Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions

La xerrada es podrà seguir en directe des del nostre canal de Youtube.

Arsenio Rodríguez Quintana, escriptor i intel·lectual cubà-espanyol, va néixer a l’Havana en 1964, i en la seva Universitat va estudiar Història. És, a més, poeta, narrador, assagista i bloguer. Va abandonar l’illa en 1999 i avui escriu des de Sant Cugat. Ha publicat 14 llibres i ha participat en publicacions literàries, articles i assajos sobre música, fotos i arquitectura.

Creador d’un bloc que supera el milió de visites, pare d’una filla catalana, historiador i musicòleg, estarà novament a l’Ateneu el dimarts 27 d’abril per parlar del seu llibre  Notas de Sant Cugat del Vallès. Prosa y quarantine. (Ediciones Muntaner, Juny 2020), un reflex del seu contacte amb Sant Cugat centrat en el Monestir i que explica altres històries de la ciutat que mostren el seu creixement a partir del monument. Una guia emocional de Sant Cugat escrita a través d’impactes arquitectònics, socials o de la fluïdesa de la natura.

A través de diferents capítols curts o microrelats que intenten imitar l’estil del seu referent Italo Calvino, Rodríguez Quintana ens va descobrint històries de la nostra ciutat, de l’ahir i de l’avui, i les relaciona, sempre que ho troba oportú, amb la seva estimada Cuba natal. “Ho fa amb una prosa poètica que t’absorbeix i t’atrapa com ho fa la sonoritat característica de l’accent cubà” com explica el periodista Josep Lluís Silva a l’article que va dedicar-li el passat agost al TOT Sant Cugat. També pots llegir l’entrevista que Jordi Pasqual li va fer a El Cugatenc.

És un llibre que interrelaciona el món santcugatenc i cubà com ho fa també a «Cuba i Catalunya. Influencias Mutuas», que l’autor va presentar el passat 1 d’octubre a l’Ateneu Santcugatenc.

L’autor també parlarà d’un dels seus altres llibres, “El arte del sabor. Tres de Cafè y dos de Azúcar. Dos Siglos de Música Cubana.” (Ed Muntaner, 2020), que explica a nivell gràfic i narratiu uns 200 anys de música cubana, amb els ritmes nascuts allí que van des de l’havanera, el tango (sí, el tango), el danzón, el mambo, el chachachá, el so, la salsa, el bolero, o latin jazz. Amb les seves figures i ritmes més emblemàtics en cada segle des de María Martínez, Juan Cocuyo, l’havanera en el segle XIX, al segle XX amb María Teresa Vera, Xavier Cugat, Antonio Machín, Benny Moré, Dámaso Pérez Prado, Bebo Valdés, Gloria Estefan, Celia Cruz, Compay Segundo, Lucrecia i Bona Vista Social Club.

El musicòlec Crisóbal Díal Ayala va escriure sobre aquest llibre: “Tot barrejat”, com va dir el poeta Nicolás Guillén en un dels seus poemes; així és Cuba amb la seva música. En altres països la música nova gairebé esborra totalment l’anterior en la memòria popular. No succeeix així amb els cubans. La nostra primera invenció musical, el punt cubà, es continua escoltant a Cuba i fins a l’altre costat del mur del dic, a Miami… I aquesta tradició se segueix en aquest llibre, que ens parlarà de quant gènere musical s’ha creat i/o popularitzat a Cuba, i sobretot dels nostres músics i cantants, que sempre han estat els ambaixadors de la nostra música pel món. Però per sobretot, l’autor fa una anàlisi exhaustiva del desenvolupament de la música cubana a Espanya. No se li escapa cap músic o cantant, especialment els situats a Catalunya, on l’autor ha viscut diversos anys. En acabar de llegir aquest llibre, quedem satisfets i orgullosos, una vegada més, de la nostra música, els seus autors i intèrprets.”