Entrades

Qgat Negre: Presentació “Flors per un cadàver”

/in , , /by

El dijous 12 de març a les 19 h, l’Ateneu Santcugatenc acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, es presentarà el llibre Flors per un cadàver(Editorial Stonberg, 2024), de la santcugatenca Anna Casamitjana Costa, que ha merescut el Premi Cubelles Noir a la millor novel·la negra escrita per una dona en català. Casamitjana farà la presentació acompanyada del periodista i sociòleg Miquel-Lluís Muntané. L’acte també forma part de la programació especial amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Sinopsi

San Francisco (Califòrnia), 1948. L’empresari Eduard T. Wilson, un home ric i capitost de diversos negocis il·lícits, encarrega a Sam Stone, detectiu privat i gran amant del jazz, la cerca d’una dona que creu morta. Unes hores més tard se suïcida.

Flors per a un cadàver no és només el relat d’una increïble investigació, és també un homenatge als grans escriptors britànics i americans del gènere criminal.

L’obra ha estat guardonada amb el Premi a la millor novel·la negra escrita en català per a una dóna en el marc del Festival Cubelles Noir 2025.

 

NOTA BIOGRÀFICA Anna Casamitjana i Costa (autora)

Anna Casamitjana i Costa, neix a Barcelona a principis dels anys seixanta i s’instal·la a Sant Cugat del Vallès el 1992. De petita ja escriu contes i ressenyes de llibres. Amb ganes de ser periodista cultural, estudia lletres pures a l’Institut Montserrat. No obstant això, es veu obligada a aparcar el seu somni i comença una carrera professional relacionada amb l’economia empresarial i la direcció financera. Es forma en diverses disciplines típiques del seu entorn laboral, però no deixa de llegir ni d’escriure, Ha participat en diversos tallers d’escriptura i ha col·laborat en congressos literaris com a moderadora i també com a ponent. És membre de l’ACEC i de l’AELC.

Fins ara ha publicat la novel·la Ànima d’acer, traduïda al sistema braille, i diversos relats en antologies narratives, algunes de les quals destinades a causes solidàries: Próxima estación: Provença, Los Guardianes (Transtiendas, entre la ficción y la memòria), El Tresor del Rei (Un salt en el record) i Maragdes i diamants (Relats a vora mar 2). També ha escrit el conte infantil La caña de bambú (39 Saltos en el charco).

Ha guanyat el premi a l’originalitat pel relat Llàgrimes de Tinta (Lafay 2018) i el premi a la millor novel·la negra escrita en català per una dona (Festival Cubelles Noir 2025).

 

Miquel-Lluís Muntané (acompanyant)

 Miquel-Lluís Muntané és periodista, sociòleg, docent i gestor cultural. Ha publicat una trentena llarga de llibres entre poesia, narrativa, assaig, memorialisme i teatre. Ha col·laborat professionalment amb institucions com el Centre UNESCO de Catalunya, el PEN Club Català, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria La Salvatge

Qgat Negre. Pedra i Sang presenta: Estudi forense de la mort de l’abat Biure

/in , , /by

El dimarts 16 de desembre a les 19 h al Museu del Monestir de Sant Cugat, tindrà lloc una activitat molt especial dins del cicle Qgat Negre, fruit de la col·laboració entre l’Ateneu Santcugatenc i Amics de Pedra i Sang.

Sota el títol “Estudi forense de la mort i les seves circumstàncies de l’abat Biure, al cel sia!” gaudirem d’un diàleg entre l’insigne metge forense Narcís Bardalet a propòsit d’una novel·la que vol escriure el llorejat escriptor Andreu Martín. Tot endreçat i servit per la directora emèrita Dolors Vilarasau.

Aforament limitat. Cal inscripció prèvia a pedraisang@gmail.com

L’acte forma part de les activitats de commemoració del 25 aniversari de la representació per part d’Amics de Pedra i Sang de la tragicomèdia musical sobre l’assassinat de l’Abat Biure al Monestir la nit de Nadal de 1350. Pots consultar la resta d’activitats en aquest enlaç.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria Paideia

Qgat Negre: Presentació “El instante en que se encienden las farolas”

/in , , /by

El dijous 30 d’octubre a les 19 h, la Sala El Siglo de Mercantic acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, es presentarà el llibre El instante en que se encienden las farolas d’Empar Fernández. Presenta Mari Carmen Sinti. Activitat gratuïta sense inscripció prèvia.

Sinopsi 
Un accident de trànsit, un semàfor en vermell que algú no ha respectat, un cotxe que es dona a la fugida, una dona ferida sense nom en un hospital; un immigrant que fa la seva ronda aquesta mateixa nit de tempesta resistint-se a perdre la poca dignitat que li queda, rebuscant en les escombraries, sota la pluja, alguna cosa a vendre per a sobreviure.

L’endemà, un home apareix mort dins d’un camió d’escombraries, la dona sense nom recupera a poc a poc la seva identitat i l’inspector Tedesco haurà d’esbrinar la veritat oculta després d’aquests dos successos: què va matar a l’home sense nom; quina intenció criminal batega després del que sembla un fortuït accident de trànsit i, sobretot, com avançar quan les pistes parlen més amb el seu cor que amb la seva raó.

De nou, Empar Fernández, guanyadora del Premi Hammett de la Setmana Negra de Gijón a la millor novel·la negra escrita en espanyol en 2023, ens esglaia amb una trama precisa i emocions contingudes que apel·len a la nostra consciència i a una realitat social que no per quotidiana és menys transcendent.

 

Empar Fernández

Empar Fernández (Barcelona) és autora de novel·les que aborden la història europea contemporània (Mentiras capitales, Hotel Lutecia, Irina, La epidemia de la primavera —finalista del Premio Espartaco de Novela Histórica—), d’obres de divulgació històrica de caràcter local, d’assajos humorístics i de nombroses novel·les de gènere negre escrites en solitari (Sin causa aparente, La mujer que no bajó del avión, La última llamada i Maldita verdad —Premio Tenerife Noir, Cubelles Noir i finalista del premio Hammet—) o a quatre mans juntament amb Pablo Bonell (Las cosas de la muerte, Mala sangre, Un mal día para morir i Líbranos del mal).

També ha escrit la novel·la juvenil Som uns pringats. L’any 2022 va publicar Será nuestro secreto (Alrevés) i va rebre el Memorial Antonio Lozano del Festival Granada Noir per l’esforç a evidenciar la desigualtat i la injustícia social presents a tota la seva obra. Al juliol de 2024 va rebre el Premio Hammett de la Semana Negra de Gijón a la millor novel·la negra publicada el 2023 per El miedo en el cuerpo, la segona entrega de la sèrie protagonitzada per l’inspector Mauricio Tedesco i igualment publicada per Alrevés.

La seva darrera publicació fins avui és, l’any 2024, Contra el dolor.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria Paideia

Qgat Negre: Projecció del documental “Tras los caminos de Gabriela Mistral”

/in , , /by

El dijous 27 de novembre, a les 19 h, la Sala El Siglo de Mercantic acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, projectarem el documental Tras los caminos de Gabriela Mistral, de Ricardo House.. Activitat gratuïta sense inscripció prèvia.

Sinopsi 
Un documental produït pel Canal22 de Mèxic i que conta la història de la gran poetessa, educadora, diplomàtica i feminista xilena Gabriela Mistral, la primera dona llatinoamericana a guanyar el Nobel de Literatura l’any 1945. El documental ressalta la petjada del seu llegat i els llaços culturals entre Mèxic i Xile. El documental utilitza fotografies, gravacions i testimoniatges per a documentar moments clau de la seva infància, el seu rol com a autodidacta, i els esdeveniments que van marcar la seva trajectòria.

Director general i productor: Ricardo House

Ricardo House va néixer a Xile l’any 1952. Al llarg de la seva vida ha viscut a Mèxic, Suècia i el Canadà. Actualment resideix a Barcelona, i dirigeix la llibreria El Siglo de Sant Cugat.

Ha creat la trilogia documental Roberto Bolaño. La batalla futura, així com altres documentals de caràcter cultural. Des de fa cinc anys dibuixa cada dia i ha realitzat exposicions a Vilanova i la Geltrú, Bossòst, Barcelona i Sant Cugat.

Guionista i realitzador: Hernán González

Hernán González va néixer al sud de Xile (Temuco) l’any 1959. L’any 1974, arran de l’exili del seu pare, es va traslladar a viure a la Ciutat de Mèxic. Posteriorment, va estudiar Ciències de la Comunicació i, des de començaments dels anys vuitanta, ha viscut entre Mèxic i Xile, exercint com a realitzador i guionista. Actualment viu al port de Valparaíso.

Entre els seus treballs com a realitzador, destaquen el curtmetratge Corazón suspendido en el reino (2n lloc al Festival Xilè/Francès, 1987), Huellas del siglo (càpsules/sèrie, Televisa, Mèxic, 2000) i Tras los caminos de Gabriela Mistral (Mèxic, 2010).

Com a escriptor, ha publicat els llibres de contes Banquete de perros (Fondo del libro, Xile, 2022) i La memoria de los vientos (Fondo del libro, Xile, 2024).

 

Participa en la presentació: Ricardo Espinoza

Ricardo Espinoza Lolas és un filòsof, teòric crític i escriptor xilè d’àmbit internacional. És acadèmic a la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso (Xile) i membre, entre altres institucions, del Center for Philosophy and Critical Thought de Goldsmiths, University of London.

Dirigeix la Col·lecció Rostros de l’editorial Herder i és autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen Realidad y tiempo en Zubiri (2006), Hegel y las nuevas lógicas del Estado (2016), NosOtros. Manual para disolver el capitalismo (2019), Ariadna. Una interpretación queer (2023), Nous(Autres) Monstres. Líberons Sade (2023) o Fin del mundo… Chile (2025).

També ha editat diverses obres col·lectives amb autors com Óscar Barroso, Jordi Riba, Maite Arraiza, Antonio Rivera i Slavoj Žižek, entre les quals destaquen Žižek reloaded. Políticas de lo radical (2018), Aporías de la Democracia (2019), Acontecimiento y prácticas emancipatorias (2023) i La escuela eslovena (2024).

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria Paideia

Qgat Negre: Presentació de “Los 39. Gunahaní”, de José Luis Muñoz

/in , , /by

El dijous 25 de setembre, a les 19 h, la Sala El Siglo de Mercantic acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, la presentació de la novel·la Los 39. Gunahaní, de José Luis Muñoz, amb la projecció del tràiler de la sèrie de RTVE. Presenta José Vaccaro. Activitat gratuïta sense inscripció prèvia.

Sinopsi 
La història mai contada de l’epopeia que va canviar el món. Any 1492. Tres embarcacions solquen l’oceà a la recerca del desconegut. Entre tempestes, ambicions i traïcions, un grapat d’homes enfronta el desafiament de les seves vides, seguint a un enigmàtic navegant genovès: Cristòfor Colom. Però la veritable història d’aquesta odissea està lluny dels relats oficials. A través dels ulls de Marín de Urtubia, un escrivà convertit en testimoni privilegiat de l’expedició, descobrim la lluita interna de la tripulació, la duresa del viatge i el xoc brutal amb un món nou i els seus habitants. Entre la glòria promesa i la desesperació, entre la fam de riqueses i l’ombra de la mort, l’expedició avança, enfrontant decisions que marcaran el destí de la història. Els 39. Guanahaní és un relat vibrant, ple d’èpica i cruesa, que ens submergeix en la cara oculta del «descobriment» d’Amèrica. Un viatge d’ambició, traïció i supervivència que desafia la versió oficial i ens obliga a preguntar-nos: qui van ser realment els herois i qui els vilans? Ara, convertida en sèrie, aquesta apassionant història cobra vida com mai abans. Descobreix la veritat darrere de la llegenda.

Sobre l’autor

José Luis Muñoz (Salamanca, 1951) resideix a la Vall d’Aran, on codirigeix, al costat de Lluna Vicens, el festival cultural Black Mountain Bossòst. Novel·lista, articulista i crític literari i cinematogràfic, ha estat reconegut amb prestigiosos guardons com els premis Tigre Juan, Azorín, Cafè Gijón, El Somriure Vertical, Camilo José Cela, Francisco García Pavón, Ignacio Aldecoa i Carmen Martín Gaite. Amb una prolífica trajectòria que abasta seixanta llibres publicats, Muñoz s’ha consolidat com una de les veus més destacades de la novel·la negra. No obstant això, la seva obra també explora amb èxit la novel·la històrica, gènere en el qual destaquen títols com Els ritus secrets, El fill del diable i la seva biografia novelada de Vlad Drakul. Així mateix, les seves novel·les El secret del nàufrag i El centre del món, publicades per Almuzara, aborden amb rigor i profunditat la conquesta de Mèxic per Hernán Cortés. Muñoz és també l’autor de la trilogia èpica La pèrdua del paradís, el primer volum del qual ha inspirat la sèrie Els 39, una producció de Secuoya Films, dirigida per Max Lemcke i Jorge Saavedra per a Televisió Espanyola.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / Llibreria Paideia

 

Qgat Negre: Presentació de “Un veí ben estrany”, de Joan Esculies

/in , , /by

El dijous 11 de desembre, a les 19 h la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió acollirem la presentació  del llibre Un veí ben estrany (Edicions 1984, 2025)  de l’historiador i escriptor Joan Esculies.

Activitat gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

Quan el senyor Folch creu que morirà havent-ho vist tot, un veí nou arriba a la urbanització de l’extraradi de Barcelona on viu. Per mitjà de les visites que li fa, el vell solitari prova d’esbrinar qui és el jove desconegut. Mentre l’assassinat d’un noi per un immigrant trasbalsa l’estabilitat del poble i altera la pau del carrer, Folch desgrana allò que en sap, de les seves esperances, desigs, pors i frustracions. I requereix l’ajut del lector per esbrinar qui és en realitat l’estrany i si ell té alguna responsabilitat en allò que passa.

Amb ressons del realisme americà, Joan Esculies ens ofereix un retrat actual i urbà d’una societat canviant, fragmentada i saturada emocionalment. En la seva novel·la la ficció no és un artifici, es posa al servei de la realitat per construir l’imaginari que ens permet reconèixer-nos en un temps que sembla escolar-se sense control.

 

Joan Esculies Serrat, nascut a Manresa el 1976, és historiador, periodista i escriptor. En el camp de la ficció ha publicat la novel·la L’ocell de la pluja (Premi Ciutat d’Elx de Narrativa 2002), un recull de vuitanta-cinc relats curts —Tràilers (Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2005)— i Contes bàrbars (2009) en aquesta mateixa col·lecció. En els darrers anys ha publicat també nombrosos i reconeguts llibres d’assaig.

Podeu trobar més informació a www.joanesculies.com

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán / Amics de Pedra i Sang

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / La Salvatge

 

Qgat Negre: Presentació “Tot anava bé fins ara”, d’Andreu Martín i J. M. Capell

/in , , /by

El dijous 16 d’octubre, a les 19 h la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió acollirem la presentació  del llibre Tot anava bé fins ara, del comissari Joan Miquel Capell i l’escriptor Andreu Martín.

Activitat gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

Sinopsi:

A la història d’un policia sempre hi ha un cas que es recorda especialment, per la dificultat que oferia, per les ramificacions que conduïen a àmbits inesperats i pels entrebancs que l’investigador es va trobar abans de resoldre’l. L’any 1993, l’aleshores sotsinspector Joan Miquel Capell va haver d’enfrontar-se al cas d’un company, mosso d’esquadra, mort d’un tret al cap en estranyes circumstàncies. Un jutge ja havia dictaminat que es tractava d’un suïcidi i el cas es donava per tancat, però hi havia algú que no ho podia acceptar i va forçar que es reobrís el cas.

El que la investigació va deixar al descobert va ser una complicada trama on s’ajuntaven el tràfic de drogues, la prostitució i la cobdícia al voltant de la complexa personalitat de la víctima. Amb aquest material, tret de la realitat, l’ara comissari Joan Miquel Capell i l’escriptor Andreu Martín tornen a escriure a quatre mans a «crims.cat», en una trama procedimental, crua i realista, plena d’intriga i misteris

 

Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que, el 1979, va publicar Muts i a la gàbia. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és o no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L’home que tenia raor (les dues amb premis Hammett concedits per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Hammett, també va rebre el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu amb Hat trick i, sobretot, en l’àmbit de la novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil. L’Harem del Tibidabo (2018), Tothom et recordarà (2019), La favorita de l’Harem (2020) i Ara direu que estic boig (2021) han sigut les seves darreres novel·les publicades a la col·lecció «crims.cat».

Joan Miquel Capell va néixer al Guinardó (Barcelona). És doctor en dret per la UB on imparteix l’assignatura la Delinqüència organitzada i terrorisme. En l’actualitat treballa com a responsable del Gabinet de Prevenció i Seguretat de la Diputació de Barcelona. Va prestar servei com mosso d’esquadra durant més de trenta anys i va passar per totes les categories fins a arribar a comissari. Ha treballat en diferents destins d’investigació policial on va destacar en investigacions relacionades amb el tràfic de drogues, els delictes contra el consum o el medi ambient. Va ser el primer cap de la Regió Policial de Girona i, posteriorment, encarregat del desplegament de substitució a la ciutat de Barcelona de la PG/ME. Ha publicat diversos articles de caire jurídic i assaigs com Nocions Bàsiques de la Policia local a Catalunya i Les funcions de policia judicial de la Policia local a Catalunya (2016) o la Gestió de la Crisi en el món local (2020). És autor dels llibres Ser policia (2011) i Soc regidor de seguretat, i ara què? (2019). Va guanyar el premi Crims de Tinta (2018) amb la novel·la Wad-Ras.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán / Amics de Pedra i Sang

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / La Salvatge

 

Qgat Negre: Presentació de “Deudas de sangre”, de Vladimir Hernández

/in , , /by

El dimarts 23 de setembre, a les 18.30 h la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc acull un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió acollirem la presentació  del llibre Deudas de sangre, de Vladimir Hernández, un trepidant thriller urbà escrit per un dels mestres del gènere negre del nostre país. Estarà acompanyat de Fèlix Núñez, coordinador del Grup de lectura de novel·la negra de l’Ateneu.

Activitat gratuïta. Recomanable inscripció prèvia en aquest enllaç.

 

Sinopsi

Per a la màfia russa, eren tres simples dones, contrincants de segona fila. Elles, en canvi, no pensaven el mateix…

Hi ha trobades que canvien el teu destí. Com la que va tenir la Mercè, la convencional recepcionista d’un hotel cèntric de l’Eixample, amb l’Elenka, una bellíssima escort russa, seductora i carregada de secrets.

Hi ha causes per les quals val la pena lluitar. Quan la Mercè troba una noia greument ferida a la terrassa de l’hotel, recorre a l’Elenka, convençuda que la seva nova amant té els contactes necessaris per ajudar-la. I no s’equivoca… a partir d’aquell moment les tres queden unides per un vincle indestructible.

Hi ha enemics que mai no perdonen. Davant d’elles s’alça un adversari despietat: la Troika, una poderosa organització criminal per a la qual només existeixen els còmplices o els traïdors. I aquests últims han de pagar amb la seva vida.

Fascinant i addictiu, aquest thriller ens descobreix la Barcelona més fosca de la mà de tres dones que estan disposades a tot per tancar comptes pendents i aconseguir la llibertat.

 

Vladimir Hernández

Vladimir Hernández (l’Havana, 1966) és un escriptor cubà establert a Espanya des de l’any 2000. És autor d’algunes antologies, relats i diversos llibres, entre els quals destaquen la novel·la negra Indòmit i el díptic policíac format per Habana réquiem i Habana Skyline, dues històries corals que han rebut l’elogi unànime de la crítica.

Ha rebut els guardons Manuel de Pedrolo i Alberto Magno, i el seu debut en aquest gènere, Indòmit, va obtenir el prestigiós Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial l’any 2016. El seu següent èxit, Habana réquiem, va aparèixer a El País entre els deu millors thrillers del 2017.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán / Amics de Pedra i Sang

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / La Salvatge

 

Qgat Negre: Presentació creuada de J.L. Muñoz i Lluna Vicens

/in , , /by

El dijous 19 de juny a les 19 h la sala El Siglo de Mercantic gaudirem d’un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, presentació creuada de la novel·la Monrovia (Bohodón Ediciones, 2025) de José Luis Muñoz i del llibre de relats Los cuentos del lado oscuro de la luna (Bohodón Ediciones, 2025), de Lluna Vicens.

 

SINOPSI MONROVIA

Quan Agustín Serch, un novel·lista frustrat que no troba sentit a la seva vida, ni inspiració per a la novel·la en la qual està immers, s’embarca en un navili en el port de Barcelona que no per casualitat es diu el Nostromo, desconeix com d’aprop estarà del cor de les tenebres conradià. Una misteriosa i tibant singladura, perquè la vida del vaixell és molt dura i els companys no sempre amistosos amb els nouvinguts, li porta a Monròvia, la capital de Libèria, en un moment d’inestabilitat política, i allí es queda al costat de Pablo Cienfuegos, el maquinista que li va enrolar en aquest vaixell fantasma…

Monròvia és tant una novel·la negra i de crítica social com una narració d’aventures ambientada en un dels països més inestables d’Àfrica negra, el primer a ser independent, i la capital del qual va ser associada a l’horror. La novel·la és un homenatge a aquesta obra mestra de Joseph Conrad titulada El cor de les tenebres que continua estant, per desgràcia, molt present a Àfrica.

José Luis Muñoz (Salamanca, 1951) és novel·lista, articulista, crític cinematogràfic i literari i viatger. Ha estat guardonat amb alguns dels més prestigiosos premis literaris del panorama nacional com l’Azorín, Tigre Juan, Cafè Gijón, El Somriure Vertical, Camilo José Cela i Ignacio Aldecoa. És considerat com un dels puntals de la novel·la negra espanyola i els seus llibres han estat traduïts al francès, italià, txec i búlgar. Entre les seves novel·les de gènere negre destaquen Barcelona negra, Mala herba, El rastre del llop, El mal absolut, La davantera sud, Pluja de níquel...

 

SINOPSI LOS CUENTOS DEL LADO OSCURO DE LA LUNA

L’escriptora Lluna Vicens es caracteritza per escriure amb el cor, la seva prosa és pur sentiment. Fins i tot en aquests relats, on aparenta posar-se en la pell d’uns altres. Sense deixar de ser un conjunt de fatídiques actuacions criminals, a aquests relats no els falta humor, fins i tot fregant el surrealisme. Humor en l’amor, en el sexe, en la mort, en l’assassinat. Els relats amargs i malalts de Lluna Vicens són fuetades d’emoció i sang. Ella aconsegueix que el crim i l’humor vagin de bracet, endurits amb tendresa, també amb sexe. Incidents, comportaments en el quotidià que condueixen a l’horror o al riure, o al riure i a l’horror simultàniament. Malgrat algun vampir, tot és molt pròxim, tant com la nostra pròpia rutina. Són traïcions corrents, bogeries inevitables, reaccions inesperades, venjances, obsessions. Són relats d’estar per casa (en el millor sentit de l’expressió, això d’estar en sabatilles en la llar), pel carrer, el barri, el poble; en qualsevol lloc, entre gents comunes, el drama explota amb violència similar a la del món de mafi ossos, pandilleros o sicaris. Perquè, en el terreny del familiar, del privat, l’autora busca i troba el neguit i fins a la mort. I solitud, hi ha molta solitud en aquestes peces literàries de Lluna Vicens, on gairebé tots i totes beuen gintònics. Víctor Claudín

Lluna Vicens (Badalona, 1969) Escriptora vocacional des de sempre, encara que no va començar a publicar fins a l’any 2019. El seu primer llibre, Dotze dies, una vida (Editorial Parnás), una recopilació d’escrits pertanyents a gèneres diversos en els quals abunda el to reflexiu. Va publicar la seva primera novel·la Mercaderia Robada (Grup Terra Trívium 2020), una novel·la testimonial sobre el tràfic de blanques, L’habitacle (Falciot Edicions, 2022), un diari intimista, i el seu últim llibre Allí on els arbres toquen el cel (Bohodón Edicions, 2023). Ha participat en quatre antologies, Jurament Negre (Grup Terra Trívium, 2021), L’origen del món (Falciots Edicions, 2022), Poetes del crim. Per la pau! (Editorial Alrevés, 2022), i l’antologia dedicada a Marilyn Monroe M. M. (Falciot Edicions, 2023). Dinamitzadora cultural col·labora amb les activitats del Qgat Negre a Sant Cugat del Vallés (Barcelona). Des de fa sis anys, és comissària juntament amb José Luis Muñoz, del festival Black Mountain Bossòst.

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán / Amics de Pedra i Sang

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / La Salvatge

 

Qgat Negre: Presentació del llibre “Els crims de la mel”

/in , , /by

El dijous 29 de maig a les 19 h la sala El Siglo de Mercantic gaudirem d’un nou acte del cicle d’activitats Qgat Negre, que té lloc a diferents espais culturals de la ciutat. En aquesta ocasió es presentarà Els crims de la mel, una novel·la basada en un crim real al Pallars amb la presència de l’autor, Pep Coll, acompanyat d’Isidre Marías, president del Memorial Manuel Vázquez Montalbán.

 

SINOPSI

Una nit fosca de finals de novembre esclaten dos trets als boscos de la zona més despoblada de Catalunya. Un home cau abatut mentre el seu company  aconsegueix fugir. Hores més tard, un innocent es declara culpable davant la guàrdia civil. Així comença el relat d’uns fets, basats en un crim real ocorregut al Pallars l’any 1953. Víctimes i botxins conformen dos col·lectius antagònics del tot irrenconciliables: pagesos arrelats a la masia centenària contra gitanos itinerants dins de fràgils tartanes, delerosos cada dia d’horitzons nous.

Després de l’èxit de Dos taüts negres i dos de de blancs, Pep Coll recrea de nou una història plena d’intriga, on es qüestiona la màxima que diu “la veritat us farà lliures”.

 

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor de l’excepcional recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993), però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989),  L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premi El Setè Cel, premi Amat-Piniella i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa), Al mateix riu d’Heràclit (2018), L’any que va caure la roca (2021) i La llarga migdiada de Déu (2021).

 

Membres de Cugat Negre: 

Ateneu Santcugatenc / El Siglo / Mercantic / Lee o Muere / Diodati se mueve / Xarxa Social Valldoreix / Versàtil / Memorial Manuel Vázquez Montalbán / Amics de Pedra i Sang

Col·laboren:
TOT Sant Cugat / TV Sant Cugat / Cugat Mèdia / La Salvatge