En Memòria de Manel Sánchez

Hola, Reis!

Ens ha deixat en Manel Sánchez, un lluitador incansable. Des de l’associacionisme veïnal, cultural i excursionista, entre d’altres, sempre ha lluitat pels serveis públics i el benestar de les persones, per la defensa del territori i el respecte al Medi Ambient, i pel paper imprescindible que tenen les entitats, i la seva gent, en el manteniment i gestió de tants serveis i activitats imprescindibles per al dia a dia de la ciutadania i la seva cohesió.

Defensor del seu país i la seva llengua, dels seus paisatges i muntanyes, del seu Pallars estimat.

Arribat a Sant Cugat, i amb l’aprenentatge guanyat en l’associacionisme barceloní, va usar els estris i el seu discurs vehement per defensar el veïnatge i les injustícies que la política feia en el model de creixement de la ciutat. Home també molt vinculat, entre altres moltes coses, a la Festa de Tardor, i president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat, quan tenien molta presencia política, i que malauradament el temps i els polítics han tancat la seva veu. També membre del Club Muntanyenc i vinculat a la Fundació Sant Cugat, on va tenir un paper important en el primer congrés de la Ciutat. Així mateix, seguidor fidel de la Universitat de la Pau i dels seus objectius com a home de pau i concòrdia. I, últimament, va ser present i actiu com a membre de la junta de l’Ateneu, aquí li devem per la seva tenacitat, entre d’altres, la recuperació del Concurs de Pessebres, i un paper rellevant en la defensa del territori, fins que la seva salut li permeté. Ell sempre, malgrat el seu republicanisme, ens saludava dient-nos “hola, reis” una manera molt personal i intima de transmetre l’estimació per als altres. Ara ens toca de dir-li un “ADEU, REI” amb majúscules, tot fent-li l’homenatge que les institucions i el poble li devem, per tota la feina que ha fet per Sant Cugat. ADEU, REI MANEL, no t’oblidarem mai, i que la terra que tant vas estimar et sigui lleu.

 

Junta i equip tècnic de l’Ateneu