Entrades

Cuinar a poc a poc, estimar millor

Per Anna de Pablo. IG @atacdeganna

 L’altre dia una amiga m’explicava que s’havia llevat amb l’antull d’un bon esmorzar de forquilla i que si no hagués estat per l’internet del mòbil encara estaria buscant on poder menjar un platillo de cap i pota. Li va sorprendre que la mitjana d’edat del públic fos de 60-70 anys. En canvi, cada vegada hi ha més gent, sobretot jove, afeccionada al brunch, un àpat anglosaxó que consisteix en un esmorzar-dinar a base d’ous remenats, bacó, etc. Sembla doncs que hi ha un clar canvi de tendència gastronòmica i que ens agrada creure que el bacó i la crema anglesa són més healthy que el cap i pota.

Reivindiquem doncs la cuina de lentitud amb cassoles als fogons fent xup-xup, ja que una cosa tan nostra, tan bona i tan bàsica fa temps que està en perill d’extinció.

Per què volem oblidar els nostres orígens? Amb orígens no ens referim a reproduir els plats de tota la vida, sinó a cuidar el que mengem d’una manera especial, creant caliu, aromes i intensitat. Els xup-xups no són només el fricandó, la sípia amb patates, el conill amb cargols, el pollastre amb escamarlans, el rap amb gambes, el cap i pota… El xup-xup és qualsevol plat que, amb un bon sofregit de base i cobert del líquid que triem, va coent a poc a poc i va agafant consistència i sabor. Requereix foc lent, remenar quan sigui necessari i estar atents perquè no se’ns assequi. No hi ha una altra manera d’aconseguir aquesta intensitat de sabor i, si esperem a l’endemà, ja és glòria!

Hi ha milers de plats de xup-xup diferents, tants com la nostra creativitat i  coneixements ens permetin. I atenció que ‘xup-xup’ no és sinònim de proteïna animal, que cada dia ens fa més por, al contrari! Són també uns llegums ben treballats, un tempeh encebat, un seitán amb samfaina…

És innegable que el carinyo dóna el seu resultat, amb la cuina i amb tot. Aquesta cuina noble, plena de pausa i amor i buida de pretensions, sempre ha estat la meva preferida. M’encanta sorprendre’m, sempre em passa, quan a l’endemà, allò que acabat de fer em feia tremolar les cames, encara me les fa tremolar més.  M’hauria agradat molt pertànyer a aquella època quan tot era km0 sense buscar-ho perquè eren els únics productes que tenien a l’abast, productes de proximitat que van veure néixer els nostres plats de tota la vida, els que ara ens impacta veure a les cartes, els que busquem a internet on podem anar-los a menjar…

Però, si cada vegada hi ha més joves que tornen a fer ganxet, també hi haurà més cassoles i cors que faran xup-xup.

Anna de Pablo és cuinera i imparteix tallers a l’Ateneu Santcugatenc. Aquest proper novembre farà el curs ‘Xup-xups de tardor’, i impartirà una classe oberta de cuina al Mercat de pagès el proper dissabte 27. Consulta la programació de cursos de cuina i gastronomia.