Ou, cuina i gastronomia a l'Ateneu

La cuina de l’Ateneu – L’Ou, per Manel Gallego

Possiblement l’ou és el producte alimentari més conegut, més comú i amb més utilitats dins de la cuina i que alhora hi ha moltes propietats i característiques que desconeixem.

Per exemple la nomenclatura dels codis que porten impresos els ous. El primer dígit indica la forma de cria:

  1. Cria ecològica
  2. Gallines camperes
  3. Cria realitzada en semi-llibertat, en terra
  4. Cria realitzada en granges i en gàbia.

Les dues lletres següents indiquen el país, i la resta de dígits indiquen la identificació de la granja de producció.

La qualitat dels ous està directament relacionada amb la forma de cria, i com a conseqüència en el preu. També l’antiguitat dels ous es fonamental per la seva qualitat, per la qual cosa cal tenir en compte que els més cars són els menys consumits, el que provoca una menor rotació.

Un altre tema desconegut és el relatiu als components de l’ou i les seves característiques. Si considerem que un ou mitjà té un pes aproximat de 60 grams, 35 grams son de clara, 18 grams son de rovell i la closca pesa 7 grams.

La clara està composta en un 88% aigua, un 12% proteïna i té pràcticament un 0% de matèria grassa. El rovell està compost en un 48% aigua, un 18% proteïna i un 34% de matèria grassa.  La clara aporta 4,2 grams de proteïna, sense matèria grassa i el rovell 3,2 grams amb 6 grams de greix, per això la clara és ideal per certes dietes, ja que té gran quantitat de proteïnes sense greix, amb només 17 calories en front de les 59 del rovell.

La closca suposa un 11% del pes de l’ou i encara que no ho sembli la seva estructura és porosa, la qual cosa provoca que amb el pas del dies la clara es vagi evaporant, sent substituïda per aire. Per això els ous més frescos pesen més i surem menys en ser més densos, quedant-se en el fons en un recipient amb aigua. A mesura que l’ou és menys fresc sura més.

Una altra forma de saber que l’ou es fresc és que una vegada bullit costa més de pelar, perquè amb prou feines té aire i la clara en bullir exerceix pressió sobre les parets de la closca.

A l’interior de l’ou el rovell es troba al centre, com surant en l’aire i està unit a les parets de la closca per una mena de dues cordes, una a cada costat, que ho mantenen centrat i li permeten poder girar sense perdre el centre. Aquest detall ens permet saber si un ou està cuit, ja que si ho fem girar sobre si mateix, i està cru, es va detenint, en canvi si està cuit, com és un bloc,  gira fàcilment i durant molt més temps.

L’ou s’utilitza en totes les variants culinàries, juntament amb altres ingredients o consumit tot sol. És important saber a la temperatura que coagula l’ou i els seus diferents components i així obtenir uns millors resultats. Un ou complet, es a dir la clara i el rovell, coagula a 67º, i per separat la clara coagula a 70º i el rovell a 65º. El coneixement d’aquestes temperatures és molt important a l’hora de barrejar amb altres ingredients que estiguin molt calents, havent d’esperar en ocasions que la temperatura baixi per fer la mescla. L’ou es pot coure amb infinitat d’ingredients , sol, amb closca i sense closca.

Totes aquestes curiositats ens han d’ajudar a conèixer millor totes les propietats de l’ou.

Manel Gallego és profesor de cursos de cuina i gastronomia

Notícies
Ateneu Santcugatenc Map