Agenda d’activitats de l’Ateneu

Qgat Negre: Conferència “Los dos holocaustos”

El dijous 26 de febrer a les 19 h, la Sala El Siglo de Mercantic acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, sota el títol “Los dos holocaustos” tindrà lloc la conferència de Dominique Salomón, jueva francesa antisionista, que dirigeix l’associació “Junts. Jueus i palestins” i José Luis Muñoz, escriptor compromés amb la causa de Palestina. Presenta l’activista social Rosa Cañadell.

Entrada gratuïta sense inscripció.

Dominique Salomon va néixer en una granja al sud de França, l’any 1945. La seva mare s’hi amagava de la policia col·laboracionista que, tres anys abans, havia enviat tota la seva família als camps de concentració. Va venir al món alguns mesos després d’aquell 27 de gener en què els aliats van alliberar Auschwitz, ara fa 80 anys.

És membre de l’associació JUNTS, una entitat que agrupa, des del 2008, palestins i jueus a Catalunya i que recorre tot el territori per oferir xerrades i explicar la situació de la regió, sobretot des de l’octubre del 2023, quan va començar el conflicte a Gaza. «Des de la meva experiència exigeixo que no hi hagi més genocidis, contra cap poble, tampoc contra el palestí», assegura, «sobretot quan l’assassinat de la meva família s’utilitza ara per justificar l’assassinat de milers de famílies gazatines».

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria Paideia

Qgat Negre: Presentació “El lebrel de los Baskerville”

El dijous 29 de gener a les 19 h, la Sala El Siglo de Mercantic acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, es presentarà el llibre El lebrel de Basketville (Ápeiron Ediciones, 2025) d’Eduardo Oller, novel·la detectivesca. Presenta Arturo Daussà.

Entrada gratuïta sense inscripció.

 

Sinopsi de El lebrel de los Baskerville

Aquest relat narra un dels casos de Juan Ollero, investigador privat ja entrat en la maduresa, a qui sempre acompanya el seu amic Magín. Ens trobem davant la setena entrega d’un personatge que, en la seva joventut, va ser una ment prometedora però que no va acabar quallant com s’esperava.

Eduardo Oller

Eduardo Oller va néixer a Barcelona i la seva activitat professional s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit de la informàtica bancària. Pel que fa a la seva tasca literària, cal destacar l’obtenció, l’any 2014, del primer premi de relats breus de Vimbodí i Poblet, així com la seva participació com a finalista amb la novel·la Las seis letras al II Premi Icue Negro, organitzat per Cartagena Negra 2020.

És autor de les novel·les Estruc (Ápeiron Ediciones, 2017); Las mensajeras (Editorial Tandaia, 2019); Las seis letras i Erside (Ediciones Oblicuas, 2019 i 2021); Stacco (Ediciones Atlantis, 2022); Dos horas (Extravertida Editorial, 2023) i El llebrer dels Basketville, publicada per Apeiron Ediciones el 2024, un nou cas per al detectiu privat Juan Ollero i el seu fidel amic, Magín Herrero.

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria Paideia

ACTIVITAT SUSPESA. Qgat Negre: Presentació “Los 39. El Fuerte Navidad”

ACTIVITAT SUSPESA En compliment de la Resolució ISP/342/2026, d’11 de febrer, de la Generalitat de Catalunya, per la qual s’estableixen restriccions amb motiu de l’activació del Pla especial d’emergències per risc de vent (VENTCAT), davant la previsió de risc greu per vent a tot el territori català

.

El dijous 12 de febrer a les 19 h, l’Ateneu Santcugatenc acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, es presentarà el llibre “Los 39. El Fuerte Navidad” (Almuzara, 2025) de José Luis Muñoz, segona part de la trilogia “La pérdida del paraíso”, amb la projecció del tràiler de la sèrie inspirada en el llibre. Presenta José María García Sánchez.

Activitat gratuïta amb inscripció en aquest enllaç.

 

Sinopsi de Los 39. El Fuerte Navidad

Què va passar amb els primers espanyols que van trepitjar el Nou Món? Com es va perdre el somni que prometia glòria i va acabar en tragèdia?

Gener de 1493. Cristòfor Colom torna a Espanya per anunciar el seu descobriment als Reis Catòlics. A l’illa de la Hispaniola deixa trenta-nou homes al Fort Nadal, la primera colònia europea a Amèrica. Allà comença una història fascinant i brutal: la dels pioners que van somiar un paradís i van trobar l’infern.

L’ambició per l’or, les lluites pel poder, la malaltia i el desig desmesurat per les dones taïnes van encendre un conflicte sense retorn entre colons i indígenes. Enmig d’aquest caos, Marín de Urtubia, un home culte i contradictori, viu un amor impossible amb la jove Canayma mentre presencia l’ensorrament dels ideals de Colom i el naixement violent d’un nou món.

Amb una respiració narrativa poderosa i una reconstrucció històrica impecable, José Luis Muñoz ens submergeix en els dies que van marcar l’inici de la conquesta, en una novel·la on l’aventura, la passió i la tragèdia es fonen per mostrar el revers humà de l’epopeia.

Els 39. El Fort Nadal és la segona part de la trilogia La pèrdua del paradís, pròximament adaptada com a sèrie de televisió produïda per Secuoya Studios per a TVE.

La història mai explicada de l’inici d’una conquesta que va canviar el món.
Un relat de sang, desig i poder als albors de la història moderna.
On va néixer el mite, també va començar la caiguda.

José Luis Muñoz (Salamanca, 1951) resideix a la Vall d’Aran, on codirigeix, juntament amb Lluna Vicens, el festival cultural Black Mountain Bossòst. Novel·lista, articulista i crític literari i cinematogràfic, ha estat reconegut amb prestigiosos guardons com els premis Tigre Juan, Azorín, Café Gijón, La Sonrisa Vertical, Camilo José Cela, Francisco García Pavón, Ignacio Aldecoa i Carmen Martín Gaite.

Amb una trajectòria prolífica que abasta seixanta llibres publicats, Muñoz s’ha consolidat com una de les veus més destacades de la novel·la negra. Tanmateix, la seva obra també explora amb èxit la novel·la històrica, gènere en què destaquen títols com Los ritos secretos, El hijo del diablo i la seva biografia novel·lada de Vlad Drakul.

Així mateix, les novel·les El secreto del náufrago i El centro del mundo, publicades per Almuzara, aborden amb rigor i profunditat la conquesta de Mèxic per Hernán Cortés.

Muñoz és també l’autor de la trilogia èpica La pèrdua del paradís, el primer volum de la qual ha inspirat la sèrie Los 39, una producció de Secuoya Films, dirigida per Max Lemcke i Jorge Saavedra per a Televisió Espanyola.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria La Salvatge

Qgat Negre: Presentació “Flors per un cadàver”

El dijous 12 de març a les 19 h, l’Ateneu Santcugatenc acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, es presentarà el llibre Flors per un cadàver(Editorial Stonberg, 2024), de la santcugatenca Anna Casamitjana Costa, que ha merescut el Premi Cubelles Noir a la millor novel·la negra escrita per una dona en català. Casamitjana farà la presentació acompanyada del periodista i sociòleg Miquel-Lluís Muntané. L’acte també forma part de la programació especial amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Sinopsi

San Francisco (Califòrnia), 1948. L’empresari Eduard T. Wilson, un home ric i capitost de diversos negocis il·lícits, encarrega a Sam Stone, detectiu privat i gran amant del jazz, la cerca d’una dona que creu morta. Unes hores més tard se suïcida.

Flors per a un cadàver no és només el relat d’una increïble investigació, és també un homenatge als grans escriptors britànics i americans del gènere criminal.

L’obra ha estat guardonada amb el Premi a la millor novel·la negra escrita en català per a una dóna en el marc del Festival Cubelles Noir 2025.

 

NOTA BIOGRÀFICA Anna Casamitjana i Costa (autora)

Anna Casamitjana i Costa, neix a Barcelona a principis dels anys seixanta i s’instal·la a Sant Cugat del Vallès el 1992. De petita ja escriu contes i ressenyes de llibres. Amb ganes de ser periodista cultural, estudia lletres pures a l’Institut Montserrat. No obstant això, es veu obligada a aparcar el seu somni i comença una carrera professional relacionada amb l’economia empresarial i la direcció financera. Es forma en diverses disciplines típiques del seu entorn laboral, però no deixa de llegir ni d’escriure, Ha participat en diversos tallers d’escriptura i ha col·laborat en congressos literaris com a moderadora i també com a ponent. És membre de l’ACEC i de l’AELC.

Fins ara ha publicat la novel·la Ànima d’acer, traduïda al sistema braille, i diversos relats en antologies narratives, algunes de les quals destinades a causes solidàries: Próxima estación: Provença, Los Guardianes (Transtiendas, entre la ficción y la memòria), El Tresor del Rei (Un salt en el record) i Maragdes i diamants (Relats a vora mar 2). També ha escrit el conte infantil La caña de bambú (39 Saltos en el charco).

Ha guanyat el premi a l’originalitat pel relat Llàgrimes de Tinta (Lafay 2018) i el premi a la millor novel·la negra escrita en català per una dona (Festival Cubelles Noir 2025).

 

Miquel-Lluís Muntané (acompanyant)

 Miquel-Lluís Muntané és periodista, sociòleg, docent i gestor cultural. Ha publicat una trentena llarga de llibres entre poesia, narrativa, assaig, memorialisme i teatre. Ha col·laborat professionalment amb institucions com el Centre UNESCO de Catalunya, el PEN Club Català, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria La Salvatge

“El meu art abstracte”, exposició de Juan Carlos González

Del 17 de març al 15 d’abril, l’Ateneu Santcugatenc acull l’exposició El meu Art Abstracte – Llenguatge sense paraules, una mostra de pintura abstracta de l’artista Juan Carlos González amb quadres abstractes de que proposa una immersió en el gest com a llenguatge emocional, més enllà del verbal. Cada obra s’ofereix com a espai simbòlic de ressonància íntima i personal.

Autodidacta, Juan Carlos González inicia la seva pràctica artística l’any 2020, guiada per la intuïció, l’emoció i el gest. Sense una formació acadèmica en art, la pintura esdevé per a ell una necessitat vital: una manera de canalitzar allò que no pot expressar amb paraules. Cada obra neix com un acte íntim, impulsat pel cos i l’emoció, i es construeix a través de capes, textures i materials diversos.

La seva obra gira al voltant de tres grans eixos simbòlics: el cosmos, les emocions i el caos. El cosmos apareix com a metàfora de l’espai interior; les emocions, com a motor del gest pictòric; i el caos, no com a desordre, sinó com a origen i transformació. Els colors intensos, especialment el negre i el vermell, dialoguen amb el buit, la pulsació i l’energia vital.

Cada quadre s’ofereix com un espai de ressonància personal, obert a la interpretació de l’espectador. L’artista no busca representar, sinó fer vibrar, establir un diàleg silenciós entre l’obra i qui la contempla.

Inauguració el dimarts 17 de març a les 18 h

“Nutrir la vida”, exposició de l’Asociación Nuevos Pasos

Del 16 de febrer al 14 de març. Nutrir la Vida. Exposició de fotografies preses a l’Hospital Oncològic de Bolívia per l’Associación Nuevos Pasos que desenvolupa un programa de nutrició per a nens afectats pel càncer infantil a Santa Cruz de la Sierra.

Inauguració el dilluns 16 de febrer a les 18.30 h

Nutrir la vida és el nom d’un programa de treball en xarxa que té com a objectiu enfortir el servei de cuina per oferir una alimentació variada i equilibrada als infants del Institut Oncològic de l’Orient Bolivià (IOOB), així com acompanyar les famílies dels nens i nenes amb càncer en nutrició saludable i hàbits de salut integral.

El programa es desenvolupa en col·laboració amb els equips d’oncologia, pediatria, nutrició i cuina de l’hospital, i amb l’Associació Nuevos Pasos. Inclou un seguiment nutricional personalitzat dels pacients pediàtrics, tallers de cuina i alimentació saludable per a les famílies, activitats quinzenals de cuina divertida per als infants de l’escola intrahospitalària i formació periòdica per al personal de cuina del centre.

A més, es promou un espai setmanal de contes infantils, Històries del cel, per fomentar la lectura i la resiliència emocional, i es treballa conjuntament amb el servei de psicologia oncològica en l’acompanyament a les famílies en processos de dol. El programa també ofereix dinars gratuïts diaris als familiars dels infants hospitalitzats.

Aquest és un programa de treball en xarxa on tenim com a objectius generals enfortir el servei de cuina per brindar una alimentació variada i equilibrada als pacients pediàtrics de l’Institut Oncològic de l’Orient Bolivià (IOOB), així com enfortir les famílies dels nens malalts de càncer en nutrició saludable.

 

 

Exposició “In natura” de la biòloga Assun Savall

Del 6 de març al 13 d’abril. In natura.L’observació i estudi de la natura és la font d’inspiració de les delicades, realistes i detallades aquarel·les de la pintora i biològa Assun Savall.

Inauguració el divendres 6 de març a les 18 h

 

Llicenciada en Ciències Biològiques per la UAB, catedràtica de Ciències Naturals i il·lustradora científica, amb una trajectòria destacada en el camp de la divulgació científica i artística, Assun Savall ha treballat com a il·lustradora de llibres de text per a editorials com Octaedre, McGraw-Hill i Teide, combinant el rigor científic amb una gran sensibilitat artística. La seva tècnica principal és l’aquarel·la, tot i que també utilitza el guaix i la tinta xinesa.

Ha participat en diverses exposicions col·lectives de temàtica naturalista i ha realitzat nombroses exposicions individuals arreu del territori, amb projectes centrats en la natura, la ciència i el dibuix com a eina de coneixement, com Miranti Natura, El llapis de Darwin, Natura in vitro o Naturae. La seva obra ha estat reconeguda amb premis com el Premi de pintura de la Mostra Artística Sant Raimon de Penyafort (2019) i el Premi Revista Mètode de la Universitat de València (2022). Es pot seguir la seva feina al blog Nautilus Il·lustració i a Instagram (@assunsavall).

 

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Dilluns: de 13.15 a 17h
  • Dimarts: de 14 a 18 h
  • Dimecres: de 13 a 16.30 h
  • Dijous: de 12.45 a 17.30 h
  • Divendres: de 12 a 17 h (excepte el 20/03, ocupada de 18 a 20.30 h)
  • Dissabte: En horaris molt concrets. Consultar abans amb secretaria.

Exposició “Viatjar amb filòsofs. Fotografiant pensaments”

Del 6 al 28 de febrer, l’Ateneu acull l’exposició Viatjar amb filòsofs. Fotografiant pensaments, una mostra fotogràfica singular que neix de l’experiència vital i intel·lectual de La Colla dels Cinc, formada per Manel Güell, Isidre Marías, Josep Muñoz i Josep Maria Aran, quatre amics i exprofessors de filosofia.

La inauguració tindrà lloc el divendres 6 de febrer a les 18 h, amb una taula rodona amb els autors, que presentaran el projecte i compartiran la seva particular aventura filosòfica.

Sis viatges, sis experiències filosòfiques

L’exposició recull sis viatges filosòfics per Europa, concebuts com autèntiques peregrinacions intel·lectuals al voltant de grans pensadors de la història. Cada viatge parteix de la lectura de la biografia i l’obra d’un autor i culmina amb un recorregut pels espais on va viure, estudiar, treballar o morir, tot generant ponències, debats i reflexions compartides.

A través de les fotografies, els mapes dels itineraris i una selecció de textos i pensaments, el visitant podrà passejar per Ginebra, Bordeus, Portbou, el Barri Llatí de París, Edimburg i el balneari de Marienbad (Txèquia), de la mà de figures com Rousseau, Montaigne, Walter Benjamin, Hume, Sartre, Barthes, Foucault, Camus, Freud, Kafka, Nietzsche i Marx.

Fotografia, pensament i paisatge

Les fotografies, obra de Josep Maria Aran, no només documenten els viatges, sinó que busquen transmetre l’atmosfera emocional i intel·lectual d’aquests indrets, convertint el paisatge en un espai de pensament. La mostra convida el públic a endinsar-se en el dia a dia dels filòsofs: amb qui es relacionaven, on escrivien, quins espais van marcar el seu pensament.

Aquest projecte dialoga també amb les publicacions sorgides d’aquestes experiències, com L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020), Les fronteres de Walter Benjamin (Edicions del Bullent, 2021) i Sol de Nit (Pagès, 2024), i ara pren forma visual en aquesta exposició.

Una invitació a pensar caminant

Fidel al seu esperit curiós i explorador, La Colla dels Cinc convida el públic a submergir-se en aquest diàleg entre filosofia, fotografia i territori, i a viure el pensament com una experiència compartida, situada i profundament humana.

 

Amb la col·laboració de la Fundació Pinnae.

 

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Dilluns: de 13.15 a 17h
  • Dimarts: de 14 a 18 h
  • Dimecres: de 13 a 16.30 h
  • Dijous: de 12.45 a 17.30 h
  • Divendres: de 12 a 17 h
  • Dissabte: de 10 a 13 h (excepte el 21/02, ocupada)

Exposició “La bèstia a la sala d’estar”, de l’alumnat de Foto Participativa

Del 9 de gener al 2 de febrer. La bèstia a la sala d’estar. Exposició de Adriana Cambra, Magda Costa,  Greta Gil, Magda González, Javier Huerta, José Joaquin Manzano, Pedro Murcia i Anna Sevilla, alumnat del curs de Fotografia Participativa del Club Social Espai de Lleure, facilitat per les fotògrafes Amanda Bernal i Neus Solà i coordinat per Marcel Cuesta i Marta Tomàs.

Inauguració el divendres 9 de gener a les 18 h

L’exposició, organitzada per l’Ateneu Santcugatenc compta amb el patrocini de Impressionart i el suport d’HP, així com la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat i el departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya

El Club Social Espai de Lleure

El Club Social Espai de Lleure és un espai de trobada, relació i lleure per a persones diagnosticades amb trastorn mental sever o problemàtiques de salut mental de llarga durada. El projecte es desenvolupa en els espais i amb els recursos de l’Ateneu, en constant coordinació amb els integrants de la Taula de Salut Mental i amb suport de l’Ajuntament de Sant Cugat.

El juliol del 2023 el projecte va passar a formar part de la cartera de serveis de la Generalitat de Catalunya com a Club Social. Dins el projecte es fan activitats de contacte social i d’intercanvi amb la comunitat, sortides culturals els caps de setmana, activitats autogestionades pels mateixos usuaris i activitats guiades per talleristes de diferents i variades disciplines. Aquesta activitat es complementa i s’integra a la resta de recursos de la xarxa, esdevenint un mecanisme de suport social i d’integració dins de l’entorn comunitari.

El Club inclou accions obertes de sensibilització i lluita contra l’estigma en el marc de la programació cultural de l’Ateneu.

El Taller de Fotografia Participativa

El Taller de Fotografia Participativa de l’Ateneu Santcugatenc és un espai d’escolta, creació i acompanyament que utilitza la fotografia com a eina d’expressió, relació i mediació artística. Des d’una pràctica que combina la creació d’imatges amb l’acció comunitària, el taller posa la imatge al servei de les persones i dels seus processos, prioritzant el camí compartit per sobre del resultat final.

Al llarg de les sessions, es treballen les capacitats simbòliques, expressives i interpersonals a través de la creació individual i col·lectiva. El taller fomenta l’autonomia, la confiança i l’escolta mútua, integrant formes de comunicació que no sempre passen per la paraula, sinó també pel cos, el gest, la mirada i l’experiència compartida.

Cada sessió parteix d’una proposta oberta, des d’on la facilitadora acompanya els participants en el seu procés creatiu mitjançant eines de mediació artística. La fotografia dialoga amb altres llenguatges com l’escriptura, el moviment, el contacte amb la natura, la relaxació i el treball corporal, generant un espai flexible i de llibertat on cada persona pot trobar la seva pròpia manera d’expressar-se.

Les persones participants decideixen sobre quines idees volen treballar i com materialitzar-les, promovent espais d’intercanvi, col·laboració i cocreació. En aquest procés, la facilitadora propicia les condicions necessàries perquè aquests espais puguin tenir lloc, acompanyant els participants al llarg del camí. En aquest procés,  es faciliten eines d’expressió artística que donen suport als processos d’autorepresentació i de construcció de narratives visuals pròpies, tant individuals com col·lectives.

El grup de fotografia participativa està actiu des del 2019. Tot i mantenir un nucli estable, el projecte es renova cada any i resta obert a la incorporació de noves persones. Les sessions es realitzen periòdicament i s’adapten al ritme i a les necessitats del grup. El grup de Fotografia Participativa és conduït per la facilitadora visual i mediadora artística Amanda Bernal, que acompanya els processos creatius i col·lectius del taller. Aquest any i amb el projecte de La bèstia a la sala d’estar, part d’aquest procés també ha estat acompanyat per la fotògrafa i facilitadora Neus Solà.

La bèstia a la sala d’estar

En aquesta edició del Taller de Fotografia Participativa hem explorat una pregunta que ens ha acompanyat al llarg de tot el procés: com conviu allò salvatge amb allò que, a la força, intentem domesticar dins nostre? La bèstia a la sala d’estar és aquesta presència íntima i indòmita —desig, por, força, fragilitat— que viu amb nosaltres encara que sovint intentem apaivagar-la; una pulsió interna que ens connecta amb allò més essencial de la condició humana. En contextos de salut mental, on el món tendeix a regular el que desborda, hem considerat especialment interessant aproximar-nos a la convivència d’aquestes dues dimensions dins nostre i els modes en els que entren en relació. Per aquest motiu, al Taller de Fotografia Participativa hem volgut crear un espai de llibertat absoluta, on tot hi cap i on el salvatge pot respirar, moure’s i existir sense ser jutjat.

La bèstia a la sala d’estar va néixer al gener del 2025 i s’ha desenvolupat fins al gener del 2026, amb la seva primera mostra a l’Ateneu Santcugatenc. Als darrers cursos i exposicions del Taller de Fotografia Participativa hem treballat amb amb la hibridació de tècniques com ara la fotografia, l’escriptura i el moviment, mostrant fotografies en diferents formats, inclús projeccions i un fanzine amb poemes dels participants al taller.

Al llarg d’aquest taller l’alumnat ha anat adquirint un bagatge fotogràfic i de capacitats plàstiques i simbòliques. Per aquest motiu, en aquest nou projecte hem anat més enllà: hem deixat fluir allò més indòmit a través del reportatge fotogràfic en espais peculiars, submergint-nos en allò desconegut i la incertesa del territori. Hem intervingut les fotografies per desbordar-ne els límits; destrossant-les, cosint-les, retallant-les, tacant-les amb anilines, convertint-les en collage. Paral·lelament, l’escriptura automàtica ha permès que la paraula sortís sense filtres com un rastre honest del que el cos volia expressar.

Si la primera exposició del grup de Fotografia Participativa al 2021 va abordar l’exploració de les emocions i la identificació dels límits entre el “tu” i el “jo”, en aquest projecte hem seguit indagant en com podem construir-nos i deconstruir-nos en imatges. Usant de nou el collage, en aquesta ocasió s’hi podran trobar creacions que multipliquen els diferents “jo” que habiten en cadascú.

La fotografia ens permet desafiar les estructures d’identificació, sentit i relació: d’aquí va néixer al darrer projecte El manifest fotogràfic pel desafiament a la gravetat. La fotografia també ens possibilita descobrir i reconèixer emocions i processos interns —individuals i grupals— que no podem posar en paraules. Per això, aquest any, hem creat un alfabet emocional propi, íntim i intransferible. Inspirats pel llenguatge de signes, les mans ens han permès expressar emocions complexes i traduir amb el cos allò que brolla dins nostre. Aquest gest de des-significar i re-significar és també un gest de llibertat: suspendre el control del sentit perquè la imatge pugui acollir allò que vol ser dit.

Amb la sessió de fotografia d’estudi, els participants han experimentat tant “l’observar” com “el ser observats”, dirigint la càmera, ocupant l’espai i la mirada, jugant amb la llum i amb la seva pròpia presència. D’aquesta manera, el procés ha esdevingut un territori compartit de confiança, experimentació i cura, on cadascú ha pogut donar forma a la seva bèstia interior: reconèixer-la, escoltar-la i dialogar-hi.

Les obres que presentem són el resultat d’aquest diàleg continu entre el salvatge i el domèstic, entre la vulnerabilitat i la força. Aquí, la domesticació no és control, sinó relació: un pacte fràgil amb tot allò que ens constitueix.

Amb aquesta exposició, obrim un espai perquè la mirada del públic també pugui trobar la seva pròpia bèstia —el seu salvatge domesticat— i descobrir que allò que desborda o incomoda és, sovint, la part més viva i més honesta de nosaltres mateixos.

 

 

HORARIS DE VISITA (pot patir modificacions, consultar abans amb secretaria)

  • Dilluns: de 13.15 a 17h
  • Dimarts: de 14 a 18 h
  • Dimecres: de 13 a 16.30 h i de 19.45 a 21 h
  • Dijous: de 12.45 a 17.30 h
  • Divendres: de 12 a 21 h (excepte el 30/01, fins les 17 h)
  • Dissabte: de 10 a 13 h (excepte el 24/01)

Tertúlies Literàries: Toni Clapés ens parla de la poeta Nicole Brossard

A l’Ateneu, l’Associació Gabriel Ferrater ens reuneix el primer dimarts de mes a l’Ateneu Santcugatenc per parlar amb reconeguts ponents sobre els “Poetes imprescindibles“, per descobrir i aprofundir en veus fonamentals de la poesia contemporània.

Al mes mes de març, el dimarts dia 10 a les 19 h, el poeta Toni Clapés ens proposa un acostament a l’obra de Nicole Brossard, una de les figures més rellevants de la literatura canadenca actual i una veu clau del pensament poètic feminista i experimental.

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’activitat es podrà seguir també en directe al nostre canal de Youtube Ateneu Santcugatenc.

 

Nicole Brossard, una veu essencial de la poesia contemporània

Nascuda a Mont-real l’any 1943, Nicole Brossard és poeta, novel·lista, assagista i teòrica literària. La seva obra, escrita originalment en francès, ha estat traduïda a nombroses llengües i ha tingut una gran influència en la literatura feminista, l’escriptura experimental i la reflexió sobre el llenguatge, la identitat i el cos.

Des dels anys seixanta, Brossard ha desenvolupat una poètica radical i innovadora, trencant amb les formes narratives convencionals i explorant el poder transformador del llenguatge. La seva escriptura interroga el discurs patriarcal, proposa noves maneres de dir el món i situa el desig, la subjectivitat i la política al centre del poema. Entre els seus nombrosos reconeixements destaca el Premi de Poesia del Govern del Canadà i el Premi Athanase-David.

Toni Clapés, poeta i lector atent

Toni Clapés (Sabadell, 1967) és poeta, traductor i activista cultural. Amb una trajectòria poètica sòlida i reconeguda, la seva obra es caracteritza per una escriptura depurada, reflexiva i atenta al silenci, al temps i a l’experiència interior. Ha publicat diversos llibres de poesia i ha estat guardonat amb premis com el Premi Carles Riba de poesia.

A més de la seva tasca creativa, Clapés és un lector profund i rigorós de poesia contemporània, i participa habitualment en recitals, cicles literaris i trobades poètiques, on combina l’anàlisi literària amb una lectura sensible i personal dels textos.