Entrades

Ateneu Santcugatenc, 70 anys fent ciutat: una història d’evolució i compromís

Aquest any l’Ateneu Santcugatenc celebra 70 anys d’història. Set dècades d’activitat que no expliquen només la trajectòria d’una entitat cultural, sinó també la d’una ciutat i un país en transformació. Si alguna cosa defineix l’Ateneu és la seva capacitat d’adaptar-se als temps, a les inquietuds dels seus associats i a la realitat social de Sant Cugat.

ELS ORÍGENS: LA COLLA DEL TREN (1956)

L’embrió de l’Ateneu neix la primavera de 1956, en ple franquisme, quan un grup de santcugatencs que coincidien al tren en els seus desplaçaments a Barcelona —coneguts com la Colla del Tren— decideixen crear el Centre Filatèlic i Numismàtic de Sant Cugat. Entre ells hi havia Roderic Rodó i Rovira, Jaume Manresa, Pere-Antón Giner, Grau Medir i Marià Birbe i Bistuer.

En aquell context polític, l’entitat es va haver de constituir com a delegació del Centre Filatèlic i Numismàtic de Barcelona. El que havia començat com una iniciativa vinculada al col·leccionisme acabaria esdevenint, amb els anys, molt més que això.

ANYS DE CREIXEMENT I RECERCA D’ESPAI

Durant els primers vint anys l’entitat no va disposar d’una seu estable i les activitats es van repartir per diversos espais del poble: casals parroquials, cafeteries, entitats i locals cedits puntualment.

Malgrat aquestes dificultats, les exposicions de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme es van consolidar com un fenomen popular. S’hi podien veure col·leccions molt diverses —de cromos, minerals, càntirs, postals o vitoles— que reflectien l’esperit curiós i participatiu de l’entitat.

1976-1977, CONSOLIDACIÓ DEL PROJECTE

Amb el vintè aniversari i en el context d’obertura política posterior a la mort del dictador, l’entitat aconsegueix el 1976 desvincular-se del centre barceloní i constituir-se oficialment com a Ateneu Santcugatenc.

L’any següent arriba un moment clau: la instal·lació a la seu del carrer Martorell, que permet consolidar l’activitat i ampliar-la. A partir d’aquí s’hi afegeixen concursos i exposicions de dibuix, pintura, fotografia o pessebrisme, i l’Ateneu comença a esdevenir un veritable espai cultural.

UN ESPAI D’ENTITATS I INICIATIVES

A partir dels anys vuitanta l’Ateneu intensifica la seva activitat social amb visites culturals, excursions, tertúlies, trobades musicals i cinema. També es converteix en un espai d’acollida per a noves iniciatives i entitats de la ciutat, algunes de les quals acabaran tenint trajectòria pròpia.

Paral·lelament, les activitats artístiques donen lloc als primers tallers, que amb els anys s’aniran ampliant amb noves disciplines i propostes formatives.

EVOLUCIONAR AMB LA CIUTAT

En les darreres dècades l’Ateneu ha reforçat el seu compromís social i cultural amb projectes com el Club Social de salut mental, l’EcoAteneu, els cursos de català i el projecte Català per a Tothom, així com una programació continuada de concerts, exposicions, conferències i activitats familiars.

Al llarg d’aquests 70 anys, l’entitat ha canviat d’espais i ampliat activitats i finalitats socials, però ha mantingut intacta la seva essència: ser un espai de trobada, participació i construcció comunitària. Set dècades després d’aquelles converses al tren, l’Ateneu continua fent ciutat. I ho fa, com sempre, escoltant el seu entorn i evolucionant amb ell.

ACTIVITATS PER COMMEMORAR AQUEST ANIVERSARI

  • Del 21 d’abril al 22 de maig, a l’espai de trobada.70 anys d’experiències. Exposició amb motiu dels 70 anys de l’entitat amb creacions de l’alumnat dels cursos de català, francès i Humanitats impartits per Rosa Dopazo i Noemí Cañete. Inauguració: dimarts 21 d’abril a les 18 h.
  • Divendres 29 de maig, 20 h, al pati de l’Ateneu.Concert commemoratiu. Celebrem els 70 anys d’història de l’Ateneu amb un concert de la Big Band de l’Escola Fusió.

Presentació de la Trilogia sobre Ermessenda de Carcassona

El dijous 19 de juny a les 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollirem la presentació la Trilogia sobre Ermessenda de Carcassona i d’una novel·la amb protagonisme de Mir Geribert, príncep d’Olèrdola, de l’autor Josep Tort Miralles.

Entrada gratuïta. Recomanable inscripció prèvia aquí.

 

Aquesta presentació té com a objectiu divulgar el període fundacional de Catalunya als segles X-XI, destacant personatges clau i, especialment, el paper rellevant de la dona, com el d’Ermessenda de Carcassona. Es contextualitza la possible creació del comtat del Penedès i els conflictes polítics familiars de l’època. La trilogia literària protagonitzada per Ermessenda mostra la seva trajectòria política com a comtessa de Barcelona, Girona i Osona: des del seu casament amb Ramon Borrell fins al govern durant la minoria del seu fill i net. Malgrat les crítiques, Ermessenda és reconeguda com una figura clau en la consolidació del poder comtal. Amb el suport de consellers com el bisbe Oliba, va resistir intrigues nobiliàries i va assegurar l’hegemonia del casal de Barcelona, essent una dona d’excepcional fortalesa i visió política. La seva història és essencial per entendre el naixement de Catalunya.

 

Josep Tort Miralles, nascut a Moja-Olèrdola l’any 1969, és un autor i activista cultural vinculat al Penedès. Forma part del col·lectiu literari Mir Geribert i de la comissió dedicada a la difusió d’aquest personatge històric. També és membre actiu de la junta directiva de l’Ateneu Mogenc i del seu grup de recerca sobre la Memòria Històrica, així com de la secció literària del Centre Artístic del Penedès – l’Agrícol.

Ha publicat diverses novel·les històriques amb l’editorial Andana, destacant la trilogia dedicada a Ermessenda de Carcassona i la novel·la Mir Geribert. El príncep rebel. A més, ha col·laborat en diverses publicacions sobre història local, com ara estudis sobre el passat republicà d’Olèrdola, l’església de Sant Jaume de Moja, el moviment rabassaire o la memòria gràfica del poble. Ha treballat conjuntament amb autors com Raimon Soler-Becerro i Bienve Moya Domènech en recerques sobre el patrimoni i la història social del municipi.

AMEN SAM – Xerrada: Història del poble gitano

L’Ateneu Santcugatenc, juntament amb altres 13 ateneus d’arreu del territori, ens hem sumat a un projecte comunitari de la Federació d’Ateneus de Catalunya sobre cultura del poble gitano amb la complicitat de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i el Departament de Drets Socials de la Generalitat. Sota el nom Amen Sam (“Nosaltres Som”, en llengua romaní), realitzarem tallers, xerrades, concerts i activitats gratuïtes o amb preu simbòlic durant per apropar la realitat d’aquest col·lectiu a la població de Sant Cugat. Consulta la resta d’activitats en aquest enllaç.

En aquesta conferència, que tindrà lloc el dijous 22 de setembre a les 19 h, parlarem amb Esther Fernández, tècnica de la FAGIC, sobre l’origen del poble gitano, des de la sortida de l’Índia i l’arribada a Europa, i de com s’ha creat l’imaginari gitano, amb una contextualització político-social.

Es tractaran temes com la Walachia i l’esclavitud, o les polítiques en contra del poble gitano a Europa abans de l’entrada a la Península. Paio i gitano, l’origen del terme, la llengua Romaní, la gran batuda i les polítiques assimilacionistes… L’objectiu de les xerrades és fer un recorregut per la història per conèixer l’ètnia gitana avui, trencar estereotips i aconseguir noves fites en el camí per l’equitat.

 

Entrada gratuïta amb aforament limitat.

Recomanable inscripció prèvia a www.ateneu.cat/inscripcions o a la secretaria de l’Ateneu a partir de l’1 de setembre, fins completar aforament.

Ho organitza: Ateneu Santcugatenc i Federació d’Ateneus de Catalunya

L’Ateneu Parla: Què fem amb Torre Negra i Can Monmany?

El dijous 16 de juny a les 19.30 h, la sala d’actes de l’Ateneu acull una xerrada sobre Torre Negra i Can Monmany a càrrec de l’historiador Domènec Miquel, President del Grup d’Estudis Locals i de la Fundació Sant Cugat i d’Ignasi de Solà-Morales, Fundador i responsable de l’àrea de comercialització de la cooperativa de L’Ortiga, Projecte Agroecològic, de producció agrícola, comercialització, formació i educació per la sostenibilitat a la finca pública de Can Monmany, Valldoreix, Collserola.

La presentació estarà conduïda per Joan Barba, arquitecte i urbanista.

Entrada gratuïta. Es recomana inscripció prèvia en aquest enllaç.

Novetats pel primer trimestre del 2020

Iniciem un nou any amb moltes ganes de veure que ens porta de nou el 2020. Serà difícil estar a l’altura del 2019, on van créixer un 15% el nombre d’inscripcions, però intentarem no deixar de millorar.

Amb aquest objectiu oferim cada trimestre novetats als cursos i tallers. L’apartat d’Humanitats s’ha vist ampliat amb els nous cursos d’Història del cinema, Els inicis del s. XX i la IGM (1900-1920) el d’Història: Trobadors i cavallers, o el nou grup de lectura Llibres que han canviat la història.

La fotografia agafa protagonisme amb un curs de fotografia en anglès i un altre de Retrat i bodegó d’estudi amb il·luminació artificial, que es sumen al bàsic de Fotografia i al d’Instagram, i no oblidem les sessions gratuïtes que oferim del 9 al 13 de gener dins de l’Espai Família, amb classes de ioga per a mares i nadons o embarassades, de recuperació postpart o de Dansa amb el teu nadó.

Dins la programació cultural, iniciem el trimestre amb l’exposició Paisatges d’Irlanda, de Gloria Corrons, el divendres 10 a les 18 h, on a més l’artista ens oferirà un concert de piano.

Exposició Gloria Corrons Paisatges Irlanda

Exposició Gloria Corrons Paisatges Irlanda

L’Ateneu parla. Històries a l’ombra: Curiositats increïbles de la història de la humanitat

Xavier Garí de Barbarà (Barcelona, 1974) és professor de la Facultat d’Humanitats de UIC-Barcelona, doctor en Història Contemporània per la UAB, màster en Història Comparada. Investiga sobre Història de la Pau.

Aquest trimestre comença per primera vega a impartir a l’Ateneu el curs d’Història. Els inicis del segle XX i la Primera Guerra Mundial (1900-1920) i a conduir el grup de lectura Els llibres que han canviat la història, que tindrà lloc el 4t dilluns de mes de 18 a 19 h.

Com a presentació, oferirà aquesta xerrada gratuïta on parlarà de les curiositats més increïbles que s’amaguen darrere de la història de la humanitat.