Entrades

Català per a tothom: I si parlem (més) en català?, amb Tallers per la Llengua

Dins el projecte Català per a Tothom, des del 2008 a l’Ateneu es desenvolupa el Programa d’Activitats Culturals que vol apropar la població nouvinguda (i tot aquell que hi vulgui participar) a activitats o iniciatives de la realitat social catalana amb la finalitat de donar a conèixer la nostra cultura, tradicions, llengua i història i promoure l’ús social de la llengua catalana. Les activitats es plantegen de manera oberta a tot el municipi per promoure l’ús quotidià del català com a eina per a la integració real de les persones a partir d’iniciatives lúdiques i culturals.

En aquest context durant el primer trimestre del curs 2025/26 hem organitzat dues activitats obertes a tohom. La primera, que tendrà lloc el dimarts 14 d’octubre a les 18.30 h té per títol I si parlem (més) en català? i arriba de la mà d’Àstrid Bierge, dTallers per la Llengua, una entitat sense ànim de lucre que es dedica a elaborar i impartir tallers adreçats a fomentar l’adopció de conductes lingüísticament responsables que contribueixin a la vitalitat de la llengua catalana.

Reflexionem sobre els nostres hàbits lingüístics. Quan, com i per què girem la llengua?

Donarem alguns trucs útils perquè sigui més fàcil mantenir-nos en català.

Revisarem els usos lingüístics: quan, com i per què girem la llengua.

Què és l’assertivitat lingüística?

Aprendrem alguns trucs útils per promoure la voluntat de canviar d’hàbits en la direcció d’usar més el català.

 

Activitat gratuïta. Necessària reserva prèvia en aquest enllaç.

 

Sessió poserior: Dissabte 15 de novembre, 11 h. Xerrada El català SUMA, a càrrec de Llenguaferits.

Piti Español presenta el llibre “La pista africana”

Dijous 27 de març a les 19 h, el guionista i escriptor Piti Español ens presentarà el llibre La pista africana: Memòries i somnis d’un jove trapezista. De Barcelona a la Sud-àfrica de l’apartheid.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

SOBRE EL LLIBRE

«Una tarda de primavera del 1978, vaig decidir que havia d’aprofitar les meves habilitats acrobàtiques i fer-me trapezista. Estava convençut que donaria un sentit nou a la meva vida».

La pista africana són les memòries d’un noi que, a finals dels anys setanta, decideix viure el seu somni: ser trapezista. Ho deixa tot -Barcelona, família, amics i el món del teatre, on ha conegut un èxit notable- i se’n va als Països Baixos per treballar en un circ fent de mosso de pista i tenint cura d els elefants. Allà entra a formar part de la troupe sud-africana de trapezistes Star Lords, amb els quals actua per Europa i viatja a Sud-àfrica per fer temporada al circ més gran del continent: el Boswell Wilkie Circus.

Actua de trapezista i d’acròbata a cavall i triomfa com a pallasso en un país on l’apartheid segregava radicalment la població per races, amb una cruesa i una irracionalitat terribles.

Amb una potència narrativa extraordinària, aquest llibre és un homenatge a la passió pel circ, una reivindicació dels somnis i de l’esperit d’aventura i, alhora, una reflexió sobre l’inexorable pas del temps.

El món ha canviat, ha canviat el circ i he canviat jo, però algunes coses, per a mi, es mantenen iguals. Una d’aquestes és una màxima que he aplicat tota la vida: que l’aventura sempre paga. Piti Español

La crítica ha dit:

La pista africana és un relat biogràfic que deixa entreveure els elements essencials d’una gran novel·la. JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia

 

SOBRE L’AUTOR

Nascut a Barcelona el 1954, és guionista de televisió i de cinema, escriptor, autor dramàtic i professor universitari.

Ha escrit programes, sèries i telefilms per a TV3, TVE, Antena 3, Canal + i Movistar i diverses pel·lícules (La vida de nadie, Otros días vendrán, The Pelayo’s, ¡Atraco! i Cerca de tu casa) guardonades a festivals espanyols i internacionals. És guionista i director del curt Càsting.

És autor d’obres de teatre (Mans Quietes), cantates i comèdies musicals i ha creat, dirigit i/o participat en espectacles de circ als Països Baixos, França, Rep. Sud-àfrica i Espanya.

És professor de guió i de diàlegs a la UPF i a l’Escac.

Ha publicat novel·les (Memòria de tots tres), llibres de relats (Disculpin les molèsties) i d’altres sobre cinema i televisió.

Viu a la Floresta-Pearson (Barcelona).

Català per a tothom: Presentació del llibre “El parlar del Vallès”

Dins el projecte Català per a Tothom, des del 2008 a l’Ateneu es desenvolupa el Programa d’Activitats Culturals que vol apropar la població nouvinguda (i tot aquell que hi vulgui participar) a activitats o iniciatives de la realitat social catalana amb la finalitat de donar a conèixer la nostra cultura, tradicions, llengua i història i promoure l’ús social de la llengua catalana. Les activitats es plantegen de manera oberta a tot el municipi per promoure l’ús quotidià del català com a eina per a la integració real de les persones a partir d’iniciatives lúdiques i culturals.

En aquest context durant el segon trimestre del curs 2024/25 hem organitzat dues activitats obertes a tohom. La segona d’elles tindrà lloc el dijous 6 de març, 19 h és la presentació del llibre El parlar del Vallès, de David Vila i Ros, amb pròleg de Jessica Neuquelman i publicat per la Llar del Llibre, és un recorregut per les paraules, les frases fetes i la fonètica del Vallès.

No és un llibre que aprofundeixi en les etimologies o que faci un estudi a fons de tot plegat, sinó que el que vol és reivindicar la diversitat del català, donar a conèixer la nostra manera de parlar i esperonar el lector a fer servir aquestes particularitats. Per tant, té un caràcter divulgatiu, i està escrit amb un llenguatge planer que el vol fer atractiu per a qualsevol tipus de públic, no només per a la gent del ram.

L’acte comptarà amb un tastet lingüístic del Rodalisme, la roda dels localismes dels Llenguaferits.

Activitat gratuïta

Cal reserva

Activitat gratuïta. Necessària reserva prèvia en aquest enllaç.

 

Sessió prèvia: Divendres 31 de gener, 19 h. Deu lliçoncs per salvar el català un recull d’articles de la lingüista Carme Junyent publicats a VilaWeb, a càrrec de Jordi Badia i Pujol

Català per a tothom: Presentació del llibre “Deu lliçons per a salvar el català”

Dins el projecte Català per a Tothom, des del 2008 a l’Ateneu es desenvolupa el Programa d’Activitats Culturals que vol apropar la població nouvinguda (i tot aquell que hi vulgui participar) a activitats o iniciatives de la realitat social catalana amb la finalitat de donar a conèixer la nostra cultura, tradicions, llengua i història i promoure l’ús social de la llengua catalana. Les activitats es plantegen de manera oberta a tot el municipi per promoure l’ús quotidià del català com a eina per a la integració real de les persones a partir d’iniciatives lúdiques i culturals.

En aquest context durant el segon trimestre del curs 2024/25 hem organitzat dues activitats obertes a tothom. La primera d’elles serà la presentació  el divendres 31 de gener a les 19 h del llibre Deu lliçons per a salvar el català, un recull d’articles de Carme Junyent publicats a VilaWeb, a càrrec de Jordi Badia i Pujol, el curador de l’obra i cap d’estil de VilaWeb.

El català viu una situació delicada. El percentatge d’ús de la llengua ha anat baixant aquests darrers anys i ja hi ha qui parla d’emergència lingüística. Què hi podem fer? Quins camins cal seguir per salvar la llengua? És eficaç la política lingüística del govern? La immersió lingüística a l’escola ha funcionat? Hi som a temps?

La lingüista Carme Junyent (1955-2023) va deixar escrit un conjunt de reflexions, anàlisis i propostes que avui tenen més importància que mai. El llibre Deu lliçons per a salvar el català conté una selecció dels articles i entrevistes que Junyent va publicar a VilaWeb.

Activitat gratuïta. Necessària reserva prèvia en aquest enllaç.

 

Sessió posterior: Dijous 6 de març, 19 h. . El parlar del Vallès, de David Vila i Ros. L’acte comptarà amb un tastet lingüístic del Rodalisme, la roda dels localismes dels Llenguaferits.

Català per a tothom: Presentació del llibre “No val a badar”, de Jordi Badia

Activitat gratuïta però necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

Dins el projecte Català per a Tothom, des del 2008 a l’Ateneu es desenvolupa el Programa d’Activitats Culturals que vol apropar la població nouvinguda (i tot aquell que hi vulgui participar) a activitats o iniciatives de la realitat social catalana amb la finalitat de donar a conèixer la nostra cultura, tradicions, llengua i història i promoure l’ús social de la llengua catalana. Les activitats es plantegen de manera oberta a tot el municipi per promoure l’ús quotidià del català com a eina per a la integració real de les persones a partir d’iniciatives lúdiques i culturals.

En aquest context durant el segon trimestre del curs 2023/24 hem organitzat dues activitats obertes a tohom. La primera d’elles serà la presentació de l’últim llibre de Jordi Badia: No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles, que tindrà lloc el divendres 26 de gener a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu.

A No val a badar hi trobareu més d’un centenar de mots que, per una raó o altra, són exclusius de la llengua catalana. Són d’aquella mena de paraules que, si les cerquéssim en un diccionari bilingüe ens costaria Déu i ajut trobar-ne la traducció a les altres llengües. Són allò que podríem anomenar «mots intraduïbles». Per aquest motiu no podem badar i cal que els preservem com un bé preuat. A No val a badar hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d’explicacions sobre tots els significats, l’origen i l’evolució de cada un, a més d’una munió de derivats, frases fetes i refranys. La sensació que us deixarà la lectura d’aquest llibre és que tenim una llengua rica i variada i, sobretot, que té recursos per a continuar creixent.

Sobre de Jordi Badia i Pujol

Nascut a Callús (Bages) el 1963. Llicenciat en filologia catalana per la UB, ha treballat de corrector d’ençà que tenia dinou anys per a editorials, a l’administració i, sobretot, en mitjans de comunicació (TVE-Catalunya, Televisió de Catalunya i el setmanari El Temps). Actualment, és cap d’estil del diari VilaWeb i corrector de l’editorial Tres i Quatre.

És autor del llibre Salvem els mots, editat el 2021. També és coautor d’El llibre de la llengua catalana (Castellnou Edicions) i Resolguem dubtes (Edicions Tres i Quatre). És professor de català de secundària en excedència, una feina que el va dur a escriure llibres adreçats als alumnes: un extens vocabulari de dubtes titulat Diccionari escolar. Dubtes, incorreccions i barbarismes (Castellnou Edicions), dos llibres pràctics per a l’ESO –Lèxic 1 i Lèxic 2 (Castellnou Edicions)– i un llibre de text de batxillerat –Llengua i literatura 2n de batxillerat (Edebé).

Manté un blog sobre llengua (El clot de les Ànimes) i fa més de cinc anys que escriu un piulet de llengua a Twitter cada dia feiner.

 

Sessió posterior: Dimarts 13 de febrer: Un món de llengues: la diversitat lingüística i el català, amb Llenguaferits

Piti Español presenta el seu llibre amb una masterclass sobre guió

Després de gairebé 40 anys de no parar d’escriure esquetxos, programes de televisió, sèries, tvmovies, pel·lícules i obres de teatre i de més de 25 anys de fer classes als estudis de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, Piti Español ha decidit publicar un llibre que expliqui tot el que ha après: Com escriure diàlegs que funcionin per a cinema i televisió.

El dimecres 20 de setembre a les 19 h ens el presentarà a la sala d’actes de l’Ateneu en una Masterclass dirigida a professionals, amateurs i estudiants que vulguin aprendre les bases de l’escriptura de diàlegs o descobrir recursos, exemples i trucs narratius.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

SOBRE EL LLIBRE

Com escriure diàlegs que funcionin per a cinema i televisió és un llibre basat en la seva experiència, tant d’escriure escenes dialogades com d’analitzar-les a les seves classes. Un llibre que vol ser una mena de manual amb reflexions teòriques i  consells pràctics, ple d’exemples trets del cinema, de la televisió i, fins i tot, d’anuncis comercials, que serveixi tant a estudiants que volen aprendre les bases de l’escriptura de diàlegs, com a professionals que potser hi descobriran recursos, exemples i trucs narratius que desconeixien.

Albert Plans (guionista de Plats Bruts i Porca Misèria): El Piti és un guionista amb una de les carreres més brillants del nostre país. Què és un bon diàleg? Llegiu aquest llibre!

Joaquim Oristrell (guionista i director): És divertit, és útil, és generós. El millor llibre d’amor que he llegit últimament -d’amor a l’ofici d’escriure, per descomptat.

Cesc Gay (guionista i director): Llegir-lo és adonar-te de tot el que encara pots aprendre per tal d’escriure millor. Una gran guia!

Isabel Coixet (guionista i directora): Un llibre sensacional i absolutament imprescindible per a tots aquells que escriuen ficció, tant professionals com aspirants.

 

SOBRE L’AUTOR

Nascut a Barcelona el 1954, és guionista de televisió i de cinema, escriptor, autor dramàtic i professor universitari.

Ha escrit programes, sèries i telefilms per a TV3, TVE, Antena 3, Canal + i Movistar i diverses pel·lícules (La vida de nadie, Otros días vendrán, The Pelayo’s, ¡Atraco! i Cerca de tu casa) guardonades a festivals espanyols i internacionals. És guionista i director del curt Càsting.

És autor d’obres de teatre (Mans Quietes), cantates i comèdies musicals i ha creat, dirigit i/o participat en espectacles de circ als Països Baixos, França, Rep. Sud-Africana i Espanya.

És professor de guió i de diàlegs a la UPF i la l’Escac.

Ha publicat novel·les (Memòria de tots tres), llibres de relats (Disculpin les molèsties) i d’altres sobre la seva vida al circ (La pista africana), sobre cinema i sobre televisió.

Viu a la Floresta-Pearson (Barcelona).

Presentació del llibre “La seducció del canvi”, de Xavier Muñoz

El dijous 2 de març a les 19 h acollim a la sala d’actes de l’Ateneu la presentació del llibre La seducció del canvi, escrit per l’advocat Xavier Muñoz Puiggròs, que va formar part del col·lectiu Ciutadans pel Canvi que, aliat amb el PSC, va ajudar a acabar amb 23 anys de govern de Jordi Pujol a la Generalitat de Catalunya i portar Pasqual Maragall a la seva presidència. Aquella aventura política, que el va dur a ser director general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia en el primer govern presidit per Maragall, l’explica al llibre “La seducció del canvi” (Editorial Base). És un llibre autobiogràfic que inclou també un cop d’ull a la seva trajectòria personal i professional abans d’entrar en política i reflexions sobre la política catalana d’aleshores i la d’ara.

En la presentació internvindrà el president de l’Ateneu, Àlvar Roda i Fàbregas i l’autor del llibre, Xavier Muñoz Puiggròs.

Entrada gratuïta amb aforament limitat.

 

Sobre La seducció del canvi

Aquest llibre és un relat viscut en primera persona sobre uns moments històrics que, fa quasi dues dècades, varen portar Pasqual Maragall a presidir la Generalitat de Catalunya. La possibilitat d’un canvi polític va seduir l’autor d’aquest llibre, que no compartia les maneres de fer de l’administració pujolista, cosa que el va dur a l’activisme compromès amb el moviment Ciutadans pel Canvi, que va representar una forma diferent d’entendre la política: com un bé col·lectiu i no solament com un patrimoni dels partits polítics de conformació tradicional. Maragall —fora de qualsevol improvisació— impulsà un projecte social, econòmic i mediambiental innovador i seriós concretat en el Pacte del Tinell. Xavier Muñoz Puiggròs, des de la seva responsabilitat en el govern com a director general, liderà una tasca legislativa que generà part de l’actual Codi Civil de Catalunya. Aquest relat, escrit de forma planera i memorialística, és una clara reivindicació històrica de les polítiques de benestar d’una presidència progressista i d’esquerres —la primera des de la Guerra Civil— que va significar el tripartit presidit per Pasqual Maragall (2004-2007).

 

Sobre Xavier Muñoz i Puiggròs (Barcelona, 1955)

És advocat, amb vocació literària. Va ser secretari de l’Ateneu Barcelonès. Ha publicat Alice’s (2018) la biografia de la doctora i humanista Alice Roughton (1905-1995), traduïda a l’anglès per Sussex Academic Press. Ha escrit articles d’opinió als diaris El Punt Avui, Ara i El País, i també estudis de caire jurídic en revistes especialitzades. Pertany al Cos d’advocats de la Generalitat de Catalunya i ha impartit cursos de dret administratiu i dret civil català. Va coordinar l’Informe Pi i Sunyer sobre l’Administració de la Generalitat de Catalunya (2003). Va participar en la fundació de la plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi, en suport de la candidatura de Pasqual Maragall a la Generalitat. Va ser director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat, sota la presidència de Pasqual Maragall.

 

 

 

 

Presentació del llibre “La música cubana en el cine”, d’Arsenio Rodríguez

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’historiador i escriptor cubà Arsenio Rodríguez Quintana torna a l’Ateneu per presentar un altre dels seus llibres, que sempre indaguen en les relacions culturals i econòmiques entre Cuba i la resta del món. En aquesta ocasió, el dijous 19 de gener a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu, ens acompanyarà per parlar-nos del seu llibre La música cubana en el cine americano y europeo.

 

Sobre el llibre

És impossible pensar en l’Època d’Or del cinema mexicà sense “les rumberes cubanes” que va activar el mambo del cubà Dámaso Pérez Prado en els anys quaranta. Es impossible pensar en el Hollywood dels anys cinquanta sense les seves grans actrius convertides en estrelles com Rita Hayworth, Abbe Lane, Marilyn Monroe, Esther Williams o Fred Astaire, o musicals com West Side Story. És impossible pensar en el cinema europeu sense Silvana Mangano, Sofia Loren, Brigitte Bardot o Anita Ekberg. Tots aquests impossibles tenen una sola cosa en comú, que totes aquestes dones i homes van ballar rumba, son, mambo i chachachá en les seves pel·lícules més conegudes. Ritmes cubans que es van consolidar a nivell mundial entre finals dels anys trenta i els anys seixanta del segle XX.

Aquest llibre es pregunta per què Sofia Loren balla la cançó Mambo italiano, en el film Pane, Amore e…, i diu que és un ritme brasiler sent cubà; de per què a La Dolce Vita (1960) amb Mastroniani i Anita Ekberg, el mambo i chachachá són vitals en la seva trama, i com Bruce Lee abans de ser conegut com a karateka va ser el rei del chachachá en una pel·lícula. Sense oblidar la fascinació de Marlon Brandon o Nat King Cole pels ritmes cubans viatjant a l’illa per a tocar-los o explicar-los, mentre que allà, Benny Moré o Celia Cruz regnaven amb boleros, mambos i sons pels cabarets cubans que després eren portats al cinema cubà i mexicà.

Un llibre que conté més de trenta imatges entre fotogrames i cartells i que pot llegir-se i anar verificant els seus arguments amb les cançons en Youtube i rememorar ser vintage mentre llegim, encara que també s’analitza què va passar a l’illa amb el cinema revolucionari i independent amb la música fins als nostres dies. D’això es tracta.

 

Explicació de l’autor, Arsenio Rodríguez
Aquest llibre va ser fruit d’una sèrie d’articles que vaig escriure des del començament de l’any 2000, fins al 2007, quan escrivia de manera setmanal per a la revista Trobada de la Cultura Cuba que dirigia Jesús Díaz des de Madrid. Gràcies a ell, em vaig tornar a sentir escriptor després d’arribar a Europa en 1999, perquè l’única cosa que feia com a tal era escriure per a Trobada. La resta, va ser recollir olives, fer classes de salsa durant mesos, de taxista, treballar en una ONG… oficis que m’han fet molt feliç sempre i em van ensenyar a viure a l’Europa del canvi de segle (de la pesseta a l’euro), a la qual vaig arribar sent historiador graduat de la Universitat de l’Havana i havent treballat en l’Arxiu Nacional de Cuba. No pretén ser una enciclopèdia de la música cubana al cinema, però sí que abasta les pel·lícules més importants que es van fer ressò de la nostra música en occident, és a dir, Amèrica i Europa.

Presentació del llibre Disset Esclats, de Mª Àngels Viladot

Entrada gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

L’escriptora Maria Àngels Viladot torna al gènere de la narrativa breu amb el seu llibre  Disset esclats (Stonberg, 2021)un mosaic de relats inspirats per vivències de disset dones. L’autora, acompanyada del lingüista i poeta Carles Duarte,  ens el presentarà a l’Ateneu de Sant Cugat el dimarts 14 de març a les 19 h.  L’actriu Araceli Bruch llegirà fragments del llibre, que seran interpretats a capella per la Mercedes Delclòs.

Com diu l’escriptora Olga Xirinacs al pròleg: «Resulta molt atractiva i alhora ben aprofundida i mesurada la variació temàtica de les narracions. Viatges a París, a Menorca, records de Puig Antich, el Movimiento, els maquis, afusellaments, un difícil aprenentatge, la mort de la mare, desavinences, Caín i Abel, algun accident, un cognom, comunistes, hackers i, finalment, la pandèmia. Tot ha estat viscut, tot ha estat relatat. És la memòria que, des de sempre, observada i escrita, ha anat configurant la cultura, és a dir, el que som i el que anem fent i, com tot plegat, evoluciona en el temps.»

Aquesta presentació  s’inclou en les activitats programades amb motiu del 8 de març a l’ateneu Santcugatenc.

 

Sobre l’autora

Maria Àngels Viladot i Presas és doctora en psicologia social, especialitzada en comunicació intergrupal, i escriptora. Ha exercit de professora universitària, tant a la Universitat Autònoma de Barcelona com a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha col·laborat assíduament amb la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (EEUU). Ha treballat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat directora de l’Editorial Aresta (2006-2016). Del 2003 al 2016 ha estat membre del comitè Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. També ha estat membre del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès. És autora de Laberint al soterrani i altres contes (Viena, 2019), de La Fúria de Fandango i altres relats (Viena, 2020), d’un poemari, una novel·la, vint llibres d’assaig i més de dos-cents articles acadèmics i de divulgació. Ha rebut el premi Maria Aurèlia Capmany de l’Ajuntament de Barcelona (2015), primera finalista del Premi Sent Soví amb l’obra “Letras con sabor” (2010),  Premi de la Caixa de Sabadell pel treball d’investigació “Un estudi a Catalunya sobre estereotips en la gent gran” (1995) i el premi Doctor Martí i Julià, de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre llengua i bilingüisme a Catalunya (1979). Col·labora en diversos mitjans de comunicació (Diari Ara, a Huffington Post, a Público i a La Independent). La podeu visitar a www.mviladot.com i escriure a: aviladot51@gmail.com.

Presentació del llibre “Bajo la punta del iceberg”, de Magda Negre

Activitat gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

El dijous 24 de febrer a les 19 h acollirem la presentació del llibre “Bajo la punta del iceberg (Universo de Letras, 2021)”, de Magda Negre Chauveau, una reflexió sobre les dones oblidades al llarg de la història.

Molta gent coneix a les grans Marie Curie, Frida Kahlo, Ada Lovelace, Simone de Beauvoir i altres. Però aquestes dones que van deixar la seva petjada en el progrés de la humanitat, van ser úniques o són només la punta de l’iceberg? La part invisible, la part submergida, és molt més gran i està feta del mateix material: dones fortes, brillants, determinades, determinants i inspiradores que han tingut un autèntic impacte en les seves disciplines.

Són Katalin Karikó, peça clau en la vacuna de Pfizer contra la COVID-19, o Mária Telkes, inventora del generador termoelèctric que va donar lloc a la primera casa a funcionar al 100% amb energia solar. Aquest llibre és un homenatge a aquestes meravelloses dones que la història ha oblidat sota la punta de l’iceberg.

Magda Negre Chauveau
De nacionalitat franc-espanyola, llicenciada per la Universitat de Barcelona en Psicologia i en Prehistòria i Història Antiga. Dos anys de doctorat en el departament d’Evolució Humana. Autora de contes infantils, relats de viatges, relats curts de misteri i novel·les com L’equívoc. Actualment, compagina l’escriptura amb impartir classes i l’aprenentatge de noves llengües com l’hebreu.