d’arribar a fer futures exposicions.

HORARI DE VISITES (provisional, susceptible de canvis, consultar abans a secretaria)

• Dilluns de 12.30 a 21 h (excepte el 17 de novembre i 1 de desembre, ocupada de 16 a 17 h i el segon i tercer de mes, ocupat a partir de les 19.45 h)
• Dimarts d’11.30 a 21 h
• Dimecres de 9.30 a 11.30 i de 12.30 a 21 h (excepte tercer dimecres de mes, fins les 19 h)
• Dijous de 12.45 a 21 h (excepte tercer dijous de mes, fins les 19 h)
• Divendres d’11.30 a 21 h. (excepte el tercer divendres de mes, ocupada de 18 a 19.30 h)
• Dissabtes 8 i 29 de novembre de 10 a 13 h, dissabte 15 i 22 de novembre d’11.30 a 13 h)